Aquest cap de setmana s’inaugura oficialment la temporada 2011-2012 de l’OBC i en la segona part s’interpreta la cantata Alexander Nevski de Sergei Prokófiev.
Sense cap mena de dubte el moment més emotiu és el cant del camp de la mort, quan després de la cruenta batalla, una dona busca en mig del camp de la mort, al seu estimat.
Prokófiev, com és norma en els grans musics russos, sap copsar l’ànima tràgica del poble, en aquest lament colpidor que no pot deixar indiferent a ningú.
Aniré caminant pel camp tot blanc
aniré volant sobre el camp de la mort.
Aniré cercant el guerrers valents,
àguiles ferrenyes, quer m’hi vull casar.
Hi ha qui jeu malferit d’espasa,
hi ha qui jeu, travessat de fletxa.
Amb sang roja han abeurat,
aquesta terra venerable, aquesta terra russa.
Qui ha caigut en combat honrós
el besaré en els ulls sense vida;
però si ni ha un de viu, jo en seré
la dona fidel, l’amiga més dolça.
No vull pas per merit un home bonic,
que la bellesa és passatgera.
Que jo vull per marit un home valent.
Àguiles d’ulls clars, responeu-me!
La versió és la de la mezzosoprano Nadezhda Serdiuk, amb la City of Birmingham Symphony Orchestra, sota la direcció d’Andris Nelsons.
L’escena del camp de la mort a la mítica pel·lícula de Sergei Eisenstein:
I encara que ja l’he posat en altres dues ocasions, no em puc deixar de posar la versió que Ewa Podles, la genial contralt i també participant en la inauguració d’enguany, va fer amb la mateixa OBC, però dirigida per Martínez Izquierdo, va fer l’any 2004.
Ahir per la nit vaig tenir ocasió d’assistir a l’assaig general i ella, i només ella, va estar encara millor que al 2004. Quin prodigi de cantant!
Like this:
Filed under: cantants, OBC Etiquetat: | Alexander Nevski, Andris Nelsons, City of Birmingham Symphony Orchestra, Ernest Martínez Izquierdo, Ewa Podles, Nadezhda Serdiuk, OBC, Serguei Prokófiev
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
*
EN EDICIONS ANTERIORS:
================================
L'ÀUDIO DELS FRAGMENTS DEL FAUST
QUE HAN INAUGURAT LA TEMPORADA
2011-2012 DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
================================
Premeu la fotografia del programa del Liceu i podreu baixar-vos l'àudio del concert del dia 11 d'octubre de 2011, en la retransmissió que va fer Catalunya Música.
Un únic arxiu en format rar, d'on podreu extraure en dos parts els fragments corresponents als actes 1-2 i 3 en el primer i el 4 i 5è actes en el segon.
Us recordo que el principals intèrprets són:
Piotr Beczala (Faust) - Krassimira Stoyanova (Marguerite) - Erwin Schrott (Méphistophélès)- Ludovic Tézier (Valentin) - Karine Deshayes (Siebel) i Julia Juon (Marthe).
L'orquestya i el cor del Gran Teatre del liceu estan dirigits per Pierre Vallet
Doncs fantàstic!!!
Tenim entrades per el diumenge… Ja en tinc ganes.
M’ho perdré i em sap greu. Si pots arreglar l’audio de Podles, segurament encara em sabrá més greu.
Gràcies JL, ara si que et sabrà greu del tot…
Desolació feta música. És un moment impressionant.
I com a banda sonora no té preu!
Gràcies Joaquim !
Arribo de l’auditori. Él concert ha estat magnific fins a la cantata. A partir de llavors ha estat fantàstic. Ara no recordo si en el 2004 tambè la Ewa Podles va fer la mateixa aparició i desaparició de l’escenari, o en el aquell any ja hi era des del comançament. En tot cas m’ha agradat molt amb la solemnitat que ho ha fet. Això si, tant en el 2004 com avui ha escampat, per tots els racons de la sala Pau Casals de l’Auditori, el magisteri de la seva veu i la seva manera de cantar en el sempre colpidor “El camp de morts”. Impresionant. Emocionant.
Altament recomenable la visió de la pel.licula per a la qual va ser composta l’obra. Una memorable col.laboració cinematogràfica i musical: Eisenstein i Prokófiev. I si és previa al concert millor que millor. Per què? Perque aleshores seus a la butaca, tanques els ulls, i veus altre vegada la pel.licula, i la mateixa música fa que no et perdis cap detall. I quan canta Podles, aleshores camines entre un camp de morts. Si, aixi és.
M’ha agrdat molt tambè el “Cant esperitual per a cor i orquestra”. No coneixia l’obra i m’ha sorprès molt, i de manera molt positiva. Si, ja sé, es tracte de Monsalvatge, però és que té coses que m’agraden molt i d’altres que la veritat em costa de digerir.
I què dir de la “Clàssica”? Una petita/gran meravella simfònica, molt ben interpretada per l’OBC avui.
Nota destacada: comportament exquisit del públic avui. No he sentit caramels, ni estosecs feridors amb tonalitat major, i s’han respectat els silencis. Per què ho dic? Per què ho destaco? Perque la setmana passada va ser per a demanar el DNI a més d’un i prohibir-li l’entrada. Ho sento. Aixi de clar. Es nota perfectament quan no és possible evitar un petit accident, de quan l’impertinencia és producte de l’avorriment o de la mala educació. En José Luis en parlava d’això la setmana pasada en un altre portal i tenia tota la raò d’aquest mon.
Fins Diumenge, que vaig de boda a….Sevilla. Boda sevillana-mozartiana-dapontiana.
Hola Josep. Suposo que aniré aquesta tarda i ja en parlaré, però si haig de parlar per l’assaig general, la teva euforia es dilueix a nivells preocupants. Sort de la gran Podles!