LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: ALEKO

Quan encara era alumne del Conservatori de Moscou i com a prova per l’examen final de la diplomatura, Sergei Rakhmàninov va rebre l’encàrrec de musicar el llibret que Nemirovitx-Danxenko havia escrit, basant-se en el poema de Pushkin, Els Gitanos.

Rakhmàninov va escriure l’òpera en un acte, en tres setmanes,molt abans dels tres mesos que li havien concedit per enllestir el treball.

El resultat va commocionar als membres del tribunal d’avaluació, concedint-li al jove compositor i pianista de divuit anys, la medalla d’or del Institut.

A instàncies de Txaikovski, l’editor Karl Gutheil va comprar el drets de publicació de l’obra per 500 rubles.

L’òpera és breu , en prou feines arriba  a l’hora de durada i conté en la seva passional partitura, reconegudes perles musicals, com la famosa cavatina d’Aleko i les dues danses gitanes, que varen ser el primer que va escriure el músic.

Rakhmàninov ja havia fet als quinze anys, un intent d’escriure una òpera basada en l’obra de Víctor Hugo, Esmeralda, però l’obra va quedar per sempre més inacabada.

El corpus operístic del music és curt, tres òperes de curta durada. L’Aleko que us porto avui, La Francesca de Rimini, acabada l’any 1904 i El Cavaller avar, finalitzada un any més tard. Ambdues òperes es varen estrenar la nit del 24 de gener de 1906 al Teatre Bolxoi de Moscou.

L’acció de l’òpera té lloc a un campament de gitanos. Aleko en descobrir que la seva dona Zemfira (soprano) s’entén amb un jove (sense nom a l’òpera), decideix fer justícia, assassinant-los a tots dos. La comunitat gitana dicta sentència, condemnant-lo a vagar sol, la resta dels seus dies, allunyat de la comunitat.

La influència musical de Txaikovski es deixa apreciar en una partitura que tampoc amaga influències argumentals i musicals del verisme italià.

L’ària d’Aleko, enregistrada per a tots els baixos o barítons que canten el repertori eslau (al YouTube en trobareu uns quants), juntament amb les danses gitanes, interpretades a les sales de concert, han quedat com testimoniatge d’aquesta òpera de joventut, que en molt poques ocasions puja a dalt dels escenaris, ni tan sols a la seva Rússia nativa.

Avui us proposaré escoltar algun fragment, per tal de reivindicar un repertori, l’eslau, sovint massa oblidat al Liceu, on tret dels dos Mússorgski i Txaikovski habituals, no ha sovintejat les grans òperes d’aquest bastíssim repertori, des de l’arribada del Consorci.

Començarem amb la cavatina d’Aleko, “Ves’ tábor spit…Kak, nézno priklonás’ko mne”, interpretada pel baix rus Yevgeny Nesterenko, provinent d’una pel·lícula del any 1987.

vídeo gentilesa de Gabba02

Ara, provinent d’un concert a Sant Petersburg del any 1996, escoltarem al baix Anatoly Kocherga, sota la direcció de Claudio Abbado i la Berliner Philharmoniker.

vídeo gentilesa de blechmusik

Ara us proposo escoltar al baix Mark Reizen, interpretant el rol del vell gitano, pare de la Zemfira, en l’escena que inicia l’òpera després del cor inicial.

vídeo gentilesa de vstasov, provinent d’una vella pel·lícula soviètica de l’any 1953.

Tot seguit un àudio del gran tenor Nicolai Gedda cantant la cançó del jove gitano, “Vzglyaní: pod otdalyónnïm svódom”.

Hi ha qui diu que aquest cant recorda la siciliana de la “Cavalleria Rusticana” i ben mirat tenen raó, escolteu doncs aquesta magnífica versió gravada l’any 1969 amb l’orquestra Filarmònica de Belgrad sota la direcció de Gika Zdravkovitch.

Per acabar us deixo el primer duet entre el jove gitano i Zemfira, en la versió dirigida per Neeme Järvi amb la Gothenburg Symphony Orchestra i amb Ilya Levinsky i Maria Guleghina.

En propers dies, parlaré de les altres dues òperes del gran Rakhmàninov.