gràcies per la teva resposta, hi estic totalment d’acord.

Avui m’estreno fent un comentari, m’agrada molt la dansa, n’he vist força i tot i no considerar-me una gran experta crec que tinc una certa cultura dansística.
Vaig estar a punt de comprar entrades per anar a veure aquesta Bayadère, però al final no ho vaig fer, per tant no puc fer cap crítica d’aquest espectacle, pels comentaris que heu anat fent me’n puc fer una idea.
La versió que ha portat l’Angel Corella al Liceu és la mateixa que la que tinc en vídeo a casa produïda pel ROH i sincerament a mi m’agrada molt, en cap moment els decorats els vaig trobar carrinclons, ara bé, una cosa és un gran ballet clàssic produït per una gran companyia amb un gran pressupost i l’altra és un gran ballet produït per una companyia jove i amb un pressupost més aviat escàs.
La versió de’n Nureyev que van fer al Liceu just abans que es cremés si que la vaig anar a veure i va ser magnífica, recordo molt bé el Regne de les Ombres, era insuperable, però estem parlant del Ballet de l’Opera de Paris, una companyia que té més de 3 segles d’història a l’esquena (va ser fundada per Lluis XIV) i una de les millors i més complertes del món.

La meva aportació al blog és per comentar que aquí hi ha molt poca cultura de ballet. El món de la dansa és tant apassionant com el món de l’òpera, però com tot cal anar-hi entrant i entenent, hi ha ballets que són veritables joies, però per desgràcia aquí pràcticament no ens arriba res.
Crec que és molt meritori el que està fent l’Angel Corella de tirar endavant una companyia de repertori. En tot l’estat espanyol no n’hi ha cap i crec que si volem ser 100% occidentals també ens cal una companyia de ballet que pugui representar peces de repertori (al cap i a la fi també és patrimoni cultural)
En aquests moments en totes les grans companyies europees i americanes: Opera de Paris, ROH, Òpera de Munic, ôpera de Stuttgart , ABT hi ha ballarins espanyols que ocupen la posició d’estrella, són conegudíssims fóra i aquí ningú no sap qui són. Son d’aquella mena d’artistes que quan els veus ballar t’emocionen de debó (de reclinatori) però has d’anar a fora per veure’ls. Per això, repeteixo que és tant meritori el que està fent l’Àngel Corella, ell ha muntat aquesta companyia perquè els nostres nois i noies que volen ser ballarins no hagin de marxar lluny de casa per tenir un futur. Per ser ballarí cal començar de molt jove, als deu anys, n’hi ha molts que als 16-18 ja estant dalt dels escenaris. És una carrera que exigeix a part d’unes condicions físiques molt concretes, molta disciplina, molt sacrifici i ser molt exigent amb un mateix, crec que és una carrera molt més dura que la d’un cantant i a sobre, artísticament molt més curta.

Dos apunts per Bocachete: 1) També hi ha versions de ballet clàssic a lo “Calixto Bieto”, el que passa és que aquí no arriben. 2) El Romeu i Julieta, coreografiat per McMillan crec que el podràs trobar a Barcelona: al Corte Inglés, FNAC (a la secció de música clàssica) o a l’ Espai Liceu, Sinó a la botiga del web de la ROH, o bé a través d’Amazon.

Una recomanació per a tots, la temporada que bé al Liceu venen dues joies, unes quantes peces dels Ballets Russos, produïdes per l’English National Ballet i la Bella Dorment, produïda pel ROH i molt millor que la versió de l’Òpera de París de’n Nureyev.

Perdoneu per aquest comentari tant llarg i que té poca cosa a veure amb la Bayadère que va portar l’Angel Corella al Liceu, però crec que de tant en tant parlar de dansa en un blog on majoritàriament es parla d’òpera també esta bé, al cap i a la fi òpera i dansa comparteixen els mateixos escenaris.

Corella estuvo muy bien, llenando la escena que a veces parecía el decorado de fin de curso del colegio de mi sobrino…..
Perdonad mi comentario mas físico, que técnico, pero en las tres horas que duró si no me fijo en eso, no lo aguanto….

Jo vaig anar-hi dijous. El ballet, depèn, la veritat: trobo que perquè el clàssic agradi ha d’estar molt ben ballat i tenir una companyia d’aquelles de treure’s el barret. En aquest cas… suposo que són joves (en el sentit que és una companyia nova, amb poc temps de rodatge) i que, traient alguns solistes, les escenes de conjunt se’n resenteixen. D’altra banda, “La bayadère”, com molts altres ballets, és una peça on, si no funciona aquesta precisió en el ball, no té res més: la música és molt convencional i, per si mateixa, no té gaire suc.

Pel que fa a decorats, coreografia, etc… és una producció d’allò més clàssic: de fet, com una reproducció “facsímil” de l’original, amb decorats “d’abans”, coreografia del dia de l’estrena, etc., etc. En aquest sentit, com l’Aida del Mestres Cabanes, si fa no fa. Ara, és això: perquè funcioni bé, han de fer-ho els de París, els de Sant Petersburg, els de Londres o alguna d’aquestes companyies “de tota la vida” que poden ballar-la a ulls clucs amb la perfecció requerida.

Mentre ho veia, pensava que l’òpera és convencional, sí, però el ballet… És un món, almenys el clàssic, molt més tradicional encara. Ja no només pels aplaudiments en sortir les figures o per la manera de saludar, tan gràcil i artificiosa: l’ús de decorats antics no és estrany, ni de les coreografies originals. Suposo que la música també està molt condicionada per un tipus de moviments que en el moment que es va fer, eren els habituals: el número de conjunt, el pas à deux, el de lluïment del noi, el de la noia, el lent dels dos, la “cabaletta” (el més ràpid) posterior… i això deu condicionar molt que no es puguin fer tantes coses. No sé jo si els directors d’escena “innovadors” i “iconoclastes” no han descobert encara el món del ballet, que si no… No sé què diria el públic habitual de ballet (sempre procliu al portar-hi els nens) si veiés un Bieito fent llacs dels cignes amb marees negres i bidons de gasolina surant entre els cignes, o el Trencanous matant amb un bazooka el rei dels ratolins i violant la Fada de Sucre a ritme de vals, si fa no fa.

El Corella va destacar sobre tots, realment, i el Fernando Bufalá, i fins i tot, elles dues, les dues noies. La resta, va acompanyar, però no van estar al mateix nivell.

Suposo que, quan l’any vinent facin La bella dorment els del Royal Ballet, serà tota una altra cosa. De tota manera, penso que s’ha de donar temps a la companyia del Corella, que acaben de començar. Una altra cosa és com es presentin o com es cobri l’entrada, tenint en compte això.

Pel que fa al tan comentat Romeu i Julieta, recordo que fa anys van fer per televisió (al segon canal, suposo, o encara deuria ser l’UHF!) el que havien fet a Londres el Nureiev i la Margot Fontayn: va ser una revelació del que pot arribar a expressar la dansa! Realment, la música és excepcional, però aquella interpretació és sublim. Sabeu si està en DVD? No l’he tornat a veure i m’agradaria fer-ho.

Sin ser un fan del ballet, me gusta mucho “Romeo y
Julieta”, “Spartacus” (el que màs), “La fille mal gardè”
y los ballets clásicos de Tchaikovsky, sin olvidar el “Bolero” de Bèjart y, quizás, “Giselle”.

“La bayadère” también estaba entre mis favoritos, después de asistir en el Liceu a la versión de Nureyev con el Ballet de la Opera de Paris, pero vista la función de ayer ya no sé qué decir. Me aburrí estrepitosamente. Todo lo encontré barato: los decorados de papel (del estilo de los años del catapún); la luz que parecía que estábamos en los tiempos de las restricciones (años 40 y 50 del siglo pasado); la coreografía repetitiva, facilona y arcaica; el cuerpo de baile muy mejorable y Angel Corella estuvo bien pero sin matar, no me hizo olvidar antiguos ases del ballet como, por ejemplo, Atilio Labis…

La orquesta, además, sonó regular, pero era en directo y esto siempre hay que agradecerlo.

Me dió la impresión de que todos estaban poco motivados y el público reaccionó como se merecieron, con cortesía y “prou”.

Si encima que no me entusiasma el ballet tengo que soportar una mediocridad mejor quedarme en casa que es lo que debiera haber hecho, pero uno siempre espera lo mejor y lo mejor rara vez llega y por eso fui al Liceu.

Ahir vaig anar a veure aquesta obra però abans de fer cap comentari vull dir que a mi tampoc m’agrada gaire el ballet però que a més a més n’he vist molt poc. Recordo que vaig gaudir molt amb un Romeu i Julieta de Prokofiev, interpretat pel Rudolph Nureyev, que vaig veure a Londres ja fa uns quants anys, i també amb va agradar molt l’Angel Corella a La Gioconda.

Jo els ballets els trobo massa llargs i repetitius peró segurament deu ser perque no m’agraden massa o no hi entenc.

Estic pràcticament d’acord amb tu respecte als teus comentaris de la funció d’ahir. Jo hi vaig anar perque ballava l’Angel Corella i tot que em va agradar molt penso que hi ha altres papers de més lluiment.

El primer acte és el que em va semblar pitjor a nivell de la resta de ballarins, els vaig trobar poc coordinats. Penso que encara necessiten molt de rodatge.

No em van agradar gens els decorats, i mira que jo soc molt clàssica i odio aquestes produccions que ara estan de moda, i la il-luminació la vaig trobar poc encertada. A vegades hi havia ballarins que quasi no es veien.

De l’orquesta no en puc parlar perque els meus coneixements musicals són molt limitats en comparació a la majoria de vosaltres . A mi em va agradar.

Com ja he dit abans estic pràcticament d’acord amb els teus comentaris. El ballarí Fernando Bufalà el vaig trobar molt bo.

A veure si hi ha alguna persona que també hi vagi i sigui entesa en ballet que ens faci la seva crítica.