EL VÍDEO DEL CONCERT DEL 120è ANIVERSARI DEL CARNEGIE HALL

Carnegie Hall de New York, sala Isaac Stern

Benvolguts amics, avui serà de ben segur un dia musicalment molt intens, al migdia i a la tarda/nit a Barcelona es concentrarà una activitat que intentaré cobrir a IFL, tot i que del concert de Lang Lang a l’Auditori no us en podré parlar, ja que coincidint a la mateixa hora estaré també a l’Auditori però per escoltar al meu tan benvolgut Cor Vivaldi. Ells van programar primer i ells s’emporten la meva fidelitat.

Intentaré abans d’anar a l’Auditori fer l’apunt del esperat concert de L’Ànima del Liceu, però mentre no és publica m’agradaria deixar-vos amb un bombó que hauria de fer feliç a molts infernemlandaires, ja que abraça diversos gèneres i tots ells servits amb excel·lència.

El 5 de maig de 2011 va tenir lloc a la mítica sala de concerts novaiorquesa “El Carnegie Hall” el concert del seu 120è aniversari.

El Carnegie Hall es va inaugurar tal dia del 1891. En aquella ocasió la protagonista va ser la Symphony Society of New York que després passaria a ser la New York Symphony Orchestra, dirigida per Piotr Illitx Txaikovski.

Quan Andrew Carnegie va decidir construir la sala de concerts més gran del món va rebre moltes crítiques ja que tothom deia que ningú es desplaçaria fins el que ara és la confluència de la setena avinguda amb el carrer 57, al “nord” de Nova York com es va dir al 1889. El seu arquitecte William Burnet Tuthill, després de recórrer les millors sales de música europees, va decidir allunyar-se de les decoracions neo barroquitzants i inspirar-se en l’estil florentí de Brunelleschi. El Carnegie compta amb tres sales, la Main Hall, la Chamber Music Hall i la Recital Hall.

La Main Hall ara ha passat a anomenar-se Isaac Stern Hall, després que a l’any 1960 el famós violinista liderés una forta campanya a favor de la continuïtat de la histórica sala de concerts, davant de l’imminent perill de demolició, quan la Orquestra Filharmònica de Nova York va marxar a la nova seu del Licoln Center. Aquesta gran sala té una capacitat de 2.804 localitats distribuïdes en cinc pisos. La decoració és en or i estucat blanc, i la seva acústica és llegendària.

Per les diferents sales del Carnegie Hall hi han passat els millors artistes i les millors orquestres del món, al privilegi d’actuar-hi s’afegeix el prestigi i el plaer que provoca en tots aquells afortunats que gaudeixen d’aquesta oportunitat, de fruir com deia Stern d’un instrument com aquell, tan càlid i d’una sonoritat excepcional.

Per celebrar l’esdeveniment, el dia que coincidia amb l’aniversari es va programar:

A.Dvorak: Carnaval Ouverture op.92

L.v.Beethoven: Triple concerto Op.56
Emanuel Ax, piano
Yo-Yo Ma, violoncello
Gil Shaham. violí

Duke Ellington: Solitude – Sophisticated Lady – It dont mean a think
Audra McDonald, vocalista

Georg Gershwin: An american in Paris

New York Philharmonic Orchestra
Dircetor: Alan Gilbert

Jo he decidit deixar-vos en tres enllaços el vídeo d’aquest fantàstic concert, estic segur que us agradarà molt, però també he pensat que us agradaria tenir l’àudio i també us he deixat la música, sense els parlaments dels presentadors del concert, ni els de la televisió nord-americana, ni els de la polonesa, que és de on he aconseguit els arxius.

Audra McDonald

Mentre aneu baixant-ho tot plegat, us deixaré escoltant a la fantàstica Audra McDonald en el bloc dedicat a Duke Ellington, que estic segur que us agradarà molt, alhora que donarà una mica de verietat al que sempre venint escoltant.

ENLLAÇOS VÍDEO

https://rapidshare.com/files/725244085/120_Aniversari_del_Carnegie_Hall.mp4.001

https://rapidshare.com/files/720780732/120_Aniversari_del_Carnegie_Hall.mp4.002

https://rapidshare.com/files/3295669693/120_Aniversari_del_Carnegie_Hall.mp4.003

ENLLAÇ ÀUDIO:

https://rapidshare.com/files/1283872146/120_aniversari_CH_NY_2011.rar

Ens retrobem més tard.