Ahir, després de dinar vaig acabar el darrer llibre de l’escriptor valencià Ferran Torrent. Encara no m’he recuperat del tot.
Coneixia a Torrent per dues novel·les i mitja anteriors a aquesta, Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i Societat limitada (aquesta la meitat). La veritat és que no em van agafar ganes de conèixer més obra d’aquest escriptor que sempre que l’escolto parlant de futbol m’agrada molt, però que alhora d’escriure històries no m’havia acabat d’atrapar o em donava la sensació que sempre m’explicava el mateix.
El San Jordi del 2010 em va dur Bulevard dels francesos i les referències que m’havien arribat eren totes immillorables, però a la columna literària que formen la pila de llibres pendents de lectura, aquest tenia que guardar la deguda tanda.
M’he quedat amb ganes de comentar-vos un dels llibres que vaig llegir abans de les vacances, “El Corazón Helado” d’Almudena Grandes, que em va impressionar i ara aprofito l’avinentesa per fer-ho, però avui i en calent, no vull deixar de recomanar-vos la lectura d’aquest relat intens, dramàtic i profundament humà que Torrent ambienta en tres moments molt concrets de la història de València, teixint un entremat narratiu i argumental que enganxa des de un bon inici.
Al principi vaig pensar, ja hi tornàvem a ser, polis i lladres, putes i polítics, però no, aquest cop, l’originalitat de la trama i les diferents èpoques descrites, fan que la història prengui una dimensió diferent.
Els fets que narra són la crònica d’un desencís col·lectiu, que podríem situar a qualsevol indret, per tant universal, tot i que retrata de manera brillant i acurada, uns moments molt concrets de la postguerra a València i de l’actualitat.
Pel que fa als personatges que nodreixen les diferents històries, totes elles confluents, són tan verídics i quotidians en les seves misèries i febleses, en la seva humanitat farcida de dolor, por, poder, corrupció i batalles perdudes, que malgrat ser una novel·la en alguns moments, de difícil digestió (capítols de les tortures a la comissaria de la Brigada Social), brolla en cada pàgina, la necessitat de seguir fins el final i tancar el cercle, ajudats per la subtil ironia que caracteritza a l’escriptor valencià i sobretot amb una tendresa que no li havia sabut trobar abans. S’està fent gran en Torrent?
Aquests personatges que fins i tot els més cruels i abjectes, te’ls sents molt propers i identificables, fan que el relat esdevingui en la seva integritat molt versemblant, massa, per això fa tant mal.
A vegades amb una lleu pinzellada en té prou per descriure, un caràcter, un fet o una situació, sense necessitat de recórrer a adjectivacions innecessàries i redundants.
Llegint-lo, he pensat més d’un cop que està predestinat per ser portat al cinema i com sempre succeeix, he pensat que no hi haurà cap director que sigui capaç de transmetre d’aquesta manera tan concisa, sense grans turbulències, malgrat la cruesa en molts moments dels fets, la dolçor que acaba envaint aquesta història de perdedors.
Als qui ens dediquem als negocis no ens interessa el malestar social ni els dictadors. Una democràcia suportablement corrupta, si fa no fa com la nostra, ens va bé. Més val un corrupte eficient que un honest inútil.
Imprescindible!
Off topic:
aquesta mitjanit tancaré la votació per triar el cantant del mes d’octubre, encara podeu votar, no ho oblideu!.
Filed under: LLIBRES Etiquetat: | Bulevard dels francesos, Ferran Torrent
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
*
EN EDICIONS ANTERIORS:
================================
L'ÀUDIO DELS FRAGMENTS DEL FAUST
QUE HAN INAUGURAT LA TEMPORADA
2011-2012 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
================================
Premeu la fotografia del programa del Liceu i podreu baixar-vos l'àudio del concert del dia 11 d'octubre de 2011, en la retransmissió que va fer Catalunya Música.
Un únic arxiu en format rar, d'on podreu extraure en dos parts els fragments corresponents als actes 1-2 i 3 en el primer i el 4 i 5è actes en el segon.
Us recordo que el principals intèrprets són:
Piotr Beczala (Faust) - Krassimira Stoyanova (Marguerite) - Erwin Schrott (Méphistophélès)- Ludovic Tézier (Valentin) - Karine Deshayes (Siebel) i Julia Juon (Marthe).
L'orquestya i el cor del Gran Teatre del liceu estan dirigits per Pierre Vallet
Joaquim , si tú el recomanes l’hauré de llegir i , éssent sincera haig de confesar que el Ferran Torrent no m’agrada gaire.
En honor a tú m’el llegiré, però després de llegir les recomanacions del José Luis de l’estiu que encara no m’hi he posat.
Joaquim, em sembla que molt del que dius de Torrent es podría aplicar a Cabré. ¿Es així?
Nati: Em sento molt honorat, però també em fa una certa por que em facis cas. Szabo, amb els ulls tancats, encara que et farà plorar, però el Tristam Shandy es un llibre molt especial que et recomano fullejar abans de comprar-lo.
L’últim gran que he llegit es “El espejo del mar” de Conrad, i em trec el barret davant d’aquest escriptor de qui nomes coneixia “El corazón de las tinieblas” i amb el que penso seguir. I ara estic amb la duríssima “Necrópolis” de Pahor, un altre sobre l’holocaust, que per ara em sembla de moltíssima qualitat. A estones, descanso amb una col•lecció de Wodehouse, que em van descobrir els del 33, i que es desternillant.
Soc una lectora incansable i també confesso que Ferran Torrent no estava dins dels meus autors preferits, seguint el teu consell apunto aquest llibre a la meva llista, també aprofito i m’apunto la recomanació de llegir el que recomana Jose Luis de Conrad. Per cert sinó heu llegit a l’Anna Gavalda em va encantar el seu llibre L’estimava.
Jo l’estic llegin i per ara no m’acaba de entusiasmar, aixó que hem cau molt bé el Ferrán i he llegit uns quans dels seus llibres; però no hi acabo d’entrar ;jo el buscaba per treurem el gust agredolç del Cain del Saramago i no le encertat.
Hauré de buscar un altre llibre certificat de optimiste,adéu i bon dia?
J.Conrad és anar sobre segur, José Luis.
Del Ferran Torrent he llegit coses que m’han agradat i d’altres que no gaire. Gràcies per la recomanació, en prenem nota.
En su momento leí “Gracias por la propina” ( y precisamente hace sólo unas pocas semanas recuperé la película vía televisión) y recuerdo que me gustó bastante. Pero bueno, me apunto este “Boulevard… para el día de mañana. Acabo de leer “Petirrojo” de Jo Nesbo y rápidamente he sacado de la biblioteca la continuación, “Némesis”. Tanto bombo y platillo con el tema “Millenium” y éstas están igual o mejor que la trilogía.
Jo trobo que recomanar un llibre és més complicat que recomanar un disc o una pel·lícula. Potser ho trobareu una ximpleria més de les que acostumo a dir, però un llibre és quelcom molt particular, és un acte reciproc entre l’escriptor i el lector, no intervé ningú més i les vivències són absolutament personals i intransferibles, en canvi quan l’obra artística necessita d’uns intèrprets per arribar al destinatari final, la cosa és més objectivable i és per aquesta argumentació precària, que alhora d’aconsellar-vos un llibre, vaig amb més precaució que quan es tracta d’un disc, una pel·lícula, una obra de teatre o la Carmen que aquests dies es representa al Liceu.
Si us plau nati, Imma, sabent que en Torrent no us acaba de fer el pes (recordeu que he dit que a mi tampoc) no m’agradaria que em tiréssiu la cavalleria al damunt, en el cas que el llibre no compleixi les expectatives que us he creat. Us agraeixo aquesta confiança, així com els llibres que recomaneu. Imma m’apunto el llibre de Gavaldà, no he llegit res d’ella.
José Luis, sense ànim d’encendre polèmiques estèrils, en Torrent i en Cabré, com un ou i una castanya (que deia la Puig).
Àngels, jo de tu tindria una mica més de paciència, tot i que si un llibre no enganxa al principi, al menys a mi, em costa molt que m’acabi agradant, tot i així i sense explicar-te res, de la meitat en endavant els fets que es relaten prenen un caire colpidor i els personatges s’humanitzen més, si cal.
Josep, no em facis dir el perquè, però crec que aquest no et decebrà pas.
Roberto, per a mi aquest és infinitament millor que Gracias per la propina i gràcies també per la recomanació.
Us estic molt agraït a tots, malgrat que quan parlo de llibres l’audiència afluixa, ai las!, m’agrada molt que en parleu i en recomaneu.
José Luis fa temps que em proposa obrir un espai per parlar exclusivament de literatura, l’idea és molt interessant, però jo no puc obrir un altre front a la meva vida i en el blog, tot i que hi cap tot, a la vista està, no sé ben be com gestionar-ho. Jo aprofitant que em llença un guant, li proposaria a ell que n’obri un , un racó literari i que ens inviti a compartir-lo.
Obre un blog José Luis!, on es pugui parlar de llibres, què, t’animes?, també hi podries penjar aquestes perles musicals que tant t’agraden.
Aixó es tot (per ara)
Per ara!! ummmmmmmmmmmmmmm, molt interessant
Va José Luis, animat !!! jo et faré costat.
Som-hi!!!!
Del Torrent, la propina va estar bé, però el 2n llibre era més del mateix i em vaig cansar. Veurem què tal aquest últim. Darrerament me n’adono que he de dedicar el poc temps que tenim a llegir les veritables joies, picotejant de tant en tant, una mica de quincalla divertida.
JL, ja fa temps que et vaig demanar que obrissis el teu blog: piano + literatura..estaria bé, no? no te hagas rogar…
Jose Luis, animat a obrir un blog literari, de ben segur que hi participare.
Casi nunca comento nada sobre libros. No estoy al día. La narrativa hace muchos años que no me interesa, para sucesos los que me han ocurrido o me han contado a lo largo de mi vida. He leído muchísima novela y teatro, pero mis preferencias van por los autores anteriores a los años setenta del siglo pasado, con clara preferencia por los grandes clásicos, aunque estos no me digan nada del mundo actual, pero eso es lo que me gustaba saber, cómo era el mundo de antes, el mundo de hoy ya lo conozco. No obstante, tengo en mi montaña de libros al lateral de mi cama “Senyoria” de Jaume Cabré, de la que llevo leídas unas 100 páginas y de la que aún no puedo opinar.
Mi interés desde muchos años va hacia las biografías y el ensayo. No paro de leer sobre las vidas de todos aquellos que he admirado y admiro, sean personajes históricos, actores y actrices o cantantes. Tengo comenzadas en este momento unas seis biografías.
El día que toquéis esta rama de la Literatura me apunto a comentar. La narrativa ya no me atrae.
Aparte de las biografías y ensayos, ocupo mi tiempo con muchos libros de consulta, para completar mis conocimientos e informarme bien de los temas que más me interesan y que giran alrededor de la música, en todas sus manifestaciones.
La última biografía que he completado ha sido la de Francisco (no Francesc) Viñas, de la que quería hacer un post, con el permiso de Joaquim, y para ello me hice traer de Amazon abundante material sonoro, pero al escucharlo me desinflé. El relato biográfico era muy interesante (escrito en 1935, al poco de fallecer Viñas), pero yo no puedo manifestarme por alguien que no me interese plenamente. La voz era hermosísima (se dice en el libro que idéntica a Gayarre, pero sin el trémolo característico del navarro), pero su impaciencia por atacar el agudo, en muchas arias, me exaspera un poco. Es probable que la duración limitada de las “placas” obligara a estar pendiente de acabar a tiempo y no permitiera que las voces se desahogaran con naturalidad y de ahí ciertas precipitaciones. Pero yo tengo que juzgar por lo que escucho, pues desgraciadamente no tuve la fortuna de oirlo al natural.
A mi, Ferran Torrent, em cau rebé, però no m’acaba de fer el pes com a escriptor. He llegit pràcticament tot el que ha escrit, per motius de feina, val a dir-ho, i sí…, és entretingut, no escriu malament, però, pel meu gust, no té pasta de bon novel·lista… Ara bé: tindré en compte el que dius d’aquesta darrera novel·la, que no he llegit.
José Luis: En Joaquim ha estat mooooolt benevolent citant la dita que utilitzava, en casos com aquest, la seva mare, ja que un ou s’assembla més a una castanya que Ferran Torrent a Jaume Cabré, mira el que et dic!
Joaquim: El “per ara” només significava que me’n anava a dormir, i que deixava per avui els agraïments i les mil raons evidents per qualsevol que conegui (o intueixi) les meves limitacions, per declinar la teva amable proposta. Però el cert es que aquest matí m’he despertat pensant ¿i per qué no? Podria pujar las musiquetes que tant m’agrada compartir, i parlar del cine i dels llibres que vaig llegint, i de com esta el pati… I total no fa mal… ¿o sí? En fi, que potser si que a mes curt o llarg termini faré alguna petita cosa, sobre tot si “algú” m’ajuda. Però, ho sento molt, per ara, seguiré concentrant les meves minses energies emprenyant aquí.
Kalamar: Ja recordo la teva proposta, i el que et vaig dir llavors val ara igual. De veritat, gracies. Per cert ¿quin torn?
Nati: Tu qouque, filia mia? I tot aixó nomes perquè no et vaig treure a ballar, oi?
Assur: Es que un ou i una castanya s’assemblen bastant.: Rodons, comestibles, petits, amb closca… Però no us fiqueu amb mí, que nomes era una pregunta, perquè no he llegit res de Ferran Torrent i algunes de les coses que diu Joaquim de ell (irónic, cinematogràfic, moltes histories i sorpreses) coincideixen amb el que penso (per be i per mal, ai) del poc Jaume Cabré que he llegit.
Inma, disculpa’m, no havia vist el teu comentari. Gracies, i conto amb tu (ja veurem quan…). I ara que penso, també ho podriem fer entre uns quants infermenlandaires, no?
José Luis,
Aixó si no ho esperava!!. Com pots tergirversar les meves paraules !!!
I aquest tó !! amb el que m’havia rigut amb la broma del ball….
Jo mostrant adhesions i rebo patada a la boca .
Nati, suposo que estàs seguint la broma, però t’agrairé que un altre vegada posis uns quants
, perquè casi se’m talla la digestió.
Entre ahir el pianista i Carlos R. i avui vosaltres, em teniu cardíac.
Ja. I tu recomanant fer blogs, que es molt sá.
Joaquim no et posis cardíac rei, que aixó no va amb tú.
José Luis, no entenc aquest sentit de l’humor, de debó.
Nati, et demano disculpes, però encara no entenc com pots pensar que et puc contestar mai malament i menys quan estàs animant-me. ¿Li agraeixo a Joaquim i a Kalamar i amb tu m’empipo? Més explicit: “Tu també et sumes als que em poseu en un compromís proposant-me fer un blog?
¿Es en venjança pel desaire del ball?” 
Sento molt el malentès, i espero que ja estigui oblidat. I miraré de ser mes senzill. Per exemple ara: Gracies per el teu ànim!
Acceptades les disculpes.
La veritat es quan he començat a llegir alló de filia ja m’he posat de mal humor i després dir-me que no havies volgut ballar amb mi ho ha impitjorat. T’en recordo alló de voulez-vous dancer avec moi??
Bé oblidat. No val la pena .
Sí , es clar que t’animo de debó a que engegis un blog i quan dic que et faré costat ho dic molt en serio . Anima’t !
Una abraçada, només una avui.
Sort que totes les picabaralles i malentesos que es produeixen durant el dia, quan arribo a casa a la nit, ja s’han arreglat.
Me’n alegro.
Boníssimes aquestes cares Joaquim.
A tú dos petons.
Ara ja puc nedar amb la mar en calma i contestar-te JL : torn T, vaig descansada i tinc bus després de la funció, 2n pis lateral, se sent bé, 70% visió, i unes cadires amb un sol braç(?), còmodes i flexibles. No m’agraden els seients fixos amb aquell reposapeus tan incòmode. Trobo l’abonament car, hauré de fer balanç de la inversió com fa el Joaquim. De moment sembla que va bé, ahir sentint la Carmen a la ràdio, em va agradar molt l’orquestra!
Si, jo també m’estreno al segon pis una mica lateral, car, pero estic en plan Titanic
Torn A, que Joaquim després em va dir que era el dels socis de tota la vida, es a dir, que miraré de no manifestar-me gaire… I de moment, em quedo sense Uria i Alagna.
(Val, socis, teniu rao, aixó i el Torrent si que tenen tant a veure com un ou i una castanya, oi? Perdó…
)