Comentaris a: Simon Keenlyside the King, the first, the best

Per: ximo

ximo — Sat, 02 Aug 2008 09:26:56 +0000

Efectivament Isolda, és el que busca i troba. La polèmica i la provocació. I també la meva valoració és que és “lletjot”. Gràcies per participar tan activament

Per: Isolda

Isolda — Sat, 02 Aug 2008 09:18:28 +0000

Ximo, hi estic d’acord. El Bieito esterà més que content de tots els comentaris que s’han dit sobre aquest D.G. Això li agrada, l s’ha de dir que en aquest post, menys guapo s’ha li ha dit de tot.

Per: ximo

ximo — Fri, 01 Aug 2008 20:04:47 +0000

Roser benvinguda, renoi per ser el primer dia que comentes m’encanta com t’esplaies i estem força d’acord, tot i que amb la Blancas estem a les antípodes. A mi aquesta senyora, comprenent les seves mancances, em fa vibrar molt i això m’interessa més que la perfecció gèlida de molts cantants.
Perl, ben retrobada, feia molts dies que no deixaves cap comentari.
Carme, llàstima que el recomanis el últim dia. Moltes gràcies per deixar la teva opinió, una mica entremig de les dues faccions.
Us informo que aquest és el post que fins aquest moment ha tingut més comentaris a In Fernem Land. Com han dit varis comentaristes, Bieito estarà encantat i JO TAMBÉ!

Per: anna

anna — Thu, 31 Jul 2008 18:22:12 +0000

Roser he llegit els teus comentaris i estic pràcticament d’acord amb tot el que dius. Jo no vaig notar que la Blancas desafinès però és que la meva oida no és massa bona.

Per: Carme

Carme — Thu, 31 Jul 2008 10:19:45 +0000

Ahir vaig poder veure Don Giovani i em va agradar i prou. No n’hi ha per tant! Crec que a aquestes alçades de la vida ningú s’escandalitza ja per un montatge així del senyor Bieito. Després de tants comentaris no se que més dir, ja està tot dit.

Només dir que trobo que el text de l’obra en algunes escenes no es correspon amb el que es representa, crec que es produeix com un anacronisme i pel text de l’ària perd sentit amb l’escenificació. A mi el que menys m’agrada és com s’escenifica el sopar amb el Comendador, a qui convida? On? Si no es coneix Don Giovani no s’enten.

Sobre els interprets ja ho heu dit tot, només dir que la Blancas, de la que n’havia sentit parlar molt be, no em va fer gaire el pes.

Malgrat això vaig trobar un bon espectacle, el recomano.

Per: roser

roser — Thu, 31 Jul 2008 09:08:12 +0000

Ni musicalmente tan bueno como habéis dicho, ni por supuesto escénicamente, cuya trasgresión no es que reinterprete la obra de Mozart, es que la traiciona. Traiciona, a los personajes, las situaciones, el espíritu de la obra, transformándola en otra obra nueva.
No se trata de cambiar de época. Personajes como los descritos por Bieito también existían en la época de Mozart y Da Ponte, pero ellos usaron otros.
La obra escrita por Da Ponte y musicada por Mozart se inicia con una escena crucial, que en este montaje se altera totalmente y eso lleva a los personajes por otras situaciones, que para nada se adecuan al texto, hasta llegar al final, también cambiado y absolutamente incoherente con la moraleja de los autores, que si pusieron esta es la que hay que respetar. Aquí no hablamos que el texto hable de caballos y aparezcan mercedes, aquí hablamos de caracteres, de moralidad de los personajes, de trascendencia filosófica de las situaciones, de castigo, de perdón, de sumisión y en cambio eso es tan manipulado por Bieito y su dramaturgia que nos hallamos ante otra cosa, válida en cuanto a nueva propuesta, pero inadmisible como re lectura sobre una obra que debe ser respetada, en la música y en el texto.
Eso es una traición al original, no se respeta la obra de un literato y en consecuencia la del músico que expreso con notas los sentimientos de los personajes. Las arias de la ópera no se corresponden con los sentimientos de los interesantes personajes creados por Bieito, pero que no son los que originaron una obra de arte maltratada.
Tampoco anduvieron muy finos algunos cantantes. Incomprensible éxito el de Blancas, que desafina, cala y grita escudándose en un temperamento que tendría que controlar para no maltratar la partitura. El Don Octavio ni os cuento. En cuanto a los dos vitoreados protagonistas, si no se tuvieran que mover tanto, controlarían más la afinación, las entradas y los desajustes de cuadratura. Ayer hubo muchos, todos por culpa de la dictadura de Bieito, eso no es para nada VIVA LA LIBERTAD.
Estoy convencida que dentro de 100 años se seguirá representando Don Giovanni, con propuestas como estas u otras, pero de Bieito, a parte de su familia, se acordaran pocos, su obra perdurará mientras existan los soportes que permitan observarla pero no les quepa ninguna duda que su obra, no será nunca reinterpretada, Él no es original, él no es creador, él no es artista, se limita a meter sus manazas en la obra de los grandes, sin posibilidad alguna que estos se levanten de la tumba y le den un merecido abucheo.

Per: Assur

Assur — Thu, 31 Jul 2008 08:54:08 +0000

Perdó… Els quadradets que surten al comentari que t’acabo d’enviar volien ser icones d’aquelles que figuren una cara somrient.

Per: Assur

Assur — Thu, 31 Jul 2008 08:51:07 +0000

UUUUUUUUUH!!! (Udol per fer por) i ara , imitant una veu com si vingués del més enllà: SÓC EL COMENTARI QUE FA QUARANTA-TREEEEES!!!…

Hahahahahaha!!! No t’espantis, Ximo, que sóc l’Assur!!!… Però l’Assur de mentida, eh?… Que no em coneixes?…

El que passa és que com que vas dir que et feia una mica de basarda que t’haguessin arribat quaranta comentaris a aquesta entrada, he pensat que amb aquest, que ja és el quaranta-tres, t’entraria del tot el canguelis.

Parlant seriosament: Com que tothom més o menys ja ha donat el seu parer sobre la representació del “Don Giovani” d’aquesta temporada al Liceu, jo només volia dir que vaig estar mig sentint ahir la retransmissió que van fer per la ràdio, i dic mig sentir perquè, entremig, va se l’hora de plegar de la feina i ni als túnels del Metro ni als del tren se’m sent bé la ràdio, i si a això li sumem que a la feina tampoc estava massa concentrat per sentir-lo com déu mana, ja em diràs tu si puc dir gaires coses. 

El que sí vull deixar palès és que, tot i que Don Giovanni és una de les òperes que més m’agraden, no vaig voler gastar-me els “quartos” per assistir a una representació que, a mi, de ben segur que no m’hauria agradat gens ni mica i m’hauria descentrat completament. Són formes de ser…

He llegit amb atenció tots els interessantíssims comentaris que han anat arribant a aquest “post”, i dono l’enhorabona a tothom per l’educació i el respecte amb què cadascú s’ha expressat, i a tu, naturalment, per ser l’ànima (l’ànima vivent, eh?) d’un bloc tan brillant i actiu dia a dia. De debò que no sé com t’ho fas! 

Una abraçada!

Per: Pilar

Pilar — Thu, 31 Jul 2008 08:22:23 +0000

como díce Mozart en boca de don Giovanni (y lo saco de contexto), “abierto esta a todo el mundo, viva la libertad, viva, viva, viva, LA LIBERTAD”.
Ximo gracias por tú esfuerzo diario

Per: perlimpina

perlimpina — Thu, 31 Jul 2008 08:00:23 +0000

Estuve ayer en el Liceo y tengo que admitir que, junto con Tannhauser, me ha parecido, con mucho, lo mejor de la temporada. Tanto por el elenco de cantantes (fráncamente bueno, si quitamos al calzonazos de don Octavio) como por la puesta en escena, en la que los cantantes lo han dado todo.
Y me gustaría dar mi opinión sobre el pequeño debate pintura-ópera que se planteaba más arriba. Bieito está haciendo hoy en día algo parecido a lo que hizo el dadaista Marcel Duchamp en su tiempo: cuestionar el concepto de arte, rompiendo con el modo tradicional de hacer arte de forma brusca, pero efectiva. Hoy nadie pone en tela de juicio lo que supuso artísticamente la desacralización de la Gioconda que hizo Duchamp al pintarle un bigote y escribir debajo unas siglas que, al leerse en francés, decían algo así como “él tiene el culo caliente”. Es una obra que aparece en todos los manuales. Puede que pasados los años ocurra lo mismo con Bieito y con otros directores de escena polémicos de hoy en día.

Per: kenderina

kenderina — Wed, 30 Jul 2008 22:59:42 +0000

Quedaba muy bonito el post 40..pero voy a poner el 41, porque me ha gustado tanto la retransmisión que tenía que decirlo Todos los cantantes me han parecido estupendos, pero vamos, a los señores K & K hay que hacerles un monumento.
Especialmente, a Keenlyside…que si, que es THE KING, THE FIRST, THE BEST , indiscutiblemente

Per: ximo

ximo — Wed, 30 Jul 2008 20:38:08 +0000

Alina! Qué alegría volver a leerte. Ahora que no frecuento los mismos ambientes, no me gustaba que hubiésemos perdido la posibilidad de charlar sobre lo que nos gusta tanto. Es por ello que te agradezco enormemente tu visita, que espero que no se deba solamente por Keenlyside, que como habrás comprobado me encantó. Por la radio todo toma otra dimensión, donde al no tener que estar pendiente de lo que ocurre en la escena, nos percatamos más de los defectos y fallos de todos los cantantes, incluido el mejor Don Giovanni de la actualidad.
Un beso enorme y espero más visitas y comentarios.
A la resta agrair-vos les interessants aportacions, que sense cap mena de dubte justifica l’esforç de tirar un bloc endavant, amb la dedicació diària que m’he imposat tot solet. Veure com aquest comentari és el número 40, em fa fins hi tot una mica de basarda.
Moltes gràcies

Per: dandini

dandini — Wed, 30 Jul 2008 13:32:55 +0000

Miracle amb tots els respectes quan parles de pintar unes menines sobre un quadre ja pintat et refereixes a una destrucció física d’una obra d’art.En el cas d’en Bieito et refereixes a la destrucció de un concepte teatral o escènic.Afortunadament i pel be de tots la partitura i el text romanen intactes i podran esser reutilitzats per fer-ne interpretacions diverses.

Per: Pilar

Pilar — Wed, 30 Jul 2008 13:10:08 +0000

Miracle, disculpame, lee bien, no he comparado nada con nada hablo con un par de ejemplos de la evolución de la estética en el Arte y de los artistas y la sociedad con ella.
Con respecto a Picasso, su serie “Meninas” también dió para que muchos en su momento se rasgaran las vestiduras, ¿recuerdas?.
Con respecto a Bieito y a sus intenciónes al interpretar la obra D.G. debieras preguntarselo a él, yo soy poco objetiva, a mi me gusta. Saludos cordiales.

Per: miracle

miracle — Wed, 30 Jul 2008 09:56:34 +0000

L’únic problema Pilar, es que sota el meu punt de vista l’obra d’un director d’escena, és un interpretació d’una obra d’art força pautada i que ara ens ha donat per fer-ne re lectures.
El Sr. Bieito destrossa un original i fa un altre cosa. És com si Picasso sobre el original de les Menines hagués començat a fer la seva obra.
El tema de Dom Joan té multitud de versions i lectures en el teatre, la literatura, el cinema i l’òpera.
Els directors d’escena operístics sembla que negats per fer l’obra com voldrien i crear la música adient, es dediquen fins hi tot a alterar les partitures per tal de que la seva obra els hi quedi més rodona, em sembla que Bieito això no ha fet mai.
Comparar-los amb els mestres de la pintura em sembla molt fort, com diria la meva neta.
Crec que no es tracta d’escandalitzats o no, més aviat d’aprofitats.

Per: Pilar

Pilar — Wed, 30 Jul 2008 08:53:58 +0000

querido Colbran, de la estética y su evolución a lo largo de la historia del Arte podriamos hablar largo y tendido,(el Greco se libró por los pelos de la Santa Inquisición cuando pintó su espléndido y maravilloso San Mauricio absolutamente provocador para la época, también al gran Caravaggio le censuraron unas cuantas obras, “La muerte de la Virgen” por ejemplo, por utilizar como modelo a una joven prostituta ahogada en el Tiber, hinchada y vestida pobre y desastradamente, eso fué una escandalera total.)
De los gustos, en contra, de lo que dice el refran “hay mucho escrito” y eso es estupendo, aquello de la variedad ¿no cres?… de pormenorizar a Bieto, se puede y se debe, y creo que en este blog se ha pormenorizado bastante en pro y en contra, afortunadamente. Besos

Per: Alina

Alina — Wed, 30 Jul 2008 02:14:43 +0000

Ximo y toos los demas, me ha encantado poder leer todas estas opinions sobre la produccion y los cantantes…bueno a veces mas sobre la produccion que los cantantes… No la vi y como tal poco podria anadir o comentar. Pero si, el hecho de que estes tan encantado con SK me hace esperar con mas ansias mi funccion del 13 de Septiembre cuando lo vere en DG en ROH. Seguro que despues de estas imagenes que habeis provocados en mi mente (y mi estomago :-S) la produccion de ROH me parecera sosa y aburrida…pero ya veremos, os contare Me apetece mucho escucharle y verle en el escenario porque en el Carlo fue solo una primera prueba que me dejo con ganas de mas para convencerme. Ademas DG es una de las operas que mas me gustan, justo porque toque provocativo del tema y la belleza tremenda y seductora de la musica. Si DG es un imoral que transpuesto a nuestros dias podria ser un personaje tan asqueroso como lo describe Bieito pero tengo que reconocer, aunque parezca cursi que a mi me agrada mucho mas el DG de Mozart que a pesar de ser igual de imoral algun encanto tiene para poder llevarse a su cama las mas de 1003 mujeres me encanta el toque ironico que le pone Mozart y no creo que quita algo a la seriedad del final cuando la castiga llega sin fallar. Es lo que anoro a veces en los montajes modernos de Mozart, que le quitan justo lo especizl que tenia de compaginar tam bien las cosas serias con las ironias, con el juego. Mozart como nadie supo disfrazar la seriedad y dureza de la vida en un juego sensual. Y me molesta cuando le quieren quitar ese toque de brillo, de luz a sus creacciones y quieren ponerse por encima de el tirandolo a la oscuridad. Pero manana estare sin falta pegada a la radio para escuchar!

Per: dandini

dandini — Tue, 29 Jul 2008 22:39:06 +0000

Així ho sento:crec que l’òpera necessita directors gosarats que de tant en tant faigin tontollar la tradició que no és sinónim de qualitat.Tant en el Don Carlos com en aquest Don Giovanni,el Liceu ha tingut una deferència especial al no incloure aquests espectacles en els torns habituals com mida per no molestar a ningú.D’aquesta forma la decisió d’assistir a algún d’aquests espectacles ha recaigut exclusivament sobre els afeccionats.Crec que entre els afeccionats a l’òpera en Calixto Bieito i el seu tarannà son prou coneguts i tothom en el teatre sabía quin tipus d’espectacle anava a veure.A partir d’aquest punt que cada espectador en tregui les seves conclusions.A mi personalment em sembla que és un espectacle memorable.Crec que un personatge tant pervers com Don Giovanni seria lògic que ens deixes una mica ofesos doncs ell gaudia de forma compulsiva humiliant i ofenent l’honor de les dones.

Per: colbran

colbran — Tue, 29 Jul 2008 21:58:03 +0000

Yo pensaba que el arte era estética, o que la estética era arte, pero resulta que estoy equivocado.

Según Bieito lo antiestético, al estilo calle de las Tapies años 50; meadas en público, con desprendimiento de líquido de verdad o preparado; mujeres que en lugar de doña Anna debieran llamarse Annuta, por lo de Anna y puta; lanzamiento de huevos y salchichas; fellatios con posterior intento de enjuague…,esto, por lo que se ve, es modernidad y puesta al día de una ópera con música compuesta por minuetos, serenatas, etc. y el Sr Giovanni, que es muy culto, con tejanos y bebiendo cerveza o coca-cola reconoce las óperas “Una cosa rara”, “I litiganti” y “Le nozze de Figaro”, cuando dado su comportamiento y maneras, en esta versión, “a prou feines” debiera reconocer el último éxito del verano.

Es mejor pronunciarse como Pilar: me gusta y prou, pues los planteamientos de Bieito no soportan una pormenorización seria, caen por su propio peso y hieren muchas sensibilidades, tanto de personas mayores como jóvenes y si es exitoso, que no lo niego (al menos en el Liceu) es porque siempre hay alguien que piensa “a ver si esta vez se quitan los calzoncillos o los pantys” (a veces se los han quitado). De momento en esta función se han quitado las camisas y se han hecho toqueteos por todas partes. Algo es algo. Pero es que además sin ninguna gracia, pues Bieito carece del sentido de lo sexy y lo suple por la crudeza más troglodita y zafia.

Si el planteamiento de la obra tuviera un look atractivo y sensual (sin necesidad de perrucas blancas), puede que yo fuera el primero en aplaudirlo, pero no soporto la vulgaridad y la memez.

De todas maneras Bieito siempre consigue que se hable de él. En ésto es un genio, sin duda. Veremos qué hará cuándo haya agotado su revoltillo de suciedad y provocación porque todo tiene un límite, o no…?

Per: anna

anna — Tue, 29 Jul 2008 18:30:31 +0000

Estic segura que el Calixto Bieito estaria molt content si llegis tots aquests comentaris perque precisament això és el que sempre busca: la polèmica i que el públic es manifesti ben sorollossament. És molt hàbil. És un bon director de cantants i d’actors però encara és millor perruquer o barber perque sap prendre el pel a molts de nosaltres. Jo no soc reaccionaria ni carca ni m’escandalitzo, però davant d’aquest tipus de produccions em sento estafada. Aquesta vegada vaig anar a veure el DG perque el repartiment era molt i ja estava mentalitzada respecte a la producció artística que com ja vaig dir la vaig trobar de molt mal gust.

Per: miracle

miracle — Tue, 29 Jul 2008 16:55:31 +0000

Què vol dir tradició rància? Tot el que no sigui Calixto Bieito és ranci?.
Si hi ha persones que necessiten anar a l’òpera per sentir sensacions vertiginoses, els hi recomanaria que vagin a Port Aventura. L’òpera és un altre cosa i mai ha tingut la pretensió de regirar l’estomac del espectador.
Jo sóc vella, tinc més de setanta anys. No demano que el Don Giovanni em sedueixi, això li demanava al meu marit. Tampoc sóc tonta i se valorar l’evolució en positiu que ha fet el món de l’òpera, però no podem perdre de vista que l’òpera s’ha de fer per a tots i quan dic tots em refereixo a la gent rància com jo, que mentre tinguem força per sortir de casa volem continuar disfrutant de l’òpera i no veure’ns obligats a quedar-nos escoltant els discs de tota la vida. El públic es mereix un respecte i moltes vegades el Sr. Bieito ens el perd, a una part significativa del públic, crec que si. Les seves son propostes radicals que potser no tenen cabuda en el Liceu. Altres ciutats europees no fan els muntatges d’aquest senyor al primer teatre.
Algú em podria dir, quans teatres de primera han programat els seus espectacles?. Vull dir aquests teatres que vostès anomenen sovint. No em refereixo a teatres alemanys de províncies.

Per: dandini

dandini — Tue, 29 Jul 2008 15:55:39 +0000

A mi tambien Pilar me encantan sus producciones pese a sus aspectos discutibles.Cuando salgo de un espectáculo suyo siento como si me hubiera liberado de la losa pesante de la tradición rancia y totalmente absurda que algunos se empeñan en asociar al mundo de la ópera.Un abrazo a los dos!

Per: Pilar

Pilar — Tue, 29 Jul 2008 07:49:54 +0000

no pienso justificarme, ME GUSTA BIEITO, BRAVO POR EL¡¡¡

Per: dandini

dandini — Tue, 29 Jul 2008 00:16:49 +0000

Perdó a les meves amigues de 70 anys us estimo i us haig de dir que la vostra mentalitat correspon a una edat molt més jove.Un petó a totes!

Per: ximo

ximo — Mon, 28 Jul 2008 23:06:06 +0000

Dandini, amic, m’he topat al llarg de la meva vida, amb ser exquisits formalment, d’una baixesa moral com la del Don Giovanni de Da Ponte. Els del Bieito no formen part del meu cercle,d’amics, coneguts i saludats.
Ja ho sé que el que ens planteja Bieito és real com la vida, però l’òpera no és real com la mateixa vida, ni tant sols el Don Giovanni, amb el fantasmes, els Comendadors i la Zerlina ensangonada el dia del casament. Hi ha noies i del ambient que ens presenta el Bieito, que vagin per desvirgar al altar?, ho dubto i més tant llançades com la Zerlina Bieitesca.
És igual amic, ni jo et convenceré a tu ni a la legió de gent que pensem com tu i tu ho aconseguiràs. És un espectacle fet per això mateix, per discrepar, o t’agrada o no, no et deixa indiferent, i això està bé, però deixeu-me dir, que no m’agrada gens.
Ah! i ves en compte amb les senyores de 70, en coneixes moltes que a més son amistats de fa molts anys, i a veure si et punxaran (je, je, je, je)

I la última, tant sols enamora a les senyores el Don Giovanni?, al Liceu aplaudia tothom, fins hi tot jo que no em va agradar gens l’escena. Quina culpa en tenen els fantàstics cantants. Potser si hagués tornat a sortir el Bieito les unanimitats haguessin desaparegut, i no precisament per les escridassades de les senyores de 70.

Per: dandini

dandini — Mon, 28 Jul 2008 22:39:41 +0000

Amic Ximo ja sabem tots que tu no ets un afeccionat reaccionari i que no ets d’aquelles persones que rebutjen sobre l’escenari tot alló que s’alluny del que es feia abans.Tantmateix crec que davant d’un ser mentider,pervers i assassi com Don Giovanni no hauria de costar gaire acceptar una posada en escena barruera,violenta i provocadora amb un nivellaç de moviment actoral i amb moltes hores de preparació.Algú a aquesta alçada de la película pot defensar que vol un Don giovanni elegant i de modals exquisits que enamori a les seyores de 70 anys de la platea? Jo simplement crec que el públic no és tonto i al cap i a la fi veu que el nivell escènic supera de molt l’improvisació malauradament tant habitual.Quand surten a saludar els cantants i es senten aquestes ovacions atronadores crec que s’està jutjant també un component actoral que t’agradi o no ha estat ideat pel Calixto Bieito.Una versió concert no hagués aconseguit aquest autèntic festival de bravos.Respecte al públic reaccionari et puc dir que tots aquells que varen rebutjar el Tannhauser d’en Carsen ara deuen està tirant dardos a una foto del Calixto.

Per: ximo

ximo — Mon, 28 Jul 2008 21:03:17 +0000

Amic Dandini. Ja fa molt temps que em coneixes i saps perfectament que no m’escandalitza el Bieito. Sembla mentida que després de la quantitat de paraules que he escrit per exposar la meva opinió, et quedis amb una cosa que no és.
Hi ha moltes maneres de mostrar l’amoralitat dels personatges, fins hi tot hi ha moltes maneres de mostrar, si es que cal, el que ens mostra el Bieito. També hi ha moltes maneres de presentar els personatges del Don Giovanni, fins hi tot ni ha una que pot respectar l’essència del original, que en aquest cas jo crec que no és així. No puc tornar a insistir, al final em direu passat!, amb el mal gust que utilitza Bieito per provocar el “interès” del espectador. És això el que no m’agrada, no em posis al mateix sac dels que s’escandalitzen i surten aïrats contra la direcció del teatre demanant la dimissió del Matabosch.
NO, hi ho saps prou bé, per tan, cal pensar que hi ha gent que no li agrada aquest espectacle que perfectament es poden situar en la banda progressista i innovadora del òpera, i jo estic allà, no us equivoqueu, o no vulgueu confondre a qui no em coneix tant bé com vosaltres. Sembla que ho estàs amb el Bieito i la modernitat o ets un carca, i això permeteu-me que us digui que és simplista i manipulador.

Per altra part, que els teus amics Simon i Kyle estiguin encantats, no em predisposa ni a favor ni en contra, tan sols em donen ganes de dir-te, presenta-me’ls.

Per: dandini

dandini — Mon, 28 Jul 2008 14:37:38 +0000

Amic Ximo m’agrada molt l’òpera desde fa quaranta anys i vaij disfrutar enormement amb la part musical i escènica d’aquest Don Giovanni.Crec que en general els cantants amb certa agilitat escènica s’engresquen amb propóstes d’aquesta mena.Jo vaig parlar personalment amb Simon i Kyle al terme de la primera i estaven absolutament encantats per la posada en escena.En segon lloc hem d’alegrarnos de que la mitjana d’edat baixi en un espectacle operístic aixó ens allunya de l’anquilosi,al cap i a la fi el Don giovanni era un home d’una gran vitalitat i que seduia les dones no a distància sino al llit.Estic totalment en contra de sacralitzar l’espectacle operístic i em sembla perfecte que s’ens presenti una visió extrema si voleu pero actual.Brut o net aquest home és un mite ,estudiat per totes les escoles de Psiquiatia d’arreu del món,i un fornicador compolsiu sense mesura.Em sembla absolutament ridicul que aquest montatge escandalisi.Estic totalment convençut que Mozart tenia en aquesta obra un especial interes en provocar al públic,doncs el tema s’hi presta.La nostra cultura audiovisual actual ha capgirat totalment el món del art i no entenc com no ens escandalitzem amb una pelicula i si a l’òpera.A pesar d’agradarme els montatges de Bieito sempre he intentat ser una persona positiva , equilibrada i de seny en la meva vida.El públic diguemne tradicional sempre ha sigut un defensor d’aquestes qualitats per aixó em resulta tremendament còmic veure com perden els papers i resten amb les cares desencaixades escridassant al Calixto,ho passen ben malament pero segur que repetirien .El comportament del esser humà és ben estrany…Una abraçada a tots tant els que opinin com jo com els que creguin tot el contrari!

Per: joanpau

joanpau — Mon, 28 Jul 2008 14:06:30 +0000

Hola Ximo.
Quina llàstima, no saps el greu que em sap no haver sabut que ahir diumenge vas anar al Don Giovanni. Jo també hi era però no et vaig dir res, doncs vaig suposar que havent vist aquesta de divendres, no hi tornaries. Vaig estar a punt d’enviar-te un mail privat. M’hagués fet il•lusió saludar-te. Un altre dia que baixi a Barcelona t’ho diré i afixi segur que l’encerto.
Jo ahir vaig m’ho vaig passar bé, tot hi estar força d’acord amb tots els que no us agrada el plantejament que fa Bieito.
Jo d’entrada haig de dir que el trobo ben ideat, però molt mal resolt. Podríem dir allò que es diu ara de “se li ha anat l’olla”.
Per sobre de tot hi han els cantants i actors, i en això em sembla que tots estem d’acord. Al costat meu fins hi tot hi havia una parella que varen llençar bravos al tenor i això si que no ho vaig entendre.
El que més em va agradar Keenlyside, és clar, però Ketelsen casi et diria que a la mateixa alçada. La meva dona em va dir, ara que no ens llegeix ningú, que tenia més morbo que el Don Giovanni, si se’n entera que he dit això em matarà.
Les dones em van agradar totes.
En definitiva un boníssim Don Giovanni, passat de rosca, però que miris per on t’ho miris, assoleix un èxit rotund, omple el teatre i d’un públic que no hi entén gaire d’òpera, doncs el comentaris que escoltava pel voltant meu em feien petar de riure, però qui sap si seran públic pel demà.
Felicitats per les 200.000 visites, pel sant i pel bloc. Ah! i bon estiu. Jo encara tinc uns quants dies per anar a fer muntanya.
Salut!

Per: Tosca

Tosca — Mon, 28 Jul 2008 10:17:04 +0000

No sabremos nunca, o muy pocas veces, si a los interpretes les gusta o no una determinada producción, si la aceptan como un reto, como una oportunidad, o deciden “sufrirla” por cualquier otro motivo. Ellos sabrán y a mi, como espectadora, poco me importa.
Yo ya he sufrido a Bieito en esta puesta en escena y por ello no he querido volver a verla, a pesar del interesante reparto o precisamente por ello. Cuando voy al teatro quiero disfrutar del espectáculo completo (vocal y escénico), como sabia que en esta ocasión no sería así, he preferido esperar para poder gozar de las voces de Keenlyside y de Blancas sin que el protagonismo de Bieto me lo impida.