IN FERNEM LAND

Hola Ximo!

Felicitats per aquest blog del més gran espectacle del que podem gaudir: l’òpera!
Per a mi serà un recurs per anar coneixent més d’aquest inacabable món que tan ens agrada.
La meva relació amb l’òpera es limita a les gravacions discogràfiques i al meu humil torn PB del Liceu, encara que no em puc queixar de les localitats que compartim amb la meva sacrificada dona: platea fila 1 seients 1 i 3.
Tots dos ens vam iniciar, fa molts anys en les inevitables localitats “sense visió” del cinquè pis que de vegades es convertien en localitats “d’escassa visió” després d’una fructuosa cursa escales amunt empenyent als rivals més febles!
Quan tocava Mozart, que per aquells temps no era gaire del gust del públic barceloní, fins i tot podíem veure l’escenari gairebé complert! Quan era el torn del meu estimat Wagner, alguna vegada ens havíem “rascat” la butxaca per anar al “quart pis centrat” per veure com Manfred Jung rodolava pel terra amb una molt voluminosa Brunhilde!! D’aquell temps recordo, per damunt de tot, el sorprenent so que arribava fins aquelles alçades i les inevitables errades dels instruments de metall, sobre tot les trompes!
Endavant amb aquesta iniciativa!
Tan sols m’ha sobtat no veure al Solti entre els teus directors, si més no amb Wagner o Strauss em sembla molt bo o, encara millor, m’agrada força, no m’atreveixo a parlar de bo i dolent davant d’experts operístics com vosaltres!

Ja pots contar amb les meves visites al blog!

Ricard

Gràcies Ricard i benvingut, em fa il·lusió aquestes visites. Són una mica com trobar-nos per fer-la petar d’allò que tan ens agrada. El blog em serveix per dir tot allò que penso, al voltant de l’òpera (més endavant potser hi posaré una mica de teatre, de cinema, de llibres o de tot allò que em fa remoure el intel·lecte) i invitar a la gent a compartir-ho, sempre hi podràs participar i dir-hi la teva i jo encantat de trobar-te, però caràcter pedagògic no vull que el tingui el blog, vull que també serveixi per dir bestieses i animalades, safareig i radiomacutades.
Diguem que els inicis liceuencs són absolutament compartits i finalment lo del Solti és una petita provocació, però jo no dic pas que tots els que no estan en els meus no sigui bons, me’n guardaré prou com d’escaldar-me, l’únic que vull dir és que no és prou MEU i com molt be dius, dirigint Wagner i Strauss és indiscutible, qui sap si arribarà el dia que veure la llum!!!.
Aquest blog no pretén tenir la raó ni ser la Biblia, són opinions meves que en qualsevol moment podeu tirar per terra, compartir, rebutjar o passar olímpicament.