Cartell del documental Conxita Badia no existeix obra de Xavier Clavijo
Ahir es va presentar oficialment el documental Conxita Badia no existeix. Després de les dues projeccions prèvies en el festival In-Edit que es va celebrar a Barcelona durant el mes d’octubre, el Petit Palau va acollir l’acte de presentació presidit per el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, autoritats, patums vàries i sobretot la família a qui devem aquest valuós document, gràcies a la besnéta Eulàlia Domènech Bonet que ha dirigit aquest gran homenatge que desprèn una honestedat, un agraïment i un amor íntim cap a l’artista, la mare i besàvia, molt emotiu.
M’estalviaré la fase protocol·lària dels parlaments inicials, on tan sols m’ha interessat la benvinguda al Palau de Lluís Millet i Loras i el que ens ha dit Eulàlia Domènech, ja que la resta, en plena campanya electoral i quan en cap dels debats o propostes esbombades aquests dies ningú s’ha posat la cultura a la boca, han fet de manera més o menys soterrada el seu oportunista pamflet i la veritat és que els discursos provinents de la Generalitat i de l’Ajuntament em cansen bastant. Entenc que sense ells part del projecte no s’hagués pogut portar endavant, però tampoc sense el mecenatge i en canvi cap dels generosos benefactors ha sortit a fer el seu discurset. Sort que l’Eulàlia ho ha fet tan senzill i bonic, que d’aquesta primera part de l’acte en podrem recordar alguna cosa.
S’ha trigat quatre anys a finalitzar un projecte ple d’entrebancs, ja sigui pel difícil finançament, ja sigui per la manca de material, sobretot visual. Això tan sols s’explica, però en part, per l’extraordinàriament complicada època que va haver de viure la gran Conxita Badia, una soprano i una pianista excepcional, lloada per a tots els musics que la van conèixer, i no estic parlant de quatre arreplegats precisament: Granados, Falla, Casals, Mompou, Gerhard, Toldrà, Berg, Krenek, Boulanger, Cortot, Gustavino, Villa-Lobos, Ginastera, Menuhin, de Larrocha, Arrau…
Conxita Badia és un referent per a tota una generació de músics de gran vàlua que les circumstàncies tràgiques d’una guerra civil se’n va endur per endavant. Quan Conxita Badia va tornar de l’exili es va trobar pràcticament sola, amb els grans musics que van quedar de la desfeta a l’exili i tan sols amb Toldrà com a únic testimoni local d’aquella generació desfeta amb tant talent malaguanyat.
Conxita Badia al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, 1935
El documental, fet a partir dels records i les vivències de l’entorn familiar (les filles, el músic Narcís Bonet, el recentment desaparegut Josep Maria Ainaud de Lasarte gendre de la cantant i la pròpia besnéta), recull a manera de pel·lícula íntima i familiar, records i vivències que dignifiquen una artista massa oblidada, mítica, això si, però que ara molt pocs han escoltat i que tan sols és recordada per ser alumne de Granados i mestra d’una figura tan eminent com Montserrat Caballé.
El gran mèrit, dels molts que té el documental, és que quan acaba tens moltes ganes de saber més i escoltar molt a Conxita Badia, i si aquest efecte el produeix a tothom com en a mi, s’haurà guanyat moltíssim per recuperar i perdurar a la gran artista.
Hi ha en tot el documental petites perles que dimensionen a l’artista en tot el seu esplendor. No cal dir quan l’escoltem cantar en les variades gravacions que se’ns ofereixen com a suport a les imatges, especialment l’emotiva cançó que va composar ella dedicada al seu marit Ricard Agustí, “T’estimo” i de la que més tard en va fer un arranjament més operístic per a Montserrat Caballé, doncs bé quan l’escoltem en la veu de Badia, l’emoció que emana el músic Narcís Bonet es contagia de manera inevitable. També colpeixen molt les opinions que d’ella tenien les personalitats que la van tractar, però és quasi al final quan visionem un deliciós reportatge que la TVE dels anys setanta li va fer, i on es pot veure a la soprano davant del piano cantant “El tra la la y el punteado” de las Tonadillas de Granados amb 76 anys, mentre la seva filla i Eulàlia Domènech visionen el material cedit per aquest documental, quan t’agafen unes ganes boges de saber més i més sobre la gran cantant.
Un treball preciós que per fortuna es podrà veure el proper 4 de gener pel Canal 33 i que no us ho podeu perdre. Per a tots els que no sintonitzeu el canal, ja miraré de deixar-vos els enllaços que no us deixin sense aquest magnífic homenatge.
Hi ha una anècdota en la vida de Conxita Badia que el documental no esmenta, suposo que és ben certa, però potser no del tot documentada, encara que la persona que m’ho ha dit té molta (tota) credibilitat. Richard Strauss, el gran Richard Strauss que tan sols nomenar-lo ens obliga a anar a buscar el reclinatori, va voler que Conxita Badia li estrenés uns lieds. Tal i com ho llegiu, però la soprano li va dir que no, ja que en aquell moment estava en avançat estat de gestació i no va creure convenient exhibir la maternitat davant del públic. Strauss fins i tot li va proposar que cantés darrera un biombo, però ella no va acceptar-ho. Quins lieds estaven destinats a Conxita Badia?, d’ençà que m’han explicat l’anècdota que no m’ho trec del cap.
No cal que us digui que quan el documental ha acabat i després d’una llarguíssima i merescuda ovació han pujat les filles a fer un petit parlament i a rebre l’estima del públic, segurament no quedaven ulls secs a la sala.
Aprofitant l’estrena del documental, el segell discogràfic sabadellenc La mà de guido ens ha regalat un altra perla, l’edició per primera vegada en CD del recital que van gravar l’any 1963 Conxita Badia i Alicia de Larrocha interpretant Enric Granados (Tondillas & Amatorias) i que havia esdevingut una peça de col·leccionistes.
De Conxita Badia no disposem de moltes gravacions i per això és tan benvinguda aquesta, de la que us deixo un petit tast amb “Gracia mía” de las Canciones amatorias”. La soprano tenia 66 anys i en segons quins moments es noten, però en canvi es pot apreciar i admirar la claredat del fraseig, l’admirable adequació estilística i la gràcia i musicalitat d’un cant evidentment mestrívol.
Us deixo finalment un enllaç que us permetrà saber més sobre la cantant i el documental
http://conxitabadia.wordpress.com
I el tràiler del documental
Filed under: cantants, DISCS & DVD'S, Documental, lied Etiquetat: | Alicia de Larrocha, Conxita Badia, Conxita Badia no existeix, Enric Granados, Eulàlia Domènech
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
No és greu: l´informe/esborrany tampoc existeix i no passa res
Ai senyor! jo crec que t’ho has de fer mirar
Molts dies em provoques la primera gran rialla del mati! Sols per això moltes gràcies!
[...] EL DOCUMENTAL CONXITA BADIA NO EXISTEIX. [...]
Moltes gràcies per aquesta crònica, Joaquim. El dia 4 de gener miraré el documetal. Avui compartiré el teu post i el tràiler al meu mur.
No te’l perdis, t’emocionaràs
Gràcies Joaquim per tenir-nos al dia
El tràiler és molt curt, no cal dir-te que el dia 4 em tindràs davant de la TV i gravant el documental.
Saps si aquest disc ja es troba a les botigues?
A casa, tota la vida havia sentit a parlar de Conxita Badia i el meu pare que es desfeia en elogis, tenia uns discs antics que no sé pas on van anar a parar, crec que cantava La Flor als Llavis de Toldrà, entre altres cançons de compositors catalans.
En aquella discoteca hi havia coses precioses, no sé pas que donaria per recuperar-la.
Suposo que a les botigues (les poques que queden) ja el tenen, però a l’enllaç que la mà de guido que us he deixat a l’apunt el pots comprar.
Estaria bé poder recuperar aquests discs i passar-los a CD. No tens cap possibilitat de recuperar-los?
No podrà ser Joaquim, aquests discs, com altres coses familiars que estimava molt, no les podré recuperar mai.
Ja he vist l’enllaç, però no acostumo a comprar per Internet, m’agrada més anar a la botiga.
Una veritable llàstima.
A veure si en els propers dies puc portar un altre àudio d’aquesta gran cantant.
Ahir també vaig assistir a aquest acte.
A part del caos a l’hora de retirar les invitacions, crec que l’acte hagués hagut de celebrar-se al Palau, no a la sala petita. Conxita Badia s’ho mereixia i segurament tots els que es van quedar amb les ganes d’assistir o senzillament no ho van saber, també ho haguessin agraït.
El que importa és que la pel·lícula és una vehicle excel·lent per tornar a posar a la cantant en el lloc on és mereix i el més clar de tot és que Conxita Badia torna a existir.
Hola Jordi, benvingut a IFL, gràcies per comentar.
Si l’entrada va ser caòtica, no van preveure la situació i en plena època informàtica aquella recerca era desconcertant.
Possiblement el cost de celebrar l’acte al Palau disparava les possibilitats actuals, però hagués estat el lloc ideal.
Cal que fem propaganda per tal de que tothom no es perdi el programa del 33.
Torna quan vulguis, estarem encantats de tornar-te a llegir.
Gràcies per la benvinguda Joaquim.
Ja fa uns quants mesos que segueixo aquest bloc i et felicito per la bona feina que fas.
No tinc gaire que aportar, les persones que comenteu aquí teniu un molt bon nivell i poques vegades podré aportar alguna cosa interessant.
M’agrada aprendre i llegir-vos
Tots aprenem de tots, no en tinguis cap dubte. No et tallis i digues la teva.
Moltes gràcies per aquesta puntual i detallada crònica de l’acte, els que no hi vam poder ser t’ho agraïm i esperem veure el documental el proper dia 4 de gener.
El disc de l’enregistrament històric amb de Larrocha es pot comprar per internet.
Efectivament, es pot comprar clicant a la mateixa pàgina de La mà de guido.
Assenyala a l’agenda el dia 4 de gener, paga la pena.
Per que aquest titol de “no existeix”? No ho entenc…
És una manera prou hàbil d’il·lustrar una mancança a la memòria del gran públic.
Conxita Badia va morir l’any 1975, han passat 37 anys i no s’havia fet cap reconeixement i homenatge, és lògic que molta gent s’hagi oblidat i el pitjor, molts potser no saben ni que va existir.
Per fer la pel·lícula es va haver de buscar molt material en arxius que van respondre que no existia material (vídeo o àudio) de la soprano. Podria ser una altre motiu que inspirés aquest títol.
En el propi documental i en el blog que s’ha creat i del que us he deixat l’enllaç, trobaràs més explicacions.
Ahir va ser un dia molt emocionant per a totes les persones que vam tenir l’immens privilegi de conèixer Conxita Badia, aquest documental reflexa d’una manera molt entranyable la personalitat d’aquesta gran artista.
És respirava molta emoció, abans, durant i després del magnífic documental.
La feina feta és molt lloable i ara cal la difusió massiva per televisió per acabar de fer reviure Conxita Badia a tothom
Un documental necesario e imprescindible para recuperar del olvido a una artista excepcional que dejó lamentablemente un escaso legado discográfico quizás porque a ella le importaba poco que su voz perdurara en grabaciones -aunque también pudieran influir las circunstancias históricas-, pero su sensibilidad, técnica de canto y valoración equiparable entre texto y música se ha prolongado a través de sus discípulos que tanto tienen que agradecerle.
El amor al personaje biografiado se percibe a lo largo de todo el metraje, cuya visión se hace corta, dado el interés que suscita.
Por lo tanto hemos de estar atentos al día 4 de enero próximo a las 22:30 en el canal 33, para ver esta joya.
Enhorabuena a los creadores de este magnífico documental biográfico de Conxita Badía, realizado con auténtica dedicación y enorme esfuerzo.
Sembla ser que hi ha més material del que es coneix, per tant caldria que els segells catalans, d ela mateixa manera que ho ha fet “La ma de guido”, reeditessin de nou tot el material disponible. Un àlbum seria ideal però el moment és fatal.
Molt expresiu el titol del documental. Si es petenia cridar l’atenció sobre el seu oblit redeu que ho han aconseguit. El que això escriu s’ho anota a l’agenda: 22:30h, Canal 33, 4 de Gener del 2013. Un divendres. Un emocionant i esplèndit inici de cap de setmana.
Algú els hi hauria de dir als del 33 que aquell divendres tenim Il Pirata amb Devia i Kunde. Quatre gats que podríem veure el programa i ens ho posen de cul
Sort que a l´endemà o l´altre tindrem a en Joaquim i el seus angelets, oi? 
o 3 a la carta!
Els gravadors es programen
3 a la carta els documentals del 33, n’estàs segur?
Ondia, doncs si….
Ja veuràs com t’agradarà.