*
Ana María Martínez Rusalka al Festival de Glyndebourne 2009
L’excel·lent soprano porto-riquenya Ana María Martínez, ha cantat amb gran éxit de públic i crítica, el rol de Rusalka de l’òpera del mateix títol d’Antonín Dvořák en el Festival e Glyndebourne d’enguany.
A part, la soprano ha estat noticia per un lamentable accident que va tenir lloc, actuant en aquesta òpera, en caure al fossar de l’orquestra, mentre feia una pirueta, segons exigències de la directora de la producció Melly Still.
No entraré a divagar, com si que ho fa en un pèssim article de La Vanguardia d’ahir, signat pel seu corresponsal a Londres, Rafael Ramos, on presumptivament se’ns informa que a Glyndebourne han declarat la guerra als cantants obesos i tan sols tenen intenció de treballar amb cantants que tinguin una figura agradable i que siguin capaços de fer tot allò que els nous Deus de l’òpera, els directors d’escena, tinguin a bé encomanar-lis. Encara que sigui a risc de caure de cap sobre un violoncel, com va ser el cas de la pobre soprano, que afortunadament va sortir il·lesa del accident, no així el violoncel.
De les funcions de Glyndebourne no en tinc constància sonora, però si que us faré escoltar a Ana María Martínez cantant la preciosa cançó de la lluna de l’òpera de Dvořák, “Měsíčku na nebi hlubokém”, tal i com la va cantar el passat 11 de setembre en la Gala de presentació de la temporada 2009-2010 de l’Òpera de Chicago, dirigida per Sir Andrew Davis. A Chicago té previst cantar-hi en aquesta temporada que comença, la Margueritte del Faust de Gounod.
Em sap molt greu dir que Ana Maria Martínez no ha debutat encara al Liceu. Sembla ser que les causes són que la seva agència artística no és la que regna amb ma ferma a casa nostra.
Les imatges del vídeo que us he preparat, són de la producció de Glyndebourne.
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Ana María Martínez, Andrew Davis, Antonín Dvořák, Rusalka
RSS - Posts
Aquesta ària és tan preciosa que penso que és impossible que algú la pugui cantar malament.
A aquesta soprano, que no he escoltat gaire, vaig veure-li per la TV, un concert amb el Domingo, on va substituir a Rolando Villazón, que em va deixar literalment, amb la boca oberta.
Quasi us diria que sense la tonteria que acompanya a la Netrebko, amb aquelles moneries que acostuma a fer, és millor que ella. Potser m’he passat, però ja està dit.
És una ària preciosa i la cantant és magnífica, precisament ahir la vaig escoltar cantada per la Renee Fleming amb la meva neboda de 4 anys i va quedar embadalida.
Parlant d’accidents, aquest juliol qui en va patir un de greu va ser la Joyce di Donato al ROH. Va ser durant el 1r acte de la 1a funció del Barbero. Es va trencar el peroné, malgrat això va decidir continuar amb la funció. Les altres funcions les va cantar asseguda a una cadira de rodes, no se com va cantar, però segons la premsa britànica es va posar el públic a la butxaca.
Per cert la versió que vas penjar del Barbero que van fer a Pesaro la Di Donato i el Florez m’ha acompanyat tot l’estiu, moltes gràcies! És magnífica.
Joaquim,
Mai no t’agrairé prou els regal que el teu blog significa. M’ha agradat molt la soprano. Té la veu poderosa i segura. No he oblidat els meus referents quant aquesta meravellosa ària i aquesta soprano, que no coneixia, no desentona gens al costat de les grans.
Mille grazie.