Comentaris a: LICEU: 2 TIEFLAND 2

Per: Emilio-Bcn

Emilio-Bcn — Fri, 17 Oct 2008 06:50:23 +0000

Ferran, se nota que ya tenemos unos años…… maravillosos pero años…..Heidi, la srta. Rotenmeyer, Pedro, el señor Seseman, los panecillos de la abuelita……..Dios mío que se me va a olla…..

Per: Ferran - Un que passava

Ferran - Un que passava — Thu, 16 Oct 2008 16:57:00 +0000

Ostres, perdoneu que respongui a l’Emilio, però és que dimarts vam comentar exactament que potser hauria calgut una escenografia tipus Heide com la de Luisa Miller… M’ha fet gràcia veure que no vam ser els únics que vam associar la muntanya amb la Heidi.

Per: Emilio-Bcn

Emilio-Bcn — Thu, 16 Oct 2008 08:58:26 +0000

Hola a todos en especial a Joaquim, lo de Ximo no estaba mal, pero por preferir, te prefiero así.
Lo del armario me ha asustado un poco, a mi los armarios nunca me han gustado, y verlo con las fauces abiertas, impresiona, aunque no sea de Ikea.
Tiefland, la desconocía por completo. Me gustó mucho. La música a veces es sublime .La escenografía, no me molestó, hubiera sido peor ver la Heidi…..Aunque a quién no le gustó Heidi en su época..?….

Per: Ferran

Ferran — Wed, 15 Oct 2008 17:55:05 +0000

No havia volgut comentar res al post fisn haver-la vist.
Totalment d’acord amb tu, ximo, respecte a la veu de la senyora de Sieffert. El dimarts passat, al menys, va haver-hi moments en que no sabia si cridava o cantava.
L’escenografia és horrorosa. Jo no havia vist mai la obra (ni tan sols la coneixia), però em fa l’efecte que una obra d’aquestes característiques es mereixia un tractament escénic molt millor. I si es volia fer un “aggiornamento”, s’hagués hagut de buscar alguna idea que sigui rescatable, avui en dia, del romanticisme noucentista. Cosa difícil, però no impossible. Lo de la clonació ni s’entén, ni ve a cuento (a no ser que sigui per allò de la obella Dolly, com que en manelic és pastor …).
Jo recordava la posta en escena que va fer l’Enric Majó (ja fa uns quants anys), molt clasicorr, si tu vols, però que funcionava perfectament. Aquest muntatge no va ni amb rodes.

Per: Nits d’Òpera, LV: Tiefland, d’Eugen d’Albert « Un que passava

Wed, 15 Oct 2008 17:48:57 +0000

[...] vaig trobar una mica inexpressiva; potser li faltava una mica més de dramatisme en alguns moments (en Joaquim ho deia també, o sigui que deu ser una característica de la cantant i no un fet puntual) i afinar una mica més [...]

Per: Ferran - Un que passava

Ferran - Un que passava — Wed, 15 Oct 2008 17:43:27 +0000

Joaquim, et cito al meu comentari de Tiefland, que vaig veure ahir. Estic força d’acord amb la teva crítica, sobretot amb el que dius del pròleg: sense cap ni peus, la veritat. Però l’obra em va agradar. Sobre les tres dones, em va semblar que havien captat força bé el caràcter bastant ridícul i malèvol que tenen a l’obra de Guimerà, encara que a Terra baixa hi ha un penediment i una redepmció que no hi ha a l’òpera.

Per: Joaquim

Joaquim — Sun, 12 Oct 2008 22:18:44 +0000

Hola Soter, doncs mira encara m’hagués agradat més poder-te conèixer, si has de venir poc, les oportunitats es limiten molt.
Pel que fa al Tiefland, tot i coincidir amb algunes coses, t’haig de dir que la funció del dissabte per la nit em va agradar més que la del diumenge i una cosa és evident. El so de l’orquestra és esperançador.
Si un altre dia has de venir a Barcelona, em truques, t’enviaré el mòbil per mail.

Per: soter

soter — Sun, 12 Oct 2008 10:46:31 +0000

¡Qué cambio Ximo! No sé si me gusta o no, déjame que me acostumbre y ya te diré.
Si, fuimos al Liceu. Yo tenía que venir a Barcelona para unas pruebas, que inicialmente se tenían que hacer en una mañana. Se demoraron y tuvimos que quedarnos un día más.
Decidimos acercarnos al Liceu y probar si había entradas. Recuerdo de otras veces, hace años, que nos fue imposible.
La primera sorpresa de la noche fue al llegar a las taquillas y ver que había disponibilidad para casi todas las localidades.
La segunda sorpresa fue ver el poco público que había en la sala.
La tercera, la frialdad durante toda la representación y al final del primer acto, sin que los cantantes salieran a saludar.
La cuarta, al finalizar la representación, ver un foco de personas muy localizado, insistiendo en los aplausos y bravos, cuando el resto parecía que pasaban por allí.
En fin, pequeñas cosas que quizás vosotros que sois tan asiduos no os sorprenderán, pero que para mi, que puedo contar con los dedos de las manos, las veces que habré asistido al Liceu, si que me llamaron la atención.
De la representación, una neófita como yo poco me atreveré a decir. Las voces me parecieron grandes, pero un poco forzadas al límite, cansinas y con tendencia al grito y sobretodo me disgusto la escena monótona, con el decorado muy pesante cromáticamente hablando. Esa persistente estructura de madera, me pesó como una losa.
Me hubiera gustado conocerte, claro que si, pero no tenía tu teléfono y tampoco sabía que me iba a quedar, todo fue rápido e improvisado.
No sé si será posible otra vez. Es muy raro que nos desplacemos a Barcelona y las condiciones de movilidad asociadas a la edad, lo complican más.
Un abrazo, amigo.

Per: ximo

ximo — Sat, 11 Oct 2008 00:51:51 +0000

Alex quina mala sort. Down no és res del altre dijous, però Treleaven….

Per: alex

alex — Fri, 10 Oct 2008 16:21:58 +0000

Curiosidad ( no sé si yo soy algo gafe ):

en la función de anoche del torn PA, hubo 2 tenores para el role de Pedro ( el prólogo y primer acto fue cantado como pudo por el anunciado ya enfermo – sinusitis – Jeffrey Dowd), mientras que en el último acto y recién llegado vestido además con camisa de calle, cantó con partitura en una esquina de la escena el tenor John Treleaven ( mientras éste canataba), Dowd solo hizo la parte escénica y los movimientos del role de Pedro.
Al parecer, John Treleaven cantará el role de Pedro las restantes funciones de los torns populars que quedan

Per: ximo

ximo — Thu, 09 Oct 2008 13:53:06 +0000

SOTER, ¿Vas anar ahir al LICEU? ¿Estaves a Barcelona?

Per: Soter

Soter — Thu, 09 Oct 2008 13:12:16 +0000

Hablo por ayer. Voces cansadas, representación adocenada y público frío y distante. És una auténtica pena que esta magnífica opera se sirva así. Empezamos mal.
Encontré a Seiffert al límite. ¿Hay claca en el Liceo?

Per: Tosca

Tosca — Thu, 09 Oct 2008 07:51:59 +0000

Pues yo no sé si será por lo vacía que estaba la sala, por el día lluvioso, por el aire acondicionado que te dejaba helada, por el decorado insulso o, sencillamente por tenia un mal día, pero no conseguí entrar en la representación en ningún momento y me aburrió soberanamente. Tendré que esperar a que vengan Jonas y Pape, como desea Colbran, para descubrir esta joya que se me ha escapado esta vez.

Per: Pilar

Pilar — Wed, 08 Oct 2008 22:45:45 +0000

si no caen “chuzos de punta” alli estare Fede. Un abrazo hasta entonces

Per: colbran

colbran — Wed, 08 Oct 2008 18:17:22 +0000

Pilar, confío y deseo que podamos vernos el sábado.

Per: Pilar

Pilar — Wed, 08 Oct 2008 08:44:14 +0000

queridos Ximo y Dandini, leidas vuestras estupendas cronica y comentarios me he acabado de decidir, íré a Tiefland este finde.
¿Seran liebres o seran conejos? un abrazo a los dos

Per: dandini

dandini — Tue, 07 Oct 2008 08:02:56 +0000

Ximo ,tu ja saps que no em refereixo a tú.Pero has de admetre que sembla que s’estigui formant una creuada,capitanejada per algun crític que pels comentaris que fa sembla qe dorm sovint al teatre.Evidentment dintre d’aquest grup hi haurà gent molt entesa en ópera i d’altre menys pero hi una cosa que els uneix anar contre aquestes produccions.A lo millor és una paranoia meva.A mi també m’agradan les produccions tradicionals,algunes son tant luxoses i espaterrants que al acabar l’espectacle no saps si la soprano ha fet el do o no pero tant és,tot era tant bonic…(això ho va dir un crític referinse al Met)

Per: ximo

ximo — Mon, 06 Oct 2008 23:17:31 +0000

A d’altres blocs no ho sé Dandini, però aquí quan m’agraden, m’agraden molt. Repassa si us plau les cròniques i ho veuràs.
Per contra, hi ha persones com tu, que amb tal de que es faci diferent, ja li agrada. Cap problema, si és coherent, intel•ligent i aporta alguna novetat a la dramatúrgia.
Jo no sé si a Guimerà li agradaria, m’ha d’agradar a mi, en Guimerà ja fa anys que cria malves i em sembla que parlar per la seva boca és un abús.
Si a tu t’agrada el pròleg, que m’agradaria que m’expliquessis quina coherència té amb la resta, absolutament tradicional, però tan sols canviant el típic molí per l’oficina absolutament irreal que ens proposa Hartmann, ja t’ho faràs.
L’escena de la pluja de roses i el cor que sembla que s’hagin fumat un porro de maria, és el més ridícul que hom pugui imaginar.
I el final, tornant als inicis, per justificar la inversió en els ascensors, és si més no, deplorable.
Recordo una Terra Baixa, amb la maqueta a la magnífica exposició del Foyer, amb una gran rampa que baixava del sostre, que no tenia res a veure amb les postes de sol i els pallers del MET, però a tu, si no ho deconstrueixen tot, tipus Adrià, et sembla que tot és carca.
No podrem estar mai d’acord.
Aquesta producció et diria més, es dolentíssima per tradicional i absurda (pròleg) i lletja per estètica.
Me’n guardaré prou com d’escaldar-me, de reivindicar una producció tipus Passió d’Esparreguera. Demano una proposta intel•ligent i moderna i sobretot coherent amb el drama. Amb un treball d’actors-cantants, que en aquesta producció ha brillat per la seva absència i sobretot, que li trobin a la Marta un lloc per amagar-se més idoni que sota la taula. PER DÉU! Dandini, que estàs perdent el gust!

Per: dandini

dandini — Mon, 06 Oct 2008 22:51:40 +0000

Doncs jo crec que ha estat un encert absolut reprogramar aquesta obra al liceu.Espero que aquells que opinin que no mereixia aquesta reposició restin lluny de la direcció artística del teatre.Respecte als cantants s’ha de lloar un pletóric Peter Seiffert i un fosc i sinistre Alan Titus.La senyora Schnitzer és una cantant correctíssima pero poc engrescadora.En el 2º repartiment ens trobem a Stefanie Friede ,una cantant molt més implicada en la credibilitat dramática del rol.Ella és una artista amb una relació qualitat/popularitat altíssima.Molt be Egil Silins ,potser menys malèvol del que caldria.Finalment notable el Pedro de Jeffrey Dowd i esplèndida la Nuri de Eva Liebau,un rol deliciós acompanyat de una orquestració preciosa.Respecte a la producció haig de dir que si em va agradar.Potser un concepte tradicional tipus Met ens hagues mostrat dalt de l’escenari un ramat de cabres i uns neixements de sol espectaculars pero ben pensat això no té massa relació amb una història sobre l’abús de poder sobre una classe social inferior.No crec que l’Angel Guimerà hagués fet escarfalls davant d’una internacionalització del seu drama.Em dona l’impressió que que hi ha una serie de comentaristes tant a la premsa com en els blogs que estant sistemàticament en contra de tot allò que suposi canvis d’epoca o ambientació.Tant els hi dona que el regista es digui Carsen, Mc Vicar, Kontwischny,Sellars,Hartman,Bieito etc.Ells sempre estan en contra.Caram tant difícil és obrir la ment a les reinterpretacions.Crec que aquest tancament de visió té el seu punt máxim en el públic operístic, en altres manifestacions artístiques això resulta molt més moderat.

Per: Helena

Helena — Mon, 06 Oct 2008 16:08:44 +0000

Tinc dues entrades per Tiefland al Liceu, per aquest proper dimecres, 8 d’octubre, a les 20 h. Estan situades al centre de la fila 1 del 2n pis. Van costar 96 euros cadascuna.
Per una sèrie de circumstàcies no hi podrem anar, així que si algú les vol, les deixariem per 80 euros cadascuna.
Si algú està interessat que em truqui al 618749694.
Gràcies i salutacions,

Per: bocachete

bocachete — Mon, 06 Oct 2008 14:25:34 +0000

Que consti que això de Heidi jo he dit en broma: no tenia ni idea que als pastors alemanys sels identifiqués amb el Peter de Heidi. En tot cas, ja és normal que el Seiffert s’identifiqui amb eb ell, que porten el mateix nom.

El tema que jo deia i relacionava amb la reina del technicolor (tan maca ella, fins i tot com Lily Munster), ja pot ser el de la mantilla: diria que sona quan ella surt cp a l’ermita i, una mica abans, en fer-hi referència. Ja pot ser que tingués alguna influència sarsuelística. Potser tendim a menysvalorar la difusió que van tenir fora de les fronteres les produccions hispàniques.
Les protestes contra els cantants no van estar bé, trobo: potser no se sentia prou, però el noi va cantar bé. I ella, també. El que sí que em va semblar vergonyós, els dos dies, és que el teatre estigués mig buit (o mig ple, segons com es miri). Després ens queixem si ens repeteixen títols cada dos per tres. I, d’altra banda, és una òpera d’allò més presentable, digerible i fàcil de seguir. No sé què passarà quan Boder faci el Ligeti que va anunciar!

Per: colbran

colbran — Mon, 06 Oct 2008 11:33:35 +0000

Subscribo cuanto indica Ximo, pero algo añadiré.

A mí me gustaría que la repusieran pronto y me encantaría que fuera con Jonas Kauffman y con una soprano dramática de fuste, al estilo de Violeta Urmana. Para el rol de Sebastiano me encantaría Renèe Pape, ya que este extraordinario cantante lo considero más bajo-barítono que bajo, al menos de momento. No es tan descabellado considerar a Pape para este rol, el hoy prácticamente olvidado Ferdinand Frantz era un Wotan fabuloso y también cantó el rol de Sebastiano, con su hermosa voz de bajo-barítono o barítono-bajo, según se mire.

El rol de Marta sobrepasa al registro de la Schnitzer, por lo que el centro a menudo queda sordo y el grave inexistente. Escénicamente tampoco es gran cosa. A lo máximo que podría aspirar es al delicioso rol de Nuri, más adecuado a su voz. Stephanie Friede la supera con creces en todos los aspectos, aunque le falta un poco más de grave, pero tiene disposición dramática. Los aislados abucheos fueron absolutamente vergonzantes e impropios de alguien con un mínimo de cultura lírica, pues tanto esta soprano, como el tenor Dowd, en ningún momento incurrieron ni en fallos musicales ni escénicos. Me agradaría saber qué bravean y a quién aplauden estos sujetos.

El tema de la mantilla a mi me recordó al Chapí de “El puñao de rosas”, muy en boga en 1903 (año del estreno de “Tiefland”), ya que se había estrenado el año anterior y su preludio se hizo famosísimo, incluso fuera de España.

El recuerdo de Yvonne de Carlo, Bocachete, me ha emocionado, pues era una de mis estrellas favoritas de los films de odaliscas, aventuras y, finalmente, del Oeste. Además tenía una voz muy agradable y en muchas de sus películas se podría disfrutar de ella en un par o tres de canciones.

Per: Jaume

Jaume — Mon, 06 Oct 2008 10:24:43 +0000

Una grip inoportuna m’ha privat d’anar ahir a veure-la. L’esperavem desde l’any passat que la veierem amb una producció i veus que ens van agradar força, peró nosaltres no som entesos i anem a l’opera desda fa poc. per aixó valoro moltissim la cronique (magnifica com sempre) del Ximo i els comentaris a ella.
¿I en Colbran, quan dira la seva?
El dia 17 intentaré anar, i podre comparar produccións amb la avantatge de tot lo que apres llegint el blog.

Per: Roberto

Roberto — Mon, 06 Oct 2008 09:28:08 +0000

Después de leer el comentario de Bocachete veo que lo de “Heidi” puede que no sea tan disparatado. Yo también había pensado que el nombre podría haber salido del cuento clásico de “Pedro y el lobo” que más tarde utilizaría Prokofiev.

Per: Roberto

Roberto — Mon, 06 Oct 2008 08:48:36 +0000

No he leído más que una crítica, la de “El Periódico” pero más que una crítica era una crónica de sociedad porque después de leerla te quedabas igual en relación a la representación, así que no he leído u oído ninguna de las “doctas”
voces, pero en mi modesta opinión, por el contrario, también nos preguntamos cómo era posible que una ópera tan rica musicalmente no se hubiera representado mucho más a menudo en estas latitudes. Para no haberla sentido nunca y a pesar del impacto visual negativo del prólogo, la música te atrapa de inmediato y la cosa va in crescendo. Realmente creo que si el prólogo lo hubieran solucionado de otra manera el resto de la puesta en escena no hubiera “grinyolado” tanto. El recurso de trasladar las óperas a los años 30/40 se ha convertido en la “trade mark” de los directores de escena y ya sería hora de que fueran pensando en otras posibilidades. Yo creo que con algún que otro elemento que faltaba (una llar de foc, por ej.) las oficinas del molino no hubieran molestado tanto, pero la verdad es que el prólogo descoloca u no viene mucho a cuento. No se bien si se trataba de una clonación o de una transacción comercial para seleccionar al individuo adecuado para que se casara con Marta. Nosotros vimos la función del sábado noche y el segundo reparto funcionó correctamente sin estridencias para bien o para mal y sinceramente nos sorprendió muy gratamente la reemplazante Eva Liebau en el papel de Nuri, pues a pesar de contar con el apuntador, parecía dominar a la perfección un papel, que seguramente no canta muy a menudo. Puedo dar buena fe de la cara de asombro que pusieron los músicos cuando se sintieron los abucheos absurdos hacia los cantante por una mínima parte de los pisos superiores. Dos cosas más: un amigo a la salida me decía que lo del nombre Pedro podía venir de la costumbre alemana de llamar a todos los pastores así desde la publicación de “Heidi” en 1880, un poco rebuscado pero podría ser. Y la última: creo que sí hubiera costado bastante que el Sr. Matabosch decidiera hacer una nueva producción del Liceo, por mucho Dvd que se editara para paliar los gastos. No me parece la época apropiada para gastar dinero en este tipo de aventura. La pena ha sido que la producción que había disponible no estuviera a la altura de las circunstancias de un gran estreno de inicio de temporada.

Per: bocachete

bocachete — Mon, 06 Oct 2008 08:35:58 +0000

Totalment d’acord: certament, l’òpera mereix la reposició i val la pena sentir-la. No la coneixia més que “a trossos” i, francament, és més que interessant. Dramàticament, té molta força (l’adaptació de l’obra és impecable). Musicalment, a més, és un especimen “estrany” d’òpera alemanya, molt més proper a Mascagni o Giordano (no el veig tan puccinià) que no pas a Strauss, per exemple. De fet, quan es va estrenar al Liceu, en italià, el públic no devia notrar la diferència amb les estrenes de músics italians. Hi ha moments que evoca Cavalleria rusticana, moments de Hollywood clàssic (hi ha un tema amb un aire de marxa orientalitzat que podria estaar en una pel·lícula de la Yvonne de Carlo), moments “butterflynescos” (del cor, quan el casament)… I, no obstant, això, només són records que sse semblen a, però totalment originals. Realment, molt interessant i molt bonic: un autor a redescobrir més a fons. I, això seria el que podríem dir als crítics, si una reposició ha de servir per a alguna cosa és per a això: per a desvetllar l’interès per un autor o una obra oblidada.
Jo suposo que “Manelic” o “Manel” amb accent a l’última síl·laba, no funciona en alemany. I posats a triar un nom “espanyol”, van triar una mot pla i breu. A sobre, Lothar, com bon alemany que era, devia haver llegit Heidi: com s’ha de dir un pastor de la muntanya? Naturalment, Pedro. Si no, podrien haver fet com amb Sebastiano i Tommasso i dir-li “Manolo” o “Manolito”. Potser millor que s’hagi quedat en Pedro…
Realment, no entenc com el Radigales, que habitualment no és tan dràstic, desqualifica l’obra en tan breu comentari. Deu ser que no hem vist i lloat òperes amb molt menys valor dramàtic i musical. Penso que no només s’hauria de fer més, sinó que també caldria estrenar Liebesktten, la versió de D’Albert de “La filla del mar”.: no deu estar gens malament. Fins i tot valdria la pena saber què tal és “La catalane” de Le Borne, l’altra òpera basada en “Terra baixa”. I, ja posats, estrenar la de Salvador Pueyo, que sembla que dorm el somni dels justos i que és una de les causes que el Radigales blasmi de l’obra de D’Albert.
Això sí: millor que en aquests casos s’agafi un director d’escena menys “imaginatiu”: el tan denostat (en el seu moment) Giuseppe de Tomasi, per exemple, hagués fet quelcom de millor amb quatre duros (o euros). I qualsevol de les fotos de muntatges de l’obra de teatre que es poden veure a l’exposició del Foyer és més innovadorar que la proposta de Hartmann. No sé quant deu haver costat la luxosíssima farinera de caoba de Zurich, i encara menys el muntatge de la maquineta clonadora. La veritat és que encara no entenc el pròleg; no havia llegit això de la clonació: la veritat, havia interpretat que esrra una mena de “teletransportador” per a anar i venir de la muntanya, a l’estil dels de Star trek. Forçadíssim. I, tot plegat, què pinten al final un altre cop? Els “desclonen”? Al costat d’això, la farinera és inofensiva: massa ben posada per a un poble muntanyenc, però no molesta tant. Per al meu gust, a banda del pròleg, el més ridícul va ser la Marta “amagad” sota una taula amb tota la naturalitat del món. Al costat d’això, allò del duet, les flors i el cor ballant encara pot passar com una mena d’efusió lírico-ingènua.
De les veus, no dic res, que ja està tot dit. Seiffert, molt bé: una mica primari com a actor. Llàstima que l’altre tingués una veu tan petita. Cantava bé, per això. L’orquestra, bé, la veritat. Potser sí que en algun moment podia posar una mica més de força. Potser és que encara no deu poder arriscar-s’hi, el director?
En resum, que val la pena. L’obra enganxa,, té garra i, teatralment, és d’allò més satisfactori. I per a una inauguració de Liceu és indicada, i tant. Almenys, té un lligam literari amb el teatre.
Per cert, l’exposició del foyer, molt interessant. No us la perdeu. Aneu-hi amb calma, però. I al Romea faran l’obra de Guimerà durant aquesta temporada: i el muntatge no serà de de Bieito.

Per: wimsey

wimsey — Mon, 06 Oct 2008 00:15:53 +0000

Potser tindré sort i podré assistir a una funció aquesta setmana, però ja ho veurem. Darrerament les meves assistències al Liceu es decideixen amb dues hores d’antel·lació.

Jo també em vaig sorprendre veure la Julia Juon en un paper tan secundari. No recordo que fos la darrera Brangäne (no va venir la Lioba Braun?) però com a Brigitta de Die tote Stadt va ser bravejada, i també va fer una molt bona Waltraute a l’Anell.