*
Macbeth a la ONP segons la producció de Dmitri Tcherniakov
Ja us vaig dir ahir, que el Macbeth del passat mes d’abril a la ONP, era un dels objectius per ser postejats a In Fernem Land, però en escoltar a Violeta Urmana en la temible sortida de la Lady, em vaig refredar molt. Avui alguns de vosaltres m’heu escrit, interessats malgrat tot, per aquesta representació. Doncs bé aquí la teniu.
Fins ara Violeta Urmana es caracteritzava per un instrument extraordinàriament homogeni, amb un registre agut exuberant i un centre potent. A part, l’excel•lent tècnica li permetia atacar les notes més compromeses amb bellíssims pianíssims i una mezza voce de gran efecte.
Ja havia comentat més d’una vegada, que el problema que jo tenia amb aquesta força de la natura, era la certa fredor que em provocava tanta perfecció, sobretot en el repertori italià, on la Urmana s’ha establert quasi a plena dedicació, deixant el repertori alemany per ocasions molt especials.
Violeta Urmana - Lady Macbeth a la ONP abril 2009
Hom preveia que la Lady Macbeth seria tot un desplegament de mitjans i en canvi us he de dir que he trobat una veu cansada, amb moltes tibantors al agut, que sovint exhibeix quasi cridat i l’esgotament vocal s’evidencia en la temible oscil•lació, signe evident que hi han problemes en una veu que fins ara era una columna homogènia.
La resta del repartiment, com us vaig dir, no ens dona gaires alegries i un cop més ens cal una reflexió al voltant del que estan fent els cantants actuals amb la intensitat de les seves carreres i com estan malmeten unes veus magnífiques amb repertoris equivocats o forçant al màxim l’activitat laboral per fer el màxim de diners possibles en el menor temps. Si no és així creieu-me que no puc entendre com es poden malmetre tants valors i tants artistes.
És clar que una mala nit la pot tenir tothom, però recordeu que aquesta retransmissió és fruit de dos dies, el 20 i el 24 d’abril, segons diu al finalitzar la retransmisió, el locutor de France Musique. Però el dia 24 a la ONP no estava programada cap funció de Macbeth (misteris). En qualsevol cas, això vol dir que el que escoltem, deu ser el millor que han pogut treure de tot plegat.
Ara us deixaré escoltar les tres àries de la Lady on podreu comprovar el que us he dit. L’èxit per la Urmana en acabar les tres àries, no és precisament memorable, tot i que al final, pels aplaudiments que s’escolten la cosa sembla un èxit rotund per a tots els cantans. He obviat el Brindis, la pitjor de les intervencions de la soprano tituana.
Potser a la ONP passa qualsevol cosa, però la veritat és que m’ha semblat una representació força mediocre. No ho dic tan sols per que la Urmana s’hagi estalviat el re bemoll en pianíssim, obligat per Verdi, al final de la darrera intervenció, en la inspirada i difícil “Una macchia è qui tuttora”. És tota la prestació, en general que m’ha semblat un punt d’inflexió força preocupant en una carrera que fins ara, no havia donat senyals de preocupació.
Espero equivocar-me i que tan sols es tracti d’unes represenatcions no gaire reexides, però en qualsevol cas, no li estraia gens malament un periode de repos i espaiar molt més la seva activitat.
En el primer àudio escoltareu el famós recitatiu de la Lady, recitat pel baríton de manera amplificada, com ja va fer fa molt anys Giorgio Strehler en el famos Macbetth amb Abbado, la Verrett i Cappuccilli. És una solució discutible, que teatralment té el seu impacte, sobretot si la cantant no té una bona dicció, però tots coneixement a ilustres cantants, que tan sols amb aquest imponent recitat, ja ens han posat a to. Seguidament i sense solució de continuitat, escoltareu “La luce langue”.
En el segon àudio, us he deixat l’escena quarta del tercer acte, el breu però intens duo entre Macbeth i la Lady, on podreu escoltar al baríton grec Dimitris Tiliakos acompanyant a la Urmana. Finalment esoltareu, com ja us he dit, “una macchia è qui tuttora”.
En el cas que us hagin quedat ganes d’escoltar tot aquest Macbeth sencer, us deixo els enllaços.
El repartiment complert és:
MACBETH (G.Verdi)
Opéra Bastille de Paris, Abril 20 i 24 de 2009 (atenció que el 24 no estaba programada cap funció d’aquesta òpera)
Dimitris Tiliakos, Macbeth
Ferruccio Furlanetto, Banquo
Violeta Urmana, Lady Macbeth
Letitia Singleton, Dama di Lady Macbeth
Stefano Secco, Macduff
Alfredo Nigro, Malcolm
Yuri Kissin, Medico
Choeur de l’Opéra National de Paris
Orchestre de l’Opéra National de Paris
Direcció : Teodor Currentzis
Arxivat sota: Opera | Etiquetat: Dimitris Tiliakos, Ferruccio Furlanetto, Giuseppe Verdi, Macbeth, Stefano Secco, Teodor Currentzis, Violeta Urmana
RSS - Posts
Vaya, no doy crédito a lo que se escucha. En Iphigénie tuvo que ser sustituida en una representación pero se dijo que era por una afección puntual.
Buf! O_o
No, esta no es mi Urmana…
Cielos, ya sé… ¡¡la ha suplantado el gallo Claudio!!
Qué pena… y qué pasta me he ahorrado…
Inquietante e Increíble, más aún cuando se trata de una soprano cuya perfección técnica y homogeneidad vocal eran sus divisas.
¿No será la Zampieri?
Barbe, la Zampieri no, pero por un momento (largo) dudé si era realmente la Urmana. Me cercioré que los diferentes enlaces que me han llegado de este Macbeth fueran iguales y no creía, o no quería creer lo que el locutor de France Musique decía, al narrar el cast de la función que se acababa de retransmitir.
Una inmensa pena, que solamente comprendería, si fuera lo que ya he comentado, una mala noche.
Caramba pues no me parece tan preocupante.Violeta Urmana tiene una voz muy importante pero su registro agudo siempre ha perdido rotundida tímbrica (hecho que se hace más evidente en la emisión radiofónica como en el Parsifal del Liceu 2005)a pesar de poseer una precisión tonal absoluta.Tiene un montón de cualidades de las que yo destacaria la italianidad irreprochable,facilidad por las sfumature y el fraseo verdiano innegable con la busqueda constante de la intención.De estas funciones hay unas cuantas críticas colgadas que la dejan muy bien todo y destacar la omisión del famoso re bemol en pianísimo.Aprovecho la ocasión para destacar al regista de este Macbeth, Dmitry Tcherniakov(1970) que está realizando una carrera fulgurante,no exenta de detractores y que esta temporada presenta producciones en teatros tan importantes como La Opera de Paris,La Scala,Staatsoper de Berlin(UDL) ,Bayerische Staatsoper de Munich y el Regio de Torino.Todo un record,alguien da más?
Inadmisible que la carta la lea el barítono; lo firme quien lo firme y lo haya hecho quien lo haya hecho antes; la lectura de la carta está encomendada a la soprano/mezzo que interprete el rol de Lady Macbeth.
No sé dónde está el fraseo verdiano, yo no lo encuentro por ninguna parte. En cuanta a la dicción, con excepción de dos o tres palabras superconocidas, no me entero de nada.
Considero un error que esta señora cante “Macbeth” de forma tan fría y distante y de forma tan poco convincente; por no hablar de las numerosas caladas y frecuentes chillidos y esa molesta fluctuación que la sitúa en la línea de las acabadas o a punto de acabarse.
Lamento tener que hacerlo, pero como no me gusta cómo lo canta, me tengo que acordar irremediablamente de las cantantes que he visto cantando este rol y por encima de todas a la fabulosa Marisa Galvany, mucho mejor que Grace Bumbry que también la ví en ese rol en el Liceu.
Violeta Urmana es una Lady Macbeth fría como el hielo y no me produce la menor emoción. Cuánto añoro a Ghena Dimitrova!!! Y que conste que yo no soy nostálgico, pero ante estos desastres me tengo que refugiar en aquellas cantantes que, además de implicarse en el personaje de Lady Macbeth escénicamente, cantaban bien y transmitían emoción
al público.
La Urmana no me transmite absolutamente nada, bueno sí me transmite deseos de que nunca más vuelva a cantar “Macbeth”; quizás en otro repertorio vuelva a interesarme como me llegó a interesar en su momento.
Hola Joaquim ja hem arribat, i el primer que faig és obrir el teu blog per posar-me al corrent de les teves novetats, trobant-me entre altres delicies, amb aquest Macbeth cantada per l’Urmana que com saps m’encanta. Doncs bé he de dir-te per pena meva, qué no m’agradat gaire. Espero i desitjo escoltar-la en altres obres per gaudir-la millor.