*
Aquesta pàgina m’agradaria que servís per que vosaltres comentéssiu coses que heu vist i que cal veure, llegir, escoltar, visitar, fer….
-
TRADUCTOR:
TRANSLATOR:
* LA TARDOR
* EL PINEDO
* =============================== JONAS KAUFMANN: Dedicatòria a IN FERNEM LAND gentilesa del Emilio
=============================== Si premeu la foto d'Ernest Lluch, accedireu al article que va escriure i es va publicar a La Vanguardia del dia 16 de març del 2000, titulat ORFEÒ CATALÀ O PALAU. No tothom callava o feia veure que no se'n adonaven de l'abandonament sistemàtic en que Millet tenia sotmès al Orfeó, per potenciar l'expansió del Palau. Malauradament ETA va assassinar 8 mesos més tard a Ernest Lluch, deixant-nos orfes d'una ment lúcida, crítica i lliure.
===============================
Esta obraestá bajo una licencia de Creative Commons. ============================== RECOMANACIONS
El mestre Eiji Oue dirigeix amb l'OBC, els dies 20,21 i 22 de novembre la 9ª simfonia d'Anton Brucker, a L'Auditori de Barcelona
A T E N C I Ó:
===========================
* =========================== EL BLOC DELS MUSICS DE L'OBC *
* AQUESTA SETMANA * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Liceu
* Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Palau
* Premeu la fotografia per accedir al amplia agenda de L'Auditori.
*
*
* ==========================
========================== AMFORTAS A LA STAATSOPER DE HAMBURG: Després d'una "certa inactivitat", el nostre corresponsal inicia una sèrie de cròniques a Hamburg, per seguir en l'habitual New York, tot passant pel Real. Der Freischütz a Hamburg
(CLIQUEU LA IMATGE PER ANAR DIRECTAMENT A LA CRÓNICA). ========================== *
==========================
========================== 2ª temporada del bagul
* ========================== Aquesta setmana : SONNO, SE PUR SEI SONNO Tito Manlio (1719) Antonio Vivaldi
* MAGDALENA KOZENÁ (mezzo) ORQUESTRA BARROCA DE VENÈCIA Dir: ANDREA MARCON
ELS MEUS VÍDEOS
AQUESTA SETMANA: S'APROPA IL TROVATORE * ===============================
=============================== Caballé-Arkhipova-Merrill-Radvanovski-Corelli
PROCEDÈNCIA DE LES VISITES, AVUI, FINS AQUEST MOMENT
VISITES D’AVUI
*
*
ESCOLTA!!!
CHANSONS FRANÇAISES: Premeu la foto i accedireu a una plana on podreu escollir entre una excel•lent selecció de les millors cançons i intèrprets de la chanson française (àudios i vídeos)
ADVERTÈNCIA
En aquest Blog no hi ha cap tipus de censura. Les opinions de tots els visitants, sempre i quan no siguin ofensives cap a terceres persones, seran respectades per l’administrador. En Joaquim no es fa responsable de les opinions dels visitants que deixin comentaris en els post de In Fernem Land
per cotactar-me:
44 Respostes
Deixa un comentari
SUBSCRIU-TE A:
EL MEU CANAL DE YouTube
Si premeu sobre la imatge anireu al meu canal de YouTube.
* NOVETAT:
* El dia 20 d'agost del 2009 es tancava el ROF al Teatro Rossini de Pesaro amb la interpretació de la Petite Messe Solennelle de G.Rossini, amb Kate Aldrich, Anna Bonitatibus, Francesco Meli i Mirco Palazzi, amb el Cor de Cambra de Praga i L'Orquestra del Teatro Comunale de Bologna, tots sota la direcció de Paolo Carignani. Premeu la imatge del programa per accedir al enllaç que us permetrà baixar-vos la gravació (format rar).
-
ELS ÚLTIMS COMENTARIS
RSS - Posts
Hola Ximo,
A l’antiga vida laboral que vaig tenir la sort de compartir ja em vaig fer una idea de la teva capacitat.. però o t’ajuda algú o és totalment sobrenatural que produeixis tanta informació al teu blog per minut.. és increible.
No tinc temps de veure-ho tot el que has publicat però reclamo un homenantge a les nostres tietes Dinah Shore i Rosemary Clooney.
Gràcies per tot i felicitats de nou,
Mario
Doncs tot solet, si senyor i ja tens les tietes poststejades.
Gràcies noi, m’ha fet molta il.lusió, especialment tornar a recordar aquell dia que les vam descobrir (bé, no és cert del tot però sí que aquell día ens vam fer fans incondicionals de la Shore)
heu vist l’eposició de la pedrera: la musica i el III reich? es estupenda, hi ha moltes sorpreses, aneu amb temps si es vol veure i escoltar tota (unes tres hores) teniu temps fins el 27 de maig
Gràcies Edita, ho tenim pendent. A veure si ens dona temps i puc fer un post al blog.
Acabat d’arribar de NYC i amb el jet lag, després de veure per la TV el partit del Barça m’he pogut distreure amb el teu blog. Una vegada mes felicitats i gracies per tenir oportunitat de poder llegir sobre opera.
Les tres nits a NYC he pogut anar a l’opera. El 8 vaig veure Turandot d’en Zeffirelli amb E. Sunnegardh i R. Margison molt aplaudits com es costum al Met, encara que jo penso que van estar discrets. Liping Zhang com a Liu molt be, tot i que penso que Liu es dels papers que fan quedar be al cantant.
El 9 feien Orfeo ed Euridice amb decorats i posada en escena desconeguda pel Met. Serà cosa del nou director. Al Liceu segur que hauríem tingut divisió d’opinions. Al Met tots contents. David Daniels( Orfeo amb contatenor) i Maija Kovalevska van estar be i amb la direcció del gran Levine, entusiasme general.
El 10 va a tornar a dirigir Levine Il trittico, amb excepcional actuació d’en Joan Pons com a Michele i magnifica Giorgetta de la Guleghina. El Luigi va esser S. Licitra al que havia sentit per la radio peró no havia vist mai en directe i em va agradar.
Suor Angelica per la Frittoli sensacional i A Gianni Schicchi A. Corbelli i M Giordano van destacar.
La producció típica del Met amb luxe i clàssica, va provocar els aplaudiments a les tres aixecades del telo, com es típic a aquest teatre. Una gran nit d’òpera.
Espero que la Khovantschina estigui a l’alçada de aquestes representacions del Met o sigui superior, que per la teva impressió del assaig general es possible.
Jesus, ben tornat i gràcies per la crònica. Potser li donaré la categoria de post si aquesta setmana em manca la inspiració.
Estic fora de lloc, no ?, he sortit de toies per veure el teu blog, realment te rao en Mario, molt però que molt treballat. El altre dia parlàvem de camins paral•lels entre musiques que podien arribar a trobar-se, ficant-hi en blogs com aquest donen ganes de aprofundir, escoltar i aprendre , tot es ve de nou però poc a poc……
Lo de las “tietes” que en diu el Mario la Clooney i la Shore, jo les afegiria Lena Horn (la coneixeu-ho), ja i serien totes.
Un plaer Ximo poder gaudir dels teu coneixements, fins un altre.
Hola i benvingut a casa meva jcretuerta.
Doncs la Lena Horne (la negra blanca, com li deien)és fantàstica. Potser un dia d’aquests faré una incursió al meu jazz i aleshores podràs ficar-hi tota la cullerada del món. Ara si vols també, d’acord?, pensa que el millor es veure com la gent participa i opina, de tot plegat. Tots en sortim beneficiats.
Aquests món dels blogs és fantàstic.
Dissabte passat varem assistir la Pilar i jo a una representació de Mahagonny que es va fer a un espai escenic horrible (naves del español del antic Matadero de Legazpi a Madrid), i amb un repartiment que dificilment podria cantar a un teatre com al Liceu, una orquesta tipus big band i un cor mes que aceptable amb la regia de Mario Gas varem passar una molt bona nit disfrutant de la barreja de simfonisme, lirisme (aixó si no de “ample volada” com dius tu i deian els del programa Gran Gala que escoltava quan vivia a BCN), i balades conegudes.
No soc doctor, i no crec que una funció com aquesta pogui resoldre el teu problema, pero realment no es lo mateix gaudir de una representació operistica que arribar a un estat de emoció. Aixó jo crec que a tots ens passa poques vegades i no tan sols es necessari una perfecta interpretació de totes les arts que intervenen a la opera si no que es molt important també l’estat animic del espectador.
El dimecres, es a dir, demà hi serem al Liceu per veure la Norma.
Ja que he parlat de La Gran Gala tinc de dir que a BCN els diumenges a la nit m’ho passava molt be escoltant el programa d’en Jaume Tribó i despres de molts anys amb el teu blog he trobat un bon sustitut pel mateix.
Amfortas, aquest nou bateig m’agrada, és una mica patidor, però és Wagner.
Gran Gala va ser una bona escola. Encara el fan. Ara porta el programa la filla d’en Lluch i ha perdut interès. En Tribó, l’únic veritablement interessant ja no fa els programes monogràfics.
Hola Ximo,
Gràcies sempre per tanta informació que trec de la teva pàgina. Em permeto demanar-te un consell: La meva germana i jo hem pensat d’anar a l’òpera d’Hamburg el Desembre. Hi ha programa quasi diari i amb òperes molt atractives però pel que entenc , els solistes son de plantilla, és a dir fixos. La meva pregunta d’”amateur” és: S’hi pot anar sense temor a la decepció atès que no coneixem cap cantant?
Gràcies altra vegada,
Olympia
Hola Olympia Benvinguda.
M’ho haig de mirar, sense veure el que i amb qui no m’atreveixo. Tot i així, Hamburg és un teatre d’òpera solvent amb postes en escena, això si, “MOLT ALEMANYES”.
Olympia, he fet els deures.
El primer que cal dir és que les òperes alemanyes (sobre el paper) estan més ben servides que les italianes)
Els repartiments de La Bohème, Falstaff, La Fille du Regiment o Zauberflöte, tenen poc interès, per be que Weikl en el Falstaff pot fer alguna cosa interessant malgrat la seva avançada carrera. Laurence Browlee a la Filla du Regiment pot estar be.
Els punts clars d’interès són:
La Elektra amb la Polaski (que també la fa al Liceu l’any vinent) i la resta del repartiment a l’alçada.
El fantàstic Tannhäuser, que també veurem al Liceu, però amb un repartiment diferent. Treleaven no te la veu maca, però és un cantant digne, la resta be i la producció és la mateixa que varem veure al Liceu la darrera vegada que es va fer aquesta òpera a Barcelona i que ho varen fer la mateixa companyia d’Hamburg. és una producció brillantíssima de H.Kupfer.
El Rosenkavalier també està molt be.
No és per llançar coets però segur que sentireu una orquestra i un cor, excel·lents i els solistes de les òperes “germàniques” son bons. A les òperes italianes o no conec ningú, cosa que no vol dir baix nivell, però si manca de passió llatina.
A disposar
Mil gràcies per la teva informació, Ximo.
Pensarem en altres destins possibles. Ja t’ho faré saber.
Olympia
Olympia, si no us voleu moure d’Alemanya, podeu anar a Berlín, on l’oferta cultural és amplíssima i la operàtica en particular, és absolutament de bogeria.
Ximo, et volia fer una pregunta que ahir amb les “emocions” no em vaig recordar de fer-te. Dilluns al matí vaig anar a la plaça Sant Jaume per veure l’ambientet: gegants, Banda Municipal, castellers, i tota la pesca folklòrica que tan ens agrada a aquest país. El cas és que hi havia un grup de gent molt enfadats que van xiular l’Hereu i quan va entrar la Banda Municipal alhora que repartien uns paperets queixant-se per la “injustícia comesa al mestre Josep Mut, director de la Banda Municipal de Barcelona”. Encara que no sigui pròpiament el nostre àmbit, tu què en saps d’això?
Vianant en se poc. Vaig escoltar per Catalunya Música, que l’han fotut al carrer perquè no s’adapta a la nova estructura i reducció de la Banda Municipal. Suposo que problemes de pressupost i poques ganes de invertir en una formació, que no saben ben bé, quina funció ha de fer.
Si a això li sumes la manca de sensibilitat habitual de les nostres institucions cap a temes de caire cultural, doncs ja la tenim armada i políticament utilitzada, fins hi tot en aquells que no saben ni de la existència de la Banda Municipal i no han anat mai a un concert o actuació.
Oye Ximo, ¿Podrías dedicar en tu blog un apartado para los neófitos de la ópera, con explicaciones sobre las voces y las diferentes épocas?.
Voy un poco perdida.
Gracias
Hola de nuevo, soter. Perdona pero no sabia que eras una chica, antes cuando te he dado la bienvenida he pensado que lo de soter se refería a un chico. Bueno cosas de los nicks poco clarificadores.
Lo que me sugieres de hecho lo voy haciendo, aunque de manera un poco soterrada. Es cierto que no está realizado de forma voluntarioamente didáctica.
He de pensarlo, puesto que, sin querer ser desagradable y rechazar tu sugerencia, hay muchos sitios en internet y en libros especializados, que te pueden dar esa información, de manera más detallada y seguro que más fiable.
En este blog encontrarás las cosas que me gustan y su voluntad no es enseñar nada a nadie.
Lo tendré en cuenta.
Ximo, ja sé que la majoria dels “habituals” del teu blog no sou massa amants del ballet, i jo sóc tot just una aficionada, però és que acabo de veure a “La Vanguàrdia” que l’Angel Corella ballarà “El Corsario” al Tívoli els dies 25, 26 i 27 de gener i penso que pot ser interessant. Es tracta d’un ballet clàssic “donde los haya”, i a mi m’agrada molt. A part, segur que serà un plaer veure ballar l’Ángel Corella, una figura reconeguda internacionalment, i que jo encara no he vist mai en directe. Per si us interessa us deixo l’adreça de la seva web oficial http://www.angelcorella.com, així com una mica d’informació sobre “El Corsario” que he buscat per la xarxa. Una abraçada a tots!
“El ballet “El Corsario” se estrenó en la Ópera de París en 1856, con coreografía de Joseph Mazilier inspirada en el poema de Lord Byron. Aunque la partitura de la obra pertenece a Adolphe Adam, el presente pas de deux, añadido por Marius Petipa en 1899, utiliza música de Riccardo Drigo. En 1868, Marius Petipa y Jules Perrot hicieron una reposición de este ballet para el Teatro Bolshoi de Moscú que es la que conocemos en nuestros días”
El corsario es un ballet que incluye un gran número de enredos, trajes, decorados, colores, luces y sobre todo mucho baile. Es como un libro de cuentos ilustrado, un TBO. Hay que verlo con mucho humor y una sonrisa. Parece una película en technicolor con Errol Flynn. La historia es una mezcla de El rapto en el serrallo y Titanic, con naufragio incluido. Como sucede en muchas óperas y ballets el argumento es la excusa para el baile. Contiene una verdadera cascada de pasos virtuosos ejecutados por piratas y odaliscas, pachás y esclavos, mercaderes y ladrones. Es un ballet de aventuras con sus ingredientes de raptos, rescates, amores, traiciones y fantasía e incluye unas cuantas joyas coreográficas. Una vez que empieza, el baile no se detiene. Abróchense los cinturones, relájense y gocen.
El corsario es un verdadero catálogo de estilos coreográficos y musicales. Música de Adam, Pugni, Delibes, Drigo y Oldenburg. Otras versiones añaden a Minkus y Trubetskoi. El legado de Petipa es interpretado con cierta libertad por las compañías de ballet, al igual que la obras de Shakespeare lo son en el teatro y el cine. Durante décadas los maestros soviéticos adaptaron los ballets dándoles su estilo sobre todo a la coreografía masculina. Pero la obra de Petipa se vislumbra en todo momento y es la que mantiene la hermosa y ordenada estructura clásica.”
Gràcies Judith, posaré el fet a l’agenda de la columna de l’esquerra.
De momento estoy descolocado por el cambio de diseño del blog. Supongo que es que, de entrada, uno siempre es contrario a los cambios. Y supongo que por algún motivo los has hecho, pero a priori, no parecían necesarios. Por de pronto, no se ven los comentarios que hay en cada tema (hay que clicar en leer màs) y lo de la columna a la derecha cuando siempre había estado a la izquierda, ya te digo, me descoloca. Veremos qué dicen los demás, pero a mí ya me valía como estaba.
Roberto, tot ben explicat en el post del dilluns 13 d’octubre.
He encontrado esta web http://www.weblaopera.com – no se si te interesa o ya la conoces.un abrazo
envío esta web http://www.weblaopera.com
Hola. Perdoneu la meva ignorància. Em podrieu explicar el significat de “In fernem land”?
Gracies.
Yo creo que està explicado en varios lugares del blog, pero, enfín, como nadie te lo aclara te lo digo yo. Significa en alemán “En tierra lejana” (en castellano suena mejor el plural “En tierras lejanas”) y es el comienzo de la narración o “racconto” del personaje de Lohengrin, hacia el final de la ópera del mismo nombre, donde habla de Montsalvat, el lugar en que se custodia el Santo Grial que utilizó Jesucristo en la Ultima Cena.
A Joaquim, el creador de este blog, le entusiasma Wagner y “Lohengrn” fue el segundo título de ópera visto por él en el Liceu, cuando tenía 14 años.
Gracias a ti, amigo Colbran, ya he aprendido algo.
Un abrazo.
Hola Ben Pitort, benvingut.
Bé, ja t’ho ha explicat en Colbran.
En un país llunyà hi ha el castell de Monsalvat, un món idíl•lic si tu vols, doncs com aquest bloc, un món idíl•lic on no hi ha crisi que pugui emboirar l’esperit.
Espero tornar-te a llegir.
Leyendo al amigo Colbran me entero que Lohengrin fue tu segunda ópera del Liceu…
Mi primera fue Don Giovanni y mi segunda fue también Lohengrin, con Siegfried Jerusalem y Pilar Lorengar… Coincidencias.
Si, coincidencias, pero unos cuantos años después. Hay que ver lo joven que eres Kundry
olaaa a tos!!!
Hola voldria de tant en tan posar el meu granet de sorra amb comentais sobre l’opera, o cualsevol tema interesant.Mai he entrat a un blog, aviam si m’en surto
Hola Pink, és fàcil. Comenta tot el que et vingui de gust. Benvinguda.
Hola Carla, benvinguda també.
Hola Joaquim,li agraiexo la benvinguda, he donat una ullada a varis escrits, hi ha molta “teca “per llegir, aniré poc a poquet.
Avui remenant un calaix he trobat la carpeta a on tinc desades totes les entrades i programes ¨que durant l’any he pogut recollir , sempre pensant que podré rellegir-les, pero que no faig mai ,i m’ha sortit una entrada que no esta escapçada, la del darrer concert de Jaume Aragall lque va tenir que suspendres per una malaltia auditiva del cantant.!!Quina mala sort la meva !!era la primera vegada que anava a escoltar-lo en directe i gauidr plenament!! Ara tindre que seguir amb els CD i els DVD i mirar per youtube , com canta “E lucevan …….espero que es posi bó aviat .Con ja m´he allargat una mica un altra dia voldría parlar de la obra “Els nois d’historia” val la pena anar-hi.Josep Mª Pou ens transmet intel-ligéncia. A reveure.
Joaquim, en la recerca d’informació crítica d’alguna funció del Liceu (abonat del torn B) ja fa uns mesos vaig entrar en el teu Blog i diariament el fullejo per copsar la tensió de tot plegat i per, sobre tot, aprendre. Avui em decideixo a llençar una proposta. Estic llegint “La armonia de las esferas” edició de Joscelyn Godwin publicada per la sempre interessant editoria Atalanta. És un recull històric que comença amb el Timeo de Plató, quan el Demiurg crea “l’animus mundi” dividint la sustancia primordial en intervals armònics. L’idea conductora del recull és la percepció pitagòrica de que hi ha una estructura musical al cosmos i una esència còsmica a la música.
És d’una bellesa a cops infranquejable i en moments de vertigen…
Aquí ho deixo i salutacions.
Domènec
Hola Joaquim,
com ja saps fa temps que et segueixo, malgrat que no deixo gaires comentaris al bloc.
Gràcies per afegir-me con amic al facebook, veig que no et termina d’enganxar (ja tens molta feina amb aquest magnífic bloc).
T’escric per dir-te que després de molt temps de pensar-ho he començat un bloc que és diu Música al dia (http://rodiazsa.wordpress.com/), i en una part molt important és gràcies a la satisfacció que en dóna cada dia visitar la teva IN FERNEM LAND.
Moltes gràcies!
Hola Domènec, benvingut i moltes gràcies per visitar-me diàriament i per la recomanació, ho tindré amb compta, tot i que amb l’exposició m’has espantat una mica, la veritat.
Rodiazsa, efectivament feia temps que no deixaves cap comentari. La pàgina de suggeriments la vaig pensar més de cara a fer millores al blog, però no t’amoïnis que faré una visita pel teu, tot desitjant-te molta sort en aquesta apassionant aventura blogaire.
Hola Joaquim,
Sóc seguidora del teu bloc, encara que aquesta és la primera vegada que t’escric. Agraeixo sempre els teus comentaris i les cròniques que fas de les òperes del Liceu, que sovint coincideixen amb les meves opinions. A partir d’ara, potser gosaré a deixar-te algun comentari meu, perque no puc contenir-me d’explicar a algú que ho pugui apreciar, que la setmana vinent aniré a Zurich a veure Tosca (Magee, Kaufmann, Hampson). Ja us en faré cinc cèntims.
Hola Eboli, benvinguda a In Fernem Land, o més ben dit, benvingut el teu comentari.
M’agrada molt que t’hagis decidit.
Saps una cosa? l’angelet que em proveeix de moltes coses d’en Jonas Kaufmann, em va passar aquesta Tosca. La funció que tinc no m’acaba d’agradar gaire i per això no he deixat constància sonora al blog.
Espero que tu tinguis més sort i la teva funció millori molt (tot plegat).
Estaré encantat si ens ho expliques a la tornada
Hola,
Com que no va de res dels altres, us ho poso aquí. Més que res, perquè penso que, vist tel que s’ha vist, val la pena.
Ahir vaig ser a l’estrena de “La cabeza del Bautista” de Palomar. D’entrada, mitja entrada: és a dir, si hi havia un 50% d’ocupació al teatre, ja som generosos. Ho trobo significatiu. Personalment, penso que alguna cosa falla per tot arreu.
El motiu és que, personalment, penso que val la pena que hi aneu: de les poques estrenes absolutes d”òpera vistes al Liceu (i a tot Barcelona) en els últims anys (els últims trenta, tranquil·lament), deu ser aquesta l’obra que més a prop està de ser una òpera més o menys rodona, amb tots els peròs que vulgueu (no hi compto el Llibre vermell de Benguerel, perquè és més una cantata que no pas una òpera). Té una música interessant, variada, amb troballes, amb un color orquestral molt adequat, de base tonal, melòdica, on s’hi poden trobar moltes coses, però amb un resultat atractiu, penso. Hi ha referències a la Salomé, però no com a cita literal ni com a pastitx, sinó en determinants tractaments orquestrals o girs harmònics. La vocalitat pot ser més discutible: penso que el tractament de personatges com Don Igi (Zapata) o el cec són adequats i funcionen (potser si no hi hagués hagut un tall com el de la Guerra Civil, potser l’evolució del teatre musical en castellà de les avortades avantguardes hagués pogut arribar a alguna cosa similar), recordant tractaments molt lingüístics com un Falla al Retablo, o un Bártok, o un Berg. Hi ha un cert us de la declamació, d’un cert sprechgesang, però sense passar-se. Potser el paper d’ella, de la Blancas, és el que li treu menys suc. Fins al final no llueix i podria ser més… no sé, potser és qui té una part menys “lírica”. En tot cas, l’escena final està molt aconseguida.
La música val la pena (podria haver-hi coses millors, potser, però està bé, de bo de bo) i, la veritat, si aquest noi comptés amb la confiança del teatre I DEL PÚBLIC, podria arribar a ser com un Boesmans a Brussel·les i podria fer coses vàlides, exportables i que podrien arribar a ser de repertori. Almenys, té alguna cosa, talent dramàtic. No té tocs folklòrics ni clarament reconeixibles, però hi ha moments amb un color, un to que sí que expressa alguna cosa rural i hispànica. Tampoc no és allò de “sona a sarsuela” que sovint es pot dir despectivament. Sona al que podria haver estat l’evolució natural de la sarsuela, potser, si Berg o Janacek n’haguessin fet alguna. Hi ha una obertura, amb el cor amagat, que és una bona introducció al clima general de l’obra.
I, finalment, per fi trobem una òpera nova amb argument! El llibret funciona! Al contrari que a Gaudí o D.Q. (o a la recent Ciutat de l’avarícia, que tenia un llibret teatral, però dolent amb ganes) o El ganxo, aquest llibret explica una història amb suc, amb tensió, amb moments dramàtics. Val a dir que la primera part, potser s’allarga abans de començar propiàment el conflicte. Està bé la presentació de l’ambient, dels personatges, etc., però potser és un pèl anecdòtic. Potser alguna intervenció de la Pepona (la Blancas) hagués ajudat a encaixar millor les dues parts.
La imbricació música i text està aconseguida. La posta en escena, correcta. També funciona. Potser algun detall secundari no agradarà, però és molt secundari, la veritat.
La interpretació… no sé. Zapata molt bé, potser té el paper més agraït. Els altres, ho fan bé. De la Blancas, maquíssima i dominant, com sempre, uns enormes tacons, no sé… m’esperava més intensitat. Potser és una tesitura massa dramàtica per a la seva veu. Una vocalitat poc adequada a ella, potser? Quan arriba al final… no sé. Actua molt bé, això sí.
En fi, que deu ser la millor obra estrenada en anys, i l’única amb reals possibilitats de fer-ne alguna cosa més, d’una extensió raonable (90 minuts, com una pel·lícula), sense entreactes, i val la pena conèixer-la.
Ara, davant d’això, és raonable que en un torn d’abonament no hi vagi ni la meitat de la gent? I que la que hi ha reaccioni amb una fredor tan gran. De bo de bo que hem vist coses molt pitjors i s’hi ha aplaudit més. L’orquestra va sonar molt bé, els cantants van estar bé, la música era bona… Si hagués saludat Britten, a La mort a Venècia, l’haguéssim tractat igual? I segur que a qui no va agradar ahir La cabeza, tampoc no devia agradar-li La mort. Que estem escarmentats de tants bodris contemporanis i ja en passem? Pot ser, però correm el risc d’equivocar-nos.
Penso que en aquest cas, val la pena. Aneu-hi, si podeu. Jo hi tornaré perquè, amb l’entusiame desvetllat, dubto que el teatre torni a apostar per alguna cosa així. Ja us dic que si Boesmans fos d’aquí no hagués estrenat ni la primera òpera.
Hola, Joaquim
El traductor al castellano… no funciona. Recuerdo haber leído algo que comentaste sobre que había algún tipo de conflicto con la página… ¿es eso?
Saludos, desde Andalucía.
Hola Landahlauts, mi fiel embajada infernemlandera en Granada, creo que ya está solucionado.
A veces me pregunto como es posible que me sigáis, con unas traducciones tan “precarias”, pero os lo agradezco muchísimo.
Cuando veo la cantidad de clicks sobre el traductor, alucino.
Una abraçada, amic.