RECLINATORI

Capçalera del diari Sport

 

És molt possible que ens quedin encara moltes satisfaccions per viure i també que aquest equip sigui recordat, homenatjat i pujat als altars, per sobre, i ja em perdonareu, del famós i històric de les cinc copes, amb Basora, Cesar, Kubala, Moreno y Manchón, com a noms recordats per la saviesa popular i la genial banda sonora d’en Serrat.

Aquest equip que sembla no tenir límits, enamora des de la perfecció d’un joc precís i preciós, que fa que el futbol esdevingui art.

Us deixo una mica més de 7 minuts, narrats per algú que de ben segur no podrà ser titllat de partidista. És un cronista que gaudeix del joc i l’esport.

És el millor equip de la història i tenim el privilegi de veure’l en directa, no en documentals o pel·lícules que denoten el pas dels anys, amb la vestimenta dels jugadors. No, és ara, en aquest precís moment, que estem gaudint de quelcom, que encara que no t’acabi d’agradar el futbol, admires per la perfecció d’un equip, un projecte i un joc excepcional.

Per a tot això, amics infernemlandaires, ja em perdonareu que avui tregui el reclinatori de les grans ocasions.

Demà us prometo tornar amb la música que acostuma a sovintejar blog, però avui l’art es vesteix amb calça curta i l’etern rival, ja s’ho farà.

Però no em digueu que lo de “Sal del banquillo, Mourinho, sal del banquillo”, no és genial!