Ferruccio Furlanetto i Sandra Pires al South Pacific de la Volksoper de Viena el 16 de gener de 2010
Aquest passat 16 de gener del 2010, a la Volksoper de Viena han programat un concert semi escenificat de South Pacific (Rodgers & Hammerstein) , seguint l’adaptació feta per David Ives de la versió concertant del Carnegie Hall novaiorquès, disponible en DVD.
Lamentablement la radio austríaca no ha emès la versió integre i tan sols us puc portar els 5 fragments radiats.
No sé si voldran treure alguna gravació en CD o DVD o potser algun dels participants no ha donat el vist in plau a l’emissió.
El cast sencer d’aquest concert va ser:
SOUTH PACIFIC
música de Richard Rodgers
lletres de Oscar Hammerstein II
Director: David Levi
Nellie Forbush: Sandra Pires
Emile de Becque: Ferruccio Furlanetto
Bloody Mary: Marjana Lipovsek
Liat: Sophia Gorgi
Luther Billis: Christoph Wagner-Trenkwitz
Stewpot: Thomas Plüddemann
Professor: Frederick Greene
Lt. Cable: Stephen Chaundy
Capt. Brackett: Vernon Rosen
Cmdr. Harbison: Rene Rumpold
Nurse: Shelley Jankowitsch
Seabee Wise: Heinz Fitzka
Seabee West: Andrew Johnson
Jerome: Daniel Schneider
N’gana: Clara Golino
Nurse 2: Heike Dörfler
Ferruccio Furlanetto el gran baix italià, ja en una evident fase terminal de la seva gran carrera, interpreta per primera vegada aquest rol emblemàtic, estrenat l’any 1949 pel gran Ezio Pinza i al que després sembla que la tradició hagi imposat a tots els baixos o baixos barítons, sobretot del àrea americana o que han fet una carrera important a nord Amèrica, com a esglaó final de les seves venerables carreres, que hagin d’acabar cantant el rol d’Emile de Beque.
Escoltem a Furlanetto cantant “This nearly was mine”. Les flegmes estan a punt de jugar-li una mala passada en més d’un moment, però se’n acaba sortint. L’experiència és el tot en aquests moments.
Sandra Pires és una cantant de pop i actriu molt coneguda a Viena, on resideix, malgrat que ella va néixer a Timor Oriental, va viure la seva infantesa a Portugal i va fer els seus estudis musicals a Austràlia i Àustria, d’aquest darrer país ha adoptat la nacionalitat. A la Volksoper ha interpretat també la Maria von Trapp de The Sound of Music
Sandra Pires en el cartell de The Sound of Music de la Volksoper de Viena
Escoltarem a Sandra Pires cantant “I’m in love with a wonderful guy”.
La carrera de Marjana Lipovsek és prou coneguda i reconeguda. Aquest no és el seu habitat natural, però aquests petits pecats li seran perdonats i el seu nom, quin dubte hi ha que dona prestigi al cartellone. Potser, o sense el potser, li manca la gràcia i el misteri per interpretar a la Bloody Mary, però ella opta per fer una demostració de la seva poderosa zona greu, pensant més en la Erda centreeuropea que no pas en la indígena de les illes al sud del Pacífic.
Marjana Lipovsek Bloody mary al South Pacific de la Volksoper
L’escoltem cantant el inevitable i encisador “Bali Ha’i”
Pel rol del tinent Cable a la Volksoper van comptar amb el tenor Stephen Chaundy, de qui no tinc cap referència, tret d’algun YouTube que ara no ve al cas. Tot escoltant l’enamoradissa i nostàlgica balada “Younger than springtime” tan sols puc dir que és la veu escaient, amb algun dubte al atacar als aguts i sense les magnifiques esfumature i falsets que Mandy Patinkin va fer en el disc amb en Carreras i la Te Kanawa intentant reiterar l’èxit de West Syde Story i on ell s’erigia com el gran triomfador.
Us deixo amb Stephen Chaundy:
Stephen Chaundy i Sophia Gorgi a la Volksoper de Viena el 16 de gener de 2010
Finalment us deixaré a Furlanetto i Sandra Pires cantant el reprise de “Some enchanted evening”.
Els seguidors del blog ja sabeu de la meva estima cap al musical i els de Rodgers són magnífics, o sigui que malgrat la curtíssima sel·lecció us agradi.
Per a tots aquells que us faci il·lusió tenir aquests fragments, ja sigui pel musical o per la curiositat de Furlanetto i Lipovsek, us deixaré l’enllaç per tal de baixar-vos els cinc fragments en un sol arxiu mp3. Ara feia dies que no us regalava res.
Bon diumenge!
Filed under: MUSICALS Etiquetat: | Ferruccio Furlanetto, Marjana Lipovsek, Oscar Hammerstein II, Richard Rodgers, Sandra Pires, South Pacific, Stephen Chaundy
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
*
EN EDICIONS ANTERIORS:
================================
L'ÀUDIO DELS FRAGMENTS DEL FAUST
QUE HAN INAUGURAT LA TEMPORADA
2011-2012 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
================================
Premeu la fotografia del programa del Liceu i podreu baixar-vos l'àudio del concert del dia 11 d'octubre de 2011, en la retransmissió que va fer Catalunya Música.
Un únic arxiu en format rar, d'on podreu extraure en dos parts els fragments corresponents als actes 1-2 i 3 en el primer i el 4 i 5è actes en el segon.
Us recordo que el principals intèrprets són:
Piotr Beczala (Faust) - Krassimira Stoyanova (Marguerite) - Erwin Schrott (Méphistophélès)- Ludovic Tézier (Valentin) - Karine Deshayes (Siebel) i Julia Juon (Marthe).
L'orquestya i el cor del Gran Teatre del liceu estan dirigits per Pierre Vallet
És inevitable deixar un comentari referent a aquest deliciós musical que un dia vaig veure molt lluny d’aquí i pensant en vosaltres, Joaquim i Colbran, amics meus, doctors en arts musicals i en un munt d’altres especialitats.
A pesar de que por lo escuchado no es una versión nada extraordinaria, el que sale mejor parado es Ferruccio Furlanetto, a pesar de sus flemas, pero es que tiene a su cargo el momento más operático y para mí más difícil de cantar de todo “South Pacific” y es esta “renuncia” (momentánea) a su gran amor que casi fue suyo (“This nearly was mine”).
Esta nena Pires no canta mal pero el rol pide algo más, no me la imagino de Maria Trapp.
El tenor bastante flojito y la Lipovsek, pasándoselo pipa, con una canción inspiradísima y en la que todas las que la cantan suelen quedar bien.
Las comparaciones son odiosas, pero por lo oído sale triunfador el reparto del Dvd editado del concierto en el Carnegie Hall. Ferruccio Furlanetto sale bastante bien parado, pero no tiene comparación con Brian Stokes Mitchell y su potente voz. Los restantes me parecen muy justitos, pero claro que una cosa es oirlos en el ordenador y otra verlos en escena en vivo. La verdad es que con esta maravillosa partitura es muy difícil encontrar a alguien que la cante mal.