<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris per IN FERNEM LAND</title>
	<atom:link href="http://ximo.wordpress.com/comments/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://ximo.wordpress.com</link>
	<description>la vida com a pretext per anar a l&#039;òpera</description>
	<lastBuildDate>Sun, 22 Nov 2009 12:45:37 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.com/</generator>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
		<item>
		<title>Comentari de Alejandro a TORNA A BARCELONA FRANZ PAUL DECKER</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/22/torna-a-barcelona-franz-paul-decker/#comment-11530</link>
		<dc:creator>Alejandro</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 22 Nov 2009 12:45:37 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9299#comment-11530</guid>
		<description>Joaquim, quin homenatge més merescut fas en les teves pàgines. Jo també anyoro molt al Mestre Decker. I quins records en veure els vídeos dels concerts. A mí també m&#039;agrada que hagis triat un amb un dels solistes &quot;de tota la vida&quot; (la meva al menys, que va començar amb la OBC l&#039;any 1991). El meu primer concert al Palau vaig escoltar a la Silvia Coricelli amb el concert de fagot de Mozart, crec. Des d&#039;aleshores ha estat una presència constant. Felicidades Silvia por tus ya largos años en la Orquesta!! 

Aquesta felicitació la faig extensiva a d&#039;altres noms (English, Passin, Judson, Barrera, Thompson, Reverter) que coneixem i estimem. Algunes cares, però, ja no es veuen ara: 22 anys són molts i cada jubilació és un foradet de melanconia (el concertino de la Sinfonia no és el desaparescut Alpiste??).

No ho tenia previst, però intentaré ser-hi allà el dia 6, i m&#039;apunto al futur homenatge &quot;en tota regla&quot; que li retran a FP Decker. Acabo d&#039;asabentar-me que compartim data d&#039;aniversari, i que el Mestre té exactament el doble d&#039;anys que jo.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Joaquim, quin homenatge més merescut fas en les teves pàgines. Jo també anyoro molt al Mestre Decker. I quins records en veure els vídeos dels concerts. A mí també m&#8217;agrada que hagis triat un amb un dels solistes &#8220;de tota la vida&#8221; (la meva al menys, que va començar amb la OBC l&#8217;any 1991). El meu primer concert al Palau vaig escoltar a la Silvia Coricelli amb el concert de fagot de Mozart, crec. Des d&#8217;aleshores ha estat una presència constant. Felicidades Silvia por tus ya largos años en la Orquesta!! </p>
<p>Aquesta felicitació la faig extensiva a d&#8217;altres noms (English, Passin, Judson, Barrera, Thompson, Reverter) que coneixem i estimem. Algunes cares, però, ja no es veuen ara: 22 anys són molts i cada jubilació és un foradet de melanconia (el concertino de la Sinfonia no és el desaparescut Alpiste??).</p>
<p>No ho tenia previst, però intentaré ser-hi allà el dia 6, i m&#8217;apunto al futur homenatge &#8220;en tota regla&#8221; que li retran a FP Decker. Acabo d&#8217;asabentar-me que compartim data d&#8217;aniversari, i que el Mestre té exactament el doble d&#8217;anys que jo.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Sergi a Pablo González sembla que ja s&#8217;ha decidit</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/07/16/pablo-gonzalez-sembla-que-ja-sha-decidit/#comment-11529</link>
		<dc:creator>Sergi</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 22 Nov 2009 12:12:50 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=7805#comment-11529</guid>
		<description>Bon dia a tothom. Ahir vaig ser a l&#039;Auditori a sentir la novena simfonia de Bruckner. Magnífica. Em va semblar que la interpretació era com una de Bruno Walter amb la simfònica de Columbia allà pel 1965. reitero: MAGNÍFICA. I al front de l&#039;Orquestra el mestre Oue. Té gest exagerat, agoserat, &quot;irreverent&quot;en la vestimenta: sembla el compte Dràcula......però és un director magnífic i que es mereix continuar.Ahir el públic d&#039;empeus, el va aplaudir amb energia i sentiment i li va dedicar uns quants &quot;bravo&quot;. L&#039;orquestra aplaudint i picant de peus a terra. Què més volem?.
Si el director s&#039;ha de canviar no podem dur a &quot;pipiolos&quot; encara per contrastar i que vinguin a fer amb la nostra orquestra les seves pràctiques. Si el canviem hem de triar a directors de la categoria d&#039;eliahu Imbal, simon Ratle, Dmitrij Kitajenko... o similars.
És hora que fem un pas endavant pel be de la nostra orquestra. I mentre no arriba aquest moment, aprofitem l&#039;art del nostre director Eiji Oue.
Respecte a la samarreta del barça i altres collonades, simplement dir que no tenen cap importància. Les coses evolucionen i els temps canvien. Recordeu com anàveu vestits abans als concerts i mireu-vos ara. Sou els mateixos però adaptats a les noves circumstàncies. Gràcies per la vostra atenció.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Bon dia a tothom. Ahir vaig ser a l&#8217;Auditori a sentir la novena simfonia de Bruckner. Magnífica. Em va semblar que la interpretació era com una de Bruno Walter amb la simfònica de Columbia allà pel 1965. reitero: MAGNÍFICA. I al front de l&#8217;Orquestra el mestre Oue. Té gest exagerat, agoserat, &#8220;irreverent&#8221;en la vestimenta: sembla el compte Dràcula&#8230;&#8230;però és un director magnífic i que es mereix continuar.Ahir el públic d&#8217;empeus, el va aplaudir amb energia i sentiment i li va dedicar uns quants &#8220;bravo&#8221;. L&#8217;orquestra aplaudint i picant de peus a terra. Què més volem?.<br />
Si el director s&#8217;ha de canviar no podem dur a &#8220;pipiolos&#8221; encara per contrastar i que vinguin a fer amb la nostra orquestra les seves pràctiques. Si el canviem hem de triar a directors de la categoria d&#8217;eliahu Imbal, simon Ratle, Dmitrij Kitajenko&#8230; o similars.<br />
És hora que fem un pas endavant pel be de la nostra orquestra. I mentre no arriba aquest moment, aprofitem l&#8217;art del nostre director Eiji Oue.<br />
Respecte a la samarreta del barça i altres collonades, simplement dir que no tenen cap importància. Les coses evolucionen i els temps canvien. Recordeu com anàveu vestits abans als concerts i mireu-vos ara. Sou els mateixos però adaptats a les noves circumstàncies. Gràcies per la vostra atenció.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Isolda a TORNA A BARCELONA FRANZ PAUL DECKER</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/22/torna-a-barcelona-franz-paul-decker/#comment-11528</link>
		<dc:creator>Isolda</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 22 Nov 2009 09:26:07 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9299#comment-11528</guid>
		<description>Joaquim gràcies per recordar-nos el maravellós treball que el mestre Decker va fer amb la nostre orquestra, i també per el fragment interpretat per Silvia Coricelli, concert el qual va tenir un merescut éxit.
Gràcies Silvia per conntinuar com a solista a l&#039;orquestra és tot un luxe.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Joaquim gràcies per recordar-nos el maravellós treball que el mestre Decker va fer amb la nostre orquestra, i també per el fragment interpretat per Silvia Coricelli, concert el qual va tenir un merescut éxit.<br />
Gràcies Silvia per conntinuar com a solista a l&#8217;orquestra és tot un luxe.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Silvia a TORNA A BARCELONA FRANZ PAUL DECKER</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/22/torna-a-barcelona-franz-paul-decker/#comment-11527</link>
		<dc:creator>Silvia</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 22 Nov 2009 08:44:59 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9299#comment-11527</guid>
		<description>Estimado Joaquim,

El maestro Decker ha sido la piedra angular en el desarrollo de la orquesta y es un gran error que no se le reconozca y honre por ello, su alejamiento forzado de la OBC ha sido una injusticia tanto para el maestro como para el público de Barcelona. En sus muchos años asociado a la OCB/OBC Decker moldeó la orquesta y supo crear un lazo afectivo con nuestro público; sus extraordinarias interpretaciones de Mahler, Bruckner, Wagner o el repertorio francés dejan recuerdos imborrables. Un aspecto quizá poco conocido es su cercanía con los jóvenes, durante su mandato hacíamos conciertos escolares que él mismo relataba en su particular castellano, luego en los conciertos regulares niños y adolecentes se amontonaban a las puertas de su camerino para saludarle y pedirle un autógrafo.

Me alaba y emociona que hayas publicado el video del Weber, concierto que fue mi presentación oficial como solista de la OCB. Me incorporé a la orquesta en 1987 por lo que viví de cerca esa difícil etapa de cambios; Decker era muy exigente y de pocos halagos, con el tiempo supe apreciar su severidad y personalmente me preparó para afrontar las responsabilidades del cargo. 

Enhorabuena a la Banda Municipal y a su Gerente, Abili Fort, por esta excelente iniciativa. Allí estaré el 6 de diciembre para honrar al maestro Decker y escuchar a mi compañera Katia, extraordinaria violinista. Espero y deseo que la OBC haga lo propio muy pronto y que no se deje de lado a otros directores que han hecho contribuciones tan valiosas para la orquesta.

Silvia Coricelli,
Solista de fagot, OBC</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Estimado Joaquim,</p>
<p>El maestro Decker ha sido la piedra angular en el desarrollo de la orquesta y es un gran error que no se le reconozca y honre por ello, su alejamiento forzado de la OBC ha sido una injusticia tanto para el maestro como para el público de Barcelona. En sus muchos años asociado a la OCB/OBC Decker moldeó la orquesta y supo crear un lazo afectivo con nuestro público; sus extraordinarias interpretaciones de Mahler, Bruckner, Wagner o el repertorio francés dejan recuerdos imborrables. Un aspecto quizá poco conocido es su cercanía con los jóvenes, durante su mandato hacíamos conciertos escolares que él mismo relataba en su particular castellano, luego en los conciertos regulares niños y adolecentes se amontonaban a las puertas de su camerino para saludarle y pedirle un autógrafo.</p>
<p>Me alaba y emociona que hayas publicado el video del Weber, concierto que fue mi presentación oficial como solista de la OCB. Me incorporé a la orquesta en 1987 por lo que viví de cerca esa difícil etapa de cambios; Decker era muy exigente y de pocos halagos, con el tiempo supe apreciar su severidad y personalmente me preparó para afrontar las responsabilidades del cargo. </p>
<p>Enhorabuena a la Banda Municipal y a su Gerente, Abili Fort, por esta excelente iniciativa. Allí estaré el 6 de diciembre para honrar al maestro Decker y escuchar a mi compañera Katia, extraordinaria violinista. Espero y deseo que la OBC haga lo propio muy pronto y que no se deje de lado a otros directores que han hecho contribuciones tan valiosas para la orquesta.</p>
<p>Silvia Coricelli,<br />
Solista de fagot, OBC</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joaquim a LA DOLCE FIAMMA DE PHILIPPE JAROUSSKY</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/10/la-dolce-fiamma-de-philippe-jaroussky/#comment-11526</link>
		<dc:creator>Joaquim</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 23:15:48 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9147#comment-11526</guid>
		<description>Benvolguda &lt;strong&gt;Mercé&lt;/strong&gt;, t&#039;asseguro que en el meu rebuig a la veu, no pas a l&#039;excelsa tècnica i musicalitat de Jaroussky, no hi ha ni mig mil·ligram d&#039;homofòbia. Senzillament m&#039;estimo molt més una bona mezzo d&#039;agilitat o contralt, senzillament perquè el so m&#039;agrada molt més.
No haig de perdonar la llargada del comentari, m&#039;encanten llargs i ben argumentats. Enriqueixen molt el blog, tot i que no compartim algunes de les opinions.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Benvolguda <strong>Mercé</strong>, t&#8217;asseguro que en el meu rebuig a la veu, no pas a l&#8217;excelsa tècnica i musicalitat de Jaroussky, no hi ha ni mig mil·ligram d&#8217;homofòbia. Senzillament m&#8217;estimo molt més una bona mezzo d&#8217;agilitat o contralt, senzillament perquè el so m&#8217;agrada molt més.<br />
No haig de perdonar la llargada del comentari, m&#8217;encanten llargs i ben argumentats. Enriqueixen molt el blog, tot i que no compartim algunes de les opinions.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joaquim a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: EL CAVALLER AVAR (i 3)</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/20/les-operes-de-rakhmaninov-el-cavaller-avar-i3/#comment-11525</link>
		<dc:creator>Joaquim</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 23:12:19 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9266#comment-11525</guid>
		<description>Amic &lt;strong&gt;Amfortas&lt;/strong&gt;, de ben segur anirem esbrinant els tresors de les fantàstiques òperes que ens proposes, algunes d&#039;elles veritables perles amagades.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Amic <strong>Amfortas</strong>, de ben segur anirem esbrinant els tresors de les fantàstiques òperes que ens proposes, algunes d&#8217;elles veritables perles amagades.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de colbran a I HAVE BUT ONE HEART</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/21/i-have-but-one-heart/#comment-11524</link>
		<dc:creator>colbran</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 23:11:25 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9290#comment-11524</guid>
		<description>A mí me habían llegado noticias de que la Mafia había apostado tanto por Frank Sinatra como por Al Martino. Al primero lograron colocarlo en lo más alto, pues sus cualidades eran patentes, consiguiendo el beneplácito y enloquecimiento de las &quot;teen agers&quot; y fue durante sus espectáculos cara al público, donde se escucharon por vez primera los gritos histéricos, seguidos de desmayos de las fans, y desde entonces no se ha dejado de gritar en ese tipo de actuaciones.

Pero Al Martino, siendo un &quot;crooner&quot; meritorio, con una voz agradable y una dicción clara, a pesar del apoyo mafioso, no llegó a la cumbre y se quedó en segundo nivel, al lado de Buddy Greco y de otros cantantes de parecidos recursos.

Vic Damone, aún no siendo un super clase como Sinatra, fue un vocalista de 1ª B con muchas grabaciones y unos cuantos films con la MGM (&quot;Rich, young and pretty&quot;-1951, &quot;Athena&quot;-1954, &quot;Deep in my heart&quot;-1954, &quot;Hit the deck&quot;-1955 y &quot;Kismet&quot;-1955), aparte de una incursión en el cine ialiano (&quot;Mizar&quot;-1954). Se casó con Pier Angeli, después de que ésta terminara su escandalosa relación con Marlon Brando y James Dean y luego se dedicó a la televisión y a prestar su voz para la canción de los créditos de diferentes films, así como a grabar bastantes LPs y a potenciar las actuaciones en directo. Es probable que tuviera algún problema con la Mafia y que no aceptara el rol que le ofrecieron en &quot;The godfather&quot; porque o no había aceptado su protección o temía que vinieran detrás suyo si hubiera aceptado interpretar el film. Los dos cantantes propuestos y el propio Sinatra tenían ascendencia italiana...

Por su parte Al Martino tuvo unos éxitos notables en los años 50 del pasado siglo y como anécdota hay que decir que fue compañero de juegos de Mario Lanza, cuando eran niños en Filadelfia, ciudad donde ambos habían nacido.

Interpretar el rol de Johnny Fontane y cantar esta hermosa adaptación en &quot;The godfather&quot; supuso para Martino una pequeña y renovada popularidad que se tradujo en actuaciones en directo y televisión. De todas formas nunca consiguió llegar al pináculo de la fama, quizás injustamente.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>A mí me habían llegado noticias de que la Mafia había apostado tanto por Frank Sinatra como por Al Martino. Al primero lograron colocarlo en lo más alto, pues sus cualidades eran patentes, consiguiendo el beneplácito y enloquecimiento de las &#8220;teen agers&#8221; y fue durante sus espectáculos cara al público, donde se escucharon por vez primera los gritos histéricos, seguidos de desmayos de las fans, y desde entonces no se ha dejado de gritar en ese tipo de actuaciones.</p>
<p>Pero Al Martino, siendo un &#8220;crooner&#8221; meritorio, con una voz agradable y una dicción clara, a pesar del apoyo mafioso, no llegó a la cumbre y se quedó en segundo nivel, al lado de Buddy Greco y de otros cantantes de parecidos recursos.</p>
<p>Vic Damone, aún no siendo un super clase como Sinatra, fue un vocalista de 1ª B con muchas grabaciones y unos cuantos films con la MGM (&#8220;Rich, young and pretty&#8221;-1951, &#8220;Athena&#8221;-1954, &#8220;Deep in my heart&#8221;-1954, &#8220;Hit the deck&#8221;-1955 y &#8220;Kismet&#8221;-1955), aparte de una incursión en el cine ialiano (&#8220;Mizar&#8221;-1954). Se casó con Pier Angeli, después de que ésta terminara su escandalosa relación con Marlon Brando y James Dean y luego se dedicó a la televisión y a prestar su voz para la canción de los créditos de diferentes films, así como a grabar bastantes LPs y a potenciar las actuaciones en directo. Es probable que tuviera algún problema con la Mafia y que no aceptara el rol que le ofrecieron en &#8220;The godfather&#8221; porque o no había aceptado su protección o temía que vinieran detrás suyo si hubiera aceptado interpretar el film. Los dos cantantes propuestos y el propio Sinatra tenían ascendencia italiana&#8230;</p>
<p>Por su parte Al Martino tuvo unos éxitos notables en los años 50 del pasado siglo y como anécdota hay que decir que fue compañero de juegos de Mario Lanza, cuando eran niños en Filadelfia, ciudad donde ambos habían nacido.</p>
<p>Interpretar el rol de Johnny Fontane y cantar esta hermosa adaptación en &#8220;The godfather&#8221; supuso para Martino una pequeña y renovada popularidad que se tradujo en actuaciones en directo y televisión. De todas formas nunca consiguió llegar al pináculo de la fama, quizás injustamente.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joaquim a GÖTTERDÄMMERUNG a BAYREUTH 2008</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2008/08/03/gotterdammerung-a-bayreuth-2008/#comment-11523</link>
		<dc:creator>Joaquim</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 23:09:48 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=3027#comment-11523</guid>
		<description>Hola &lt;strong&gt;Ignacio&lt;/strong&gt;, bienvenido.
Aún no hemos escuchado el Ring de Thielemann, quiero decir que cuando Bayreuth se libere de los viejos contratos con los cantantes del presente ciclo, podremos saborear nuevos ciclos, acercándose el nivel vocal, al excelso nivel orquestal.
Estoy seguro que sucederá, ya lo verás.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Hola <strong>Ignacio</strong>, bienvenido.<br />
Aún no hemos escuchado el Ring de Thielemann, quiero decir que cuando Bayreuth se libere de los viejos contratos con los cantantes del presente ciclo, podremos saborear nuevos ciclos, acercándose el nivel vocal, al excelso nivel orquestal.<br />
Estoy seguro que sucederá, ya lo verás.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de colbran a LA DOLCE FIAMMA DE PHILIPPE JAROUSSKY</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/10/la-dolce-fiamma-de-philippe-jaroussky/#comment-11522</link>
		<dc:creator>colbran</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 21:26:55 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9147#comment-11522</guid>
		<description>Si no estoy mal informado las óperas barrocas las protagonizaban los castrados, los contratenores que se acercaban al teatro asumían roles secundarios y a mediados del siglo XVII fueron suprimidos del escenario, a mayor gloria de los &quot;castrati&quot; ,quedando los contratenores relegados a las iglesias, de donde procedían. Y que yo sepa Philippe Jarousky no es un castrado, por lo tanto asume roles que no sabemos a qué características vocales respondían, pero no a las suyas, ni a las de ningún contratenor.  Del único &quot;castrato&quot; del que existen grabaciones (Moreschi) podemos intuir que su voz no era la de un contratenor, sino más natural, má potente, menos falseteada y muy diferente.

Si además Jarousky y otros contratenores irrumpen en el terreno de las contraltos y de las mezzos aún están más alejados de la concepción vocal elegida por los compositoes que escribieron para esas voces femeninas. Y si ya no respetamos a la concepción original de los compositores, a quién vamos a respetar?

Los útimos grandes roles para &quot;castrato&quot; fueron compuestos para Giovanni &quot;Battista&quot; Vellutti y son: Aureliano en &quot;Aureliano en Palmira&quot; (Rossini-1813), Armando en &quot;Il crocciato in Egitto&quot; (Meyerbeer-1824) y Tebaldo en &quot;Tebaldo ed Isolina&quot; (Morlacchi-1826). Vellutti fue el último grande de los &quot;castrati&quot;. La prohibición de castrar para originar estrellas de la ópera, cortó toda posibilidad de nuevos estrenos en que se contara con ellos.

La irrupción del contratenor inglés Alfred Deller y su proyección popular a partir de 1943 dió origen al redescubrimiento de música olvidada de los siglos XVI y XVII y compositores del siglo XX como Britten escribieron óperas con roles expresamente pensados para contratenores (&quot;A midsummer night´s dream&quot;  y &quot;Death in Venice&quot;). Y de ahí hasta el presente.

Es decir que mientras Jarousky asuma la música que le corresponda por tesitura vocal no tengo nada que decir, pero no acepto que cante roles escritos para &quot;castrati&quot;, contraltos, mezzos o sopranos, pues está falseando la concepción original.

Por otra parte, independientemente de que cante bien (en &quot;Sant´Alessio&quot; está convincente) su voz la encuentro bastante poco agradable y, francamente, me alucinan los ditirambos que origina. Espero verle al natural para poder dar un juicio con base.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Si no estoy mal informado las óperas barrocas las protagonizaban los castrados, los contratenores que se acercaban al teatro asumían roles secundarios y a mediados del siglo XVII fueron suprimidos del escenario, a mayor gloria de los &#8220;castrati&#8221; ,quedando los contratenores relegados a las iglesias, de donde procedían. Y que yo sepa Philippe Jarousky no es un castrado, por lo tanto asume roles que no sabemos a qué características vocales respondían, pero no a las suyas, ni a las de ningún contratenor.  Del único &#8220;castrato&#8221; del que existen grabaciones (Moreschi) podemos intuir que su voz no era la de un contratenor, sino más natural, má potente, menos falseteada y muy diferente.</p>
<p>Si además Jarousky y otros contratenores irrumpen en el terreno de las contraltos y de las mezzos aún están más alejados de la concepción vocal elegida por los compositoes que escribieron para esas voces femeninas. Y si ya no respetamos a la concepción original de los compositores, a quién vamos a respetar?</p>
<p>Los útimos grandes roles para &#8220;castrato&#8221; fueron compuestos para Giovanni &#8220;Battista&#8221; Vellutti y son: Aureliano en &#8220;Aureliano en Palmira&#8221; (Rossini-1813), Armando en &#8220;Il crocciato in Egitto&#8221; (Meyerbeer-1824) y Tebaldo en &#8220;Tebaldo ed Isolina&#8221; (Morlacchi-1826). Vellutti fue el último grande de los &#8220;castrati&#8221;. La prohibición de castrar para originar estrellas de la ópera, cortó toda posibilidad de nuevos estrenos en que se contara con ellos.</p>
<p>La irrupción del contratenor inglés Alfred Deller y su proyección popular a partir de 1943 dió origen al redescubrimiento de música olvidada de los siglos XVI y XVII y compositores del siglo XX como Britten escribieron óperas con roles expresamente pensados para contratenores (&#8220;A midsummer night´s dream&#8221;  y &#8220;Death in Venice&#8221;). Y de ahí hasta el presente.</p>
<p>Es decir que mientras Jarousky asuma la música que le corresponda por tesitura vocal no tengo nada que decir, pero no acepto que cante roles escritos para &#8220;castrati&#8221;, contraltos, mezzos o sopranos, pues está falseando la concepción original.</p>
<p>Por otra parte, independientemente de que cante bien (en &#8220;Sant´Alessio&#8221; está convincente) su voz la encuentro bastante poco agradable y, francamente, me alucinan los ditirambos que origina. Espero verle al natural para poder dar un juicio con base.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de mercè a LA DOLCE FIAMMA DE PHILIPPE JAROUSSKY</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/10/la-dolce-fiamma-de-philippe-jaroussky/#comment-11521</link>
		<dc:creator>mercè</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 20:09:28 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9147#comment-11521</guid>
		<description>La veu de contratenor no es pot dir que sigui de les més apreciades pel gran públic amant de l’òpera i segurament que hi ha experts que ens podrien il·lustrar, molt millor que jo, respecte d’aquest refús, sovint visceral, per aquesta veu.

Malgrat, però, no ser experta en música ni tenir grans coneixements operístics,  gosaré donar la meva opinió sobre la veu de contratenor. Penso que aquesta veu, per similituds (no sempre) a la de la mezzo, se l’ha etiquetat com “veu de dona en un cos d’home”. O com em va dir un dia una  persona: “contratenor és un home que canta com una dona”. O com una altra, que em va dir que podia escoltar i  apreciar la veu de’n Jaroussky cantant “L’havanaise” de Viardot, però que no podia mirar-lo mentre la cantava. Revelador.

La veu té un component sexual innegable i els prejudicis sexuals de la nostra societat van encorsetar, no només la sexualitat, sinó la capacitat de comprendre la diversistat i l’amplitud del fet sexual.  Hi ha persones que,  quan sentent un contratenor cantant  òpera o àries barroques, la cotilla social els apreta massa, i no només no els permet d’apreciar la Bellesa (amb majúscula) d’aquesta veu sinó de la música mateixa que està carregada de sensualitat i és capaç de transmetre’ns unes sensacions, sovint pertorbatores. I aquest penso que és el  gran mèrit de la música barroca (fins i tot de moltes peces de música sacra) la capacitat de fer-nos experimentar intensament sentiments de pena, de temor, d’ira i d’amor.

La veu de contratenor -Cencic, Lesne, Sabata, Scholl, Jaroussky- és una veu més que forma part de l’ampli ventall vocal del que podem gaudir. M’importa un rave l’orientació sexual del o de la cantant, si la seva veu és capaç de transmetre’m aquells sentiments. I no perdré mai el temps comparant un contratenor amb la Bartoli, la Prina, la Dessay o la Petibon. Són veus diferents. Com són diferents les veus d’aquestes mateixes cantants. L’important és el què ens transmet una veu i si som capaços de rebre la sensació que ens envia sense prejudicis homòfobs. Admiro  igualment la Horne i en Jaroussky cantant “Nel profondo cecco mondo” per més que llurs veus siguin ben diferents. Les sensacions que rebo també ho són, però en ambdós casos resulten un plaer.

Penso que en la veu de Jaroussky hi ha dos components bàsics: una base física procedent de la infantesa i la maduresa de l’home. D’un home jove dotat d’una sensibilitat extraordinària, d’un gust exquisit, d’una gran passió per la música i el cant i d’una gran capacitat de treball. Al mateix temps, se sap humà i admet que pugui tenir errors i que no sempre el seu treball sigui tan perfecte com voldria. Nobody’s perfect, oi?

Bé, queda clar que m’agrada la música barroca i penso que en Jaroussky és, ara per ara, la Veu del Barroc. 

Disculpeu l’extensió del discurset i... Salut i música!

Mercè</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>La veu de contratenor no es pot dir que sigui de les més apreciades pel gran públic amant de l’òpera i segurament que hi ha experts que ens podrien il·lustrar, molt millor que jo, respecte d’aquest refús, sovint visceral, per aquesta veu.</p>
<p>Malgrat, però, no ser experta en música ni tenir grans coneixements operístics,  gosaré donar la meva opinió sobre la veu de contratenor. Penso que aquesta veu, per similituds (no sempre) a la de la mezzo, se l’ha etiquetat com “veu de dona en un cos d’home”. O com em va dir un dia una  persona: “contratenor és un home que canta com una dona”. O com una altra, que em va dir que podia escoltar i  apreciar la veu de’n Jaroussky cantant “L’havanaise” de Viardot, però que no podia mirar-lo mentre la cantava. Revelador.</p>
<p>La veu té un component sexual innegable i els prejudicis sexuals de la nostra societat van encorsetar, no només la sexualitat, sinó la capacitat de comprendre la diversistat i l’amplitud del fet sexual.  Hi ha persones que,  quan sentent un contratenor cantant  òpera o àries barroques, la cotilla social els apreta massa, i no només no els permet d’apreciar la Bellesa (amb majúscula) d’aquesta veu sinó de la música mateixa que està carregada de sensualitat i és capaç de transmetre’ns unes sensacions, sovint pertorbatores. I aquest penso que és el  gran mèrit de la música barroca (fins i tot de moltes peces de música sacra) la capacitat de fer-nos experimentar intensament sentiments de pena, de temor, d’ira i d’amor.</p>
<p>La veu de contratenor -Cencic, Lesne, Sabata, Scholl, Jaroussky- és una veu més que forma part de l’ampli ventall vocal del que podem gaudir. M’importa un rave l’orientació sexual del o de la cantant, si la seva veu és capaç de transmetre’m aquells sentiments. I no perdré mai el temps comparant un contratenor amb la Bartoli, la Prina, la Dessay o la Petibon. Són veus diferents. Com són diferents les veus d’aquestes mateixes cantants. L’important és el què ens transmet una veu i si som capaços de rebre la sensació que ens envia sense prejudicis homòfobs. Admiro  igualment la Horne i en Jaroussky cantant “Nel profondo cecco mondo” per més que llurs veus siguin ben diferents. Les sensacions que rebo també ho són, però en ambdós casos resulten un plaer.</p>
<p>Penso que en la veu de Jaroussky hi ha dos components bàsics: una base física procedent de la infantesa i la maduresa de l’home. D’un home jove dotat d’una sensibilitat extraordinària, d’un gust exquisit, d’una gran passió per la música i el cant i d’una gran capacitat de treball. Al mateix temps, se sap humà i admet que pugui tenir errors i que no sempre el seu treball sigui tan perfecte com voldria. Nobody’s perfect, oi?</p>
<p>Bé, queda clar que m’agrada la música barroca i penso que en Jaroussky és, ara per ara, la Veu del Barroc. </p>
<p>Disculpeu l’extensió del discurset i&#8230; Salut i música!</p>
<p>Mercè</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de kenderina a I HAVE BUT ONE HEART</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/21/i-have-but-one-heart/#comment-11520</link>
		<dc:creator>kenderina</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 19:31:55 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9290#comment-11520</guid>
		<description>Que bonito !!!  Estas cosas se han de hacer con el corazón, con la cabeza no sirven ;)</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Que bonito !!!  Estas cosas se han de hacer con el corazón, con la cabeza no sirven <img src='http://s.wordpress.com/wp-includes/images/smilies/icon_wink.gif' alt=';)' class='wp-smiley' /> </p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Tosca a I HAVE BUT ONE HEART</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/21/i-have-but-one-heart/#comment-11519</link>
		<dc:creator>Tosca</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 15:41:36 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9290#comment-11519</guid>
		<description>Deu n’hi do per tenir només un cor! Però tots hi caben, aquests i molts més!
Bonica música i bonica tria. 

Gràcies!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Deu n’hi do per tenir només un cor! Però tots hi caben, aquests i molts més!<br />
Bonica música i bonica tria. </p>
<p>Gràcies!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de maria teresa a I HAVE BUT ONE HEART</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/21/i-have-but-one-heart/#comment-11518</link>
		<dc:creator>maria teresa</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 08:00:07 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9290#comment-11518</guid>
		<description>M&#039;agrada la teva tría...(al menys tots els que he reconegut), i la música també...em penso que l&#039;aniré cantant baixet tot el dia. Gràcies!!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;agrada la teva tría&#8230;(al menys tots els que he reconegut), i la música també&#8230;em penso que l&#8217;aniré cantant baixet tot el dia. Gràcies!!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Rex a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: EL CAVALLER AVAR (i 3)</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/20/les-operes-de-rakhmaninov-el-cavaller-avar-i3/#comment-11517</link>
		<dc:creator>Rex</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Nov 2009 04:05:25 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9266#comment-11517</guid>
		<description>Molt d&#039;agrair la teua tasca divulgadora de les òperes poc conegudes, com el cas que ens ocupa. Excel.lent treball. Et mereixes un premi.

Va temps aprofití una oferta de les caixes de la sèrie Trio d&#039;Universal i me les comprí. Cada òpera ocupa un CD. Crec recordar que el director era. Neeme Jarvi. La música em va sorprendre per la seua bellesa.

Et proposaria un cas de divulgació d&#039;òperes pràcticament desconegudes, però que no deixen de tenir el seu encant. Les de Siegfried Wagner que, per no haver-hi, no hi ha ni traducció al castellà ni menys al català que jo sàpiga. 

Per demanar, que no quede...

Moltes gràcies i l&#039;enhorabona.

Rex.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Molt d&#8217;agrair la teua tasca divulgadora de les òperes poc conegudes, com el cas que ens ocupa. Excel.lent treball. Et mereixes un premi.</p>
<p>Va temps aprofití una oferta de les caixes de la sèrie Trio d&#8217;Universal i me les comprí. Cada òpera ocupa un CD. Crec recordar que el director era. Neeme Jarvi. La música em va sorprendre per la seua bellesa.</p>
<p>Et proposaria un cas de divulgació d&#8217;òperes pràcticament desconegudes, però que no deixen de tenir el seu encant. Les de Siegfried Wagner que, per no haver-hi, no hi ha ni traducció al castellà ni menys al català que jo sàpiga. </p>
<p>Per demanar, que no quede&#8230;</p>
<p>Moltes gràcies i l&#8217;enhorabona.</p>
<p>Rex.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Amfortas a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: EL CAVALLER AVAR (i 3)</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/20/les-operes-de-rakhmaninov-el-cavaller-avar-i3/#comment-11516</link>
		<dc:creator>Amfortas</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 18:13:23 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9266#comment-11516</guid>
		<description>Gran trilogia de posts basats en les úniques tres òperes de Rachmaninov, (interrompuda un dia per 59 raons que donen lloc a una altra bonica i emotiva entrada) que ens han apropat més al compositor i a conèixer una mica més de l&#039;abundant i desconeguda opera russa. 
Un cop més apareix Puixkin lligat a l&#039;òpera. Em permeto recordar altres contribucions de Puixkin a l&#039;òpera:
Boris Godunov (Mussorgski)
Mozart i Salieri, El tsar Saltan i El gall d&#039;or (Rimski-Korsakov)
El presoner del Caucas, Un banquet a temps de pesta i La filla del capità (Cesar Cui)
Ievgeni Onieguin, La dama de piques i Mazzepa (Txaikowski)
Rusalka i El convidat de pedra (Dargomizski)
Mavra (Shostakovich)
Ruslan i Ludmila (Glinka)</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Gran trilogia de posts basats en les úniques tres òperes de Rachmaninov, (interrompuda un dia per 59 raons que donen lloc a una altra bonica i emotiva entrada) que ens han apropat més al compositor i a conèixer una mica més de l&#8217;abundant i desconeguda opera russa.<br />
Un cop més apareix Puixkin lligat a l&#8217;òpera. Em permeto recordar altres contribucions de Puixkin a l&#8217;òpera:<br />
Boris Godunov (Mussorgski)<br />
Mozart i Salieri, El tsar Saltan i El gall d&#8217;or (Rimski-Korsakov)<br />
El presoner del Caucas, Un banquet a temps de pesta i La filla del capità (Cesar Cui)<br />
Ievgeni Onieguin, La dama de piques i Mazzepa (Txaikowski)<br />
Rusalka i El convidat de pedra (Dargomizski)<br />
Mavra (Shostakovich)<br />
Ruslan i Ludmila (Glinka)</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Ferran - Un que passava a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11515</link>
		<dc:creator>Ferran - Un que passava</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 16:04:52 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11515</guid>
		<description>pfp, tinc &lt;i&gt;El vigilant i les coses&lt;/i&gt; preparat per quan acabi el llibre que estic llegint (perdoneu l&#039;offtopic).</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>pfp, tinc <i>El vigilant i les coses</i> preparat per quan acabi el llibre que estic llegint (perdoneu l&#8217;offtopic).</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Ignacio a GÖTTERDÄMMERUNG a BAYREUTH 2008</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2008/08/03/gotterdammerung-a-bayreuth-2008/#comment-11514</link>
		<dc:creator>Ignacio</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 15:20:05 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=3027#comment-11514</guid>
		<description>Esta última semana la he dedicado a escuchar los CD&#039; s editados por Opus Arte de esta edición del anillo ( la de 2008) 

Concuerdo plenamente en que Sigried y Brünnhilde no están a la altura. En los momentos de mayor intensidad ella grita totalmente desbocada y él no tiene ni la potencia ni el color de voz apropiados. Es una pena porque la aportación orquestal de Thielemann es esplendorosa. 

Me parece increíble que pase algo así en Bayreuth El equipo vocal que acompañaba a Thielemann en 2005 en la grabación de Parsifal era de largo más solvente: Struckmann, Franz-Josef Selig, Meyer...etc

Lástima por Thielemann que merecía que &quot;su anillo&quot; tuviera mucho más nivel. 

Saludos,</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Esta última semana la he dedicado a escuchar los CD&#8217; s editados por Opus Arte de esta edición del anillo ( la de 2008) </p>
<p>Concuerdo plenamente en que Sigried y Brünnhilde no están a la altura. En los momentos de mayor intensidad ella grita totalmente desbocada y él no tiene ni la potencia ni el color de voz apropiados. Es una pena porque la aportación orquestal de Thielemann es esplendorosa. </p>
<p>Me parece increíble que pase algo así en Bayreuth El equipo vocal que acompañaba a Thielemann en 2005 en la grabación de Parsifal era de largo más solvente: Struckmann, Franz-Josef Selig, Meyer&#8230;etc</p>
<p>Lástima por Thielemann que merecía que &#8220;su anillo&#8221; tuviera mucho más nivel. </p>
<p>Saludos,</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joanpau a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: EL CAVALLER AVAR (i 3)</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/20/les-operes-de-rakhmaninov-el-cavaller-avar-i3/#comment-11513</link>
		<dc:creator>Joanpau</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 15:04:06 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9266#comment-11513</guid>
		<description>Recomano fervorosament la visió del DVD de Glyndebourne, és fantàstic, amb una realització escènica molt original i la segona escena fa posar els pels de punta.
Ara, és cert, que ningú la compri, és una estafa que un DVD que no arriba a 60 minuts costi el que costa aquest.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Recomano fervorosament la visió del DVD de Glyndebourne, és fantàstic, amb una realització escènica molt original i la segona escena fa posar els pels de punta.<br />
Ara, és cert, que ningú la compri, és una estafa que un DVD que no arriba a 60 minuts costi el que costa aquest.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de colbran a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11509</link>
		<dc:creator>colbran</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 07:49:03 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11509</guid>
		<description>Muchas felicidades! Ya te lo he hecho saber a través de otro medio, pero te lo vuelvo a repetir y a partir de ahora hasta siempre.

Me agradaría que me consideraras una razón más.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Muchas felicidades! Ya te lo he hecho saber a través de otro medio, pero te lo vuelvo a repetir y a partir de ahora hasta siempre.</p>
<p>Me agradaría que me consideraras una razón más.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Assur a LA FONOFERNEMLANDTECA DE LA ISOLDA</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/18/la-fonofernemlandteca-de-la-isolda/#comment-11507</link>
		<dc:creator>Assur</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 02:10:44 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9239#comment-11507</guid>
		<description>Com m&#039;agradaria haver vist el batibull que es deuria organitzar al teu voltant quan vas desmaiar-te!, perquè la resta me l&#039;has fet viure com si et tingués davant, i has conseguit emocionar-me molt, Isolda! L&#039;enhorabona.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Com m&#8217;agradaria haver vist el batibull que es deuria organitzar al teu voltant quan vas desmaiar-te!, perquè la resta me l&#8217;has fet viure com si et tingués davant, i has conseguit emocionar-me molt, Isolda! L&#8217;enhorabona.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Assur a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11506</link>
		<dc:creator>Assur</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 01:50:15 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11506</guid>
		<description>Preciós el &quot;yutub&quot;, Joaquim!, i per molts anys a qui li hagis dedicat.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Preciós el &#8220;yutub&#8221;, Joaquim!, i per molts anys a qui li hagis dedicat.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joaquim a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: FRANCESCA DA RIMINI</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/17/les-operes-de-rakhmaninov-francesca-da-rimini/#comment-11505</link>
		<dc:creator>Joaquim</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 01:14:09 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9228#comment-11505</guid>
		<description>Bienvenida &lt;b&gt;Flauta de pan&lt;/b&gt;.
En los enlaces que verás a la derecha, hay algunos (excelentes) de los muchísimos blogs dedicados a la ópera, principalmente.
Gracias por los elogios y espero que no sea la última vez que te acercas por aquí, desde ahora tu casa.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Bienvenida <b>Flauta de pan</b>.<br />
En los enlaces que verás a la derecha, hay algunos (excelentes) de los muchísimos blogs dedicados a la ópera, principalmente.<br />
Gracias por los elogios y espero que no sea la última vez que te acercas por aquí, desde ahora tu casa.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Joaquim a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11504</link>
		<dc:creator>Joaquim</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 20 Nov 2009 01:11:27 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11504</guid>
		<description>Bé, que es tractava d&#039;un aniversari, em sembla que estava clar.
Les 59 raons, son coses que m&#039;identifiquen amb ella i l&#039;identifiquen.
Romandrà en l&#039;anonimat, perquè així m&#039;ho va demanar, malgrat que està encantada de la resposta d&#039;aquesta felicitació i entre tots els comentaris també hi ha el seu.
Gràcies a tothom per fer-vos còmplices d&#039;aquesta felicitació i alhora per no voler ser gaire tafaners. 
No séré pas jo qui trenqui el pacte.
Aprofito per donar la benvinguda a &lt;strong&gt;saisbcn&lt;/strong&gt;, que s&#039;ha estrenat felicitant a un infernemlandaira, cosa que ja és maco per estrenar-se, oi?. Espero seguir comptant amb les teves aportacions.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Bé, que es tractava d&#8217;un aniversari, em sembla que estava clar.<br />
Les 59 raons, son coses que m&#8217;identifiquen amb ella i l&#8217;identifiquen.<br />
Romandrà en l&#8217;anonimat, perquè així m&#8217;ho va demanar, malgrat que està encantada de la resposta d&#8217;aquesta felicitació i entre tots els comentaris també hi ha el seu.<br />
Gràcies a tothom per fer-vos còmplices d&#8217;aquesta felicitació i alhora per no voler ser gaire tafaners.<br />
No séré pas jo qui trenqui el pacte.<br />
Aprofito per donar la benvinguda a <strong>saisbcn</strong>, que s&#8217;ha estrenat felicitant a un infernemlandaira, cosa que ja és maco per estrenar-se, oi?. Espero seguir comptant amb les teves aportacions.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de maac a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11503</link>
		<dc:creator>maac</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 23:32:39 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11503</guid>
		<description>Llego tarde pero también me uno a la celebración que sea.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Llego tarde pero también me uno a la celebración que sea.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de maria teresa a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11502</link>
		<dc:creator>maria teresa</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 23:04:06 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11502</guid>
		<description>Algú fa 59 anys?...sigui el que sigui  i sigui qui sigui gràcies pel post.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Algú fa 59 anys?&#8230;sigui el que sigui  i sigui qui sigui gràcies pel post.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Titus a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11501</link>
		<dc:creator>Titus</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 22:58:54 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11501</guid>
		<description>Felicitats!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Felicitats!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de tristany a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11500</link>
		<dc:creator>tristany</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 22:35:54 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11500</guid>
		<description>Un muntatge -as usual- preciós. 

Moltes raons que comparteixo.

I si és el que sembla... ¡Felicitats!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Un muntatge -as usual- preciós. </p>
<p>Moltes raons que comparteixo.</p>
<p>I si és el que sembla&#8230; ¡Felicitats!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de La Flauta de Pan a LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: FRANCESCA DA RIMINI</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/17/les-operes-de-rakhmaninov-francesca-da-rimini/#comment-11499</link>
		<dc:creator>La Flauta de Pan</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 21:30:00 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9228#comment-11499</guid>
		<description>Joaquim, he pasadao por aquí y me ha encantado tu blog. He visto pocos que hagan un rincón a la ópera..Sigue así.

Saludos!!!!</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Joaquim, he pasadao por aquí y me ha encantado tu blog. He visto pocos que hagan un rincón a la ópera..Sigue así.</p>
<p>Saludos!!!!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de pfp a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11498</link>
		<dc:creator>pfp</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 20:41:51 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11498</guid>
		<description>Ferran, &quot;La mort del Fabulador&quot; sólo hay una,  y es la del Pasqual Farràs.

 Aprovecho para recomendar su último libro que estoy terminando estos dias, &quot;El vigilant i les coses&quot; una perla de literatura y reflexión sobre la naturaleza humana</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Ferran, &#8220;La mort del Fabulador&#8221; sólo hay una,  y es la del Pasqual Farràs.</p>
<p> Aprovecho para recomendar su último libro que estoy terminando estos dias, &#8220;El vigilant i les coses&#8221; una perla de literatura y reflexión sobre la naturaleza humana</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de josep a 59 RAONS PER CANVIAR EL POST PREVIST</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2009/11/19/59-raons-per-canviar-el-post-previst/#comment-11497</link>
		<dc:creator>josep</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2009 20:25:24 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/?p=9257#comment-11497</guid>
		<description>M&#039;ha agradat molt aquest post, i més al veure que compartim un bon grapat de raons. Una abraçada</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;ha agradat molt aquest post, i més al veure que compartim un bon grapat de raons. Una abraçada</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>