*
Montserrat Caballé (Elisabeth del Tannhäuser 1965)
Avui, a última hora he tingut un problema amb l’arxiu d’àudio previst inicialment i m’he vist obligat a tornar a Richard Wagner, que ja sabeu que per a mi no representa cap sacrifici, ans el contrari.
Tenia pendent portar-vos aquesta gravació de so precari, que ens mostra la Caballé del any 1965, aquella que just començava a aixecar les més grans admiracions.
La Elisabeth del Tannhäuser va ser un rol que la va acompanyar força durant els primers anys d’aprenentatge i que després va anar deixant de mica en mica.
Aquest Tannhäuser que us porto avui a In Fernem Land, va tenir lloc al Teatro Bellas Artes de la Ciutat de Mèxic el 21 d’octubre de 1965. A part d’aquestes representacions la jove Montserrat Caballé va cantar la Mimí de La Bohème, amb Bernabé Martí de Rodolfo i la Comtessa de Le Noze di Figaro.
Acompanyaven a la soprano catalana, Ticho Parley com a Tannhäuser, Gilda Cruz-Romo cantant la Venus, Gunther Grimm cantant el Wolfram i William Wildermann com a Ladgrave. L’orquestra la dirigia Richard Karp. A part de la Cruz-Romo, us confesso que la resta del repartiment són desconeguts per a mi.
Us he preparat dos YouTube’s amb l’entrada del segon acte, l’enèrgica “Dich, teure Halle!” i la pregària elegíaca del tercer acte “Allmächt’ge Jungfrau!”.
El so és bastant mediocre però la Caballé del any 1965 és una benedicció, cal recordar-ho doncs darrerament hi ha molts amnèsics.
Què ho gaudiu!
Acte 2 on.: “Dich, teure Halle!”
Acte 3 er.: “Allmächt’ge Jungfrau!”
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Montserrat Caballé, Richard Wagner, Tannhäuser
RSS - Posts
Joaquim, seria molt demanar, que ens deixessis els enllaços d’aquest Tannhauser?
Ens tens mal acostumats.
No té un bon so, els cantants que acompanyen a la Caballé no els conec i l’orquestra sona una mica a banda, però desconeixia l’existència d’aquesta gravació i de la Caballé m’interessa tot. Jo no tinc amnèsia.
Perdona l’atreviment, torno i amb exigències.
Joanpau, no ho tenia previst, però miraré com solucionar-ho.
Gràcies per alimentar la memòria
da verdadero gusto escuchar a la joven Caballe , con esa frescura vocal que la hizo una soprano tan destacada en el pasado siglo.
Recien salida de las expertas manos de Eugenia Kemmeny y de Conchita Badía. Sin los vicios que arrastará su canto a los pocos años de su debut.
De todos modos, admito que puede ser apreciación personal, encuentro en ella mas interesante su prestancia vocal que su labor interpretativa, cosa que no pasa con la gran conciudadana suya, la gran María Victoria de los Ángeles o la aragonesa Pilar Lorengar, con una dicción preclara y de gran intensidad.
Pero sí, esta vez debo de reconocer que su wagner está muy bien cantado en estos primerísimos años.
Siempre diré lo mismo , qué soprano tan irregular en cuanto a calidad de interpretaciones, lo mismo son de admirar que causan casi unánime rechazo.
un fuerte abrazo y gracias por estas dos estupendas arias de la Elisabeth.