Camilla Nylund i Piotr Beczala: RUSALKA a Salzburg

Rusalka Salzburg 2008 Producció de Morabito-Wieler

Dels esdeveniments musicals d’aquests estiu em faltava parlar de la nova producció de l’òpera Rusalka d’Antonín Dvorák al Festival de Salzburg.

Rusalka és una òpera que m’agrada molt, ja sabeu la debilitat que sento pel repertori eslau, però és que aquesta em té fascinat.

El Festival de Salzburg ha encarregat una nova producció al duo de registes Jossi Wieler i Sergio Morabito, i al director d’orquestra austríac Franz Welser-Möst. L’orquestra, la fabulosa The Cleveland Orchestra de la que Welser-Möst n’és el director i que per primera vegada en 90 anys, toca al fossar d’un teatre d’òpera.

Els cantants triats per l’ocasió han estat:

• Piotr Beczala: Princ
• Emily Magee: Cizí knezna
• Camilla Nylund: Rusalka
• Alan Held: Vodník
• Birgit Remmert: Jezibaba
• Adam Plachetka: Hajný
• Eva Liebau: Kuchtík
• Elena Tsallagova, Stephanie Atanasov, Hannah Esther Minutillo:Tri lesní zínky

Les cròniques de l’estrena diuen que la part musical va assolir un gran èxit, començant per la direcció d’orquestra de Franz Welser-Möst i l’orquestra de Cleveland.

Dels cantants destaquen la intensitat de la soprano finlandesa Camilla Nylund en el rol titular i la fantàstica prestació del tenor polonès Piotr Beczala, mereixedor al costat de la Nylund, d’enfervoritzats aplaudiments al final de la representació. També la contralt alemanya Birgit Remmert va ser molt apreciada per la seva interpretació de la bruixa Jezibaba. Els cantants americans Aland Held i Emily Magee varen secundar l’èxit global de la part musical amb nota alta, per bé que el rol de Vodník és massa greu per Held, més baríton que baix, tal i com varem poder comprovar en el seu recent Wotan del Liceu.

El problema va venir, no podia ser d’altre manera, per la producció, que transforma el conte d’ondines desgraciades i prínceps bellíssims, en un conte cruel dels somnis no realitzats, de les il·lusions destrossades, de la incomprensió i de la fredor humana. Què el personatge de Rusalka aparegui al inici de l’òpera alçant la tapa d’una claveguera per entrar al món dels humans, en lloc del idíl·lic llac del llibret, va ser tota una declaració de principis, que ens situa lluny del món dels contes i llegendes nòrdiques, per situar-nos en la fredor de les relacions humanes i sexuals i en la baixesa d’una societat en la que Rusalka acabarà enfonsada fins a les últimes conseqüències.

Camilla Nylund (Rusalka) al Festival de Salzbug del 2008

Punts de vista extraordinàriament interessants, allunyats de la visió onírica de Carsen que tant em fascina, però que m’agradaria molt veure. Aquesta no va ser la mateixa opinió majoritària del conservador públic del festival de Salzburg, que va premiar l’interessant proposta amb una esbroncada notable.

Malauradament jo tan sols us puc oferir fotografies del muntatge, però la banda sonora si, us la deixo sencera per poder baixar-la si és del vostre interès, i a més a més, deixaré un tast d’alguns dels moments més bells.

No podia començar d’altre manera que amb la famosa cançó de la lluna interpretada per la soprano finlandesa Camilla Nylund:”Měsíčku na nebi hlubokém”. Potser d’aquesta ària em escoltat versions millors, la veu timbrada i el so una mica punyent no és el que millor s’escau en aquesta ària on li hagués calgut un final amb un so més suau o arrodonit, però la intensitat del seu cant és magnífica i durant tota la resta de l’òpera té moments veritablement colpidors.

No us espanteu si en mig de les etèries notes escolteu una interferència maligna, a la ràdio austríaca tampoc són infalibles.

També del primer acte escoltarem el final, des de l’ària del príncep “Vidino divná, přesladká” fins l’apassionada crida a Rusalka. La veu de Beczala és un prodigi de bellesa

Camilla Nylund i Piotr Beczala en la Rusalka (Salzburg 2008)

Finalment us deixaré els últims 18 minuts de l’òpera, que s’inicien amb l’ària del Príncep “Bilá moje lani!” i el posterior duo, apassionant i alhora tristíssim entre el príncep i Rusalka.

La Nyllund en els moments més intensos està estupenda i ben segur que ens manca la part d’acció escènica que acabaria de donar-li tota la força. Malgrat tot m’ha semblat, de les tres òperes escoltades (del Otello i el Roméo et Juliette ja he vist el vídeo), la millor.

Si voleu baixar-vos tota l’òpera, premeu sobre cadascun dels actes:

• acte 1er
• acte 2on
• acte 3er

La gravació correspont al dia de l’estrena de la nova producció, 17 d’agost.

Què voleu que us digui més, doncs que des del mes de gener de 1965, que va venir la Companyia Nacional Txeca a fer-la, que no és representa al Liceu i em sembla que ja és hora que facin un pensament, oi?

Jo vaig tenir la oportunitat de veure la producció de Robert Carsen per La Bastille (disponible en DVD) al Regio di Torino, amb la Blancas dirigida per Andrea Noseda i encara em dura el impacte emocional. Em sembla que aquella producció necessita un escenari de dimensions que sobrepassen les del Liceu, però posats a somiar, no estaria gens malament poder veure-la amb la Blancas i el Beczala fent el seu debut al teatre (què ja és hora!).