• TRADUCTOR:

    TRADUCIR AL CASTELLANO

    TRANSLATOR:

    TRASLATOR TO ENGLISH

    * LA TARDOR

    La tardos

    * EL PINEDO

    EL PINEDO

    * =============================== JONAS KAUFMANN: Dedicatòria a IN FERNEM LAND gentilesa del Emilio

    JK amb In Fernem Land

    =============================== Si premeu la foto d'Ernest Lluch, accedireu al article que va escriure i es va publicar a La Vanguardia del dia 16 de març del 2000, titulat ORFEÒ CATALÀ O PALAU. No tothom callava o feia veure que no se'n adonaven de l'abandonament sistemàtic en que Millet tenia sotmès al Orfeó, per potenciar l'expansió del Palau. Malauradament ETA va assassinar 8 mesos més tard a Ernest Lluch, deixant-nos orfes d'una ment lúcida, crítica i lliure.

    ===============================

    Joaquim 2

    Creative Commons License
    Esta obraestá bajo una licencia de Creative Commons. ==============================
  • RECOMANACIONS

    El mestre Eiji Oue dirigeix amb l'OBC, els dies 20,21 i 22 de novembre la 9ª simfonia d'Anton Brucker, a L'Auditori de Barcelona

    Eiji Oue

  • A T E N C I Ó:

    ===========================

    agenda de la setmana

    * =========================== EL BLOC DELS MUSICS DE L'OBC *

    OBCmusics

    * AQUESTA SETMANA * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Liceu

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Palau

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia per accedir al amplia agenda de L'Auditori.

    calendari de la setmana

    Hypermusic prologue

    *

    RUBEN GARCÍA, nou director de l'Orquestra Simfònica del Vallès

    *

    L'OBC

    * ========================== AMFORTAS EL CORRESPONSAL ========================== AMFORTAS A LA STAATSOPER DE HAMBURG: Després d'una "certa inactivitat", el nostre corresponsal inicia una sèrie de cròniques a Hamburg, per seguir en l'habitual New York, tot passant pel Real. Der Freischütz a Hamburg

    Amfortas el Corresponsal

    (CLIQUEU LA IMATGE PER ANAR DIRECTAMENT A LA CRÓNICA). ========================== *

    els meus

    ==========================

    EL VELL LICEU

    ========================== 2ª temporada del bagul

    BAGUL DEL RELAX

    * ========================== Aquesta setmana : SONNO, SE PUR SEI SONNO Tito Manlio (1719) Antonio Vivaldi

    * MAGDALENA KOZENÁ (mezzo) ORQUESTRA BARROCA DE VENÈCIA Dir: ANDREA MARCON
  • ELS MEUS VÍDEOS

    AQUESTA SETMANA: S'APROPA IL TROVATORE * ===============================

    =============================== Caballé-Arkhipova-Merrill-Radvanovski-Corelli
  • Watch videos at Vodpod and other videos from this collection.
  • PROCEDÈNCIA DE LES VISITES, AVUI, FINS AQUEST MOMENT

  • VISITES D’AVUI

    Medidor de hits * *

  • FINS AQUEST MOMENT A IN FERNEM LAND

    • 572,646 visites
  • ESCOLTA!!!

    CHANSONS FRANÇAISES: Premeu la foto i accedireu a una plana on podreu escollir entre una excel•lent selecció de les millors cançons i intèrprets de la chanson française (àudios i vídeos)

    La Chanson

  • Spam Blocked

  • ADVERTÈNCIA

    En aquest Blog no hi ha cap tipus de censura. Les opinions de tots els visitants, sempre i quan no siguin ofensives cap a terceres persones, seran respectades per l’administrador. En Joaquim no es fa responsable de les opinions dels visitants que deixin comentaris en els post de In Fernem Land
  • per cotactar-me:

EL PORGY AND BESS segons Nikolaus Harnoncourt

Nikolaus Harnoncourt - foto: Harry Schiffer

Nikolaus Harnoncourt - foto: Harry Schiffer

Ja van caient tots els tòtems i els tòpics. És ben veritat que tan sols resta inalterable la Reina d’Anglaterra, fins quan?.

Si la setmana passada us portava a John Elliot Gardiner i la seva abassegadora Carmen de l’Òpera Comique, avui les muralles de Jericó s’han acabat d’ensorrar amb el debut, el passat dia 29 de juny, de Nikolaus Harnoncourt dirigint l’única òpera de George Gershwin, Porgy and Bess al Styriarte Festival, el festival d’estiu de Graz, la seva ciutat.

Amb un repartiment encapçalat per Jonathan Lemalu com a Porgy i Isabelle Kabatu, substituint a la inicialment prevista Measha Brueggergosman, com a Bess, Harnoncourt, al davant de l’excel·lent Chamber Orchestra of Europa i el impressionant Arnold Schoenberg Chor, ens ofereix una versió de manual, brillant, enèrgica (habitual en les direccions de Harnoncourt) i segons diuen, respectuosa al 100% amb la versió original de George Gershwin.

Fa vint-i-cinc anys ens hagués semblat impossible que aquests directors, la quinta essència de la música en criteris historicistes, puguessin pujar a dalt del podi i “perdre el temps” amb obres com la Carmen i ja no cal dir Gershwin i el seu Porgy and Bess. Ara ja no m’atreviria a apostar-me res en contra, si un dia d’aquests el Concertus Musicus de Viena grava un disc dedicat a Porter, Berlin o Herman i trobo que no estaria gens malament.

Us deixo un YouTube d’aquest que m’he afeccionat a fer, per si no tenia prou feina i després, com no podia ser d’altre manera, els enllaços per a tots aquells interessats en l’obra de Gershwin i particularment amb aquesta estrena del mestre Harnoncourt.

El fragment escollit és el inici de la segona escena del segon acte, amb el cor i el “Sportin Life” cantant allò tan marxoset i pervers de “It ain’t necessarily so…”  Canten el Arnold Schoenberg Chor i el tenor Michael Forest, amb la Chamber Orchestra of Europe i el mestre Harnoncourt.

Enlaços per obtenir la versió sencera del Porgy and Bess del fetsival de Styriarte, dirigida per Nikolaus Harnoncourt:

  1. Primera part
  2. Segona part
  3. Tercera part

Repartiment complert:

PORGY AND BESS
George Gershwin
Ira Gershwin & DuBose Heyward
basada en l’obra teatral de
DuBose & Dorothy Heyward

Jonathan Lemalu (baix baríton), Porgy
Isabelle Kabatu (soprano), Bess
Angela Renee Simpson (soprano), Serena
Michael Forest
(tenor), Sportin’ Life
Gregg Baker (baritone), Crown
Bibiana Nwobilo (soprano), Clara
Roberta Alexander (soprano), Maria
Rodney Clarke (baritone), Jake
Previn Moore (tenor), Mingo, Robbins, Peter, Honeyman, Crabman
David McShane (bass), Detective, Archdale, Policeman
Yannick Germain Balihe (child), Scipio

Arnold Schoenberg Chor
Chamber Orchestra of Europe

Dircetor: Nikolaus Harnoncourt

Graz, Helmut-List-Halle 3 de juliol de 2009

7 Respostes

  1. Eps! Això s’ha de sentir!

  2. “Porgy and Bess” es una de mis óperas favoritas y considero que se programa muy poco, dada su importancia y calidad musical. De todas formas se ha beneficiado de unas estupendas grabaciones completas, cada vez más completas, con un contenido musical superior a los 195 minutos, en su versión definitiva.

    El personaje de Sporting Life es primordialísimo y muy difícil de interpretar, pues aunque está encomendado a un tenor, la partitura le obliga a menudo a desimpostar y cantar como si se tratara de un vocalista. Por esta razón se han atrevido con el rol artistas tan poco líricos como Sammy Davis o Cab Calloway. En este fragmento Michael Forest está correcto.

    Harnoncourt, de tanto en tanto se introduce en terrenos poco habituales, como cuando dirige “Die Fledermaus” con un ligero toque de locura.

    George Gershwin tiene otra ópera, pequeña (/25 minutos) pero muy importante porque se trata de la primera partitura de jazz sinfónico de la historia. Se trata de “Blue Monday”, posteriormente titulada “135 th. Street”.

    La compuso Gershwin para la cuarta edición de las revistas de George White, concretamente para “George White´s Scandals of 1922″. Durante los previos en New Haven tuvo mucho éxito, pero fueron tales los nervios que padeció el compositor que le originaron unos dolores de estómago que ya no le abandonarían durante el resto de su corta vida.

    El estreno absoluto tuvo lugar el 28 de agosto de 1922 en el Globe Theatre. El primer acto acabó con la deliciosa melodía “I´ll build a stairway to Paradise” y el segundo acto comenzaba con esta preciosa ópera chica. Los cantantes (todos líricos) llevaban la cara embadurnada de negro porque según Erich Kunzel en Broadway no había cantantes líricos de color…
    El público se sintió inquieto ante un argumento tan verista, a lo “Pagliacci” que no supo cómo reaccionar y esta memorable pieza fue suprimida del espectáculo en la segunda función.

    Tanto Paul Whiteman, el director de la orquesta del espectáculo, como el propio Gershwin y su letrista De Sylva (en esta ocasión el compositor prescindió de su hermano) tenían muchas esperanzas puestas en “Blue Monday”, pues ya le rondaba por la cabeza a Gershwin escribir una ópera grande con artistas de color. Para muchos esta ópera chica no es ni más ni menos que un ensayo para “Porgy and Bess”.

    Que yo sepa se ha grabado dos veces: por Turnabout (la que yo tengo en cassette) y por EMI en 1994 (la que yo busco) con nueva orquestación. Ultimamente se ha programado en Australia, Italia y Suiza. Vale la pena escucharla.

  3. A part del “Die Fledermaus” que cita en Colbran, Harnoncourt també va dirigir “La bella Helena”, d’Offenbach, i recordo haver vist al You Tube un “yutub” on, al final de la representació, aquest director pujava a saludar amb la resta dels intèrprets i s’unia a la gresca final ballant amb tots ells.

    Noi, no l’he sabut trobar, i és una llàstima perquè aquesta gent, com en Harnoncourt, que duen sempre a sobre aquesta pàtina de seriositat estan doblement divertits quan es deixen anar.

    I pel que fa al “Pogy and Bess”, no recordo haver-lo escoltat mai tot sencer, pel que t’agraeixo l’enllaç.

  4. És, realment, una gran òpera amb una música de primera. Encara gràcies que la van fer al Liceu fa un munt d’anys, amb una companyia de Harlem o alguna cosa per l’estil., però sí que es programa poc. Diria que està “mal vista”, com una cosa “menor”: això de ser Gershwin… Prejudicis com els que pugui originar una òpera d’Albéniz (“si era un pianista!) o Nino Rota (“si només feia pel·lícules”) o de Chapí (“un de sarsuela”). [[Per cert, i encara que no tingui res a veure, aneu a veure La viejecita que fan al Lliure, que està molt ben muntat i molt ben cantat: molt, molt bona]]. Potser que el dirigeixen músics com Harnocourt fa que se’n tregui aquest prejudici.

    Serà qüestió de sentir aquest Blue Monday: el buscarem, que sembla molt, molt interessant. També hi ha (suposo que el coneixeu), un (de fet, dos) musical dels Gershwin que està una mica “més enllà” del musical de llavors, entrant en un terreny més d’opereta i amb un to de sàtira política poc habitual, a més de tenir una gran música. Sense deixar el gènere del musical, s’apropen a una concepció musical més operística, potser. Són ”Of thee I sing, baby” i la seva seqüela, molt fosca (el llibret presenta un cop d’estat als EUA que hi implanta un govern fascista (era pels volts de 1933, que ja passaven aquestes coses), amb guerra civil inclosa) “Let’em eat cake”. Val la pena.

  5. Bocachete, muchas gracias por las recomendaciones. Yo dispongo de estas excelentes grabaciones de Gershwin, llenas de temas estupendos, teniendo como base unos libros muy bien escritos, especialmente “Of Thee I sing” que fue el primer musical (1931) premiado con el premio Pulitzer.

    Si te gusta Gershwin debieras conseguir (si no las tienes ya) las grabaciones de “Lady be good!”, “Oh, Kay!” y, sobretodo, “Girl cracy”. Otros musicales interesantes de Gershwin son “Funny face”, “Strike up the band” y “Pardon my English”, pero en líneas generales todas sus partituras son excepcionales.

    A mí me gusta mucho la zarzuela, pero me es inaceptable que el rol de contralto que estrènó la gran Lucrecia Arana lo interprete un barítono, por lo cual seguramente no veré este programa Fernández-Caballero que por otra parte saboreé en Madrid hace unos años.

    Para que cuele, dicen los responsables de esta programación que en tiempos de Fernández Caballero también lo interpretaban barítonos; dudo que sea cierto, por cuanto todas las grabaciones existentes de esta preciosa zarzuela que es “La viejecita” la han grabado mezzos, contraltos o aquella extraordinaria cantante todo terreno que poseía todo tipo de registros: Dolores Pérez (también conocida como Lily Berchman), pero nunca se le ha ocurrido a un barítono grabarla. Es cierto que en la película “Música de ayer” (1958) su director Juan de Orduña encomendó a Luis Sagi Vela (que está fatal) el doblaje de la voz de Armando Calvo que interpretaba a la tía de Carlos (“La viejecita”), pero el resultado fue desastroso.

    Veríamos qué gracia nos haría que Tancredi y Arsace nos lo cantaran barítonos, por aquello de que son personajes masculinos, en lugar de cantárnoslos Ewa Podles, Daniella Barcelona y anteriormente Marilyn Horne, como corresponde.

  6. “Girl crazy” no l’he sentit sencer; només algunes de les cançons. Vaig poder veure Crazy for you, que en part s’hi basa i vaig trobar-ho magnífic. Serà qüestió de sentir directament la font original. S’agraeix la recomanació.

    De La viejecita, sí que és un canvi gran. Suposo que, donat el context on es presenta, fa més creïble la situació. El resultat és bo, la verita, i si no se sap quina havia de ser la veu original, no ens n’assabentem. El muntatge està francament bé: l’acte de la festa ja el voldrien així més d’una Traviata del Liceu.

  7. És un plaer veure el que arribeu a saber de musical i sarssueles. per cert, Colbran: m’has fet recordar la lily Berchman que només vaig veure un cop als “Amigos del lunes” o a la “Gran parada” interpretant el “Suicidio” de “La Gioconda”.Jo era una nena però ja sentia com n’era ñ’òpera de gran.
    Una abraáda a tots i en especial a en Joaquim perquè demà em baixaré aquesta interessant Porgy and Bess dirigida per un Harnoncourt que, de tant en tam baixa a la terra.

Deixa un comentari