• TEMPS DE NADAL

    NADAL 2009

    TRADUCTOR:

    TRADUCIR AL CASTELLANO

    TRANSLATOR:

    TRASLATOR TO ENGLISH

    * EL PINEDO

    EL PINEDO

    * =============================== JONAS KAUFMANN: Dedicatòria a IN FERNEM LAND gentilesa del Emilio

    JK amb In Fernem Land

    =============================== Si premeu la foto d'Ernest Lluch, accedireu al article que va escriure i es va publicar a La Vanguardia del dia 16 de març del 2000, titulat ORFEÒ CATALÀ O PALAU. No tothom callava o feia veure que no se'n adonaven de l'abandonament sistemàtic en que Millet tenia sotmès al Orfeó, per potenciar l'expansió del Palau. Malauradament ETA va assassinar 8 mesos més tard a Ernest Lluch, deixant-nos orfes d'una ment lúcida, crítica i lliure.

    ===============================

    Joaquim 2

    Creative Commons License
    Esta obraestá bajo una licencia de Creative Commons. ==============================
  • RECOMANACIONS

    UN TROVATORE DELS MOLTS POSSIBLES: Leontyne Price - Giulietta Simionato - Franco Corelli - Ettore Bastianini - Nicola Zaccaria - Herbert von Karajan - Salzburg 1962 CD Gala

    Paul Lewis

  • A T E N C I Ó:

    ===========================

    agenda de la setmana

    * =========================== EL BLOC DELS MUSICS DE L'OBC *

    OBCmusics

    * AQUESTA SETMANA * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Liceu

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Palau

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia per accedir al amplia agenda de L'Auditori.

    calendari de la setmana

    Il Trovatore

    *

    CECILIA BARTOLI A PALAU 100

    *

    Oue amb L'OBC

    * ==========================

    ========================== AMFORTAS A LA STAATSOPER DE HAMBURG: SIEGFRIED (Simone Young-Claus Guth)

    Amfortas el Corresponsal

    (CLIQUEU LA IMATGE PER ANAR DIRECTAMENT A LA CRÓNICA). ========================== *

    els meus

    *

    ==========================

    EL VELL LICEU

    ========================== 2ª temporada del bagul

    BAGUL DEL RELAX

    * ========================== Aquesta setmana : SONNO, SE PUR SEI SONNO Tito Manlio (1719) Antonio Vivaldi

    * MAGDALENA KOZENÁ (mezzo) ORQUESTRA BARROCA DE VENÈCIA Dir: ANDREA MARCON
  • ELS MEUS VÍDEOS

    AQUESTA SETMANA: S'APROPA IL TROVATORE * ===============================

    =============================== Caballé-Arkhipova-Merrill-Radvanovski-Corelli
  • Watch videos at Vodpod and other videos from this collection.
  • PROCEDÈNCIA DE LES VISITES, AVUI, FINS AQUEST MOMENT

  • VISITES D’AVUI

    Medidor de hits * *

  • FINS AQUEST MOMENT A IN FERNEM LAND

    • 583,754 visites
  • ESCOLTA!!!

    CHANSONS FRANÇAISES: Premeu la foto i accedireu a una plana on podreu escollir entre una excel•lent selecció de les millors cançons i intèrprets de la chanson française (àudios i vídeos)

    La Chanson

  • Spam Blocked

  • ADVERTÈNCIA

    En aquest Blog no hi ha cap tipus de censura. Les opinions de tots els visitants, sempre i quan no siguin ofensives cap a terceres persones, seran respectades per l’administrador. En Joaquim no es fa responsable de les opinions dels visitants que deixin comentaris en els post de In Fernem Land
  • per cotactar-me:

KISS ME KATE A LA KOMISCHE OPER

Avui i després de la tristíssima impressió i bon acolliment, cal dir-ho tot, del Brel d’ahir, podria parlar-vos del natalici de la nena del matrimoni Schrott Netrebko, però no, he cregut més convenient proposar-vos un Cole Porter vist sota els ulls de la Komische Oper de Berlín.

A la Komische Oper no hi ha possibilitat de veure res sota el punt de vista més o menys tradicional, per tant, assistir a un espectacle vol dir acceptar la ruptura dels estereotips i els vells esquemes.

Això tant serveix per l’òpera que és l’espectacle habitual però no únic, de la inquieta casa berlinesa, si no també val pels musicals clàssics, aquells que una colla de infernemlandaires no parem de reivindicar.

El 9 de juny la televisió alemanya va retransmetre la funció de Kiss Me Kate, el fantàstic musical de Cole Porter,del que no fa gaire parlàvem al bloc, arran d’un post dedicat a una cançó d’aquest musical, So in love.

 

La visió “molt alemanya” segons Barrie Kosky, que és com és diu el Inzenierung responsable d’aquest híbrid entre el Cabaret, Chicago i L’amansiment de l’harpia, que sembla ser la seva proposta, amb el toc intel·lectualitzant tan propi de la concepció del espectacle, que caracteritza el teatre alemany, em destrempa bastant.

Aquest cos de ball en calçotets, sabates i mitjons, amb els bigodins al cap i pintats com trasvestits, aquestes dives masculinitzants fent sempre d’Ute Lemper i competint per veure quina surt mes lletja, aquesta escenografia racionalista amb tocs Bauhaus i en definitiva aquest culta al friquisme, no sé, no sé.Potser ho hauria de veure tot seguit i no a trosets com ens ho proposa sant youtube, però ni el cant, ni el ball em sedueixen gaire.

Aquí ho teniu i espero que les grans patums musicaleres del bloc es pronunciïn.

Sort de Cole Porter, que aquest mai traeix

Us deixo el inici del espectacle i en la columna de l’esquerra, en la colecció dels meus vídeos, una selecció de youtubs del espectacle, per tal de que us feu una idea.

 

12 Respostes

  1. Parece que nadie se anima a hacer ningún comentario y no es para menos. ¿Cuántos metros utilizables han dejado en el escenario? Me parece que con todo el reparto en escena es casi imposible desarrollar ningún tipo de coreografía más o menos coherente. No me digan que no es divertido ver en escena el tío ese con calçotets y zamarreta…. En fin, que es cualquier cosa menos “Kiss me, Kate” y que conste que no soy contrario a las innovaciones, pero me parece que esta no hay por donde cogerla. Una cosa sí que me interesa: el hecho de que en la programación de un teatro de ópera se programe también un musical, considerado un género menor por algunos. Este verano también la Glimmerglass Opera del estado de Nueva York, también programó para julio y agosto “Kiss me, Kate”, con una puesta muy alejada de ésta, según se puede ver en Youtube. Me hubiera gustado ver el “Brush up your Shakespeare” por los dos gángsters disfrazados de primera comunión (tal como se los ve en un momento en los vídeos) y cantándola en alemán. Como curiosidad hay que reconocer que es única.

  2. Millor un musical, encara que ja saps que d’això no tinc ni idea, que el “corazón operístico”.

  3. Los alemanes siempre tan… así, tan alemanes de Alemania. Aaay, si Cole Porter levantara la cabeza…

    XD

    Mks.

  4. Malgrat un volgut culte al “lletgisme” i a l’absència del “glamour”, inadequats en aquesta mena d’ espectacles, en cap moment passa per alt la mestria d’actors, ballerins i cantants, així com la fidelitat al gran Cole Porter.

  5. Afortunadamente la música de Cole Porter puede con todo el que le echen o con los cantantes que le presten voz. Es decir: el barítono es un tenor que, a veces, ni eso. Los bailarines no es que bailen mal, es que no bailan la coreografía original. El vestuarismo es “sui generis”. Y como dice Roberto a menudo está toda la compañía en escena con lo que es difícil organizar una coreografía.

    No sé por que razón “Too darn hot” (aquí “Es wird zu heiss”) ha de ser interpretado por dos mujeres solistas, cuando está escrito para un hombre solista con acompañamiento de coro.

    Enfín estas chirigotadas las suelen hacer en la Komische Oper de Berlín y los alemanes las aceptan boquiabiertos y es que Brecht/Weil hicieron “mucho daño” y luego “Cabaret” hizo todo lo demás.

    Pero la música sigue firme y pimpante aunque no siempre esté cantada con rigor.

  6. Desde luego no sera uno de las videos que llenen mi lpod, guardo alli siete del que se monto en Londres con brent barret, tambien cogido en You Tube y es que tampoco hay tanto bueno que guardar en los ultimos años; este verano en londres lo mjor que puede verse es el West side Story del adler’s Wells que ojala se diera una vuelta por aqui, ya que esta en gira mundial y como “novedades” aguardan Oliver y Carousel que espero duren mas que Marguerita y Lo que el viento se llevó, ah y quien pueda vuelve por 4 o 5 semanas La cage aux folles que yo teniendo entrada me perdi el año apasado por retrasarse 3 dia su estreno, y claro londres resulta caro para un pensionista montarse un viaje tres meses despues de la ultima visita

  7. Hola Ximo.
    Hacía mucho tiempo que no comentaba.
    La ópera no es mi fuerte y aunque a menudo hablas de musicales y se entablan interesantes debates entre tus habituales, siempre lo he ido dejando para más adelante.
    En este caso no. Descubrí en youtube los vídeos y al principio a punto estuve de cargarme la pantalla del ordenador. Volví a visionarlos y me entró tristeza. ¿Cómo es posible que viendo Kiss Me, Kate me entristezca y deprima?
    Los alemanes no tienen punto medio, en sus espectáculos o aún van vestidos de bávaros tomando cerveza y alzando las jarras al unísono o de tan modernos que quieren ser, se lo cargan todo.
    Cole Porter siempre es Cole Porter, pero tampoco me ha gustado mucho como lo interpretan. Algunas voces tienen interés, pero ese Fred Graham, desconozco el nombre del actor-cantante, no tiene la fuerza que ha de tener. Ellas mejor vocalmente, aunque es cierto como dice Ximo, que son la anti diva.
    Rápidamente me he ido a poner la película de Georg Sidney de 53. Hacedlo!, reconforta y te devuelve el optimismo perdido con este engendro tedesco

  8. No coneixia aquesta versió.
    M’he fet un fart de riure, però si es mira des de un punt de vista rigorós, fa plorar.
    Sabeu si es pot descarregar sencera en alguna adreça de la xarxa? Podria ser que contemplada en la seva integritat, sigui pitjor.

  9. Colbran,
    Admet-li certa gràcia a aquesta variació. A Broadway sempre s’hi ha de tornar i aquesta colla de frikies sòn una opció més.
    A mi Brecht, Weil, Cabaret i…Chicago també m’agraden i no crec que hagin fet tan mal. Al costat de les seves innovacions hi sobreviu triomfant el gra musical clàssic. Però aquesta seria una conversa molt llarga que ja tindrem un altra dia.
    Salutacions.

  10. Olympia el “mucho daño”, y por eso va entre comillas, es en sentido figurado y con ello quiero decir que ha influenciado mucho, no que sea mala su influencia. Mala o buena dependerá del resultado de quienes se dejan influenciar. Y respecto a “Cabaret” lo mismo. El look que Bob Fosse dió a este musical en su versión cinematográficam, ha dado lugar a muchísimas variantes, por ejemplo “Chicago”, que en teatro fue dirigida por Bob Fosse.

  11. Colbran,
    Gràcies un cop més pels teus aclariments.És veritat que, en totes les arts, les influències depenen del talent dels influenciats.
    Per cert, Cabaret en cine, em va agradar molt i Chicago també, en canvi la vaig veure en viu a Broadway i vaig tenir la sensació de veure funcionaris que em varen deixar igual que abans d’entrar al teatre.
    Fins a la propera!

  12. Hola spectador, perdona que no t’hagi donat la benvinguda fins ara. M’he despistat.
    En aquest bloc ja hem comentat vàries vegades que el panorama actual no és gaire estimulant i no sempre les reposicions de les obres mestres, asseguren espectacles com cal, però està clar que millor un Porter, per exemple, que un Legrand pretensiós.
    Espero comptar amb properes intervencions.

Deixa un comentari