IFL TOURS: LONDRES i GLYNDEBOURNE (Guillaume Tell i Poliuto)

La segona proposta de viatge operístic a l’entorn de IFL pretén satisfer a tots els que veien en la primera un “excés de wagnerisme” i ara intentant cridar l’atenció dels belcantistes us proposa un doble programa operístic de gran interès, ja sigui per el títols, Guillaume Tell, la darrere òpera de Rossini a la ROH, sota la direcció de Antonio Pappano i la premier a Anglaterra de la preciosa òpera de Gaetano Donizetti, Poliuto, en una edició crítica de William Ashbrook i Roger Parkerde, sota la direcció de Enrique Mazzola i en una producció de Mariame Clément que retorna al Festival amb un altre Donizetti després de l’èxit assolit amb el seu Don Pasquale.

No cal dir que la recuperació d’una òpera tan injustament poc representada i sota l’auspici d’un festival tan prestigiós com l’anglès, ja ha motivat que els aficionats d’arreu s’hagin mobilitzat  en ocasió d’aquesta nova producció, que combinada amb la darrera gran òpera de Rossini al Covent Graden, amb un cast quasi calcat en les parts principals al del lloat enregistrament per a la EMI a càrrec del mateix mestre Pappano, ara amb una producció de Michieletto, suposa l’oportunitat única de gaudir de ambdues propostes en un mateix cap de setmana del mes de juliol.

Esperem que sigui del vostre interès

LONDRES i FESTIVAL DE GLYNDEBOURNE DEL 10 AL 13 DE JULIOL 2015

*

Glyndebourne és, en realitat, el nom de la mansió en què es celebra el Festival. Al 1934, el terratinent John Christie i la seva dona, la cantant d’òpera Audrey Mildmay, feien realitat el somni, després de la visita als festivals de Salzburg i Bayreuth durant la seva lluna de mel, d’oferir a casa les òperes més sublims del repertori per només un grapat d’elegits. Es van estrenar llavors amb dues setmanes dedicades a Mozart, que van suposar ni més ni menys que el ressorgiment de la seva obra a la Gran Bretanya, i des de llavors, encara que a Glyndebourne es porta a escena a molts altres compositors, la lírica del nen prodigi de Salzburg segueix íntimament lligada al festival.

En ple camp anglès, a gairebé un centenar de quilòmetres de la vida cultural de Londres, l’excèntrica parella va manar construir, al costat de la seva residència estil Tudor, un teatre amb capacitat per a 300 convidats. Aquest va ser substituït fa quinze anys per un altre que va quadruplicar el nombre de seients. Continua llegint

AIDA A ROMA (Harteros-Kaufmann-Semenchuk-Shrott-Tézier;Pappano)

Ni aquesta Aida que va tenir lloc a Roma el passat 27 de febrer és la millor Aida dels nostres dies, com molts s’han encaparrat a dir i que ja us dic jo que per a mi no ho és, ni és la pitjor que jo hauré escoltat en la meva vida. Allò que s’anomena els “mass media”  han omplert les primeres planes dels diaris o els telenotícies, amb aquesta Aida romana només, i no és poc, perquè reunia a Antonio Pappano, a Roma l’idolatren i no és per menys, Jonas Kaufmann i Anja Harteros. Ell, el tenor del moment, ella la soprano que quasi mai es pot acaba escoltant degut a les seves cancel·lacions.

Anar contra corrent no és fàcil, ni agradable i potser seria millor deixar-me endur per aquest entusiasme generalitzat i mediàtic que és el que acaba prevalent i si l’òpera només és un pur entreteniment, que per a mi no ho és, potser hi haurà qui en tingui prou amb anar a entretenir-se, qui sap si divertir-se o potser fins i tot a emocionar-se amb el que es va viure i escoltar al Parco della Musica de la ciutat romana, seu de l’Accademia Nazionale Santa Cecilia, en ocasió d’aquesta única Aida en forma de concert, com a conclusió de les sessions de gravació del disc (encara es graven discs!!!). Jo hagués volgut gaudir-ne, o divertir-me fins i tot, o posats a ser poc exigents, distreure’m, però jo no he pogut, però és clar, les condicions amb les que jo he hagut de fer front a l’Aida dels nostres dies, res tenen a veure amb les dels assistents a l’auditori romà, ja que la gravació Continua llegint

LICEU: EL REPARTIMENT DE TRISTAN UND ISOLDE (18/03/2015)

Valery Gergiev

Finalment el Tsar Valery Gergiev ja ha notificat els cantants que han de conformar el cast del Tristan und Isolde que dirigirà el proper 18 de març en el Gran Teatre del Liceu.

El repartiment, com era d’esperar, l’integren cantants del Mariinski amb l’excepció del rol de Tristan que anirà a càrrec del tenor nord-americà Robert Gambill.

El cast, segons la pàgina web del Liceu és el següent:

Tristan Robert Gambill  
Isolda Larisa Gogolevskaya  
Bangäne Yulia Matochkina  
Marke Mikhail Petrenko  
Kurwenal Evgeny Nikitin  
Sailor / shepher Dmitry Voropaev  
Melot Yury Alekseev  
Helmsperson membre del cor

Tret de Mikhail Petrenko conegut des de fa un any com a Rei Marke, i ara Evgeny Nikitin com a Kurwenal us intentaré fer una petita composició de lloc del que ens espera, per allò de no agafar-nos amb el peu canviat i si al final ells es superen a si mateixos, tots estarem ben satisfets, i no em podreu titllar de catastrofista. Tot i que amb el material que us aporto nio hi ha prou motius per fer-nos una composició de lloc, espero que al final, no de l’apunt sinó de la versió concertant del dia 18, tan “selecte” cast hagi estat a l’alçada de l’òpera. Continua llegint

LA ROH AL CINEMA: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER (vídeo)

El dia 24 de febrer la ROH Covent Garden va transmetre mitjançant la modalitat de moda, l’òpera al cinema, la representació de Der Fliegende Holländer de Richard Wagner, sota la direcció musical de Andris Nelsons i la reposició de la producció de 2009 deguda a Tim Albery.

M’ha semblat imponent el treball de Andris Nelsons al capdavant de la solida orquestra de la ROH, aquest amb algun que altre desajust sense importància, però en una forma envejable, brillant i densa, oferint un rendiment rotund de sonoritats romàntiques. El Cor del Covent Garden no és el que era, sent els senyors els que aguanten el nivell, mentre que elles tenen una tendència a gallinejar.

L’equip vocal, malgrat l’anunci d’un indisposat Peter Rose cantant Daland i un timoner tan aparent físicament com inútil vocalment (Ed Lyon), m’ha semblat potent. Continua llegint

RECITAL DE BRYAN HYMEL A PARIS

Bryan Hymel. Fotografia Dario Costa

Bryan Hymel. Fotografia Dario Acosta

El passat 5 de febrer va tenir lloc a la sala Cortot de Paris un recital del tenor Bryan Hymel el que jo crec que serà el gran tenor dels propers anys, ja que reuneix tot allò que un cantant ha de tenir: veu, tècnica i estil.

No és la primera vegada que Hymel és protagonista d’un apunt a IFL, però és que cada vegada que l’escolto m’agrada més, perquè  el seu cant és més sòlid i segur, sense renunciar a l’expressivitat i l’elegància del fraseig.

En aquest recital integrat per fragments d’òpera francesa el tenor nord-americà fa un repàs a algunes de les àries que integren el seu disc “Heroique” que acaba de sortir publicat. El disc inclou també àries del Verdi francès, Gounod i Bruneau que el tenor no ha cantat en aquest recital que no arriba a tres quart d’hora de durada, mentre que el CD passa dels 70′. Continua llegint

LA PROPERA CITA AMB EL LATVIAN RADIO CHOIR

El proper cap de setmana actuarà a Barcelona el Latvian Radio Choir dins de la temporada del Palau de la Música Catalana i en cicle dedicat al 80è aniversari del compositor Arvo Pärt, si bé els concerts tindran lloc a la Basílica de Santa Maria del Pi, ja que una de els característiques d’aquest  cor formidable és el joc que estableix amb les ressonàncies que també s’obtenen amb les acústiques i les reverberacions de les esglésies que en tants casos juguen en contra i que l’imponent cor letó les fa el seu gran aliat. Continua llegint

LICEU: PRESENTACIÓ DE LA NOVA TEMPORADA 2015/2016

liceu-2015-2016 (2)

Ahir pel matí es va presentar a la premsa i per la tarda a les associacions vinculades al teatre, la temporada 2015/2016 del Gran Teatre del Liceu, una temporada totalment assumida per la direcció del teatre, però com és lògic en programacions fetes amb anys d’anticipació, encara amb molts trets de la gestió artística anterior.
Una temporada amb voluntat d’agradar a tothom, quelcom que és una tasca quasi bé impossible ja que es tracta de discernir sobre gustos, de cantants, de directors, de produccions, res per tant diferent a totes les altres temporades de tots els teatres d’òpera que admirem i seguim amb atenció, curiositat o fins i tot enveja, enveja que de ben segur provocarà la del Liceu a tots aquells que no la puguin gaudir.

Continua llegint

27 DE FEBRER 1935-2015: PER MOLTS ANYS MIRELLA O EL SEU PAS PEL LICEU

El 27 de febrer de 1935 naixia a Modena Mirella Fregni, ara mundialment coneguda com a Mirella Freni, una de les sopranos imprescindibles de la segona meitat segle XX, per tant avui fa 80 anys. Per molts anys Mirella!

Fer aquest apunt ha estat una satisfacció immensa per molts motius. Em va esperonar un infernemlandaire llunyà que sent per Freni una profunda admiració, però ja feia dies que em rondava pel cap després d’haver fet aquell altre apunt també esperonat per un jove seguidor del blog i dedicat al baríton Sherill Milnes, pero Freni va deixar en el Liceu una petjada molt més profunda que la del baríton nord-americà ja que des de 1982, i obviaré el seu espectacular debut l’any 1971 ja que va troigar 11 anys a tornar,  fins el 1993 que va fer la seva darrera funció operística, va tenir una intensa relació amb el teatre i el seu públic, que com podreu comprovar embogíem. De la Freni el liceu es va perdre la seva primera etapa de lírica pura, però varem tenir la gran fortuna de gaudir moltíssim la seva esplèndida maduresa. Continua llegint

AIDA A LA SCALA (Lewis-Rachvelishvili-Sartori-Gagnidze-Salminen-Colombara;Stein-Mehta) vídeo


Aquesta Aida que us presento avui provinent de la Scala de Milà, en altre temps temple verdià per excel·lència, és la fidel imatge de la realitat operística dels nostres dies.

Aida és una òpera preciosa i molt difícil, no cal dir-ho, amb molts referents que ho posen molt complicat als cantants actuals que s’atreveixin amb el repte.

Demà Antonio Pappano s’atreveix a fer una versió de concert (quasi és la millor opció amb una òpera tan fàcil de caure en el Kitsch més tronat) amb Harteros i Kaufmann, quelcom que si és el paradigma del millor cast d’Aida en els nostres dies, vol dir que és millor orientar l’òpera cap a altres repertoris esperant temps millors. Continua llegint

PALAU 100: ORQUESTRA DE CADAQUÉS, ORFEÓ CATALÀ i GIANANDREA NOSEDA

Noseda CadaquésHi ha concerts que no s’entenen i aquest que va tenir lloc ahir al Palau de la Música Catalana dins de la temporada de Palau 100 en va ser un d’ells.

No entenc com un cicle prestigiós pot presentar un concert tan sota mínims.

No entenc com l’Orquestra de Cadaqués va ser tan poc orquestra i no tinc gens clar que si el nivell és el que va mostrar ahir, hagi estat contractada.  Aquest no era un concert on l’orquestra acompanyava, aquest era un concert per  a una gran orquestra, sobretot si forma part d’un cicle de prestigi o si més no amb preus que ho donen a entendre. Continua llegint

TRISTAN UND ISOLDE A NÀPOLS (Kerl-Urmana-Braun-Rasilainen-Milling;Mehta)

Avui us porto l’àudio de la representació de l’òpera Tristan und Isolde que va tenir lloc diumenge passat al San Carlo de Nàpols, sota la direcció de Zubin Mehta.

El director dirigia el dia abans Aida a Milà i encara no sé com va anar la vessant verdiana d’aquest tour de force, però el que si us puc assegurar és que la direcció d’aquest passional i enardit Tristan und Isolde no sembla pas la d’un quasi  octogenari. Hom podria imaginar que Mehta dirigiria una versió més pausada i contemplativa, més reposada, però no aquesta, deixeu-me dir jovial versió, tota ella explosiva, quasi desbordant i per tant no és d’estranyar l’entusiasme del públic napolità al finalitzar i en cada inici d’acte, dedicat a ell, que per altra part debutava amb en les temporades del San Carlo. Continua llegint

LA IMATGE LICEU: UN BALLO IN MASCHERA

IMG_20141204_155053

La recuperació del Liceu o potser seria millor dir la imatge del Liceu per a la ciutadania, una vegada el teatre va passar a ser gestionat per les administracions públiques, no va ser ni immediata, ni fàcil.

Aquell eslògan del Liceu de tots que va ser el leitmotiv de la reconstrucció després del segon incendi, es va anar consolidant a empentes i rodolons.

No ho sabrem mai tot el que va envoltar aquell incendi, però amb la destrucció de l’entranyable segon Liceu, les administracions van tenir l’oportunitat definitiva de fer cau i net, desempallegar-se de tots els estigmes que el vell teatre portava associats malgrat que des de 1981 el gestionessin i el mantinguessin les administracions públiques, i els antics propietaris continuessin mantenint privilegis pactats en la “cessió”. Continua llegint

L’OCCASIONE FA IL LADRO TORNA A SARRIÀ

Aquest cap de setmana torna L’occasione fa il ladro, la deliciosa farsa de Gioachino Rossini, al Teatre de Sarrià de la mà del Amics de l’òpera de Sarrià. Avui a les 6 de la tarda teniu la darrera oportunitat aquesta temporada.

El mes de maig del 2014, abans de fer la reforma de l’acollidor Teatre de Sarrià, varem veure aquesta farsa  de la que vaig fer el corresponent apunt, entusiasta per la fantàstica iniciativa.

Ara torna el mateix títol si bé podríem dir que la producció és nova, ja que tant l’espai escènic, com el vestuari han canviat, així com els protagonistes principals i el pianista del grup instrumental, un quartet de corda i el piano.

La música de Rossini tot i està parlant d’una farsa, d’un petit joiell com aquest, és tan bella com difícil, per la necessària i imprescindible transparència que necessita el seu discurs, ja sigui musical com vocal. Continua llegint

LA TEMPORADA 2015/2016 DEL METROPOLITAN OPERA HOUSE

MET 2015_2016

Avui us presento la temporada 2015/2016 del Metropolitan Opera House de Nova York, una temporada amb 25 òperes i un únic recital amb la soprano Anna Netrebko cantant obres de Rimsky Korsakov i Txaikovski.

Amb 25 òperes hom podria creure que el teatre novaiorquès abraça tots els repertoris, però Peter Gelb amb uns resultats en les darreres temporades que no són els esperats, sembla que hagi optat per no arriscar gaire i oferir una temporada fàcil, desequilibrada i  intentaré explicar els motius i farcida de molts noms, però no tots.

La temporada és clarament italiana 18 dels 25 títols són italians, 6 títols de l’àrea germànica incloent Le nozze di Figaro i 1 títol del repertori francès. Cap títol de l’àrea anglosaxona i cap títol de l’àrea eslava, imperdonable! Continua llegint

EL CASTELL DE BARBABLAVA (Michael-Petrenko;Trelinski-Gergiev) vídeo

I avui la segona part del doble programa que dissabte passat varem gaudir amb tanta intensitat al cinema, de la temporada 2014/2015 del Metropolitan de Nova York.

El Castell de Barbablava va ser per a mi la gran perla tot i tenir uns cantants més limitats que l’espectacular Iolanta amb una parella de difícil superació, en canvi l’òpera de Bartók, la meravellosa òpera de Bartók, comptava en el dos únics protagonistes, amb bons cantants però amb unes limitacions tècniques, ja fos de registre o entonació, que van quedar àmpliament superades i oblidades per la imponent interpretació acompanyada per una estratosfèrica orquestra dirigida magistralment per Gergiev, i per una producció, ara sí, colpidora i de gran impacta teatral per la capacitat que té de inquietar i mantenir-nos immersos  amb el cor en un puny des de que s’alça el teló abans d’escoltar el pròleg parlat, en el MET per una veu veritablement misteriosa, profunda i tètrica, i ens tornem a trobar en el bosc de la Iolanta però allunyats d’aquell final feliç amb el darrer cop d’ull que acaba sent un cop de puny que si no fos per l’entreacte preceptiu enllaça a la perfecció, perquè talment Trelinski converteix el Rei René amb el Duc Barbablava i quan aquest li diu a Judith “Ja hem arribat. Finalment pots contemplar el castell de Barbablava. No és alegre com la casa del teu pare. Vens Judith?” Ens fa entendre que la visió recuperada de Iolanta, ara Judith, serà el vehicle de la seva mort. El jardi del pare (en la producció de Trelinski era el mateix bosc que ella no veia però imaginava bellíssim, ara és fascinant i tenebrós, ple de secrets terribles, els pitjors secrets, els que tots guardem dins nostra. Em sembla una solució excel·lent.

Continua llegint

IOLANTA (Netrebko-Beczala-Markov;Trelinski-Gergiev) vídeo

Avui tornem a la Iolanta del MET, bona senyal!, pensareu molts i teniu raons per pensar-ho.

Tots els que no vareu poder veure-la als cinemes estareu contents, i els que ja la varem veure ara estarem més a l’aguait de la multitud de picades d’ullet, missatges amagats i claus per obrir portes (mai més ben dit) que el muntatge de Trelinski en reserva, sobretot una vegada es veu la segona part d’aquesta història, que no és altra que El Castell de Barbablava que tindreu a disposició demà.

Pel que fa a les veus i a la direcció musical em remeto al que vaig dir-vos a l’apunt de diumenge passat Continua llegint

LICEU: A UN MES VISTA, UN TRISTAN UND ISOLDE SENSE CANTANTS

liceuT&I (2)

Aquest planell que encapçala l’apunt extret de la pàgina web del Gran Teatre del Liceu ens mostra l’ocupació a dia d’avui (18/02/2015) i quan queda exactament un mes, per la versió de concert de Tristan uns Isolde que ens oferiran l’Orquestra del Teatre Mariinski de San Petersburg sota la direcció de Valery Gergiev el marc de les temporades 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu i de Ibercamera, en una col·laboració interessant que no estaria gens malament que es produís més sovint, si bé caldrà tenir present el següent: Continua llegint

LA MÉDÉE DE CHARPENTIER AMB MAGDALENA KOZENÁ I ANDREA MARCON (vídeo)

Encara  dins el marc de les excel·lents representacions de Norma al Liceu, avui us porto la Médée de Marc-Antoine Charpentier, que podríem situar, com totes les altres obres que tenen el personatge de Medea com a protagonista, com un antecedent de la sacerdotessa belliniana.

Insistint després de Les Fêtes Vénitiennes de Campra, en el repertori barroc francès i aprofitant que l’única tragèdia liríca de Charpentier es va representar a Basilea durant el mes de gener passat, sota la direcció de Andrea Marcon al capdavant de La Cetra, l’orquestra barroca de Basilea, he cregut que us interessaria la proposta, sobretot perquè la protagonista és la mezzosoprano Magdalena Kožená, i ja us dic que la seva intensa interpretació paga molt la pena, per la intensitat dramàtica de la composició del seu personatge, amb un treball psicològic colpidor i una interpretació vocal plena i meravellosa. Continua llegint

LICEU, temporada 2014/2015: NORMA (2)

No les tenia totes amb aquesta Norma, potser per això la sorpresa ha estat majúscula.

No us parlaré de la direcció del mestre Palumbo, ja que per a mi no ha millorat el que ja us havia dit fa una setmana, tampoc us parlaré de l’orquestra, ja que després d’una setmana continua fent unes errades injustificables i sent incapaç de mantenir durant tota la representació un so homogeni, ja no dic ni tan sols bonic, i tampoc us parlaré del Cor ja que no ha variat la correcció de fa una setmana.

Pel que fa a la producció, vista des d’una perspectiva frontal, millora alguns aspectes, però és un treball teatral pla i antic, potser és el millor per una òpera com Norma on el que cal és que el protagonisme recaigui en les veus, per tant sobrava aquell carro gegant que com algú ha dit, semblava un carretó gegant de hipermecat, mentre que el vestuari òbviament continuava sent tan horrorós, i és cert com deia bocachete a l’apunt del primer repartiment, que hi ha moments del disseny de llums que es crea un bon i suggeridor clima escènic. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: IOLANTA i EL CASTELL DE BARBABLAVA

Magnífic programa doble el que està oferint el MET en el que significa l’estrena de la darrera òpera de Txaikovski en el teatre novaiorquès.

No hi pot haver dues òperes més antagòniques que Iolanta i El Castell de Barbablava, i en canvi el director polonès Mariusz Trelinski va rebre l’encàrrec del MET de fer una producció per aquest programa doble, i lluny de proposar dos mons ben diferenciats, Trelinski juga amb paral·lelismes impossibles, picades d’ullet entre una i l’altra, inquietants imatges i ambients més propers a l’estat mental dels protagonistes que a espais físics reals. Continua llegint