*
Andrew Richards (Don José) i Anna Caterina Antonacci (Carmen)
John Elliot Gardiner ha dirigit per primera vegada l’obra mestre de Georges Bizet, en el mateix teatre on es va estrenar, la Salle Favart, mundialment coneguda com l’Opéra Comique, durant el mes de juny del 2009. Avui la dirigirà a Granada, dins el marc del Festival d’estiu.
Al fossar la seva orquestra, és a dir l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique i en escena amb els cantants, el fabulós The Monteverdi Choir, actuant, segons he llegit, amb la personalitat pròpia d’un altre personatge i no com una massa coral que és limita a acompanyar i omplir l’escena.
Els cantants, tret de la Carmen de referència en l’actualitat, la seductora Anna Caterina Antonacci, no són gaire coneguts. El jove tenor americà Andrew Richards com a Don José, Anne Catherine Gillet com a Micaela i Nicolas Cavalier com a Escamillo.
Cal a dir que Gardiner utilitza la versió més sencera que jo he escoltat mai de la Carmen, amb els diàlegs parlats i tots els talls habituals oberts, amb un primer acte que passa de l’hora de durada, amb algun fragment com aquest, que estic segur que pocs de vosaltres heu escoltat mai. No hi ha cap versió de Carmen igual una a l’altre.
Aquest fragment correspon a l’escena del canvi de guàrdia, immediatament després de la primera entrada de Micaela i abans que entri Don José a rellevar a Morales.
Nicolas Cavallier (Escamillo) Anna Caterina Antonacci (Carmen)
El primer punt d’interès d’aquesta versió, malauradament tan sols d’àudio, és la direcció del mestre anglès, decididament llençat en el repertori més eclèctic, lluny dels barroquismes, però no per això menys rigorós i cercant la veritable essència musical del obra, com sempre ha fet.
El tempo és lleuger, però d’una densitat dramàtica molt notable, tot i que el gruix orquestral és menys evident del que estem acostumats a escoltar en les orquestres habituals dels teatres o les gravacions discogràfiques, amb un predomini dels timbres aguts per sobre dels greus, que no m’acaba de convèncer del tot.
Això si, és impossible avorrir-se amb la direcció de Gardiner, és brillant, sorprenent, lírica en els moments més bucòlics i quasi brutal en els més dramàtics, tot mostrant unes dinàmiques enlluernadores com la progressió inicial del segon acte, espectacular de ritme i color. Una presència més notable de la corda gruixuda no li hagués anat malament a aquesta personal manera d’entendre Carmen.
Dels cantants cal dir que l’Antonacci, és ja una fera sense veure la seva potent i explosiva interpretació escènica (veient les fotografies ja ens posem a to). Vocalment ella juga amb una dicció claríssima i sense amagar que és una soprano, amb un centre molt generós i un greu suficient, però no volent fer mai de mezzo. La importància d’aquesta gran intèrpret i cantant és que porta el seus personatges absolutament assimilats, donant sentit a cadascuna de les notes i paraules. La veu es més incisiva que vellutada, però la sensualitat de la interpretació és tan potent, que no he enyorat mai a la mezzo tradicional.
Gardiner ha optat per escollir cantants amb veu líriques i això afecta tant al Don José com a la Micaela, excessivament lleugera pel meu gust, tot i que de notable musicalitat.
La fonètica d’Andrew Richards no és precisament un dels seus punts forts, la veu és la d’un tenor líric, res a veure amb els Don José dramàtics. En el duo amb Micaela fa una exhibició de pianos i legato poc habitual en aquest rol i molt remercable, però estic segur que no serà ben rebut per tothom. La veu no és gaire maca, no brilla, és una veu mate amb unes certes nassalitats, però el registre és generós i no mostra preocupants dificultats en la zona aguda. Mostra varietat i expressiva i apiana l’agut de l’ària de la flor, tal i com està escrit, però que posa malalt a molta gent.
Escolteu ara l’ària de “la fleur”
Nicolas Cavallier, és un Escamillo força cridaner i de veu no gaire seductora i la Micaela d’Anne-Catherine Gillet està més a prop d’una veu de soubrette que no pas a la d’una soprano lírica, amb un vibrato una mica ingrat.
Anna Caterina Antonacci (acte 1er)
El interès rau doncs, en la concepció global del espectacle, portat per Gardiner amb ma ferma, variada i de resultats excel·lents, amb uns cantants disciplinats, al costat d’una Carmen de l’Antonacci, referencial i vocalment més precisa que en la versió del ROH al costat de Kaufmann i D’Arcangelo.
Comptar amb una versió de l’obra amb tots els talls oberts i amb orquestracions diferents (preludi del 3er acte), així com el debut de Gardiner en la genial partitura de Bizet, crec que té prou interès com per portar-vos aquesta gravació a In Fernem Land.
Us deixo escoltar a l’Antonacci en el fragment que m’agrada més de la Carmen, l’ària de les cartes, on fixeu-vos com diu el text la soprano italiana. L’acompanyament del director anglès és climàtic, suggerent i inquietant.
De ben segur que aquesta Carmen s’editarà en DVD, al menys la representació del dia 25 de juny es va retransmetre pel cinema a França i Suïssa. Aleshores també podrem parlar de la interessant proposta escènica d’Adrian Noble, que ha despullat l’obra de tota referència folklorista, per treballar a fons els personatges.
Jo us deixo els enllaços a disposició
Duo final (acte IV) Carmen (Anna Caterina Antonacci), Don José (Andrew Richards)
Carmen (Georges Bizet)
Anna-Caterina Antonacci, Carmen
Andrew Richards, Don José
Anne-Catherine Gillet, Micaëla
Nicolas Cavallier, Escamillo
Francis Dudziak, Le Dancaïre
Vincent Ordonneau, Le Remendado
Matthew Brook, Zuniga
Riccardo Novaro, Moralès
Virginie Pochon, Frasquita
Annie Gill, Mercédès
The Monteverdi Choir
Maîtrise des Hauts de Seine
Orchestre Révolutionnaire et Romantique
Director: Sir John Eliot Gardiner
Salle Favart, l’Opéra Comique, Paris, 30 de juny de 2009
Gardiner dirigira aquesta Carmen avui i diumenge al Festival de Granada i el 29 d’agost a San Sebastian, tot i que en totes tres ocasions, en versió de concert.
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Andrew Richards, Anna Caterina Antonacci, Carmen, Georges Bizet, John Elliot Gardiner
RSS - Posts
Hola amics.
Més de mig any sense comentar i seguint com puc, l’activitat frenètica del blog.
Joaquim m’interessa aquesta versió. Ja l’he baixada i t’ho agraeixo, però els cantants, també l’Antonacci, no m’agraden gaire.
Vols dir que un director amb una orquestra d’instruments antics, justifica una nova Carmen?
He vist la del Covent Garden i Kaufmann m’agrada més, però continuo anyorant un Don José com en Carreras i la Carmen de la Baltsa.
…a mi es que la Carmen em cau taaaaant antipàtica!!!!…Perdò, ja demano perdò, pero no en hi ha cap que em sorprengui…
Pues es que la Carmen es una de mis operas favoritas…así que muy mal se lo tienen que montar para que no me guste
No he oido aun esta, solo el aria de la flor que no me termina…y no es por el piano del final que a mi me entusiasma , sino porque me parece mas Romeo que Don José…se supone que se esta volviendo loco…si no lo esta ya…eso no se nota en la voz de Andrew Richards.
No se si me animaré con este primer acto..que es lo que menos me gusta de la opera y el señor Gardiner lo hizo un poco largo, jejejejeje.
Gracias, Joaquim
La Carmen que se escuchará esta noche en Granada es la versión concierto porque seguimos sin tener una sala en esta ciudad adecuada para eventos así. En cualquier caso es uno de los platos fuertes del Festival y ha creado mucha expectación.
Moltes gràcies, Joaquim!!!
Hola Joanpau, quan temps?, tot va bé?
Home, crec que són propostes radicalment diferents i totes dues vàlides, tot i que el voluntariós Andrew Richards, de moment no té res a veure amb Carreras. És clar que contra gustos…però l’Antonacci a mi em sembla enlluernadora.
Maria Teresa, quan dius la Carmen et refereixes a l’òpera o al personatge?
Kende, hi ha moltes maneres de tornar-se boig i suposo que sense la vessant visual costa més fer-se a la idea, de totes maneres, espera a escoltar-la sencera.
Landahlauts, si vas a la Carmen ja ens diràs què tal, d’acord? És una llàstima que hagi de ser en versió de concert. A VER CUANDO OS HACEN UN TEATRO COMO DIOS MANDA, TANTO FESTIVAL Y AÚN ASÍ
Al personatge!!! L’opera m’agrada molt. Sobretot escoltar-la.
Gràcies Joaquim.
Ara tot sembla que torna a anar, però hem passat uns mesos complicats per diverses raons.
Ja he escoltat tota l’òpera un altre vegada. Insisteixo tot i que em matisos.
La direcció certament és esplèndida i l’Antonacci es cert que la diu molt bé, però m’agrada per una veu més fosca o amb més color de mezzo soprano. Ell està bé a estones, però em sembla irregular, els altres dos, decididament no m’han agradat.
El director és molt important, però un cop més li deixen el protagonisme i els cantants queden una mica com figuretes. Pocs cantants dels anomenats importants voldran cantar amb directors tan divos i per això han de recórrer a figures, tret de l’Antonacci, poc conegudes i amb ganes de donar-se a conèixer tot i sent sota l’ombra d’una personalitat que encara els deixa més eclipsats.
Joanpau, és difícil rebatre el que dius, malgrat que cantants mediocres en mans de grans directors han esdevingut millors, anava a dir bons.
Me’n alegro que les coses hagin millorat. La veritat és que et trobàvem a faltar i els concursos sense la teva participació, també.
No m’acaba de convencer Antonacci com Carmen.Crec que la seva vessant escènica és la que realment li ha otorgat la popularitat en aquest rol que li queda molt curt en el registre greu.Respecte a la dicció és ben palès que és clara pero la trobo més pendent de la claretat que de l’expressivitat.En darrer lloc segons el meu parer les Carmen més interessants del moment son : Beatrice Uria Monzon i Elina Garanca.
Uria Monzón, Antonacci y Kate Aldrich, están previstas como CARMEN ( Liceu, Oct. 2010 y junio/julio 2011).
Lástima que no haya un huequecito para la gran Carmen que canta Elina Garanca