LA VERGONYA DELS MÒBILS


prohibit-l-us-de-telefons-mobils

Ahir a l’Auditori de Barcelona va succeir això:

És lamentable i s’ha de trobar una solució.

Jo estic convençut que després de les paraules del valent mestre González el que succeeix és que sonen els dispositius dels mòbils que els seus usuaris volien apagar, vull creure-ho així. Tots sabeu que els mòbils tenen la musiqueta que identifica la marca, tant quan es connecten com quan s’apaguen i vull creure que allò que se sent va ser la imprudent manipulació d’uns quants que van voler creure al mestre González després de l’advertència, sense silenciar-lo abans, cosa que indica que havien deixat el telèfon mòbil obert en començar el concert i per tant la mesura els descobreix.

S’han de prendre mesures i jo proposo que tant els auditoris com els teatres d’òpera i també els de text, utilitzin tot el que sigui necessari per evitar moments tan ridículs i vergonyants com aquest.

El més senzill seria habilitar les sales amb inhibidors de senyal, quelcom que no se si suposa una despesa important, però que no entenc com no s’aplica arreu. Hi han problemes legals per fer-ho?

Comprenc que una resposta airada com la del espectador que crida “la gent és imbècil” és molesta i tan agressiva com un mòbil, però penso que davant d’aquests atacs indiscriminats i constants de sensibilitat i educació cal ser contundent i enèrgic. Ja està bé de mantenir-nos impassibles.

Una mesura de dubtosa eficàcia, vist i escoltat el que va succeir ahir, seria eliminar el missatge gravat amb el que ens acostumen a saludar pocs segons abans de l’inici de l’obra o el concert i en el seu lloc demanaria al director d’orquestra que de la mateixa manera que ho ha fet el mestre González, es dirigís al públic demanant respecte, al teatre això ho podria fer un dels actors, jo crec que és molt intimidatori, però obligar cada dia a fer això als directors no deixa de ser quasi, o sense el quasi humiliant.

Acollint-nos a la reserva del dret d’admissió no es podria fer fora a l’amo del mòbil?

Per calmar la cosa us deixo amb la fantàstica cloenda del concert d’aquest cap de setmana, amb Maria Espada cantant la reconfortant “Das Hommlische Leben” o el que és el mateix, el quart moviment de la quarta simfonia de Gustav Mahler, acompanyada per l’OBC dirigida per Pablo González. La gravació correspon a la retransmissió de Catalunya Música d’ahir diumenge.

Bona setmana!

About these ads

63 thoughts on “LA VERGONYA DELS MÒBILS

  1. Estic completament d’acord amb tu, però has d’entendre que avui en dia hi ha molta gent que no sap viure ni dormir sense el seu móvil connectat.
    Jo he anat a alguns espectacles i teatres i abans de començar l’obra han anunciat pels altaveus que que fessin el favor de deconectar els mòbils però tot i així sempre hi ha algún “despistat” que no en fa cas.
    És la conseqüència del incivime d’alguns espectadors.

    M'agrada

  2. ¿Por qué no se atreven a prohibir el sonido de los móviles, o a impedirlo, con la misma contundencia que se prohíbe fumar? Significaría echar de la sala de teatro al que le sonara el móvil y, de paso, ponerle una multa por usarlo. Pero detrás de los móviles están las grandes operadoras de telefonía, las grandes suministradoras de servicios en internet… en definitiva, los grandes de hoy. Con las tabacaleras sí se han atrevido, quizá porque están de capa caída. Cabría preguntarse si la diferencia está en que no hay formación para respetar la cultura y si la diferencia es que una industria está amortizada (la del tabaco) y la otra no (la de la telefonía móvil).

    extret de l’article: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/05/15/actualidad/1368637711_952746.html

    M'agrada

  3. Scusami se non sono in argomento. Vorrei chiederti informazioni su Miguel Fleta, ho ascoltato una sua interpretazione dei pescatori di perle e mi è sembrata straordinaria e anche le poche cose che ho trovato su internet mi hanno rivelato un cantante straordinario e un interprete molto interessante. Non ho trovato molte informazioni sulla sua brevissima vita.
    Certamente tu puoi aiutarmi a conoscerlo meglio.
    Grazie con affetto Lucia

    M'agrada

  4. Totalment d’acord amb tu Joaquim. I no només ocurreix aquí, també a altres paisos. Molt bo l’article de El Pais que ens posa Kalamar. Em permeto citar una cita de un comentari de El Pais: igual que un pintor pinta sobre el llençol, el music crea la seva obra sobre el silenci.
    I no es només el soroll que tan evidentment molesta sino també la llum que s’encen amb el missatgos (veieu: http://bwayinspain.blogspot.com.es/2013/02/por-favor-apaguen-sus-telefonos-moviles.html).
    Jo proposaria educar al public mitjancant avisos personals dels actors o directors durant una temporada (com una mena de campanya), entrega de fulls instructius de com comportar s’hi (perque alli es podria incluir lo dels caramels, els estossecs i els aplausos) i fotre fora als que no ho compleixen agafant les seves dades per inclourel’s en una llista negra (internacional!) i si son reincidents prohibir les l’assitencia a les funcions. Al futbol no hi ha la tarjeta vermella? Doncs aixo mateix. Nomes permitría excepcio pels metges i la gent que (demostrablement) estigui de guardia, pero amb el mòbil sense so, en vibracio o només amb llum.
    Suposo que es una questiò de temps, com el mòbil es un dispositiu (cada vegada mes ‘joguina’) relativament “nou” encara hem de aprendre a comportar-nos educadament amb ell. També ocurreix a les reunions, quan estem amb gent al restaurant o parlant amb algu … gairebe sempre permetem l’interrupcio de la trucada o inclos dels missatges del mòbil. Potser tots tenim que prendre mes consciència…
    Gracies per treure aquest tema, Joaquim i per supost pels deliciosos audios que ens deixas. :-)

    M'agrada

  5. Un inhibidor (a escala d’un teatre o sala de concerts) és molt econòmic; pot ser no arriba als 100 €. Però sembla ser que està prohibit per la legislació i la “seguretat”.

    M'agrada

    • ¿Seguridad? ¿De quién?
      Se supone que el inhibidor solamente debería alcanzar el recinto de la sala de conciertos. Cualquier llamada de urgencia puede recibirse en las dependencias administrativas y de seguridad que tenga el equipamiento, en cuyo caso el personal debería actuar en consecuencia de ser necesario.
      Si alguien capacitado para aclarar el tema fuera tan amable de dar las argumentaciones legales, se lo agradecería.
      ¿Podría ser que la señal del inhibidor afectará también a todas las conexiones con amplificación de señal, es decir micrófonos que pudiera haber en la sala, circuitos internos de comunicación o cosas semejantes?
      ¿Cómo se resolvía este tema antes de existir los móviles?
      También debería legislarse en materia de tablets y otros instrumentos que pueblan las salas, con luces fluorescentes que molestan y distraen.
      ¿Tan difícil es asistir a un concierto o al teatro sin estar pendiente de la amenaza exterior?
      Perdonad tantas preguntas, pero el tema me preocupa.

      M'agrada

      • Sembla més important la possibilitat de rebre una trucada que molestar.
        TOTS els mòbils tenen la possibilitat de posar-lo en silenci sense pagar-lo, i rebre una vibració que tan sols la perceps tu quan et truquen. Pots mirar amb prudència la pantalla i decidir si la contestes sortint i no tornant a entrar, o esperar-te. Tot és més senzill, però entre els despistats i els que sembla que gaudeixin demostrant que són gent molt ocupada ho tenim malament.

        M'agrada

  6. Es el que em temia, que legalment no es poden instal·lar inhibidors. Ara bé, això de la seguretat… i que passava quan fa pocs anys no existien els mòbils, no hi havia “seguretat”?

    M'agrada

  7. Hace un par de semanas, Josep María Pou, ha escrito sobre este tema en El Periódico. La primera es que tuvo que interrumpir la representación de Celobert en Valladolid, por culpa de un grupo que de personas que estaba utilizando sus móviles. En fin, que al final se tendrá que llegar a prohibir la entrada a los espectáculos con este aparatito, ya que parece ser que hay gente que no puede vivir sin ellos. Una pena, una verdadera pena…..

    M'agrada

    • Si prohibeixes et titllaran de repressor, així estem de malament.
      La importància de rebre una trucada en mig d’un adagi d’un concert que t’ha costat un dineral é molt mé simportant que esperar a la sortida a saber-ho i contestar.

      M'agrada

  8. Pues si están prohibidos los inhibidores, que no se pueda entrar con móvil. No comprendo que alguien pueda estar dispuesto a soportar el durísimo trance de estar dos horas con el movil apagado y no pueda alargarlas a tres y se lo deje en casita. O que, visto lo visto, no sea lo primero que haga nada más entrar en el recinto.

    Lluis Homar, antes de empezar “Adreça desconeguda” se lo pedía directamente al público. Y Eduard Fernandez aprovechaba para explicar que en el teatro, si no hay más remedio que abrir un caramelito, se hace de golpe, ras, y no crric…rrss..crrrsec….rrdcrss. Sería una solución. Variando, una proyección, un mensaje con música, los propios músicos, que de paso podrían presentarse, cada vez algo distinto y simpático para captar la atención y conseguir lo que finalmente se consiguió ayer.

    M'agrada

    • Jo puc entendre que un dia et despistis. A mi m’ha passat, però quan t’avisen com va avisar el mestre González, o bé era el que ja he dit, la conseqüència de l’apagada o els déus es van confabular per tal de que avui poguéssim fer uns apunts concorreguts al blog :-)

      M'agrada

      • És molt lamentable que després d’avisar per megafonia la gent passi per alt apagar els seus mòbils .
        Jo també vaig anar anar a veure “Adreça desconeguda” i trobo que la demanda que feia el Lluis Homar al públic era molt directa i “arribava”.
        Els actors van explicar que inclús quan els telefons estàn en “vibració” senten el só i això perjudica la seva concentració .
        Lluis Homar i l’Eduard Fernández van ser molt educats, instructius i al mateix temps irònics, de tal manera que vam riure plegats i a ningú no se li va escapar apagar el seu mòbil i tots vam intentar ser respectuosos amb els interprets .

        M'agrada

  9. Aixi és: una vergonya!

    No crec que hagi cap mesura totalment eficaç, i l’única que podria ser-ho, la dels inhibidors de senyal, segurament deuen tenir traves legals i hasta tècniques que podrien afectar a altres dispositius electrònics de les sales de concerts. Però d’altra banda crec que quantes més barreres es posin en forma d’avís la quantitat de mòbils que sonarà es reduirà…Però lamentablement la probabilitat de que tot i aixi soni algun aparatet és alta…

    Estem d’acord amb que el grau tecnològic assolit és fantàstic, oi? Estem d’acord que tecnològicament poques coses són impossibles avui dia, oi? Estem d’acord que amb mòbils podem parlar des de distàncies impensables fa pocs anys, que podem comprar, que podem consultar qualsevol cosa, que podem treballar i despatxar correus de la feina, que podem llegir diaris i saber que passa al minut, que podem conectar amb IFL des de qualsevol lloc de la bola del mon, oi?…Tot això ho han aconseguit els departaments de R&D per a facilitar-nos la vida (?) i per a guanyar diners les teleoperadores…oi? Doncs tan dificil deu ser “inventar” o desenvolupar un inhibidor de so? És a dir, inhibir no la senyal, però si impedir de manera automàtica i en un recinte tancat que qualsevol mòbil de qualsevol marca soni.

    Au, idea llançada! ….mmmm…ehhh…un moment…un moment…deixe’m pensar…mmmm…aviam…ei! que estic tentat d’anar ara mateix a l’oficina de patents i tot…Hasta potser faig negoci. :-)

    M'agrada

    • Si el motiu és la llibertat ho tenim molt clar.
      Si el pensament neocon o neo-lliberal fa dir a un fatxenda que no ha nascut ningú que li privi de beure dos o tres gots de vi en un àpat davant dels vinicultors de La Rioja i mig món li riu la gràcia, amb els mòbils (per cert la seva senyora va tenir un altercat al Teatro Real amb el seu mòbil) ho tenim molt pelut.

      M'agrada

  10. Home, això dels caramels també haurien de dir-ho, doncs… Però ja és trist, ja… és que no som nens i ningú hauria d’estar dient a un públic adult com ha de comportar-se. L’inhibidor hauria de ser obligat: no veig el motiu per no fer-ho servir, la veritat.

    M'agrada

  11. Doncs… sembla ser que la comercialització, importació, distribució i ús d’inhibidors de freqüència està prohibida a l’Unió Europea, tal qual, i només en poden fer servir forces i cossos de seguretat públics. Una institució ha de demanar permís al Ministeri de l’Interior o similars i només el donen si s’han rebut amenaces terroristes i coses per l’estil. És una qüestió de seguretat (que es venguin, perquè hom no pugui fer-ne mal ús, encara que es poden comprar tranquil·lament per internet) i que es facin servir en espais públics.

    Si estiguessin inhibits i s’hagués de fer una trucada d’emergència, no es podria fer. No se m’acut una situació probable (un segrest de tot el públic al teatre? Llavors es podria “desinhibitzar” des de fora, potser? Si només s’inhibeix la sala, en una emergència, sempre s’hi podrà entrar o sortir… no sé). Després hi ha l’argument de la llibertat personal, que no es pot impedir l’accés al mòbil, però ja es veu que se’n fa mal ús i no sabem administrar-la.

    De tota manera, suposo que es podria trobar alguna escletxa jurídica.

    M'agrada

    • Qui ha de fer una trucada d’emergència?
      No ho entenc. Si passa alguna cosa greu i s’ha de desallotjar el recinte no cal que els de dins rebem una trucada, algú entrarà i aturarà l’esdeveniment, oi?

      M'agrada

  12. Jo creia que això tan sols passava aquí i no fa gaire em va passar a un
    concert simfònic a l’educada i musical Frankfurt.
    Signes dels temps als que que caldria posar-hi pegues.
    Moltes vegades només ens adonem en els moments d’intensitat sonora molt baixa, ja que en els tutti queden dissimulats.

    M'agrada

  13. No estoy de acuerdo con prohibiciones, multas, inhibidores, etc. El anuncio no es efectivo, ya nadie le presta atención, en el Auditorio de Madrid el anuncio comienza con un sonoro “RING-RING-RING”, instintivamente miras tu móvil…

    M'agrada

    • Yo creo que hay cosas que hay que prohibir, ya está bien de pasotismo. En los paises civilizados meten unas multas de órdago por mearse en la calle, cuando vienen aquí, entre Plaça Sant Jaume i Les Rambles mean toda la cerveza que han bebido en un año. Déjame hacer de Mou, Por qué?

      M'agrada

  14. Bé: ja veig que avui remaré contra corrent. Vagi per endavant que estic molt lluny de ser nomofòbic. Em vaig resistir tant com vaig poder a tenir-ne un. I encara avui tinc la sensació que sovint em fa més nosa que servei, així que a poc que pugui deixar-lo a casa, el deixo. Els que, poc o molt, em coneixeu, sabeu que no visc pendent del mòbil. Tant és així, que a vegades pot succeir que fins i tot se´m oblida que el porto a sobre. Com ahir, per exemple. No, cap dels mòbils que van sonar va ser el meu. Però quan González va avortar l´inici em va traspassar un ostres, el mòbil! i a silenciar-ho a corre-cuita, que me´l havia deixat obert. El missatge d´avís previ? Ni l´havia sentit. Quan pugeu a un avió encara pareu atenció a l´hostessa de mig del passadís o la majoria de vegades, pensant com esteu en les vostres coses, ja ni la veieu? Jo diria que he apagat sempre el mòbil. De fet, em passa més aviat al contrari: el poso en silenci quan comença l´espectacle i a migdia de l´endemà me´n adono que està estranyament silenciós i recordo que encara el porto en silenci :???: Però vist el descuit d´ahir (que si no és per l´enrenou que es va muntar potser ni me´n adono fins la sortida), qui sap si també alguna altra vegada se m´ha quedat obert i no m´ha sonat d´autèntica chiripa. Naturalment, no m´ha passat mai que em soni el mòbil en mig d´una funció; i suposo que si em passés alguna vegada, en el pecat portaria la penitència, i seria tanta la vergonya que no m´hi trobaria en una d´aquestes mai més. Però vosaltres posaríeu la mà la foc que sempre-sempre-sempre us heu recordat d´apagar-lo? Caram… felicitats, quina bona memòria teniu tots… En canvi jo sóc una mica imbècil (el descuit d´ahir és la prova que no sóc capaç ni de recordar apagar un mòbil!), mal educat, desconsiderat amb el públic i els artistes, m´haurien de prohibir l´entrada i… Eps, que no defenso portar oberts els mòbils, eh!. Només dic que aquestes coses les hauríem d´encaixar amb una mica més d´esportivitat. Un descuit pot passar-li a qualsevol, i quan s´ajunten mil persones… doncs sempre pot sonar un mòbil. Què fem? El matem? Li cridem burrroooooooo com a l´àrbitre al camp del Barça? Ja posats, també podríem organitzar un grup radical a tercera graderia i que baixin a clavar-li quatre plantofades a l´infractor, com si hagués portat una samarreta de l´orquestra contrària…

    Evidentment, ens hem se seguir conscienciant tots (no sé si el que porto dit ajuda gaire :???: ) per mirar d´evitar que passi. Però pot passar. Què hi farem: perdó a les ofenses i resignació cristiana. Inhibidors? Reconec que la idea tampoc m´agrada del tot. Em molesten molt el de la pantalleta a mitja funció (sempre penso ‘no pots esperar dues horetes, maco?’), però imagino mil situacions en que una persona, encara que no sigui metge, pot voler tenir el seu mòbil en funció vibració i estar alerta immediatament de qualsevol cosa que pugui passar al món exterior per engegar en un moment donat a la m*rd* i si s´escau tot un senyor Wagner. Jo no tinc fills, però suposo que els que sou pares potser us fareu millor a la idea del que vull dir.

    Què, doncs? Doncs penso que Pablo González ho va fer molt bé (de fet jo l´hi hagués agraït mig minut abans :wink: ). No crec que sigui tractar com infants al públic o una humiliació per qui surti. Simplement un recordatori pels més despistats i un acte de conscienciació per tots. I si així encara acabem fent tots com amb l´hostessa de l´avió i queda algú a qui al final encara li soni el mòbil (o tuïteja, o treu un caramel, o parla amb el veí, o…), doncs haurem de continuar enviant-li mirades assassines. Però les trepitjades de mòbil a lo Leo Bassi, les llistes negres de proscrits, o els crits de ‘la gent és imbècil’… quina por!

    M'agrada

    • Tu li has dit alguna cosa a un veí/veïna impertinent (caramels, sorolls diversos, mòbils, ventalls, collarets o polseres musicals, estossecs de diversa intensitat…) quan t’ha amargat un concert/òpera/teatre/recital?

      M'agrada

  15. Yo instalaría una guillotina en el hall de cada teatro, y si a alguien le suena el móvil……..
    Me encantan las decisiones drásticas…. que para mí no tengo…..

    Ah….tambien los que tosen, los de los caramelitos, las de los comentarios en voz alta….y las operaciones de estética de baja calidad…
    .
    Besos a todos/as

    M'agrada

  16. Jo hi era. I hi vaig veure a més d’una i de tres persones mirar el seu mòbil. gairebé tothom era gran. va ser un accident desafortunat, potser desídia, potser pérdua de memòria potser, jo que sé..?
    Però trenco raons amb el tema del mòbil ja que sorprenentment ningú parla del concert (?) d’ahir.
    Estic molt enfadat i no és pels mòbils, finalment era cosa de dècimes de segon mentre que l’insult musical ( o almenys jo em vaig sentir així) va durar dues hores. Un cop llegint la crònica de Joaquim de l’altre dia, i jo et crec molt i admiro les teves opinions que per a mi van a missa, (compartim moltes coses, la veritat), vaig pensar que igual aquest cop es produia el miracle: Doncs no!!!!. O jo tinc problemes auditius greus, o els te el mestre González.
    Un amic meu que va sentir el Britten em va comentar que era com interpretar Straus, Richard,però amb la partitura de l’anglès. El considero molt bondadós al meu amic.
    Vaig anar amb una certa il.lusió barrejada de molta desconfiança per a sentir (i dic sentir i ”SENTIR”) una música molt especial de dos compositors que m’agraden especialment, i molt especialment….Un nyap, rere l’altra.
    Dues obres de música molt profunda, amb matissos, llums, foscors, atmòsferes, sensacions, records, impactes, emocions. res de tot això vaig sentir. Els músics vàren interpretar les partitures, fidelment, nota a nota, sense esgarrar, res. Però no és això, al director li correspón la reinterpretació, crear móns, sensacions, màgies, vertebrar, reconstruir, donar. I res d’això, monotonia, linea plana, sense color. Aixòi si, molt xumba xumba, molts decibel.lis, molta percussió i sonoritat, els timbals més forts i durs que mai. Una música que s’imposa acaronar, que acaricia molts cops, convertida en impactes acústics enllaçats.
    Algun músic em confesava que moltes obres, se les saben tan bé, i les han interpretat amb tan bones ressonàncies que el primer concert van gairebé sols (com el Barça sense Tito, la primera volta), però en són tantes les correccions que al darrer concert ja no es reconeixen ells mateixos. Potser ahir va passar això?. Jo he sentit i he experimentat amb l’OBC Quartes de Mahler brillants i colpidores. Ahir va haver de tot, però el balanç general va ser olvidable.
    De Peter Grimes, obra, profundíssima que estimo i coneixo bé, tenia encara un meravellós gust de boca del Liceu. És la meva opinió que va ser un dels millors moments que he viscut al coliseu de la Rambla, sens dubte. Ahir res d’això….pla, molt pla…, sec, dur, rectilíni, gris, quan és blau… potser va ser correcte, però el Peter Grimes exigeix molt més enllà que la freda correcció, i a més tampoc vaig notar gaire entusiame, engrescament, en els músics, almenys en bastants d’ells, o això em sembla a mi, potser imagino.
    Un veí de concerts de tota la vida m’explicava que pensava canviar sis o set pròxims concerts que li tocaven al seu torn amb el director titular. Jo el comprenc, tinc els dos abonaments i, per primera vegada, he deixat d’anar enguany a més d’un concert.
    …I us asseguro que cada cop que hi vaig a l’Auditori espero un miracle, m’ho intento mirar amb bons ulls, de veritat, ..ves quin remei!. Per això Joaquim em vas ficar la mel als llavis amb els teus comentaris, però…..no va ser possible, almenys per a mi.

    M'agrada

  17. Mala educación, así de claro; por poca gente (en verdad, son pocos los que realmente pasan de los avisos y hasta se ponen a hablar por móvil si les suena en un concierto u ópera o en el teatro) ¿hemos de pagar todos? Y digo, “pagar” por aguantar malos modos, ya que les estamos buscando la solución a las malas maneras (inhibidores que, por cierto, en algunos institutos se ponen para que no se copien los alumnos y nadie ha protestado aún); porque ¿quién asegura que lo próximo sea una tos, una charla…o cosas peores que (asombrosamente) una ha visto? La verdad es que debiéramos todos ser muy serios, mirar al desalmado que le suena un móvil como si lo degolláramos (no uno ni dos, todos) y abriéramos en canal muy lentamente. A veces surte efecto. No digo que se olvide a alguien por descuido o que suenen las (malditas) musiquitas que llevan incorporadas (se nota lo mismo que si ves a alguien que se está aguantando la tos y no puede más que quien desea que le escuchen). Y lo mismo que hay gente que le da por cantar la melodía (por lo general, bastante mal).
    A ver qué tal el concierto, en “ello” estoy ¡Un saludo, infernems!

    M'agrada

      • A corto plazo (vaya, para ya) no sé si la idea que indico arriba serviría (en plan todos a una contra el cafre infractor); a largo plazo, ya se sabe dónde se inicia: en casa y a los docentes nos cae también (si desde pequeños se educa para que no están mirando cada dos segundos un móvil o que estén en grupo y con ellos, paradójico). No sé si se establecieran multas (ahora que es periodo crítico) podría servir de aviso más que sugerente.
        Por cierto, el concierto maravilloso (sin señales externas que perturbaran).

        M'agrada

        • la falta de educación priviene d ela família, la escuela poco podrá hacer y lo poco que pueda será a riesgo de recibir una bronca de parte de los progenitores de la criatura, si creen que se ha vulnerado el derecho de usar el móvil en el aula.

          M'agrada

  18. Val.
    Ho he llegit tot sobre els concert i dedueixo que el meu esperit de captació musical deu anar curtcicrcuitat darrerament.
    Per no anar contracorrent entro de nou en el tema del mòbils i voldria afegir un petit annexe dedicat, ara que ve l’estiu, als VENTALLS, o programes de mà utilitzats com a tals.
    Auditori, Liceu, Palau, Peralada, etc. Per a mi són una maledicció i un exercici de mala educació. El móbil és desidia, potser, els ventalls són un càstig més perenne.
    Imitant modestament a Joaquim us deixo una cosa molt divertida de Maazael, l’orquestra de Munic i el Bayern, campió d’Europa. És molt divertit. I l’orquestra sona…..

    M'agrada

    • MAGNÍFIC!, no sé que en pensarien aquells que tant criticaven les samarretes del Barça del mestre Oue en situacions similars.
      Què hem de fer per tenir una orquestra que soni així?

      M'agrada

  19. No recordo el títol de la obra peró en un teatre de Barna ón actuava Joel Joan i d’altres va sonar un mobil en el moment més escabrós,Joel Joan es va dirigir a l’espectador i el va convidar a agafar-lo i parlar tranquilament “només faltaría” i aixó es el que va fer aquell bon home,deurien ser uns segons peró llarguissims.En acabar la conversa Joel Joan li va preguntar al senyor si li semblava bé de continuar la actuació….Horrorós,i es que el més inversemblant va ser que el senyor es va quedar tan ample..

    M'agrada

  20. Totalment d’acord amb el que has escrit i quasi tots els comentaris.
    Crec que és una batalla perduda i sobre inhibidors, només fermuna pregunta: oi que si cal perquè assisteix el rei els faran servir? doncs no és questió tècnica, sinò de voluntat de voler establir per llei que certs locals públics els poden instal.lar.
    Ah! i m’ha encantat el comentari del Emili-Bcn, encara en fan mal els abdominals de tant riure…… gràciesmper alegrar-me el vespre

    M'agrada

  21. Wertgonyant!
    En Josep Maria Pou a Valladolid, la Nina a Girona i cada dia al Palau, Liceu i als teatres d’arreu. No retallem en Cultura! O potser és en Educació Elemental….. ara no sé, disculpeu.

    M'agrada

  22. Pel què fa als inhibidors de freqüència, no en sóc un expert, però crec que no és una bona solució. Aquests aparells no inhibeixen les senyals, sinó que les interferèixen amb soroll. Emeten radiació electromagnètica en un rang de freqüències ampli i a a una potènca molt més gran que les senyals que envien i reben els telefons, de manera que els dispositius mòbils no poden detectar les senyals originals. És molt possible que això interferis amb els sistemes de so de la sala (micros i altaveus), així com amb els dispositius inalàmbrics del personal de sala.

    Per altra banda, l’ús d’aquests dispositius augmentaria moltíssim la contaminació electromagnètica a la que estem sotmesos i, si bé és cert que no hi ha estudis concloents sobre si aquesta contaminació és o no perillosa per la salud, crec que val la pena ser prudent. A més, els telèfons emeten a màxima potència quan estan buscant senyal, això potser augmentaria el consum de bateria sensiblement. Un altre detall és que potser no es pot controlar amb gaire precisió l’abast d’aquests aparells, de manera que potser afectaria a zones properes a la sala on hi pot haver gent (treballadors, per exemple) que no en tenen cap culpa.

    Definitivament crec que no s’ha de prohibir l’us del mòbil, ara, cal que el públic sigui més dur amb les persones que l’utilitzen de manera indeguda, demanant que l’apaguin si l’estan fent servir i causant molèsties degut, per exemple, a la llum o al soroll del teclat.

    En tot cas crec que és molt més greu la problemàtica de la tos i els caramels. Jo posaria una safata a cada porta amb caramels PREVIAMENT DESEMBOLICATS i que qui en vulgui n’agafi lliurement, però des del principi. Si algú no es troba bé del coll ja ho sap abans d’entrar, no cal obrir el caramelet a mitja funció. Els acomodadors també haurien de demanar a les senyores tipus “Mr.T” que es treguin qualsevol accessori que pugui fer soroll. Un cop, a l’Auditori, se’m va asseure al davant una noia jove, i just abans de començar es va treure les arracades i les va guardar dins la bossa. Està molt de moda dir que els joves són maleducats, però més d’una senyora de casa bona hauria d’aprendre d’aquesta noia.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s