• NO RETALLEU LA CULTURA

    MANIFEST RECOLLIDA DE SIGNATURES: Premeu la fotografia de la làmpada del Liceu i accedireu al manifest i si esteu d'acord, podreu signar-lo

  • TRADUCTOR

    traducirEste blog traducido al castellano
    traslateThis blog translated in English
    traslateDiesen Blog ins Deutsche übersetzt
    traslatece blog traduit en français

  • ACTUALITAT

    =============================
    LA GRAVACIÓ DE LINDA DI CHAMOUNIX
    DEL DIA 27/12/2011
    =============================
    Premeu la fotografia del programa de la Linda di Chamounix del Liceu i podreu baixar-vos l'arxiu d'àudio de la transmissió de Randio Clásica de RNE

    LINDA DI CHAMOUNIX
    melodramma semiserio en tres actes
    Llibret gaetano Rossi
    música: Gaetano Donizetti

    Marquès de Boisfleury: Bruno de Simone
    Carlo: Juan Diego Flórez
    Prefecte: Simón Orfila
    Antonio: Pietro Spagnoli
    Pierotto: Silvia Tro Santafé
    Intendent: Jordi Casanova
    Maddalena: María José Suarez
    Linda: Diana Damrau

    Cor del Gran Teatre del Liceu
    Director: José Luis Basso
    Orquestra del Gran Teatre del Liceu
    Director: Marco Armiliato

    Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
    dimarts 27 de desembre de 2011
    Broadcast Radio Clásica (RNE)
    Stereo Digital TDT 224KBits/s
    Format mp3 rar

    =============================
    RECITAL DE JUAN DIEGO FLÓREZ AL LICEU 03/12/11
    =============================
    Prement la foto del programa del Liceu, accedireu a la gravació efectuada per Ràdio Clàssica de RNE del concert que Juan Diego Flórez va efectuar el passat 3 de desembre de 2011 al Gran Teatre del Liceu, acompanyat al piano per Vicenzo Scalera

    I part
    Giovanni Battista Bononcini (1670-1747)
    Per la gloria d'adorarti (text anònim)
    Vincenzo Legrenzio Ciampi (1719-1762)
    Tre giorni son che Nina (text anònim)
    Niccolò Piccini (1748-1800)
    En butte aux fureurs de l'orage (ària de Roland)
    Gioachino Rossini (1792-1868)
    La promessa (text de Metastasio)
    Le Sylvain (text de Pacini)
    Tirana alla Spagnola (text Metastasio)
    *
    Che ascolto ària de Rodrigo de l'òpera Otello

    II part

    François-Adrien Boieldieu (1775-1834)
    Viens gentile dame (ària de La dame blanche)
    Édouard Lalo (1823-1892)
    Vainement, ma bien-aimée (ària de Le roi d'Ys)
    Jacques Offenbach (1819-1880)
    Au mon! Oda (ària de La belle Hélène)
    José Padilla (1889-1960)
    Princesita
    José María Lacalle (1860-1937)
    Amapola
    Tomás Barrera Saavedra (1870-1938)
    Adiós Granada (ària de Los emigrantes)
    Gaetano Donizetti (1797-1848)
    Allegro io son (ària de Rita)
    PROPINES
    Soutullo i Vert
    Bella enamorada (ària de El último romantico)
    Gioachino Rossini
    Il piú lieto, il piú felice (ària de Il barbiere di Siviglia)
    Gaetano Donizetti
    A mes amis (ària de La fille du régiment)
    Giuseppe Verdi
    La donna è mibile (ària de Rigoletto)
    Agustín Lara
    Granada
    Juan Diego Flórez (tenor)
    Vincenzo Scalera (piano)
    Dissabte 3 de desembre de 2011
    Gran Teatre del Liceu

  • L’AGENDA

    Prem sobre la foto del Liceu i aniràs a la seva pàgina web
    .

    .
    Prem sobre la foto del Palau de la Música Catalana i aniràs a la seva pàgina web.
    .

    .
    Prem la foto de la sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona i aniràs a la seva pàgina web
    .

    =============================
    PROGRAMACIÓ DEL MES
    =============================

    AL LICEU:
    *

    *
    AL PALAU DE LA MÚSICA


    Temporada de Cambra Ibercamera
    Palau de la Música Catalana
    22/02/2012 a les 21:00
    Interprets:
    Quartet Quiroga
    Jonathan Brown, Viola
    Erica Wise,Violoncel
    Programa:
    Mozart:
    Quintet K. 593
    Strauss:
    Intermezzo “Capriccio”
    Brahms:
    Sextet op. 36

    A L'AUDITORI
    *

    *
    =======================================
    CONFERÈNCIES
    =======================================

    =======================================
    OFF BARCELONA
    =======================================

  • EL DISC DEL MES

    * AQUEST MES: FOLLIES DE STEVE SONDHEIM FOLLIES I'm Still Here (Carlota) Elaine Paige Nova gravació de la Producció de Broadway 2011 editat per PS classics
  • VISITES VIRTUALS:

    Prement la imatge de la Capella Sixtina podràs gaudir-la amb un detall impossible de superar i molt millor que anant a Roma.

    Prement la imatge de la Tour Eiffel, us situareu al bell mig de París i podreu fer un gir de 360º, aproximant-vos al racó de la ciutat que desitgeu, amb una resolució de 26 GIGAPIXELS que us permetrà gaudir d'una visita virtual sorprenent.

    Si t'ha agradat París, també t'agradarà Barcelona, prem la imatge de la torra fàl·lica (Agbar) i podràs gaudir d'una vista magnífica des de Collserola que et permetrà apropar-te de manera sorprenent a on desitgis

    Prem la fotografia del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i podràs accedir a totes les sales i admirar els tresors que s'hi exposen.

  • IN FERNEM LAND AL MÓN

  • FINS AQUEST MOMENT A IN FERNEM LAND

    • 1,479,434 visites
  • Spam Blocked

  • Licencia de Creative Commons
    Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 3.0 España. * IBSN: Internet Blog Serial Number 00-27-04-1983 * PageRank ===============================

    =============================== Des de In Fernem Land no em puc fer responsable de totes les opinions o comentaris que deixin persones alienes al blog. Desitjaria que tothom s'expressés en completa llibertat, però també m'agradaria que en la mesura del possible, no s'utilitzés un llenguatge ofensiu o groller. In Fernem Land té la voluntat de ser un lloc plural. on puguin conviure totes les opinions possibles, sempre que siguin respectuoses i tolerants amb la resta de les idees i les persones que s'expressen. Però en qualsevol cas, em reservo el dret de restringir la publicació d'aquells comentaris que atemptin contra aquesta llibertat i tolerància que m'agradaria que imperés Si algú volgués utilitzar de manera íntegra o parcial, algun dels continguts d'aquest blog, m'agradaria que m'ho fes saber. Per contactar-me:

    * * Joaquim

AVUI UN LLIBRE: MONTSERRAT CABALLÉ Ultimo soprano assoluto de Davide Steccanella

portada del llibre de Davide Stecanella

portada del llibre de Davide Stecanella

Avui un llibre.

L’he comprat aquest estiu a Itàlia i trobo que és obligat portar-lo a In Fernem Land.

L’editorial italiana Azzali, especialista en biografies de cantants d’òpera, va editar el passat mes de gener, el lli¡bre dedicat a Montserrat Caballé, escrit per l’advocat bolonyès, resident a Milà, Davide Steccanella. Montserrat Caballé Ultimo soprano assoluto.

Aquest i un altre dedicat a Alfredo Kraus (Alfredo Kraus i suoi personaggi), són de moment, els únics llibres dedicats a cantants espanyols. Els altres de la sèrie estan dedicats a: Raffaele Arié (2), Cesare Bardelli, Basiola-Modesti-Protti in CD, Ettore Bastianini, Carlo Bergonzi, Renato Bruson, Maria Callas, Maria Caniglia, Cervi Caroli, Caruso-Caniglia-Stignani, Anita Cerquetti, Boris Christoff, Gina Cigna, Franco Corelli (2), José Cura, Mario del Monaco, Giuseppe Di Stefano, Nicolai Ghiuselev, Beniamino Gigli, Navia Maria Goltara, Mario Lanza, Angelo Mercuriali,  Elena Nicolai, Magda Olivero (2), Gianna Pederzini, Rinaldo Pelizzoni, Giacinto Prandelli (2), Bruno Prevedi, Aldo Protti (2), Gianni Raimondi, Giulietta Simionato i Renata Tebaldi (3).

Diu Stecacanella en la contra coberta del llibre, Montserrat Caballé pertany a aquella categoria desapareguda dels fora de sèrie del cant, que són capaços d’afegir la pròpia signatura d’excel·lència a les obres cabdals d’altri. El fet que després de 50 anys de carrera hagi volgut cantar, pràcticament tot el repertori per soprano (del segle XVIII fins els nostres dies), demostra, millor que qualsevol altre dada, que abans que una grandíssima cantant ens trobem, sobretot i principalment, davant d’una músic apassionada i “curiosa” com pocs d’altres, i com pocs d’altres ho havia estat abans, Maria Callas.

És evidentment, tota una declaració d’intencions i una demostració que Davide Steccanella és un gran admirador de la Caballé. És nota en cadascuna de les 275 pàgines del llibre, fins i tot en aquelles on no estalvia crítiques a interpretacions, rols o decisions equivocades.

El llibre s’inicia amb una brevíssima biografia. La finalitat del llibre no és fer precisament una exhaustiva repàs a la vida de la cantant.

En el primer capítol “Lùltimo soprano assoluto”, es desgrana tots els arguments per fonamentar aquesta màxima i on haig de dir, que no li manquen ni arguments ni motius per afirmar-ho, al menys lo de “assoluto”, lo de ultimo, espero que no sigui així.

El segon capítol està format per fragments d’entrevistes fetes a Montserrat Caballé entre 1971 i 1995, on ens podem fer una perfecte idee del pensament de la soprano, d’alguns aspectes fonamentals en la seva carrera.

El capítol tercer fa un repàs dels compositors i estils abordats per la cantant catalana, fent especial èmfasi en els rols operístics més emblemàtics, però on com ja he dit abans, l’autor no estalvia alguna crítica força encertada i alguna que altre ensabonada excessiva.

En el quart capítol s’ens fa una cronologia des de 1956 fins al 2007 de totes (?) les actuacions (operístiques, concerts i gravacions) i en el cinquè, un petit recull de crítiques aparegudes en diversos mitjans (citant l’autor i procedència), arran de les actuacions o gravacions efectuades durant els millors anys de la seva carrera, agrupades per personatges operístics.

En el capítol sisè s’ens detalla tota la discografia oficial i la pirata apareguda fins ara, tot i que no paren de sortir gravacions de les actuacions en directe, aquest apartat necessitarà d’una revisió en properes edicions.

Finalment i abans d’un àlbum de fotos on al costat de les més conegudes trobem alguna raresa, l’autor s’ha permès la llicència d’escriure un divertiment (discutible) de ficció, on segons ell ( i molts d’altres) les tres millors sopranos del segle XX (Callas, Sutherland i Caballé) es reuneixen en una suite d’un gran Hotel de Paris, per justificar-se i argumentar alguns dels aspectes més discutibles de les seves carreres (sobretot de la pròpia Caballé) segons el Sr. Steccanella, és clar.

El llibre, en molts aspectes m’ha agradat, però crec que la Montserrat Caballé es mereixia un llibre amb el triple de pàgines, més exhaustiu, com la mateixa editorial ha dedicat als excel·lentment editats i dedicats a Mario Del Monaco o Boris Crhistoff. Tot i així és un llibre molt recomanable, que no pot faltar en cap biblioteca de la legió de caballistes repartits pel món, però que aporta també dades importants per a tot bon aficionat a l’òpera i als cantants “fuoriclasse”, que sento discrepar del Dottore Steccanella, però per sort, encara ni han, jo ne vist dos aquest estiu.

Segurament es vendrà aviat a casa nostra, si no es troba ja, doncs els altres de la sèrie, es poden comprar en les llibreries especialitzades o en botigues de discs.

Tots els llibres de la sèrie estan escrits en italià.

10 Respostes

  1. Gracias, Joaquim, me lo apunto. Lo que me ha sorprendido es que José Cura tenga también su libro, entre otras cosas porque todavía me parece joven, aunque, pensándolo bien, es todo un personaje.

    • A mi también me sorprende que esté Cura y que falten otros cantantes italianos, esenciales en el siglo XX, como Pertile, Freni, Cappuccilli, Cossotto o Siepi, por poner uno de cada cuerda. Quizás cuenda sepas el subtitulo del libro de Cura, lo entiendas un poco más, Il Canto Temerario (José Cura), aunque como no he leído el libro, no sé si es un elogio o no, pero viendo que la magnífica colección no trata precisamente mal a los biografiados, pudiera ser que el Sr. Cura, tuviera alguna amistad cercana a la editorial, ya que cantantes jóvenes (ahora ya no tanto) merecedores de un libro, antes que Cura, se me ocurren algunos.

  2. Hola Joaquim!
    Interessant el llibre que proposes. Segur que discrepes de moltes de les coses que diu l’autor i que seria fantàstic que hi puguèssis debatre en el millor dels sentits.
    Haig de revisar-me amb l’atenció que és mereix l’anada a pesaro en honor a Rossini. Sense pressa ni pausa aniré “pentinant” aquest estimat blog i una cosa o altre n’aprendré. Com sempre.
    Mille baci, caro.

  3. És força estrany que Pavarotti o Domingo no en tinguin un, ja no dic en Carreras, però sobretot Pavarotti.
    Cura, tot i aquest títol tan ambigu, em pareix precipitat i de mal gust.

  4. En totes les bibliografies, siguin del tipus que siguin, sempre és troba a faltar alguna persona que nosaltres considerem que es mereix figurar-hi molt més que d’altres que si que hi son, però es clar que contra gustos no hi ha res escrit. Això si, s’ha d’agrair la dedicació i el treball apassionat de l’advocat Davide Stecanella.

  5. caballé nunca ha sido una soprano assoluta. Esa afirmación la tengo clara como el agua de Bezoya. Caballé canto mucho repertorio, pero con unos resultados muy desiguales y en algunos casos, escandalosamente indecentes. Cantar por cantar, sin profundizar en la partitura, sin importarle ni lo más minimo la dicción. Un caso podría ser el Wagner de esta señora. Recuerdo la Isolda de Madrid- yo estuve allí- y la indignación que me llevé, menos mal que el tenor era francamente bueno.Graves horrendo, dicción caprichosa y muchas veces inexistente. Medea, Ermione, Amelia (simon bocanegra), semiramide. Quiso cantar mucho y destacar en todos y cantó mucho y destacó en bel-canto(trinos y agilidades a parte). Fue una belcantista que cantó mucho, pero lejos de la versatilidad de una gencer, verdadera prima donna assoluta.

    • Está usted totalmente equivocado. Los italianos la han bautizado con el calificativo de prima donna assoluta, no nosotros, por algo será… Sabrá usted más que los italianos de cómo debe cantarse la ópera italiana, por ejemplo?

      Su “Semiramide” fue excelente y muy superior a la de Joan Sutherland, pues se atuvo más a la partitura (su dicción también fue mejor que la de la Sutherland) y su “Simon Boccanegra” de Orange, el único que cantó, convenció a los asistentes. Por el video no se puede juzgar esta representación pues tuvo mil y una interrupciones de conexión y llegó mal de sonido.

      Llegó tarde a interpretar “Tristan uns Isolde”, lo mismo que “Ermione”, pero por qué se agarra usted a los últimos años de su carrera? A partir de 1984 la Caballé hizo pocas cosas buenas, pero antes inimaginables en una cantante de hoy día y de la mayoría de su tiempo.

      Deje en paz a Montserrat Caballé y disfrute con lo que le guste, por favor.

    • Hola Manuel, no le doy la bienvenida ya que anteriormente ya se la había dado con otro nombre y quizás anteriormente al David que me refiero, quien sabe si adoptó otros nombres.
      Desde la primera vez, ya nos dejó bien claras sus obsesiones, gustos filias y fobias. Insistir en ello ahora, a raíz del libro editado en Italia y dedicado a Caballé, me parece reiterativo y lo único que lamento es que Colbran haya “perdido el tiempo” en responderle, de no haberlo hecho, yo me hubiera evitado hacerlo, ya hemos expuesto sobradamente nuestros puntos de vista al respecto de Caballé y su insistente cruzada, me resulta cansina.
      Usted ha expuesto su opinión, con tantos nicks como le ha parecido, lo único que le rogaría es que no vaya cambiando de identidad para confundir a los asiduos.

  6. el que está totalmente equivocado es usted. Yo tengo libertad para opinar de quien me de la gana, les guste o no. Lo que yo digo no soy solo yo el que lo digo.

    Y no sólo digo ésto , sino que caballé ni por casualidad responde al prototipo de primadonna assoluta. Otra cosa es que la queramos ver como tal.

    Caballé fue belcantista, aunque con peros, siempre vocalmente un escalón por debajo de Sutherland e interpretativamente por debajo de Callas. Y eso es así, nos guste o no. Tuvo una época de lozanía, donde su voz era admirada. Eran en arias de ritmo reposado donde más lucía, en cuanto a coloratura … En sermiramide totalmente por debajo de la Semirámide del siglo XX: Joan Sutherland RIP. Caballé con las agilidades de Rossini siempre hizo trampas. Se ajustó a la partitura, pero eso no quita para que sus agudos fueran forzados, sus graves horrendos y su coloratura aproximativa. Nunca será modélica en Semirámide, por más que quieran sus fans o sus paisanos, o sus fans-paisanos hacérnoslo ver.

    la prima donna assoluta , por repertorio, y por la calidad en general en sus interpretaciones es Leyla Gencer. Lo mismo te cantaba una Lucía di Lammermoor, que una Leonora- sevillana y aragonesa-, que una Charlotte del Wherter.

  7. Realmente no es algo que le de importancia a los nicks, ni me acuerdo con qué nombre entré aquí hace un tiempo- meses, muchos meses-. No se si entré con “manolo”, “manuel”, “david”…, ni me acuerdo y ni lo considero relevante. Por otra parte, no creo que confunda a la gente, puesto que si bien pude haber entrado con otro nick, siempre he opinado lo mismo.

    Con respecto a esta paisana suya, decir que lo que más me disgusta es el chovinismo de algunos que quieren hacérnosla ver como “La Sucesora” o “La Heredera” de la Callas, cuando por caracter y por calidad interpretativa está a una considerable distancia.

    Esta mujer es en el bel-canto donde tiene algo que decir-fundamentalmente- y no dejó de ser una soprano especializada en ese repertorio con ambiciones de primadonna assoluta, claro que ésto le costó un deterioro muy rápido a mediados de los setenta. Ésto es lo que pasa por querer ser lo que no se es. Siempre he considerado a su Aida como una Imogene en la corte de Faraón. Su Aida discográfica, que es la más atendible, puesto que en las lives (scala 1976, por ejemplo), nos deja detalles de alta escuela : graves horrendos, dicción inexistente. Fue una soprano que funcionó mejor en los registros de estudio bajo la batuta de un director exigente. En el fondo , una soprano-cd, a principios de los sesenta o finales de los cincuenta, pase, pero con el tiempo, la diferencia entre sus realizaciones de estudio y su encarnaciones en el teatro fueron mayores. Lo que digo, una soprano muy comercial , de Corte Inglés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 288 other followers