SIMON RATTLE DIRIGEIX DAS RHEINGOLD A MUNICH

Divendres 24 d’abril va tenir lloc a la sala Hercules de la Residenz muniquesa una concert de l’Orquestra de la Radio Bavaresa sota la direcció de Simon Rattle amb el proleg de la Tetralogia, Das Rheingold en el programa.

L’ocasió ha servit per aplegar en la nodrida nòmina de cantants a algunes de les veus wagnerianes del moment, encapçales per el Wotan de Michael Volle, que no tinc molt clar si aquest rol esdevindrà en els propers anys un dels més sovintejats de la seva agenda, ja que per a mi encara li falta el punt de supèrbia vocal que han de tenir els Wotan que volen deixar petjada, al costat de veus tan experimentades com l’excel·lent Fricka d’Elisabeth Kulman, la Freia d’Anette Dasch, sense cap mena de dubte el rol que li escau millor a les possibilitats d’aquesta cantant excessivament valorada o l’experimentada Erda de Janina Baechle, tot i que mancada de les cavernoses sonoritats que serien desitjables, al costat del sibil·lí Loge de Burkhard Ulrich, el magnífic Alberich de Tomasz Konieczny, o els contundents gegants de Rose i encara i sobretot, Halfvarson. Continua llegint

MEDEA DE CHERUBINI A GINEBRA (Deshorties-Carè-Doronzio-Okulitch-Mingardo;Loy-Letonja) vídeo

Atenció amics, avui de manera inesperada tot i estar advertit per Agnès que em va dir que estigués atent a aquesta transmissió us ofereixo aquest vídeo de la transmissió que va tenir lloc al Gran Theatre de Ginebra abans d’ahir de la Medea de Cherubini en la versió italiana de Carlo Zangarini.

Aquesta magnífica i intensa producció de Christof Loy va ser pensada per a Jennifer Larmore que ja fa un parell d’anys va treballar amb el director alemany en una notabilíssima i sorprenent Lady Macbeth verdiana i ara en un nou repte de la cantat nord-americana  feia front a un dels rols més temibles del repertori, però una traqueïtis deu dies abans de l’estrena va apartar a la cantant del projecte, sent substituïda per la soprano canadenca Alexandra Deshorties i quedant-nos amb les ganes de saber com Larmore interpretaria el dramàtic rol.

La substitució ha resultat un esdeveniment extraordinari gràcies a la gran interpretació, grandiosa diria jo, d’un sentit i una intensitat dramàtica absolutament colpidora.La gran interpretació de Deshorties és d’una dimensió tràgica que no pot deixar indiferent a ningú, amb una expressivitat en el recitatius i en els passatges cantats que forçosament ens ha de fer pensar en Callas. Vocalment li manca una mica més de registre greu per ser una veritable soprano dramàtica, però és tal la força que atorga al rol, que pocs retrets es poden fer davant d’aquesta exhibició interpretativa d’extenuants i brillants resultats. Continua llegint

EL STABAT MATER DE PERGOLESI (Jaroussky-Barath;Stutzmann) vídeo

Avui l’apunt ens porta una de les obres més meravelloses de tota la història de la música, el Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi en la bellíssima versió dirigida per la contralt i directora francesa Nathalie Stutzmann al capdavant de la formació Orfeo 55 i amb la jove soprano hongaresa Emöke Barathuna i el contratenor francès Philippe Jaroussky en les parts vocals.

El concert, amb una realització televisiva espectacular, va tenir lloc el 22 de març passat a la Chapelle de la Trinité del Castell de Fontainebleau. Continua llegint

IBERCAMERA 2015/2016: GRANS ORQUESTRES

Avui al migdia s’ha presentat a l’Auditori de Barcelona, amb la presència de Joaquim Garrigosa, director de l’equipament barceloní i Josep Maria Prat, president d’Ibercamera, la temporada 2015/2016 de les grans orquestres a L’Auditori, en el maridatge que el cicle privat degà de la ciutat fa anys que manté amb l’equipament musical, la sala que segons el Sr. Garrigosa i el Sr. Prat, reuneix les condicions ideals per presentar les grans orquestres simfòniques a Barcelona, una afirmació tan obvia i contundent que cal interpretar com una subtil crítica a l’altre gran cicle simfònic de la ciutat, el que té lloc al Palau de la Música i que malgrat la luxosa oferta que presenta any rere anys, ha de lluitar amb les pèssimes condicions acústiques d’una sala poc propicia per a segons quins repertoris i sobretot per a les grans formacions orquestral i els seus directors, incapaços d’enquibir tot el so que són capaces d’emetre en una sala que en cap cas es va pensar per aquests afers o condicions actuals d’oferir la música simfònica.

La temporada 2015/2016 es caracteritza com sempre per la fidelitat a formacions, intèrprets i directors que són marca de la casa (Ibercamera), i per tant una temporada més gaudirem de Nott, Harding, Gergiev o Fischer dirigir, mentre que comptarem una vegada més amb la imprescindible Maria Joao Pires. Continua llegint

TANCREDI A LAUSANA (Bonitatibus-Pratt-Shi-Golossov;Dantone)

Avui us porto la versió de la bellíssima òpera de Rossini, Tancredi, en la versió que Ottavio Dantone va dirigir el mes passat a Lausana, amb la mezzosoprano (es necessita una contralt) Anna Bonitatibus com a protagonista i l’excel·lent Jessica Pratt com Amenaide, en un moment esclatant de la seva carrera.

El tenor xinés Yijie Shi canta el rol d’Argirio, mentre que Daniel Golossov defensa amb simple correcció el rol d’Orbazzano; i Camille Merckx i Mashal Arman no passen d’una discreció anodina. Continua llegint

EL QUINTET LA TRUITA DE SCHUBERT (Capuçon-Caussé-Moreau-Posch-Kadouch) vídeo

Renaud Capucon, violí - Gérard Caussé, viola -  Edgar Moreau, violoncel -   Alois Posch, contrabaix i  David Kadouch, piano.

Renaud Capucon, violí – Gérard Caussé, viola – Edgar Moreau, violoncel – Alois Posch, contrabaix i David Kadouch, piano.

Avui l’apunt és deliciós i breu, ja que us ofereixo el quintet en la major que Franz Schubert va escriure l’any 1819 i publicat deu anys més tard.

El nom per el qual és conegut (La Truita) prové del quart moviment, en el que Schubert utilitza el tema melòdic del seu lied “Die Forelle” per fer-ne un seguit de variacions que van acabar per batejar el meravellós quintet, quintet que utilitza de manera excepcional el contrabaix, instrument que quasi sempre és injustament exclòs dels quintets de corda que acostumen a utilitzar dos violins. Continua llegint

FESTTAGE BERLÍN 2015: PARSIFAL (Koch, Pape, Schager, Kampe, Tómasson;Tcherniakov, Barenboim) vídeo

Parsifal Tcherniakov Schager-Pape-Kampe

El dia 30 de març vaig publicar l’àudio de la primera representació de l’òpera Parsifal del Festtage de Berlín 2015 i avui publico el vídeo de la darrera representació d’aquesta nova i discutida producció del director rus Dmitri Tcherniakov que va tenir lloc el 18 d’abril. Com bé sabeu aquesta producció va ser comentada per la Marga, en la magnífica crònica artística que ens va fer del primer viatge que va fer IFL Tours.

Amb els lògics matisos que comporta una representació diferent, encara que es tracti de la mateixa producció i cantants, estic bàsicament d’acord amb el que es va comentar en el seu moment. Continua llegint

IFL TOURS: SCHUBERTíADA VILABERTRAN 2015 – RECTIFICACIÓ-

Santa_Maria_de_Vilabertran_-_Absis

Us fem saber que hem rectificat una petita errada en la presentació de la proposta de visites addicionals a l’opció A de la Schubertíada 2015 a Vilabertran, que us varem presentar fa 3 dies.

Quan deim que el preu inclou, es mencionaven les visites de la opció B, ara ja ho hem canviat, però també us ho fem saber en quest apunt per tal de que no passi desapercebut.

El preu de l’opció A inclou Continua llegint

LA FLEUR ÉS LA DE JONAS KAUFMANN

Jonas Kaufmann com a Don José al MET Foto Met Opera / Ken Howard

Jonas Kaufmann com a Don José al MET Foto Met Opera / Ken Howard

Jonas Kaufmann, el tenor número 10 dels 12 proposats ha estat el guanyador amb 54 tries de les 335 aconseguides en aquest apunt, que com ja preveia i malgrat deixar un espai més curt de temps que l’habitual, ha estat molt visitat i participat.

Sempre que apareix el tenor alemany succeeix quelcom similar, i si com és en aquest cas, l’enfrontem amb dos pesos pesants de les enfervorides fidelitats operístiques com són el número 11 i el numero 1, segon i tercer més triats, seguit del 6, a una certa distància, ja tenim la lluita i la participació garantida. Continua llegint

LICEU 2015/2016: LES LLÀGRIMES MÉS ENLLÀ DE L’EMOCIÓ

La temporada 2015/2016 del Liceu, aquella que ha d’emocionar segons el eslògan que l’equip de màrqueting del teatre ha llençat com a reclam, ha provocat les primeres llàgrimes abans de començar. Llàgrimes de decepció, de desencís, de ràbia fins i tot per tots aquells que hauran de deixar els abonaments que gaudien després de molts anys d’absoluta fidelitat, ja que la necessària reforma de zones i tarifes els ha massacrat en un moment econòmic especialment sensible i que com acostuma a passar acabem pagant els mateixos de sempre. Continua llegint

IFL TOURS: 3 PROPOSTES PER GAUDIR DE LA SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2015

SV2015_3103-page-001

Ens plau molt que la tercera proposta viatgera que us oferim sigui liederística tot aprofitant que la Schubertíada de Vilabertran en l’edició 2015 ha canviat el format, concentrant tota l’activitat en 10 dies consecutius, del 20 al 29 d’agost, en lloc dels tres cap de setmana com era habitual, cosa que ens facilita l’assistència i ens permet alhora oferir tres productes molt interessants que també comptaran amb una activitat cultural i gastronòmica paral·lela.

SCHUBERTIADA – VILABERTRAN

Les Schubertíades eren originàriament unes reunions d’amics de Franz Schubert integrades per músics, pintors, poetes i melòmans que es reunien a Viena per conèixer i gaudir de les obres del seu amic i les d’altres compositors i poetes del moment. Organitzaven també excursions pels bells boscos i compartien llargues sessions de lectura en què comentaven les obres dels grans poetes com Goethe, Heine, Schlegel i altres i sempre s’acabava fent música, ja que el mateix Schubert cantava per a ells i interpretava al piano les seves obres a mesura que les anava creant.

Després de la prematura desaparició del genial compositor, els seus amics conservaren la costum i seguiren reunint-se per retre culte a aquesta música que els era tan estimada i pròxima. Amb el pas dels anys, les Schubertíades es van anar espaiant i quedaren pràcticament reduïdes a les que organitzava a Viena la benemèrita Associació d’Amics de Franz Schubert, amb motiu dels aniversaris del naixement i la mort del compositor.

Però als anys setanta, i coincidint amb un redescobriment mundial de la rica i variada obra de Schubert i del seu extraordinari interès, s’organitzà al poblet austríac de Hohenehms una Schubertíada anual, l’èxit immediat de la qual obligà a traslladar-la a la ciutat de Feldkirch, de major estructura musical i hotelera, capaç d’absorbir la gran expectació que havia despertat.

A partir d’aquí, la idea s’ha anat estenent per diversos països fins arribar a Vilabertran el 1992. Continua llegint

TRIANT UNA “FLEUR”

clavell

Torna la tria a IFL i amb motiu de la imminent representació de Carmen al Gran Teatre del Liceu m’ha semblat interessant triar la versió que us agradi més de “La fleur que tu m’avais jetée“, la cèlebre ària que canta Don José al segon acte de l’òpera.

Us proposo 12 versions, de les quals vosaltres podreu triar-ne 4.

Teniu temps fins la propera mitjanit de dissabte a diumenge, és a dir, el darrer dia per triar serà el dissabte 18 d’abril. Continua llegint

LANG LANG RECITAL A MOSCOU: BACH-TXAIKOVSKI-CHOPIN (vídeo)

 

Avui el protagonista és el pianista xinés Lang Lang, que el passat 7 d’abril, el mateix dia que a Poissy tenia lloc l’Orfeo ed Euridice que va protagonitzar l’apunt d’ahir, va fer un recital a la Sala Txaikovski de Moscou, interpretant obres de Bach, Txaikovski i Chopin.

No sempre m’emociona Lang Lang, però sempre m’admira, que són dues coses ben diferents. No hi ha dubte que davant de l’allau de música que és capaç de processar i interpretar amb espectacular precisió hom no pot quedar impassible, però la frontera que cal traspassar per arribar a emocionar és tan subtil com a vegades infranquejable. Continua llegint

ORFEO ED EURIDICE DE GLUCK (Fagioli-Hartelis-de Negri-Equilbey) Vídeo

El 29 de novembre de 2013 (com passa el temps!) vaig publicar l’apunt EL FABULÓS ORFEO DE FRANCO FAGIOLI, amb els mateixos intèrprets de l’apunt que us presento avui, amb la diferència que ha transcorregut un any i mig, i que la versió d’avui és en suport videogràfic, i per això he volgut repetir un apunt amb una obra i uns intèrprets idèntics, tot i que qualsevol aparició del contralt més que contratenor, argentí és un motiu de rebombori generalitzat. Continua llegint

AMICS DE L’ÒPERA DE SARRIÀ: LE CINESI DE MANUEL GARCÍA

Els Amics de l’Òpera de Sarrià en pocs mesos d’activitat han sorprès a tothom amb una programació original, brillant i arriscada que capgira tot el que s’havia fet fins ara a Barcelona i demostra com diu l’eslògan d’una de les formacions polítiques de moda que SI ES POT: Es pot si hi ha imaginació, es pot si hi ha il·lusió, es pot si hi han idees, es pot si hi ha professionals i encara es podria més si tinguessin més recursos, per tant tot el que sigui ajudar-los serà benvingut, perquè de talent i d’idees en van ben farcits.

Aquest cap de setmana programen una autèntica raresa, “Le Cinesi“, la darrera òpera Manuel García, el tenor, compositor, empresari, mestre de cantants i el progenitor d’una nissaga d’il·lustres cantants que van fer història. Continua llegint

LA ROH AL CINEMA: RISE AND FALL OF THE CITY OF MAHAGONNY

Una de les noves produccions més esperades de la temporada 2014/2015 de la ROH londinenca era l’òpera Rise and Fall of the City of Mahagonny (Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, és a dir Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny), una obra sempre difícil de portar en escena, ja sigui en l’àmbit del teatre musical o en l’operístic, ja que l’obra de Weill i Brecht és complexa per a veus no líriques degut a la gran  orquestració requerida, i per altre part les veus habituades, educades i impostades en l’àmbit líric semblen encotillades en uns personatges i situacions més propers al cabaret berlinès o si voleu al Broadway novaiorquès.

Una de les dificultats en la interpretació rau en el permanent anar i venir del declamat o Sprechgesang i el cant líric i impostat, quelcom que no totes les veus són capaces de fer. La dificultat rau en saber adequar-se a l’estil, quelcom que és més difícil del que podria semblar. Continua llegint

LICEU: PETER BURIAN PLEGA O EL FAN PLEGAR

Petter Burian. Foto Antoni Bofill/Gran Teatre del Liceu

Peter Burian. Foto Antoni Bofill/Gran Teatre del Liceu

Abans d’ahir es va saber que el fins ara director del Cor del Gran Teatre del Liceu, l’austríac Peter Burian plegava per raons personals i marxava, mentre no es trobi un substitut, Conxita García, la que teòricament era l’ajudant del senyor Burian, com també ho havia estat del mestre José Luis Basso,  es farà càrrec del Cor.

Que després de nou mesos de treballar amb el Cor i després d’una mica més d’un any d’anunciar-se el nomenament, plegui i que les causes siguin personals i familiars, fa mala espina, però seria plausible si no fos que que fa temps que la “rumorologia” deia que sort de la Conxita García que feia tota la feina i assumia la responsabilitat, a l’ombra, perquè el mestre Burian no acabava de funcionar, per dir-ho de manera elegant. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

LA CRÒNICA DEL FESTTAGE 2015: BARENBOIM DIRIGEIX PARSIFAL, LA WEST-EASTERN DIVAN ORCHESTRA i TANNHÄUSER

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Parsifal, producció de Dmitri Tcherniakov Fotografia Ruth Walz

Em plau molt publicar la crònica artística de les dues òperes i el concert que varen tenir lloc entre el divendres i el diumenge passat en el marc del Festtage 2015 que es celebra cada any a Berlín, i que com tots sabeu va ser el destí escollit en el primer viatge proposat per IFL, viatge que espero tingui una fructífera continuïtat i per això la Núria i jo ja estem treballant en noves i interessants propostes que us anirem presentant a partir d’ara.

Per raons personals que ara no venen al cas, jo no els vaig poder acompanyar com estava previst i com m’hagués agradat, i he d’agrair públicament a la Marga que acceptés la proposició que vaig fer-li per substituir-me. Substitució que lògicament incloïa l’apunt corresponent, que estic segur que tots els infernemlandaires estaven esperant.

Muchas gracias Marga!

Abans de llegir-lo m’imaginava que m’havia perdut un gran viatge, després de llegir l’excel·lent crònica, ho constato amb satisfacció.

PARSIFAL – STAATSOPER IM SCHILLER THEATER (3 ABRIL 2015) Continua llegint

LA MISSA EN SI MENOR SEGONS GARDINER A LA PHILHARMONIE DE PARÍS (vídeo)

És l’únic que ens faltava a IFL, el vídeo de la Missa en Si menor de J.S.Bach dirigida per John Eliot Gardiner, ja que no crec que hi hagin tants apunts dedicats a una obra i versió al blog:

Ara toca el format que encara no teníem, el vídeo, i l’ocasió la tenim gràcies a la transmissió que el canal mezzo va fer en obert,  d’aquesta obra cabdal en la que crec no exagerar si dic que es tracta de la versió de referència i que va tenir lloc el Divendres Sant a la nova i espectacular sala Philharmonie de París. Continua llegint