Lohengrin, pintura de 1910
Porto uns quants dies escoltant el Lohengrin, però de manera anàrquica i fragmentada, potser buscant petites perles per portar-vos a l’apunt d’avui, precisament el dia que aquesta òpera com tots ja sabeu, estrenarà la temporada de la Scala i que serà de ben segur motiu d’apunts i comentaris diversos durant els propers dies, gràcies a la transmissió en directa per la TV italiana i el Canal ARTE, així com en HD als cinemes de mig món.
La intenció de l’apunt no és tant posar-vos referents absoluts d’aquells de tota la vida, si no més aviat proposar-vos fragments curiosos per múltiples motius, que anirem descobrint al llarg d’aquesta audició, sempre fragmentada, que us aniré proposant.
Siegfried Wagner (6 de juny de 1869 – 4 d’agost de 1930)
Començarem per l’eteri preludi del primer acte dirigit per el fill de Richard Wagner el també compositor i director d’orquestra Siegfried Wagner davant de la London Symphony Orchestra el 8 d’abril de 1927 al Queen’s Hall de Londres.
Renata Tebaldi (Elsa) Lohengrin al Teatro san carlo de Nàpols (1954)
Escoltem ara a una esplendorosa Renata Tebaldi, el 26 de desembre de 1954 al Teatro San Carlo de Nàpols, cantant “Sola ne’ miei prim’anni…” o el que és el mateix “Einsam in trüben Tagen…”, dirigeix Gabriele Santini i escoltareu també a Giulio Neri (el Rei Enrico), Enzo Viario (l’Herald) i l’imponent Giangiacomo Guelfi com a Federico di Telramondo.
Aureliano Pertile (Lohengrin)
I seguint amb un Wagner italianitzat, ara escoltarem al gran Aureliano Pertile en l’entrada de Lohengrin “Merce, merce, cigno gentil” o si ho preferiu “Nun sei bedankt” amb l’acompanyament del Cor i l’Orquestra del Teatro alla Scala de Mila sota la direcció de Carlo Sabajno en una gravació del 21 d’octubre de 1927.
Escoltem l’inquietant inici del segon acte cantat en francès per dos grans cantants d’inicis del segle XX, Martial Singher (Telramund) i la mítica soprano Marjorie Lawrence (Ortrud), “Allons debout compagne de ma honte” o el que és igual a “Erhehe dich, Genossin meiner Schmach?”. La gravació és va fer el 29 de març de 1933 amb l’acompanyament de l‘Orchestre Symphonique du Gramophone sota la direcció de Piero Coppola.
Ara escoltem l’arieta d’Elsa “Euch Lüften” cantada en italià per la soprano Hina Spani com a “Aurette a cui si spesso” acompanyada per l’Orquestra del Teatro alla Scala dirigida per Carlo Sabajno l’any 1927.
Renata Tebaldi (Elsa) i Elena Nicolai (Ortruda) al Teatro San Carlo de Nàpols (1954)
Tornem al Teatro San Carlo de Nàpols la nit de Sant Esteve de 1954, per escoltar a la mezzosoprano grega Elena Nicolai (Ortruda) i a Renata Tebaldi (Elsa), cantant el duo des de les temibles imprecacions “O dèi oltraggiati!” és a dir “Entweihte Götter”. Dirigeix Gabriele Santini.
Lohengrin (Bayreuth 1936)
I del tercer acte us deixaré ni més ni menys que amb la selecció d’uns 30 minuts aproximadament de la gravació efectuada el mes de juliol de 1936 al Festival de Bayreuth amb Wilhem Furtwangler dirigint a un esplendorós Franz Völker (Lohengrin), Maria Muller (Elsa), Margarete Klose (Ortrud), Jaro Prohaska (Telramund) i Josef von Manowarda (Köning Heinrich). La selecció inclou el preludi del tercer acte, el cor nupcial, un fragment del gran duo de Lohengrin i Elsa i un Volker immillorable tant en In Fernem Land, com en el comiat. Un document històric del Festival
Us deixo un enllaç amb un arxiu de tots aquests fragments
ENLLAÇ (mp3)
http://rapidshare.com/files/3770617999/Lohengrin’s.mp3
Important: Si no podeu descarregar els arxius heu d’enviar me una sol·licitud al correu ximowb@gmail.com i aleshores us afegiré a una llista de contactes que us permetrà disposar dels arxius.
Demà més Wagner i més Lohengrin amb la crònica milanesa de la nit inaugural.
Per si voleu fer un repàs de tots els apunts relacionats amb Lohengrin a IFL, premeu AQUÍ
L’apunt d’avui potser no agradarà a tots aquells que no volen mirar mai enrere, ells s’ho perden, n’hi ha per sucar-hi pa.
Filed under: cantants, Opera Etiquetat: | Aureliano Pertile, Carlo Sabajno, Elena Nicolai, Franz Völker, Gabriele Santini, Hina Spani, Jaro Prohaska, Josef von Manowarda, Lohengrin, Margarete Klose, Maria Muller, Marjorie Lawrence, Martial Singher, Piero Coppola, Renata Tebaldi, Richard Wagner, Siegfried Wagner, Wilhem Furtwängler
A Catalunya Música, a la secció CLÀSSICA 2.O que feia en Miquel Jarque en el programa BLOC DE NIT de Pere Andreu Jariod. Emès al mes de gener de 2009
Curioses i bonique perles, moltes encara desconegudes per mi.
Gracies
Precisament, ja fa uns any cercant amb Mr Google Lohengrins històrics vaig arribar a In Fernem Land
Qué maravilla… Como mi Vicky que cantaba la Elsa tal como su apellido señalaba, la voz de De Los Ángeles. O de mi Lorengar,todo dicho.Este Wagner romántico me gusta;veremos qué pasa Alla Scala ¡Gracias y Feliz Inauguración,infernems!
Questa la conosco, ma no purtroppo
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, MILLE GRAZIE!
A pocos minutos de la representación…
Di niente. Me la regaló Joaquim en un concurso.
Un minuto después de llegar a casa, aun “con los ojos abrasados”. Que noche….
¡Me alegro!
Para mi gusto, Franz Volker y Sandor Konya, los mejores Lohengrin escuchados a través de los audios.
Gràcies, Joaquim. Sempre ens deixes regals boníssims. Aquesta versions històriques de “Lohengrin” ens farn l’espera més curta fins aquesta tarda,.
Jo crec que avui he escoltat el preludi de Lohengrin tal com ha de ser!
Sóc dels que m’agrada mirar enrere amb esperit crític i que sempre em demano :si aixó ho sentissim avui al teatre com reaccionariem.Doncs normalment acabo amb sentiments ambivalents .Hi ha coses que m’agraden molt i hi ha coses que no . Avui he fet els deures i la veritat es que n’he emocionat amb la veu mitja d’ orgàsmica bellesa de Renata Tebaldi i m’ha seduit la puresa d’ Hina Spani que en moments sembla la font d’inspiració de la posterior Victoria de los Angeles. Franz Volker m’ha semblat un cantant excel·lent pero una mica pla en el aspecte emocional (hi ha poca tensió a la narració).Posats a mirar enrere jo donaria entrada a la versió en suec de Jussi Bjorling(que també tenía els seus defectes), la seva veu sembla com si portés la capacitat emocional incorporada. Hi ha una anecdota molt divertida de Luciano Pavarotti a ran de la pregunta d’un periodista que el comparava amb Bjorling. Luciano respongué: si us plau comparim amb algú d’aquesta terra ,no amb un Deu.
Impressionants tots el àudios! Gràcies!!!
Cada cop estic més nerviós!
Mala notícia!
Anja Harteros cancela per grip! i la substitueix Annette Dasch!
Não! Isso é mesmo verdade?
Ara veig que a la pàgina de la Scala diu que solament no va cantar la del dia 4 per la gent jove a 10eurs! bé, no se s’haurà de veure, perquè hi ha un comentari al facebook que diu que ha cancelat i que cantarà una altra!
Doncs sembla que no és Annette Dasch, és una que es diu Ann Petersen! Sabeu si és bona?
No sé, aquí teniu el comunicat de la Scala i anomena a Dasch, la >Petersen fa el segon cast.
Annett Dasch da Bayreuth alla Scala
A causa del perdurare di una forma influenzale, la Signora Anja Harteros è costretta a rinviare il suo debutto nel Lohengrin che inaugura la Stagione 2012/2013.
Avendo contratto analoga indisposizione anche la Signora Ann Petersen, la parte di Elsa sarà cantata da Annette Dasch, che dal 2010 interpreta il ruolo al Festival wagneriano di Bayreuth.
Il Teatro alla Scala ringrazia sentitamente la Signora Dasch, che è giunta nella notte a Milano e con la sua generosa disponibilità ha dato un segno di attaccamento al Teatro e di amicizia alla Scala.
Milano, 7 dicembre 2012
vaja!
Una noticia lamentable en un post tan maco!
Dasch s’apunta a la crida de la Scala sabent que el ressò mediàtic de la prima és enorme i l’Elsa la “domina”, però hi hem sortit perdent molt. Dasch i Herlitzius, adéu a un digne “In ferner Eisamkeit des Waldes…” sniffff
I que puc dir de Volker, que al costat de Konya i Anders són els meus Lohengrins històrics.
A mi també em sona molt més rar Wagner en francès que en italià, és ben curiós, i Martial Singher li fot cada calada que Déu n’hi do.
¡Quin susto!. … Sembla que no hi ha segon cast. Deu de ser la cover la Pettersen.
La Pettersen era la cover, efectivament.
Tantas pérolas, Joaquim. Renata Tebaldi como Elsa é de sonho.
Já Telramund e Ortrud em Francês causa-me mais estranheza.
Això del “tantas pérolas” avui he estat jo qui ha hagut d´anar a mirar-ho al GoogleTranslator
.
Potser “quantes perles”, no?
Sí, sí… però al principi m´he espantat (ja t´ho explicarà algú altre
)
Doncs emocionant post! Els fragments cantats en italià (o francès) doncs em costa una mica entrar-hi però ràpidament ho supero. Impresionant el duo Tebaldi-Nicolai, i preciosa, com sempre, la veu de Tebaldi. M’han agradat tambè molt Spani i Volker, que veig que arriba sobrat. Tambè l”In fernem Land” de Bjorling en suec, sencillament sensacional (gràcies dandini). I com no, gràcies JL per portar-nos la sempre emocionant Elsa de Victoria dels Angels. I lo més emocionant de tot per a mi ha estat el preludi del primer acte dirigit per Sigfried Wagner, per lo bé que sona i lo bé que està interpretat i dirigit, però tambè perque probablement de la “colla” de Bayreuth és la persona que humanament més m’interessa. I per acabar, m’ha sorprès el ràpid i suau crescendo aplicat per Furtwangler des de piano fins a forte de l’orquestra inmediatament desprès del “…Lohengrin genannt.” O és un efecte de molt lenta amplificació d’antiga gravació? No sé, sempre ho he escoltat amb un lluminós tutti orquestral en forte que accentúa de manera sobtada i brillant la confirmació del nom del cavaller del cigne.
Lástima lo de Harteros, ya me han dado el primer disgusto de la tarde. Ojalá Dasch sea un poco mejor que en Bayreuth, la esperanza es lo último que se pierde.
Malgrat sonar-me diferent cantat en italià,he trobat una sorprenent Renara Tebaldi i Eelena Nicolai. Deliciosa la Victòria, també m’han agradat Jussi Bjorling i, Franz Volker. Per mi el més impressionat ha estat l’orquestra dirigida per Furtwangler.
Una vegada més moltes gràcies per aquests esplèdids regals.
En principi i a jutjar per les informacions de La Scala només hi ha i hi havia un únic repartiment.Tanmateix l’aparició d’Ann Petersen(que és una soprano de qüalitat cosiderable) en els essaijos semblava molt sospitosa.Finalment i al davant d’un compromís enorme tant a dins del teatre com en els cines de mig món ni la 1ª ni la 2ª s’han pogut alliberar del virus influenza i ha aparescut la 3ª opció que té menys virus i menys a perdre doncs ja d’entrada és d’un nivell inferior pero juga a amb la ventatja de fer-li un gran favor al teatre i al públic. Será interessant veure el que duren els virus o si afecten a més interprets.Tinc varios amics que volien anar-hi,espero que la sort els acompanyi.