*
Les coses a vegades esdevenen sorprenents.
Ahir us parlava del disc de René Pape, lamentant que no hagués incorporat el “Leb wohl, du kühnes herrliches Kind”, és a dir el final de Die Walküre, amb el fascinant comiat de Wotan a la filla rebel.
Bé, infernemlandaires wagnerians, aquí el tenim. Si, a René Pape cantant aquest fragment, en un concert d’abans d’ahir a la Schleswig-Holstein Musik Festival de Lübeck.
De moment, ha fet bé en no gravar-ho. Al menys en aquest fragment, se’l nota poc segur i massa caut. La veu és magnífica malgrat que en la zona aguda, que haurà de treballar força, passa una mica de dificultats. L’expressió com sempre a gran nivell, però també ho anirà polint i al 2010 amb Barenboim, estic segur que ens deixarà captivats.
Ho espero amb candaletes, com també espero que ara que ja tenim nova direcció a Bayreuth (a La Llança de Klingsor, el imprescindible bloc d’en Wimsey trobareu més informació), Thielemann el faci el nou Wotan de la nova Tetralogia.
Això pot ser el començament d’un Neue Bayreuth.
Estic il·lusionat.
Ara us deixo tot el fragment del Wotan. En el concert també va fer el primer intent (que jo sàpiga) de cantar un dels monòlegs de Hans Sachs. Estem en les mateixes. Caldrà madurar força aquests rols, que estic segur que ens portaran moltes satisfaccions.
Dirigeix a la NDR Sinfonieorchester, un ensopidot Alan Gilbert
Aquí el teniu
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Alan Gilbert, Die Walküre, René Pape, Richard Wagner
Merci per la referència, ximo! El nou Anell no Bayreuth no s’estrenarà fins el 2013, o sigui que Pape té temps de sobres per madurar el paper i acostumar-se a la vocalitat de baixbaríton. Ara es tracta de veure si sabrà abandonar alguns rols de baix i dosificar-ne d’altres: la Meier li pot donar unes quantes lliçons sobre el tema.
Segons diuen per ahí, ara que la successió a Bayreuth ja ha quedat aclarida, poc trigaran a oferir-li ser el Wotan del proper deceni. El que no es sap és si ell acceptarà, espere que sí.
Largo trecho antes de que llegue a quitarme el cetro y el sueño. De momento le puedo decir a Astrid que seguimos en lo alto del Walhalla guardando las esencias. A mi me salen serios competidores, mientras que ella sigue ahi, junto a la Birgit. A ver si estas chicas van adecentando el Festival. Son como Sieglinde y Brünnhilde.Ja,Ja,Ja,Ja.
A mi tambien me gusta Pape.
CARLO
Si todavía está en proceso de maduración y se preveen dos años más, ¿qué será para entonces esta voz magnífica que acabo de escuchar? Algún día iré a donde él cante, a ver y oir todo y especialmente el final de esta ópera; y recordaré haberme anticipado oyendo este fragmento, fuerte, profundo y delicado. No ho puc entendre, però ja estic dient la meva, Ximo.
El document és molt interessant, tot i que es nota que està centrat en el cant i no en la interpretació. Però temps en té de sobres.
Si Pape és el Wotan del futur, tots esperem grans coses de la Brünnhilde de la Stemme, de gegants, nibelungs i Hagens n’hi ha més d’un de bo… ens fa falta trobar un Siegfried com sigui!
Je, je, je, H.Hotter (Carlo) m’has fet riure una estona. Ah! i benvingut.
Wimsey, queda temps pel nou Ring. El Siegfried serà molt complicat, però no impossible, però si Vogt ha de fer el Siegmund, plego!
Josefina, ho veus?, doncs com tu hi ha molta gent. Avui per aquests blocs de Déu, hi ha blocaires que ja diuen que és el millor Wotan, el millor Sachs i no sé quantes coses més. Ho pot ser, ho té tot al seu favor, però si, li falta. És clar que molts ja els hi agradaria estar en aquest estadi del Pape “aprenent” i Titus, jo crec que si que vol, és més, ho deu desitjar.
Ens esperen uns anys d’emocions intenses.
Lance Ryan, es un “possible” Siegfried.
Jo plego davant tot el que K.F.Vogt ……….
Diuen que es tenor………..
Hola Toni, benvingut.
Potser ets el Toni de la Tertúlia?. Si és així me’n alegro de tenir-te de comentarista. Si no ho ets, també, faltaria més. Però amb el Toni de la Tertúlia sempre m’he sentit una mica malament. El meu començament en aquell foro va ser força desgraciat (és clar que després….) i al Toni li va tocar el rebre.
Anant al tema que ens ocupa. De Lance Ryan, aquesta nova promesa canadenca, he vist coses al youtube i he visitat la seva web, però no m’atreveixo a fer gaires valoracions. El Calaf no m’ha agradat, del Otello no en puc treure una idea, tal i com està fet el youtube i en el Siegfried potser si que estem davant un possible candidat, però caldrà escoltar-lo al natural. Hi ha alguna cosa en la seva tècnica d’emissió vocal que em sembla errònia. Saps que passa Toni? doncs que Windgassen va deixar el llistó inabastable i això està esdevenint una llosa per tots els tenors que es vulguin apropar als rols de heldentenor amb unes certes garanties. El públic ens hem hagut d’anar acostumant al que hi ha, i és clar a la que surt un tenor amb una certa magnitud vocal, ja creiem que tenim el salvador de la pàtria.
Veurem com evoluciona. M’encantaria tenir la vacant coberta per tal de que el Ring del 2013 fos la RESURRECCIÓ.
Espero, siguis el Toni que siguis, seguir comptant amb les teves visites i comentaris.
Més informació sobre Lance Ryan:
La seva pàgina web
Sí , soc el que penses.
Procuro tomarme las cosas con una cierta dosis de humor.La vida ya de por sí es “naturalmente dura”, como para aderezarla con un poco más de dureza, como que no.
Lo de Vogt, para mí ,es algo que me sobrepasa, pero para gustos……….
toni
Se me olvidaba.
Pape, el pasado domingo, me pareció “agarrotado”.
Poca extensión, y ciertas dificultades en los extremos.Espero que lo va a ir mejorando con el tiempo, y también puede que tuviera un mal día.
toni
Doncs mira Toni, no saps pas lo agraït que estic que m’hagis escrit. Sempre m’he sentit en falç per allò i sempre que he llegit els teus comentaris hem coincidit moltes vegades, i ves per on, ara amb el meu estimat Pape també.
Tothom ha llançat les campanes al vol per aquest concert i jo he trobat que hi ha molt camí per recórrer per ser el Wotan que tots volem. Això si, aquest ho pot ser, però com diu Wimsey una mica més amunt, haurà de renunciar a algunes coses i centrar el seu camí en aquest rol.
Com ja saps, també coincidim amb el Vogt. Celebro un cop més aquests comentaris, que espero que a partir d’ara i si et sembla bé, es converteixin en habituals, si els temes tractats són del teu interès, és clar.
M’agrada molt Rene Pape pero crec que de moment no assoleix en aquest rol les expectatives desitjades.Respecte a Lance Ryan us puc dir que l’he sentit en directe a l’òpera de Stuttgart en el rol d’Erik de l’Holandès.Em va semblar un cantant notable amb una bona projecció de la veu,pero no extraordinari.Ara per ara crec que estan a un nivell superior:Seiffert,Gould,Kerl,Forbis,Storey,etc.