*
La prova davant "notari" de que el comentari 9.000 era el de l'Isolda
Ahir divendres a 25 de setembre a les 11:03 del matí arribava el comentari 9.000 a In Fernem Land.
És un comentari aïrat contra un fet que ens ha colpit a tots i els que ens colpirà, doncs tot sembla indicar que tenim escàndol per donar i per vendre.
9.000 comentaris són molts comentaris.
El primer va arribar el 15 de març de 2007 a les 22:24 i era de la Mei.
Entre aquests 9000 comentaris hi ha de tot, alguns que més val oblidar i d’altres que són per emmarcar.
Ja m’ho heu llegit altres vegades, que els comentaris que deixeu al blog, són el principal motiu per seguir endavant, sense ells ja hauria plegat, m’hagués avorrit molt.
Aquest xifra tan rodona calia celebrar-la i és per això que el comentari 9001 era meu, dient-li a la Isolda (ni ella ni ningú en sabia res d’aquesta iniciativa), que li donaria un premi en forma de post, per celebrar-ho, que és el que llegiu avui.
A la Isolda fa molts anys que la conec i hem viscut i compartit molts moments excel·lents.
Ser que aquest senzill i petit premi li arribarà al moll de l’ànima, doncs per a ella, com per a molts de la seva generació, la Renata Tebaldi va suposar moltes més coses que el reconeixement d’una diva.
Li deixo, us deixo, un YouTube que he confeccionat, especialment per l’ocasió, amb una ària que sempre he trobat fascinant i molt avançada en el temps. Es tracta de “L’altra notte in fondo al mare” del Mefistofele d’Arrigo Boito, en una gravació molt primerenca de l’any 1950, on la opulència vocal i dramàtica de la Renata Tebaldi brilla resplendent i exuberant.
Apa doncs, a gaudir-ho i gràcies Isolda per ajudar a tirar endavant el blog i també a tots els altres Infernemlandaires que han fet possible que ella hagi fet el comentari 9000.
Arxivat sota: Opera, cantants, infernemlandades | Etiquetat: Arrigo Boito, infernemlandades, Mefistofele, Renata Tebaldi
RSS - Posts
Oh!! Joaquim, gràcies, gràciesi mil gràcies. Estic amb la pell de gallina i els ulls a punt d’escapar-se’m les llàgrimes. M’has tocat la fibreta més sensible dels anys més meravellosos i vius viscuts al Liceu.
Coneixes bé la nostra relació amb aquesta gran cantant i millor persona. Les fotografies? una preciositat, part d’àquestes les estic veien en l’album dels germans Conill dedicat a la GRAN SOPRANO, per la gran amistat que els unia, i que en el seu moment em deixaren per poder exposar-les en el DVD del nostre 50è aniversari on tú eres un dels protagonistes. Aquestes records inolvidables, viscuts en una època difícil per Catalunya, nosaltres teniem aquesta “vàlvula d’escapament” que ens feia oblidar les misèries. Sortosament actualment et tenim , i amb el teu bloc recordem el bó i dolent d’una època, marcada per la dictadura, però que no va poder en nosaltres, els amics, la música, i tot el què envoltava aquest petit mon, era més fort que la voluntat d’anul.lar-nos.
Una vegada més gràcies. Visca el bloc INFERNEM LAND.
He oblidat comentar “L’altre notte in fondo el mare” ha estat una bona tria, és una ària que m’encanta i cantada per la Renata encara més.
Moltes gràcies.
Petonets.
Preciosa l’ària i les fotografies d’aquesta superclasse que va ser Renata Tebaldi.
Enhorabona pel premi, Isolda.
Premi a la teva imaginació, Joaquim!
Ja ho vaig dir en ocasió del post del Visi d’arte de la Tosca.
A casa meva, la Tebaldi era la soprano i no es podia parlar de ningú més.
Escoltar-la altre cop, és tornar a un passat ple de records que sobrepassen la meva afició per l’òpera.
Escoltar-la és recordar a la meva família més volguda i els anys feliços de la meva infantesa.
No puc estar-me’n d’identificar-me amb el que diu la Isolda.
Escoltar la Renata i venir-me al cap la imatge dels meus avis i el meu pare al voltant d’un vell gramòfon, és tot una.
Moltes gràcies per aquest vídeo que desprèn tendresa.
¿Qué puedo decir de Renata que no haya dicho ya?
Me hubiera encantado escucharla en directo, verla actuar en el escenario, llenando con su presencia y su voz toda la sala. Me la imagino alta y elegante con ese rostro de dulce sonrisa, franca y natural, saludando a un público rendido al poder de su voz. No, no llegué a coincidir en el tiempo con ella pero, gracias al video que nos has presentado, he podido hacerme a la idea y, una vez más, un escalofrío ha recorrido mi espalda.
Gracias, Joaquim, ha sido una extraordinaria manera de celebrar el post 9.000 que ha hecho muy feliz a Isolda y a todos nosotros.