ÀNIMS ROLANDO

La noticia m’ha sorprès tot just en acabar de dinar, fent una visita al blog de les villazonistes. Rolando Villazón cancel•la totes les actuacions d’aquest any. S’ha de sotmetre immediatament a una operació quirúrgica de les cordes vocals, per extreure-li quelcom. L’operació em sembla molt seriosa, tractant-se d’un cantant, però hem de confiar en la [...]

Was ist Silvia per la Silvia

Si fa 3 dies que la Mei ens la va deixar al seu blog, cantant Antonín Dvořák, avui us porto a la mezzo soprano argentina Bernarda Fink a In Fernem Land, cantant “Was ist Silvia“, el preciós lied de Franz Schubert, amb text d’ Eduard von Bauernfeld, basat en els Dos Cavallers de Verona de [...]

Regals compartits.

Avui he rebut un regal no material, un regal preciós, de vida, de gratitud, de complicitat, d’amor. Aquest regal portava un embolcall sonor, una música bellíssima que és l’únic que puc compartir amb tots vosaltres, a part de la meva felicitat. Us deixo

La Cabeza del Bautista

L’estrena absoluta d’una òpera hauria de ser una festa, un motiu de joia i orgull per a qualsevol teatre i temporada. Malauradament no és així per molts motius. Hi va haver una època que els compositors varen declarar la guerra al públic, insistint amb l’allunyament absolut d’allò que el públic estava disposat a acceptar i [...]

De qui estem parlant?: El concurs del mes d’abril

En el concurs del mes d’abril no heu de mirar cap fotografia, ni escoltar cap fragment musical. Us donaré 10 pistes per esbrinar de qui estem parlant, d’acord? Doncs aquí les teniu:

LA TEMPORADA 2009-2010 DE L’OBC

Com ja vaig comentar, s’ha presentat la nova temporada de l’OBC. L’última temporada del mestre Eiji Oue com a Director titular. La carregada agenda musical dels darrers dies m’ha fet endarrerir aquest post. Si no fos per la polèmica suscitada per la roda de premsa prèvia a la presentació de la nova temporada, on es [...]

LA SIMON BOLIVAR I DUDAMEL, UN TSUNAMI

El concert extraordinari celebrat la nit de Sant Jordi al Auditor de Barcelona, dins el marc de les celebracions del 10è aniversari, el recordaré com un tsunami sonor i emocional. Un excés màgic que va més enllà del fet musical, que si m’ho permeteu us diré que malauradament ha semblat el menys important. El projecte [...]

Cecilia Bartoli o la bipolaritat.

Esperava amb moltes ganes el concert de Cecilia Bartoli i després de llegir les cròniques del Salarino a Valladolid, del maac, del Titus i la Kenderina a Castelló, encara més. El Palau no és precisament la millor sala de concerts del món, és un monument arquitectònic preciós, però denota unes mancances acústiques greus i en [...]

LA GRUBEROVA QUE M’AGRADA

No cal que posi les cartes sobre la taula, tots els que em coneixeu o que llegiu el blog, sabeu l’opinió que tinc de la Gruberova i potser per això algú podrà pensar que l’encapçalament és una provocació. Doncs lamento informar-los que no, que l’encapçalament d’avui és el que és i reflecteix una evidència. La [...]

LA NOVA BUTTERFLY: Gheorghiu – Kaufmann

A aquestes alçades de la crisi discogràfica o potser per això, no deixa de sorprendre que la EMI hagi apostat per treure una enèsima Madama Butterfly, sobretot després d’anunciar que el Tristan und Isolde amb Plácido Domingo, Nina Stemme i Pappano dirigint, era la última gravació d’estudi que feia la mítica discogràfica. El segell anglès, [...]

OBC: L’ENDEMÀ

El divendres 17, l’endemà del anunci de la no renovació del mestre Oue, vaig assistir al primer dels tres concerts de cap de setmana de l’OBC. Un programa curt de durada i musicalment molt intens, format per dues obres. La primera audició del Cantabile per a orquestra de corda del compositor letó Peteris Vasks i [...]

COLBRAN AL PALAU

En Colbran va poder anar dijous passat, al concert del cicle Palau 100 amb Kent Nagano i l’Orchestre Symphonique de Montreal. Els esdeveniments al voltant de l’OBC han endarrerit la publicació que ara us deixo. Gràcies Colbran, com sempre un plaer llegir-te. KENT NAGANO Y LA ORCHESTRE SYMPHONIQUE DE MONTREAL PALAU 100 ha conseguido traer [...]

CARTA OBERTA AL SR. JOAN OLLER

Sr. Joan Oller, m’estalviaré el protocol•lari benvolgut, per no donar una falsa impressió només començar. Es veia a venir, malgrat que vostè en unes declaracions al diari Avui, donava a entendre el contrari. De res ha servit que els musics de l’orquestra s’hagin posicionat majoritàriament per la continuïtat d’un mestre que els ha fet guanyar [...]

NO RENOVEN EL CONTRACTE AL MESTRE OUE

Aquest és el comunicat de Premsa: El Consell Rector del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra reunit aquesta tarda, després de sol·licitar informe del gerent de l’OBC, de rebre l’esmentada recomanació de la comissió artística i d’escoltar l’opinió dels músics, ha decidit no renovar Eiji Oue com a director artístic titular de l’OBC.

ROBERTO ALAGNA MANRICO AL ROH

Aquesta mateixa setmana, l’amic Amfortas ens deixava una nova crònica, per bé que una mica endarrerida (del mes de febrer), del seu estimat MET i ens parlava de Il Trovatore, aquesta vigorosa òpera del Verdi més popular, que per fi veurem la propera temporada del Liceu, després de molts anys, masses, d’absència. La ROH londinenca [...]

IL VIAGGIO A REIMS DEL 2009 A LA SCALA

Quan el 18 d’agost de 1984 el ROF presentava al món operístic la joia de “Il Viaggio a Reims“, amb Claudio Abbado dirigint la The Chamber Orchestra of Europe i Luca Ronconi a l’escena, en la que va ser la primera representació d’aquesta obra en el segle XX. El llistó va quedar tan enlairat, que [...]

“Se pietà di me non senti”, el meu tribut a Handel

Avui molt possiblement, tothom es dedicarà a glossar la figura d’un dels musics més importants de la història, el imprescindible George Frideric Handel, que tal dia com avui de fa 250 anys, moria a Londres.

FRANÇOISE DORLÉAC EN EZCARAY

Amics tan sols vaig canviar de idioma, al principi de l’aventura d’aquest bloc, per fer un post d’agraïment al equip de treball italià, que em varen ajudar tant a tirar endavant el projecte laboral torinès, que va coincidir amb el inici del blog. Avui ho tornaré a fer també en senyal d’agraïment, pel regal de [...]

CALL ME MADAM i la hereva de la Merman

Call me Madam, el nou musical que us porto en aquesta setmana santa tan “irreverent” que m’he proposat, es va estrenar el 2 d’octubre de 1950 al Imperial Theatre. Va romandre en cartell durant 644 representacions i va ser un vehicle pel lluïment de la gran diva del teatre musical americà, Ethel Merman. L’estil de [...]

Patti Lupone canta CAN CAN de Cole Porter

Els blogs musicals, In Fernem Land bàsicament ho és, acostumen a seguir uns cicles naturals marcats pel calendari. Ara tocarien Rèquiems, Stabats Maters, Passions i altres insignes mostres de la millor tradició musical de caire religiós. Jo no ho faré. Primer, perquè ja hi han molts blogs, excel•lents blogs que ho fan. Segon, perquè les [...]