Turandot a Amstyerdam segons la proposta de Nikolaus Lehnhoff
A vegades està molt bé escoltar totes les coses que ens arriben per Internet per veure que a tot arreu tenen un mal dia.
Ahir vaig escoltar això:
Turandot – Puccini
Turandot: Lise Lindstrom (sopraan)
Keizer Altoum: Jean-Léon Klostermann (tenor)
Liù: Ana Maria Martinez (sopraan)
Calàf: Lance Ryan (tenor)
Timur: Mario Luperi (bas)
Ping: Angelo Veccia (bariton)
Pang: Roberto Covatta (tenor)
Pong: Carlo Bosi (tenor)
Een mandarijn: Roger Smeets (bariton)
Koor van De Nederlandse Opera (instudering Martin Wright)
Kinderkoor Muziekschool Waterland
Rotterdams Philharmonisch Orkest
Dirigent: Yannick Nézet-Séguin
Hi havien suficients punts d’interès per animar-me a escoltar-ho i després deixar-ho a In Fernem Land. Si més no, la Liu de l’Ana María Martínez em cridava l’atenció i era una aposta segura per portar-la al blog, ja que tots sabeu de sobres com m’agrada.
El dia 26 de maig, alguna cosa maligna es va conjurar sobre el Teatre d’Òpera d’Amsterdam, ja que és impossible sumar una quantitat de despropòsits vocals tan gran.
Tot va ser començar l’òpera, amb una sonoritat orquestral de primera (altre cop aquest jove director que ahir escoltàvem a la Carmen), Yannick Nézet-Séguin, feia presagiar, al capdavant de la fantàstica orquestra i cor, una vetllada potent, però ai las! entra Liu amb Timur i es troben amb Calaf i a partir d’aquí no dono crèdit.
Sort de l’Ana María Martínez i el seu pianíssim
No puc imaginar-me que sigui Lance Ryan el cantant que ens hagi de treure de la sequera heldentenoriana que ens envaeix. D’acord potser va tenir una nit dolenta, però que s’oblidi de cantar (?) Puccini. Una cosa és que s’esforci per donar les notes, amb una veu ingrata com poques, al Siegfried wagnerià, però l’altra és que es cregui un tenor dramàtic o heroic per cantar el Calaf.
Els wagnerians estem tan maltractats, que en tenim prou (quin remei!) amb que un cantant faci les notes. Ja ho hem dit moltes vegades, el que s’accepta a l’òpera alemanya, seria inaudit en el repertori italià o francès.
Em costa deixar-vos un fragment, ja que tots son per sucar-hi pa, però després de l’entrada, us deixo el “Nessum dorma”, que és el compendi de tot el saber puccinià que exhibeix aquest senyor durant tota la representació, concentrat en la preciosa ària.
Lance Ryan cantarà en el segon repartiment de Der Freischütz al Liceu l’any vinent (Peter Seiffert al primer). Certament Ryan ha agafat una notorietat, ara certifico que exagerada, en els darrers temps i escoltant aquest Calaf, jo si fos Joan Matabosch m’ho repensaria seriosament.
En un rol molt menys compromès, el baix Mario Luperi com a Timur, ha competit amb el tenor nord americà a veure qui s’enduia l’actuació més lamentable, no ha guanyat ell senzillament per què el rol és molt menys compromès.
La princesa Turandot de Lise Lindstrom és tan ingrata com punyent. Con que al final proposat a Amsterdam és el que va escriure Luciano Berio i suposa quasi una raresa, us el deixo i així l’escoltareu, al costat del “meu amic”, malauradament.
i per salvar la part vocal ens quedava Ana Maria Martínez, que envoltada d’aquesta companyia, no sé pas com va poder cantar. Tot hi estar bé, li hem sentit coses molt més inspirades. No m’estranya!, em sembla impossible concentrar-se amb aquest cúmul de barbaritats vocals. Potser un altre dia us la posaré, però no volia barrejar-la amb les “perles negres” d’aquest post.
Espero començar el mes de juny amb quelcom més engrescador, com diu la Tosca, GIURO! (demà anunciaré el cantant del mes de juny)
No cal que us digui el motiu per el qual no us deixo els enllaços, oi?
Filed under: Opera, retransmissions radiofòniques Etiquetat: | Ana María Martínez, Giacomo Puccini, Lance Ryan, Lise Lindstrom, Mario Luperi, Turandot, Yannick Nézet-Séguin
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
*
EN EDICIONS ANTERIORS:
================================
L'ÀUDIO DELS FRAGMENTS DEL FAUST
QUE HAN INAUGURAT LA TEMPORADA
2011-2012 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
================================
Premeu la fotografia del programa del Liceu i podreu baixar-vos l'àudio del concert del dia 11 d'octubre de 2011, en la retransmissió que va fer Catalunya Música.
Un únic arxiu en format rar, d'on podreu extraure en dos parts els fragments corresponents als actes 1-2 i 3 en el primer i el 4 i 5è actes en el segon.
Us recordo que el principals intèrprets són:
Piotr Beczala (Faust) - Krassimira Stoyanova (Marguerite) - Erwin Schrott (Méphistophélès)- Ludovic Tézier (Valentin) - Karine Deshayes (Siebel) i Julia Juon (Marthe).
L'orquestya i el cor del Gran Teatre del liceu estan dirigits per Pierre Vallet
quina calafmitat!
Quanta gent va escriure el final de Turandot? La raresa beriana no em sembla malament.
AH.. tinc un dubte urgent ! sempre he comprat les entrades soltes, val la pena fer-se un abonament al liceu? avui s’obre el plaç i no sé què fer!
Ese Nessun dorma es… todavía peor que el de Paul Potts.
Per Kalamar :
Jo t’aconsello agafar un abonament, tan sols per el fet de que ela abonaments es posen a la venda avans que les entrades individuals, i sempre pots obtenir millors localitats (mes centrades i amb millor visibilitat)….a part del petit descompte que aconsegueixes, pero aixo crec que es el menys important en aquest cas.
Penós i lamentable. Res més
A mí ya no me gustó como Siegfried este Lance Ryan y quien lo escuche o haya escuchado en este Calaf supongo que ya no se atreverá a considerarlo “la gran esperanza blanca” de la ópera. No sé qué edad tiene, pero vocalmente está en los 80 años, con una fluctuación en la voz (antes lo llamábamos “hacer el carro”) que dan ganas de echar a correr. Y no es que tuviera mal día, es que no sabe cantar y tiene la voz gastada y el público que le aplaude es que no tiene ni idea de lo que es cantar ópera. Como máximo puede servir para incorporar el emperador Altoum que suele ser interpretado por tenores ya en el ocaso.
Menos mal que otras voces de auténtica calidad suelen equilibrar el panorama actual, en donde individuos/as de recursos vocales tan periclitados se atreven a competir con los verdaderamente destacables.
La orquesta, como ya pudimos comprobar en persona hace poco en unos memorables “Les trojans”, es de primera y la ópera de Amsterdam no se merece estos horrores vocales.
Tampoco la princesa Turandot es para tocar castañuelas, no tiene graves para este rol y sus agudos son poco consistentes, pero al lado de este deleznable tenor parece, en algún momento, algo aceptable.
El final de Berio no está mal, pero yo prefiero el completo de Alfano (no el que usualmente escuchamos); en este final de Berio hay demasiada música suya que no recuerda para nada la impronta pucciniana y, además, carece de la fuerza del de Alfano e incluso es muy aburrido.
Las desafinadas finales de ese Lance Ryan son para el museo de los horrores. Y a este sujeto tedremos que soportarlo en el Liceu en “Der Freischütz”? Dios mío qué cruz!!! A ver si Joan Matabosch se lo repiensa y no nos lo trae.
Me alegro de la sinceridad que va tomando éste hilo.Lo de L. Ryan, no es nuevo, pero nos lo empaquetaron, junto a la Wilson, como el no va más, y parece ser que las cosas se están acalarando.
Kalamar: Yo estoy como tú, y de momento voy a seguir igual, sacando entradas sueltas, porque no me gusta que me obliguen a ir cuando o a lo que no quiero, y no tengo presupuesto para desdeñar nada. Lo que sí hago es utilizar el derecho a entradas extra que tienen los socios (un amigo compasivo), que abre una semana antes, este año el 5 de Julio.
Qui es aquest “tenor” que destroça d’aquesta forme al pobre Calaf ? No l’havia sentit mai (ni ganes) . A casa cuan jo hera molt jove escoltavem per radio las transmissións que feia el Sr. LLuch desde el Liceu ,un cop varen donar Turandot per el Sr. Pedro Lavirgen en la seva epoca mes esplendorosa !quin Calaf, de reclinatori! , avui en dia no sé quin tenor podria donar la talla en aquest paper (pot ser Villazón, Kaufmann, Vargas…..? ) “Qui lo sá”
Si no ho escolto no m’ho crec, gairebé fa bo al Franco Farina!. Sembla que aquest senyor te només 30 anys i com molt bé diu el Colbran, sembla que en tingui 80. Ara bé si el “Nessun Dorma” es de jutjat de guardia, el final és directament de “patíbul”. Ah! la Turandot sembla bona, (sense passar-se) al costat d’aquest Calaf horrorós.
Kalamar,et recomano que agafis abonament,les entrades soltes depenent d’ón vagis poden surtir carissimes o en sensa visió.Jo tinc abonament desde fa 25 anys al quart pis tercera fila central i pago 317 euros per tot.Sí que t’he de dir que sempre hi ha alguna funciò que no està inclosa,aleshores aquesta la compro apart si es que realment m’interessa.Ara hi han opcions,el meu fill es va abonar l’any passat,també està al quart pis central segona fila,queda una mica escorat però val la pena.Fa dos anys em venia les meves entrades per poder anar al Liceu amb un grup del chat de l’opera i em vaig gastar un pico.Espero haber-te ajudat
No tenía intención, porque os creo y paso, pero al final me ha picado la curiosidad y he oido el “Nessun Dorma”, y ahora sí que paso del resto. Es para preguntarse si no será una inocentada o una parodia. Pero lo más increible es que encima se oyen aplausos, y eso no es ya que no tengan idea de lo que es cantar ópera, como dice Colbran, sino que no tienen ni pizca de gusto y aplaudirían lo mismo si cantase el apuntador.
Me he ido a buscar lo que escribí sobre Ryan con ocasión del Ocaso y he encontrado esto:
En un nivel inferior situaría el Siegfried del canadiense Lance Ryan, su timbre, leñoso y carente de homogeneidad, no es muy grato al oído, en todas las funciones en las que lo he visto ha ido mejorando conforme ha calentado la voz dando lo mejor de sí en el dúo final de Siegfried, no nos hizo sufrir, quién lo hubiera dicho después de escuchar lo reservón que estuvo en la escena de la fragua, supo dosificar el esfuerzo, ahí estuvo su principal virtud porque su canto no es muy matizado.
Perdón, no con ocasión del Ocaso, sino con ocasión del Anillo.
maac no me acordava que a Ryan ya le habia dado un palo cantando Calaf, a raíz de la primera Liu de Fiorenza Cedolins
Luego, a raiz del Götterdämmerung de Les Arts, insistí en la misma línea, pero nada comparable a este Calaf de Amsterdam.
Claramente la voz se está deteriorando y la técnica brilla por su ausencia.
Pobre Sr Lance Ryan(1971),està francament malament.De totes formes haig de dir que acostumo a ser bastant benevolent amb els tenors wagnerians i més en repertori italià.A mí en el Siegfried de les Arts em va agradar força.Jo crec honestament que si hi ha directors com Fabio Luisi ,Valery Gergiev,Simon Rattle o Gustavo Dudamel que el dirigeixen i no el protesten deu ser que dins del panorama actual no està tant malament…(està clar parlo de repertori no italià)
Realment espectacular. Ni Farines, ni res: aquest al costat del Ryan canten mitjanament bé. Potser es podria posar al costat de Hugh Smith, un altre gran puccinicida.
El final de Berio està bé; el fet que no acabi amb el cor que repeteix el tema del Nessum dorma ho trobo encertat: per al final “nou” de la Núria Espert, hagués quedat molt millor aquest final, la veritat. Per mi, continua sense resoldre el sobtat canvi de sentiments de la protagonista. També em quedaria amb el primer final d’Alfano, que potser explica milllor aquest canvi. El que no he sentit mai és el final de Janet Maguire; a tot arreu diu, però, que no s’ha representat mai. I enregistrat? Algú el coneix?
Vaig prometre’m a mi mateix callar, però he pensat una mica sobre aquest tenor i em sembla que és una evidència del que està passant al món operístic dels nostres dies, però tampoc és res nou que no hagi passat abans, qui sap, el que sembla és que ara passa molt sovint..
Lance Ryan té veu, més maca o més lletja, però en té.
Ara bé, ni canta bé, ni té una tècnica suficient. Si va néixer l’any 1971 com diu Dandini, vol dir que té 39 anys i si als 39 un presumpte heldentenor, o amb voluntat de ser-ho, que debutarà a Bayreuth aquest estiu, mostra aquest estat vocal, és que alguna cosa s’està fent molt malament.
La tècnica és molt deficient i la veu sembla estar en estat de ruïna total.
Podríem dir que acaba de sorgir com un possible tenor per els propers anys i en canvi, sembla que ja està acabat. Quina pena.
Com ell, podríem fer una llista massa llarga.
El cas de Villazón, no sent ben bé el mateix, sembla indicar per les funcions que ja ha començat a fer després de la seva reaparició, que hem perdut aquella veu inicial que tantes esperances ens va fer dipositar. Villazón s’ha fet malbé.
En menys de 10 anys, els cantants es cremen o no tenen la capacitat suficient, per aguantar les pressions que el seu entorn els exigeix.
Pocs cantants perduren i sobre ells cauen les sol•licituds de tots els teatres, no sembla un panorama gaire engrescador.