LA FLEUR ÉS LA DE JONAS KAUFMANN

Jonas Kaufmann com a Don José al MET Foto Met Opera / Ken Howard

Jonas Kaufmann com a Don José al MET Foto Met Opera / Ken Howard

Jonas Kaufmann, el tenor número 10 dels 12 proposats ha estat el guanyador amb 54 tries de les 335 aconseguides en aquest apunt, que com ja preveia i malgrat deixar un espai més curt de temps que l’habitual, ha estat molt visitat i participat.

Sempre que apareix el tenor alemany succeeix quelcom similar, i si com és en aquest cas, l’enfrontem amb dos pesos pesants de les enfervorides fidelitats operístiques com són el número 11 i el numero 1, segon i tercer més triats, seguit del 6, a una certa distància, ja tenim la lluita i la participació garantida. Continua llegint

LICEU 2015/2016: LES LLÀGRIMES MÉS ENLLÀ DE L’EMOCIÓ

La temporada 2015/2016 del Liceu, aquella que ha d’emocionar segons el eslògan que l’equip de màrqueting del teatre ha llençat com a reclam, ha provocat les primeres llàgrimes abans de començar. Llàgrimes de decepció, de desencís, de ràbia fins i tot per tots aquells que hauran de deixar els abonaments que gaudien després de molts anys d’absoluta fidelitat, ja que la necessària reforma de zones i tarifes els ha massacrat en un moment econòmic especialment sensible i que com acostuma a passar acabem pagant els mateixos de sempre. Continua llegint

IFL TOURS: 3 PROPOSTES PER GAUDIR DE LA SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2015

SV2015_3103-page-001

Ens plau molt que la tercera proposta viatgera que us oferim sigui liederística tot aprofitant que la Schubertíada de Vilabertran en l’edició 2015 ha canviat el format, concentrant tota l’activitat en 10 dies consecutius, del 20 al 29 d’agost, en lloc dels tres cap de setmana com era habitual, cosa que ens facilita l’assistència i ens permet alhora oferir tres productes molt interessants que també comptaran amb una activitat cultural i gastronòmica paral·lela.

SCHUBERTIADA – VILABERTRAN

Les Schubertíades eren originàriament unes reunions d’amics de Franz Schubert integrades per músics, pintors, poetes i melòmans que es reunien a Viena per conèixer i gaudir de les obres del seu amic i les d’altres compositors i poetes del moment. Organitzaven també excursions pels bells boscos i compartien llargues sessions de lectura en què comentaven les obres dels grans poetes com Goethe, Heine, Schlegel i altres i sempre s’acabava fent música, ja que el mateix Schubert cantava per a ells i interpretava al piano les seves obres a mesura que les anava creant.

Després de la prematura desaparició del genial compositor, els seus amics conservaren la costum i seguiren reunint-se per retre culte a aquesta música que els era tan estimada i pròxima. Amb el pas dels anys, les Schubertíades es van anar espaiant i quedaren pràcticament reduïdes a les que organitzava a Viena la benemèrita Associació d’Amics de Franz Schubert, amb motiu dels aniversaris del naixement i la mort del compositor.

Però als anys setanta, i coincidint amb un redescobriment mundial de la rica i variada obra de Schubert i del seu extraordinari interès, s’organitzà al poblet austríac de Hohenehms una Schubertíada anual, l’èxit immediat de la qual obligà a traslladar-la a la ciutat de Feldkirch, de major estructura musical i hotelera, capaç d’absorbir la gran expectació que havia despertat.

A partir d’aquí, la idea s’ha anat estenent per diversos països fins arribar a Vilabertran el 1992. Continua llegint

TRIANT UNA “FLEUR”

clavell

Torna la tria a IFL i amb motiu de la imminent representació de Carmen al Gran Teatre del Liceu m’ha semblat interessant triar la versió que us agradi més de “La fleur que tu m’avais jetée“, la cèlebre ària que canta Don José al segon acte de l’òpera.

Us proposo 12 versions, de les quals vosaltres podreu triar-ne 4.

Teniu temps fins la propera mitjanit de dissabte a diumenge, és a dir, el darrer dia per triar serà el dissabte 18 d’abril. Continua llegint

LANG LANG RECITAL A MOSCOU: BACH-TXAIKOVSKI-CHOPIN (vídeo)

 

Avui el protagonista és el pianista xinés Lang Lang, que el passat 7 d’abril, el mateix dia que a Poissy tenia lloc l’Orfeo ed Euridice que va protagonitzar l’apunt d’ahir, va fer un recital a la Sala Txaikovski de Moscou, interpretant obres de Bach, Txaikovski i Chopin.

No sempre m’emociona Lang Lang, però sempre m’admira, que són dues coses ben diferents. No hi ha dubte que davant de l’allau de música que és capaç de processar i interpretar amb espectacular precisió hom no pot quedar impassible, però la frontera que cal traspassar per arribar a emocionar és tan subtil com a vegades infranquejable. Continua llegint

ORFEO ED EURIDICE DE GLUCK (Fagioli-Hartelis-de Negri-Equilbey) Vídeo

El 29 de novembre de 2013 (com passa el temps!) vaig publicar l’apunt EL FABULÓS ORFEO DE FRANCO FAGIOLI, amb els mateixos intèrprets de l’apunt que us presento avui, amb la diferència que ha transcorregut un any i mig, i que la versió d’avui és en suport videogràfic, i per això he volgut repetir un apunt amb una obra i uns intèrprets idèntics, tot i que qualsevol aparició del contralt més que contratenor, argentí és un motiu de rebombori generalitzat. Continua llegint

AMICS DE L’ÒPERA DE SARRIÀ: LE CINESI DE MANUEL GARCÍA

Els Amics de l’Òpera de Sarrià en pocs mesos d’activitat han sorprès a tothom amb una programació original, brillant i arriscada que capgira tot el que s’havia fet fins ara a Barcelona i demostra com diu l’eslògan d’una de les formacions polítiques de moda que SI ES POT: Es pot si hi ha imaginació, es pot si hi ha il·lusió, es pot si hi han idees, es pot si hi ha professionals i encara es podria més si tinguessin més recursos, per tant tot el que sigui ajudar-los serà benvingut, perquè de talent i d’idees en van ben farcits.

Aquest cap de setmana programen una autèntica raresa, “Le Cinesi“, la darrera òpera Manuel García, el tenor, compositor, empresari, mestre de cantants i el progenitor d’una nissaga d’il·lustres cantants que van fer història. Continua llegint

LA ROH AL CINEMA: RISE AND FALL OF THE CITY OF MAHAGONNY

Una de les noves produccions més esperades de la temporada 2014/2015 de la ROH londinenca era l’òpera Rise and Fall of the City of Mahagonny (Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, és a dir Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny), una obra sempre difícil de portar en escena, ja sigui en l’àmbit del teatre musical o en l’operístic, ja que l’obra de Weill i Brecht és complexa per a veus no líriques degut a la gran  orquestració requerida, i per altre part les veus habituades, educades i impostades en l’àmbit líric semblen encotillades en uns personatges i situacions més propers al cabaret berlinès o si voleu al Broadway novaiorquès.

Una de les dificultats en la interpretació rau en el permanent anar i venir del declamat o Sprechgesang i el cant líric i impostat, quelcom que no totes les veus són capaces de fer. La dificultat rau en saber adequar-se a l’estil, quelcom que és més difícil del que podria semblar. Continua llegint

LICEU: PETER BURIAN PLEGA O EL FAN PLEGAR

Petter Burian. Foto Antoni Bofill/Gran Teatre del Liceu

Peter Burian. Foto Antoni Bofill/Gran Teatre del Liceu

Abans d’ahir es va saber que el fins ara director del Cor del Gran Teatre del Liceu, l’austríac Peter Burian plegava per raons personals i marxava, mentre no es trobi un substitut, Conxita García, la que teòricament era l’ajudant del senyor Burian, com també ho havia estat del mestre José Luis Basso,  es farà càrrec del Cor.

Que després de nou mesos de treballar amb el Cor i després d’una mica més d’un any d’anunciar-se el nomenament, plegui i que les causes siguin personals i familiars, fa mala espina, però seria plausible si no fos que que fa temps que la “rumorologia” deia que sort de la Conxita García que feia tota la feina i assumia la responsabilitat, a l’ombra, perquè el mestre Burian no acabava de funcionar, per dir-ho de manera elegant. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

LA CRÒNICA DEL FESTTAGE 2015: BARENBOIM DIRIGEIX PARSIFAL, LA WEST-EASTERN DIVAN ORCHESTRA i TANNHÄUSER

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Em plau molt publicar la crònica artística de les dues òperes i el concert que varen tenir lloc entre el divendres i el diumenge passat en el marc del Festtage 2015 que es celebra cada any a Berlín, i que com tots sabeu va ser el destí escollit en el primer viatge proposat per IFL, viatge que espero tingui una fructífera continuïtat i per això la Núria i jo ja estem treballant en noves i interessants propostes que us anirem presentant a partir d’ara.

Per raons personals que ara no venen al cas, jo no els vaig poder acompanyar com estava previst i com m’hagués agradat, i he d’agrair públicament a la Marga que acceptés la proposició que vaig fer-li per substituir-me. Substitució que lògicament incloïa l’apunt corresponent, que estic segur que tots els infernemlandaires estaven esperant.

Muchas gracias Marga!

Abans de llegir-lo m’imaginava que m’havia perdut un gran viatge, després de llegir l’excel·lent crònica, ho constato amb satisfacció.

PARSIFAL – STAATSOPER IM SCHILLER THEATER (3 ABRIL 2015) Continua llegint

LA MISSA EN SI MENOR SEGONS GARDINER A LA PHILHARMONIE DE PARÍS (vídeo)

És l’únic que ens faltava a IFL, el vídeo de la Missa en Si menor de J.S.Bach dirigida per John Eliot Gardiner, ja que no crec que hi hagin tants apunts dedicats a una obra i versió al blog:

Ara toca el format que encara no teníem, el vídeo, i l’ocasió la tenim gràcies a la transmissió que el canal mezzo va fer en obert,  d’aquesta obra cabdal en la que crec no exagerar si dic que es tracta de la versió de referència i que va tenir lloc el Divendres Sant a la nova i espectacular sala Philharmonie de París. Continua llegint

LA PRIMERA ELEKTRA DE NINA STEMME

De la mateixa manera que la seva primera Salome al Liceu ningú hagués dit que debutava en el rol, tot i que després ha demostrat que el millorava, Nina Stemme ha fet front a la seva primera Elektra a l’Òpera de Viena, amb un domini del rol aclaparador, cosa que no vol dir que en properes produccions no es superi, però si el debut ja és així no hi ha cap dubte que ella, al costat i amb el permís de Theorin, Herlitzius, Goerke i la sorprenent Angela Brimberg, està destinada a ser un referent en aquest rol.

És una llàstima que el debut d’aquesta nova producció vienesa no hagi comptat amb un director més talentós, ja que amb una orquestra com la de la Staatsoper i un tercet protagonista d’alçada, el finès Mikko Franck no aconsegueix, tot i la correcció del seu treball, excel·lir. Penso amb el podria haver estat amb Thielemann Continua llegint

BONA PASQUA AMB LA WEST-EASTERN DIVAN ORCHERSTRA I DANIEL BARENBOIM (vídeo)

Qualsevol concert de la West-Eastern Divan Orchestra sempre porta associat un plus d’excepcionalitat extra musical, el propi projecte de Daniel Barenboim és una demostració excepcional d’alló que tots desitjaríem normal i que la tossuderia fanàtica es resisteix a satisfer la voluntat d’aquests joves músics àrabs i jueus, units per fer música i clamar al món fent música, que tot és possible.

Ahir dissabte la West-Eastern Divan Orchestra va actuar a la sala Philharmonie de Berlín i he llegit que amb gran èxit. Esperem que infernemlandaires que hi varen anar ens en facin cinc cèntims, però mentrestant m’ha semblat que el concert que varen fer aquest estiu passat en el marc dels PROMS londinencs eraa una felicitació excel·lent de bona Pasqua per a tots els que m’honoreu amb les vostres visites. Continua llegint

J.S.BACH: “Johannes-Passion” segons RENÉ JACOBS

Passió segons Sant Joan Jacobs Berlín (2)

Ahir tenia lloc a la sala Philharmonie de Berlín, mentre al Teatre Schiller es representava el Parsifal infernemlander, un concert amb la impressionant Akademie für Alte Musik Berlin i l’imponent RIAS Kammerchor, dirigits per René Jacobs en el que es va erigir una de les catedrals musicals per excel·lència, la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach.

René Jacobs és un especialista, un investigador, un filòleg musical que posseeix entre altres virtuts la de fer percebre la música original com si fos música nova. Per a aquest concert va triar la versió de l’obra de 1724, la primera de les quatre versions que el mateix Bach ens va deixar, potser més austera i sense la magnificència del gran coral final de la darrera versió,  però indiscutiblement bella, sobretot perquè Jacobs extrau tota la profunditat que aquesta música té i la transmet amb emotivitat, lluny de les fredors asèptiques d’altres directors que interpreten a Bach amb pretensions històriques i resultats plans i sense esma, sense drama, sense emoció  i el que és més trist, sense “passió”. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A BADEN-BADEN 2015: HAITINK I FAUST INTERPRETEN BEETHOVEN

Avui anem de Lucerna a Baden-Baden per assistir dins el seu Festival de Pasqua, a un concert dedicat a Ludwig van Beethoven, amb dues obres quasi diria que convencionals si no fos per la bella excepcionalitat de la proposta, amb el concert per a violí i orquestra i la sisena simfonia, l’anomenada pastoral, amb la prodigiosa i poderosa Berliner Philharmoniker dirigida pel degà (l’Olympia em fa saber amb encert que el degà dels directors és el francès Georges Prêtre, Waziers 14 d’agost de 1924) dels directors actuals, l’holandès Bernard Haitink (Àmsterdam 4 de març de 1929), i amb la violinista alemanya Isabelle Faust com a magnífica solista per interpretar el concert que enceta el programa. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A LUCERNA 2015: STABAT MATER DE DVORÁK (Wall-Fujimura-Elsner-Li;Jansons) vídeo

Seguint el “pelegrinatge” dels festivals de Pasqua avui ens aturem a Lucerna on el passat 28 de març el director letó Maris Jansons es va fer càrrec del bellíssim Stabat Mater de Antonin Dvorák, al capdavant de la Symphonieorchester und Chor des Bayerischen Rundfunks, i amb quartet de solistes només correcte, que ens allunya de l’excel·lència del rèquiem salzburgués, protagonista de l’apunt d’ahir.

Jansons compta amb una orquestra i un cor fenomenals per defensar la inspirada i apassionada obra de Dvorák, que també com el Rèquiem verdià mira més al teatre que a l’església, però que Jansons amb vigorosa precisió controla amb molta autoritat, imposant amb un treball molt equilibrat, la seducció sonora i melòdica, si bé no pot aconseguir una resposta dels solistes al mateix nivell, ja que segurament no estem parlant de nivells comparables, ja que els timbres són massa emfàtics i artificials, amb la qual cosa la interpretació perd l’espontaneïtat i la senzillesa que seria ideal. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: REQUIEM DE VERDI (Monastyrska-Rachvelishvili-Kaufmann-Abdrazakov;Thielemann)

OFS_vorpros-2015_2nd_web-page-001

Avui una de les perles d’aquesta Setmana Santa 2015, la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi amb un quartet solista estel·lar, la Staatskapelle de Dresden, el Cor de la Bayerischen Rundfunks i Christian Thielemann dirigint.

Com acostuma a passar quan s’espera molt una cosa, és probable que us acabi decebent una mica, molt o potser gens, hi haurà qui dirà que li manca italianitat, de fet no hi ha ningú sobre l’escenari que en sigui d’italià, però jo he trobat en mig de totes les peques que segurament pot tenir aquesta versió, coses bellíssimes de direcció i de cant, detalls de qualitat en els duos soprano/mezzo, a banda dels habituals refilats kaufmannians. Continua llegint

CONCERT DE BELCANTO AL CARNEGIE HALL (DiDonato-Brownlee-Claycomb)

The Philadelphia Orchestra with conductor Maurizio Benini, Laura Claycomb, Joyce DiDonato and Lawrence Brownlee (Richard Termine)

The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini, amb Laura Claycomb, Joyce DiDonato i Lawrence Brownlee (Fotografia Richard Termine)

Avui us porto un concert belcantista que va tenir lloc el passat 18 de març al Carnegie Hall de Nova York i que va  tenir com a protagonistes a la mezzosoprano Joyce DiDonato, la soprano Laura Claycomb i el tenor Lawrence Brownlee, acompanyats per la prestigiosa The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini.

Inicialment la soprano prevista tenia que ser Nicole Cabell, però una malaltia la va apartar del projecte i va ser substituïda per Laura Claycomb, que tot i no ser res de l’altre dijous, crec que hi sortim guanyant. Continua llegint

PARSIFAL A BERLÍN (Schager-Pape-Kampe-Koch-Tómasson-Hölle;Barenboim)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres vinent un grup de infernemlandaires, entre els quals lamentablement no hi podré ser, assistirà al Teatre Schiller de Berlín a la tercera representació de les 6 previstes de la nova producció de Parsifal, dirigida musicalment per Daniel Barenboim i amb una proposta escènica del sempre polèmic i estimulant Dmitri Tcherniakov

Com que la Marga ens farà una crònica fantàstica jo em limitaré avui a deixar-vos, a part de les fotografies del muntatge amb imatges que ens remeten irremeiablement a altres muntatges del director rus, amb l’àudio de la primera representació, la que va tenir lloc dissabte 28 i en la que la soprano Anja Kampe va tenir un accident vocal en mig del gran duo amb Parsifal que la va fer patir molt fins al final d’acte. Com que us deixo l’àudio per escoltar de tota l’escena,apreciareu al final unes protestes que suposo que van dirigides a Tcherniakov, en qualsevol cas Kampe comença de manera espectacular i es trenca… Continua llegint