A CASA EM FALTA UN LLIBRE

Amics Infernemlandaires, no acostumo a demanar gaires coses. A vegades ho faig com qui escriu la carta al reis. M’agradaria veure un òpera, un cantant, un director i prou. Normalment em limito a deixar constància, la meva constància, del que veig, del que m’agrada i del que no. No puc arribar a tot, no tinc temps i sobretot pressupost, per això aquest bloc resulta o caòtic o distret, o les dues coses alhora. Tot depèn del que cerquin els amables visitants.

Avui si, avui vull demanar una cosa, però no com un somni impossible, difícil o molt egoista i particular. Avui vull demanar que s’editi un llibre. Em falta i el necessito. Jo crec que també el necessita molta gent, de fet en tinc constància.

A l’any 1997 el Àmbit Serveis Editorials i els Amics del Liceu, és a dir el Liceu, varen editar el primer anuari del teatre, el que anava del 1947 fins el 1997. Pau Nadal va fer una exhaustiva recerca i recopilació de tots i cadascun dels títols i repartiments d’aquests cinquanta anys d’història del teatre.

A l’any 2004 Els Amics del Liceu amb la col•laboració del Gran Teatre del Liceu (algú m’ho haurà d’explicar bé això), varen editar el segon volum. La immensa tasca de recerca i recopilació dels primers cinquanta anys del Teatre varen anar a càrrec del mestre Jaume Tribó.

Si el primer volum editat era extraordinari, el segon esdevenia imprescindible. Es tracta de la minuciosa i dificilíssima recerca de tota l’activitat del teatre, en aquells llunyans i curiosos primers anys, on es pot veure l’activitat no tan sols operística i en aquest àmbit, es pot comprovar quin tipus de cantants assumien rols que ara associem a veus absolutament diferents.

Tantes vegades veig al mestre Tribo, li pregunto pel llibre que ens falta, el anuari del període 1898 a 1946. Tantes vegades li he preguntat m’ha contestat el mateix. Jo ja he acabat la feina, el tinc acabat, falta que l’editin.

Mentre la Sra. Rosa Cullell va estar al davant del Liceu, la política econòmica restrictiva imposada, per tal de recuperar les pèrdues acumulades fins la seva entrada, va fer que tota iniciativa fora de la propia activitat del Teatre, quedés aparcada.

Ara tal com pinta la situació econòmica global, em penso que m’hauré d’esperar no sé quants anys a veure complerta la llibreria de casa, amb el volum que ens falta del anuari.

Jo, si no hi ha ningú capaç d’editar aquest volum, proposo organitzar una col•lecta popular, per tal de recollir el diners necessaris per fer-ho possible. Si la ciutat de Barcelona pot enorgullir-se de fer una catedral amb la col·lecta popular, em sembla que l’edició del llibre no necessitarà ni tants diners ni tant temps.

Potser tots, els Amics del Liceu i els AMICS DEL LICEU (en majuscúles tots aquells que sense ser socis d’aquesta institució també en som d’amics i fins hi tot amants del nostre teatre), ferien possible allò que inexplicablement les institucions culturals del nostre país no han fet fins ara.

Si algú té notícies al respecte, no fos cas que l’edició es contempli en breu o alguna altre proposta al respecte, l’invito a fer-la pública, o en aquest bloc o on calgui, però cal fer quelcom.

Què us sembla?