JEUNES FILLES AU JARDIN (Mompou)


Eugene Deully Jeune fille au jardin

Eugene Deully – Jeune fille au jardin

Hi ha dies que fer front a la pàgina en blanc de l’apunt diari fa certa por, potser per motius que no venen al cas i també perquè m’he imposat una auto censura de no tractar temes que m’acabin portant més d’un mal de cap, avui no us parlaré del que em neguiteja. Qui sap si en un futur proper obri un blog específic per vomitar aquestes coses que sobrepassen l’àmbit estrictament musical i així quedar-me alleugit.

El cas és que he estat escoltant un disc preciós d’un recital en directa de la pianista barcelonina Maria Lluïsa Cantos, i del que ja us en parlaré un altre dia. Aquest recital va acabar amb un bis deliciós de Frederic Mompou, “Jeunes filles au jardin” de les seves Scénes d’enfants.

No acostuma a treure el cap per IFL la deliciosa i concentrada música de Mompou i ves per on m’he topat amb aquesta perla que s’inicia amb un acaronant balanceig dels acords tan identificatius del music barceloní, que ens portaran tot seguit al tema de la filla del marxant, la cançó popular catalana envoltada d’un paisatge encisador.

M’ha anat bé escoltar-la ja que m’he estalviat de publicar un apunt que ja tenia enllestit i que molt possiblement al cap de cinc minuts d’haver-lo publicat, me’n hagués penedit.

Aquí teniu “Les jeunes filles au jardin” que m’ha provocat aquest efecte balsàmic, tal i com el va interpretar Maria Lluïsa Cantos el 22 de febrer de 2012 al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, i que formen part del disc que ha publicat recentment Columna Música.

Demà publicaré els noms de les 12 Brünnhilde i la que us hagi agradat més, iniciarà l’arbre genealògic dels intèrprets ideals de la Tetralogia wagneriana segons els infernemlandaires, i ja que avui toca revisionar el Siegfried del MET, molt possiblement us proposi una nova tria.

Us desitjo un bon dijous

About these ads

22 thoughts on “JEUNES FILLES AU JARDIN (Mompou)

  1. Temerari! No en tens prou feinada amb un blog, que ja penses en obrir un altre? A quina hora hauràs d´anar a dormir? I nosaltres? A quina hora ens haurem de llevar per llegir un blog, sentir les dotze Brünnhildes, llegir l´altre, escollir la millor de les dotze aturades de Valdés, i comentar a tots dos llocs abans de començar la nostra rutina diària? Fora! Que lo cuelguen!!!

    A tot això, preciós el post d´avui. M´ha sonat molt bé Mompou. Una píndola magnífica per començar el dia. He dit una píndola? Dues!, que la Jeune Fille d´Eugene Deully és una altra joia. (Mira!: Ja ha sortit tema pel primer post d´aquest altre blog. Pel segon dia, suggereixo Riesgo i la seva cosina. Em tenen…)

    Molt bon dia a tots/es.

    Xavier C.

    M'agrada

  2. Tal como están las cosas de encendidas y catastróficas mejor pensar dos veces -o diez- las cosas antes de decirlas y según cómo mejor no decirlas, para no encender más los ánimos ante tanta desfachatez.

    Preciosa miniatura pianística de sobrecogedora sencillez.

    M'agrada

  3. Com no, primer de tot respectar la teva voluntat d’avortar l’enlairament del post previst, faltaría més, per això ets el comandant d’aquesta nau, però renoi, a terra que ens has deixat, i ben intrigats! :-)

    D’altra banda, i segons el que puc deduir de lo escrit, crec que dificilment lo que estaves a punt d’enviar hagués aconseguit la relaxació i pau interior obtinguda amb l’audició d’aquesta preciosa pàgina de Mompou. M’equivoco? :-) Gràcies doncs, i ànims!

    M'agrada

    • Mira, estic convençut que si hagués deixat l’apunt previst no t’hagués agradat i potser m’haguessis dit que millor dedicar-me als apunts musicals.
      I ja en pots estar segur que si a vosaltres us ha fet el mateix efecte que en a mi, ahir vareu estar una mica més relaxats, gràcies sobretot a Mompou. No em diguis que no va ser bona la idea del canvi a última hora!

      M'agrada

  4. Reconec que sóc bastant calmat i tranquil, i de vegades massa i tot. Avui, però, m’ha vingut molt bé aquesta música plàcida i delicadíssima. Avui, després que ahir presidís una reunió de veïns d’escala que va acabar semblant un capítol Aquí no hay quien viva (i on alguns veïns, totalment innocents, van acabar demanant disculpes… “per vergonya aliena”!) tenia l’ànim encara alterat. Ha anat com aigua de maig. ¿Poster serà qüestió de posar un disc de Mompou a la propera reunió, abans de començar?

    Joaquim, ens deixes intrigadíssims: es poden suposar diversos assumptes que treuen de pollaguera, des dels bancaris als futbolístico-polítics, que no en falten, però noi… què deu ser?

    M'agrada

  5. Em toques el cor amb aquesta melodia delicadíssima que jo em reservo per moments molt especials. Mompou, em repeteixo, toca a duo amb el silenci i és difícil d’interpretar. Per exemple, aquesta pianista que has posat, el fa més bé que Arkadi Volodos que va tocar, l’estiu passat a La Roque, la mateixa peça però amb un sentiment molt diferent.
    Gràcies, joaquim!

    M'agrada

    • Me alegra que hayas recordado a Jane Powell, la soprano juveníl de la MGM de los 40s y 50s del siglo pasado que dejó el cine por el teatro musical y la televisión y Stephen Sondheim le rindió homenaje en 2003 con el musical “Bounce”, componiendo un rol expresamente para ella, aunque la obra no llegó a Broadway porque consiguió escaso éxito, pero se preservó en CD para la posterioridad.

      Ahora cuenta 83 años, pero nunca ha dejado de cantar e interviene con su voz en cualquier acto republicano en que se la convoque, pues es una “die hard” de la super-derecha estadounidense.

      El alegre bolero de Leo Dèlibes “Les filles de Cadiz” lo interpretaba Jane Powell en “Festival en Méjico” (1946) y lo grabó en disco. Esta canción -tan de castañuela- la cantaron y grabaron prácticamente todas las sopranos ligeras y lírico-ligeras de la primera mitad del siglo pasado y luego cayó en desuso, para resurgir en voces como las de Beverly Sills e incluso Cecilia Bartoli, entre otras.

      Pero son otras “filles” muy alegres y mucho menos reflexivas que las de Mompou, aptas las dos para ser escuchadas, según el estado de ánimo del momento.

      Besos, Leonora.

      M'agrada

      • “Alguna cosa” debía tener mi Jane…La perfección no es de este mundo(y menos mal). En fin, desde la lejana Línea, en Cádiz, iba el saludo…¡Besos y saludos!

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s