27 DE FEBRER 1935-2015: PER MOLTS ANYS MIRELLA O EL SEU PAS PEL LICEU

 

El 27 de febrer de 1935 naixia a Modena Mirella Fregni, ara mundialment coneguda com a Mirella Freni, una de les sopranos imprescindibles de la segona meitat segle XX, per tant avui fa 80 anys. Per molts anys Mirella!

Fer aquest apunt ha estat una satisfacció immensa per molts motius. Em va esperonar un infernemlandaire llunyà que sent per Freni una profunda admiració, però ja feia dies que em rondava pel cap després d’haver fet aquell altre apunt també esperonat per un jove seguidor del blog i dedicat al baríton Sherill Milnes, pero Freni va deixar en el Liceu una petjada molt més profunda que la del baríton nord-americà ja que des de 1982, i obviaré el seu espectacular debut l’any 1971 ja que va troigar 11 anys a tornar,  fins el 1993 que va fer la seva darrera funció operística, va tenir una intensa relació amb el teatre i el seu públic, que com podreu comprovar embogíem. De la Freni el liceu es va perdre la seva primera etapa de lírica pura, però varem tenir la gran fortuna de gaudir moltíssim la seva esplèndida maduresa. Continua llegint

AIDA A LA SCALA (Lewis-Rachvelishvili-Sartori-Gagnidze-Salminen-Colombara;Stein-Mehta) vídeo


Aquesta Aida que us presento avui provinent de la Scala de Milà, en altre temps temple verdià per excel·lència, és la fidel imatge de la realitat operística dels nostres dies.

Aida és una òpera preciosa i molt difícil, no cal dir-ho, amb molts referents que ho posen molt complicat als cantants actuals que s’atreveixin amb el repte.

Demà Antonio Pappano s’atreveix a fer una versió de concert (quasi és la millor opció amb una òpera tan fàcil de caure en el Kitsch més tronat) amb Harteros i Kaufmann, quelcom que si és el paradigma del millor cast d’Aida en els nostres dies, vol dir que és millor orientar l’òpera cap a altres repertoris esperant temps millors. Continua llegint

PALAU 100: ORQUESTRA DE CADAQUÉS, ORFEÓ CATALÀ i GIANANDREA NOSEDA

Noseda CadaquésHi ha concerts que no s’entenen i aquest que va tenir lloc ahir al Palau de la Música Catalana dins de la temporada de Palau 100 en va ser un d’ells.

No entenc com un cicle prestigiós pot presentar un concert tan sota mínims.

No entenc com l’Orquestra de Cadaqués va ser tan poc orquestra i no tinc gens clar que si el nivell és el que va mostrar ahir, hagi estat contractada.  Aquest no era un concert on l’orquestra acompanyava, aquest era un concert per  a una gran orquestra, sobretot si forma part d’un cicle de prestigi o si més no amb preus que ho donen a entendre. Continua llegint

TRISTAN UND ISOLDE A NÀPOLS (Kerl-Urmana-Braun-Rasilainen-Milling;Mehta)

Avui us porto l’àudio de la representació de l’òpera Tristan und Isolde que va tenir lloc diumenge passat al San Carlo de Nàpols, sota la direcció de Zubin Mehta.

El director dirigia el dia abans Aida a Milà i encara no sé com va anar la vessant verdiana d’aquest tour de force, però el que si us puc assegurar és que la direcció d’aquest passional i enardit Tristan und Isolde no sembla pas la d’un quasi  octogenari. Hom podria imaginar que Mehta dirigiria una versió més pausada i contemplativa, més reposada, però no aquesta, deixeu-me dir jovial versió, tota ella explosiva, quasi desbordant i per tant no és d’estranyar l’entusiasme del públic napolità al finalitzar i en cada inici d’acte, dedicat a ell, que per altra part debutava amb en les temporades del San Carlo. Continua llegint

LA IMATGE LICEU: UN BALLO IN MASCHERA

IMG_20141204_155053

La recuperació del Liceu o potser seria millor dir la imatge del Liceu per a la ciutadania, una vegada el teatre va passar a ser gestionat per les administracions públiques, no va ser ni immediata, ni fàcil.

Aquell eslògan del Liceu de tots que va ser el leitmotiv de la reconstrucció després del segon incendi, es va anar consolidant a empentes i rodolons.

No ho sabrem mai tot el que va envoltar aquell incendi, però amb la destrucció de l’entranyable segon Liceu, les administracions van tenir l’oportunitat definitiva de fer cau i net, desempallegar-se de tots els estigmes que el vell teatre portava associats malgrat que des de 1981 el gestionessin i el mantinguessin les administracions públiques, i els antics propietaris continuessin mantenint privilegis pactats en la “cessió”. Continua llegint

L’OCCASIONE FA IL LADRO TORNA A SARRIÀ

Aquest cap de setmana torna L’occasione fa il ladro, la deliciosa farsa de Gioachino Rossini, al Teatre de Sarrià de la mà del Amics de l’òpera de Sarrià. Avui a les 6 de la tarda teniu la darrera oportunitat aquesta temporada.

El mes de maig del 2014, abans de fer la reforma de l’acollidor Teatre de Sarrià, varem veure aquesta farsa  de la que vaig fer el corresponent apunt, entusiasta per la fantàstica iniciativa.

Ara torna el mateix títol si bé podríem dir que la producció és nova, ja que tant l’espai escènic, com el vestuari han canviat, així com els protagonistes principals i el pianista del grup instrumental, un quartet de corda i el piano.

La música de Rossini tot i està parlant d’una farsa, d’un petit joiell com aquest, és tan bella com difícil, per la necessària i imprescindible transparència que necessita el seu discurs, ja sigui musical com vocal. Continua llegint

LA TEMPORADA 2015/2016 DEL METROPOLITAN OPERA HOUSE

MET 2015_2016

Avui us presento la temporada 2015/2016 del Metropolitan Opera House de Nova York, una temporada amb 25 òperes i un únic recital amb la soprano Anna Netrebko cantant obres de Rimsky Korsakov i Txaikovski.

Amb 25 òperes hom podria creure que el teatre novaiorquès abraça tots els repertoris, però Peter Gelb amb uns resultats en les darreres temporades que no són els esperats, sembla que hagi optat per no arriscar gaire i oferir una temporada fàcil, desequilibrada i  intentaré explicar els motius i farcida de molts noms, però no tots.

La temporada és clarament italiana 18 dels 25 títols són italians, 6 títols de l’àrea germànica incloent Le nozze di Figaro i 1 títol del repertori francès. Cap títol de l’àrea anglosaxona i cap títol de l’àrea eslava, imperdonable! Continua llegint

EL CASTELL DE BARBABLAVA (Michael-Petrenko;Trelinski-Gergiev) vídeo

I avui la segona part del doble programa que dissabte passat varem gaudir amb tanta intensitat al cinema, de la temporada 2014/2015 del Metropolitan de Nova York.

El Castell de Barbablava va ser per a mi la gran perla tot i tenir uns cantants més limitats que l’espectacular Iolanta amb una parella de difícil superació, en canvi l’òpera de Bartók, la meravellosa òpera de Bartók, comptava en el dos únics protagonistes, amb bons cantants però amb unes limitacions tècniques, ja fos de registre o entonació, que van quedar àmpliament superades i oblidades per la imponent interpretació acompanyada per una estratosfèrica orquestra dirigida magistralment per Gergiev, i per una producció, ara sí, colpidora i de gran impacta teatral per la capacitat que té de inquietar i mantenir-nos immersos  amb el cor en un puny des de que s’alça el teló abans d’escoltar el pròleg parlat, en el MET per una veu veritablement misteriosa, profunda i tètrica, i ens tornem a trobar en el bosc de la Iolanta però allunyats d’aquell final feliç amb el darrer cop d’ull que acaba sent un cop de puny que si no fos per l’entreacte preceptiu enllaça a la perfecció, perquè talment Trelinski converteix el Rei René amb el Duc Barbablava i quan aquest li diu a Judith “Ja hem arribat. Finalment pots contemplar el castell de Barbablava. No és alegre com la casa del teu pare. Vens Judith?” Ens fa entendre que la visió recuperada de Iolanta, ara Judith, serà el vehicle de la seva mort. El jardi del pare (en la producció de Trelinski era el mateix bosc que ella no veia però imaginava bellíssim, ara és fascinant i tenebrós, ple de secrets terribles, els pitjors secrets, els que tots guardem dins nostra. Em sembla una solució excel·lent.

Continua llegint

IOLANTA (Netrebko-Beczala-Markov;Trelinski-Gergiev) vídeo

Avui tornem a la Iolanta del MET, bona senyal!, pensareu molts i teniu raons per pensar-ho.

Tots els que no vareu poder veure-la als cinemes estareu contents, i els que ja la varem veure ara estarem més a l’aguait de la multitud de picades d’ullet, missatges amagats i claus per obrir portes (mai més ben dit) que el muntatge de Trelinski en reserva, sobretot una vegada es veu la segona part d’aquesta història, que no és altra que El Castell de Barbablava que tindreu a disposició demà.

Pel que fa a les veus i a la direcció musical em remeto al que vaig dir-vos a l’apunt de diumenge passat Continua llegint

LICEU: A UN MES VISTA, UN TRISTAN UND ISOLDE SENSE CANTANTS

liceuT&I (2)

Aquest planell que encapçala l’apunt extret de la pàgina web del Gran Teatre del Liceu ens mostra l’ocupació a dia d’avui (18/02/2015) i quan queda exactament un mes, per la versió de concert de Tristan uns Isolde que ens oferiran l’Orquestra del Teatre Mariinski de San Petersburg sota la direcció de Valery Gergiev el marc de les temporades 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu i de Ibercamera, en una col·laboració interessant que no estaria gens malament que es produís més sovint, si bé caldrà tenir present el següent: Continua llegint

LA MÉDÉE DE CHARPENTIER AMB MAGDALENA KOZENÁ I ANDREA MARCON (vídeo)

Encara  dins el marc de les excel·lents representacions de Norma al Liceu, avui us porto la Médée de Marc-Antoine Charpentier, que podríem situar, com totes les altres obres que tenen el personatge de Medea com a protagonista, com un antecedent de la sacerdotessa belliniana.

Insistint després de Les Fêtes Vénitiennes de Campra, en el repertori barroc francès i aprofitant que l’única tragèdia liríca de Charpentier es va representar a Basilea durant el mes de gener passat, sota la direcció de Andrea Marcon al capdavant de La Cetra, l’orquestra barroca de Basilea, he cregut que us interessaria la proposta, sobretot perquè la protagonista és la mezzosoprano Magdalena Kožená, i ja us dic que la seva intensa interpretació paga molt la pena, per la intensitat dramàtica de la composició del seu personatge, amb un treball psicològic colpidor i una interpretació vocal plena i meravellosa. Continua llegint

LICEU, temporada 2014/2015: NORMA (2)

No les tenia totes amb aquesta Norma, potser per això la sorpresa ha estat majúscula.

No us parlaré de la direcció del mestre Palumbo, ja que per a mi no ha millorat el que ja us havia dit fa una setmana, tampoc us parlaré de l’orquestra, ja que després d’una setmana continua fent unes errades injustificables i sent incapaç de mantenir durant tota la representació un so homogeni, ja no dic ni tan sols bonic, i tampoc us parlaré del Cor ja que no ha variat la correcció de fa una setmana.

Pel que fa a la producció, vista des d’una perspectiva frontal, millora alguns aspectes, però és un treball teatral pla i antic, potser és el millor per una òpera com Norma on el que cal és que el protagonisme recaigui en les veus, per tant sobrava aquell carro gegant que com algú ha dit, semblava un carretó gegant de hipermecat, mentre que el vestuari òbviament continuava sent tan horrorós, i és cert com deia bocachete a l’apunt del primer repartiment, que hi ha moments del disseny de llums que es crea un bon i suggeridor clima escènic. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: IOLANTA i EL CASTELL DE BARBABLAVA

Magnífic programa doble el que està oferint el MET en el que significa l’estrena de la darrera òpera de Txaikovski en el teatre novaiorquès.

No hi pot haver dues òperes més antagòniques que Iolanta i El Castell de Barbablava, i en canvi el director polonès Mariusz Trelinski va rebre l’encàrrec del MET de fer una producció per aquest programa doble, i lluny de proposar dos mons ben diferenciats, Trelinski juga amb paral·lelismes impossibles, picades d’ullet entre una i l’altra, inquietants imatges i ambients més propers a l’estat mental dels protagonistes que a espais físics reals. Continua llegint

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX XOSTAKÓVITX I TXAIKOVSKI

Avui us vull deixar escoltar un concert que va tenir lloc el passat 8 de febrer a la Semperoper de Dresden dins el marc de la temporada 2014/2015 de la institució alemanya, amb la Staatskapelle dirigida per el seu titular, Christian Thielemann fent front a un programa eslau que incloïa l’impressionant concert per a violí i orquestra número 1 de Dmitri Xostakóvitx i la sisena simfonia de Txaikovski, la Patètica.

No és un programa gaire optimista, la veritat, ja que les dues peces, quina de les dues més bella i impressionant, et deixen una mica tocat, però he cregut que us agradaria escoltar-lo, sobretot perquè massa sovint i de manera potser errònia, associem al gran director alemany com un referent en el repertori germànic, sobretot el repertori romàntic i post romàntic, i ens oblidem que també excel·leix en altres,no tots, com podreu comprovar en aquest cas fent front a dos autors ben contrastats com són els dos compositors escollits per aquest programa. Continua llegint

LUCIA DI LAMMERMOOR A MUNICH (Damrau-Breslik-Jenis-Zeppenfeld;Wysocka-Petrenko) vídeo

 

Per “celebrar” el càstig de la Staatsoper vienesa us porto la darrera producció de la Lucia di Lammermoor a l’òpera estatal bavaresa, amb una producció irritant situada als anys 60 del segle passat, en un exercici escènic que enfronta de manera violenta escena i partitura.

Les noves produccions de les òperes principalment italianes, a la capital bàvara ho acostumen a ser de irritants. Només cal recordar els darrers muntatges de Il trovatore o La forza del destino, per no parlar d’aquell Rigoletto dels simis i tantes altres coses que ens hem hagut d’empesar amb resignada paciència si és que estàvem interessats en qualsevol dels intèrprets que protagonitzaven els rols principals.

En aquest cas l’òpera és la belcantista Lucia di Lammermoor, i la parella protagonista són Diana Damrau i el cada cop més valorat Pavol Breslik, acompanyats per Dalibor Jenis i Georg Zeppenfeld per a completar el quartet principal, mentre que al capdavant d el’orquestra es trobem ni més ni menys que al director musical de la casa, és a dir Kirill Petrenko. Continua llegint

IFL ES QUEDA SENSE ELS VÍDEOS DE LA STAATSOPER DE VIENA

Avui he rebut un e-mail tan amable com precís i contundent del departament jurídic de la Staatsoper de Viena, donant-me un termini curt per eliminar tots els enllaços que permetin descarregar els vídeos dels livestream que el teatre vienès posa a disposició en el seu web.

Els vídeos afectats són: Continua llegint

Les Fêtes Vénitiennes d’Andrea Campra à l’Opéra Comique (Carsen-Christie) vídeo

Les Fêtes Vénitiennes (Les festes venecianes), és una opéra-ballet del compositor francès André Campra . Es compon d’un pròleg i tres plats principals (quatre o cinc en versions posteriors), si bé es van arribar a composar tots aquests: “Le Triomphe de la Folie sur la Raison dans le temps de Carnaval”, “La feste des barquerolles”,  “Le bal ou le maître à danser“, “Les Sérénades et les joueurs”, “Les saltinbanques de la place St Marc ou L’Amour saltinbanque”, “La feste marine”, “Les devins de la Place St Marc” i “L’Opéra ou le maître à chanter” (en negreta els de la versió que avui us presento), que s’anaven combinant, afegint o traient a conveniència principalment dels cantants que intervenien. Continua llegint

LICEU: RECITAL ANDREAS SCHOLL

Andreas Scholl Liceu 001

Com podeu veure en la foto del programa de mà que encapçala l’apunt, amb el títol de The Wanderer el contratenor alemany Andreas Scholl, acompanyat al piano per Tamar Halperin va oferir ahir un recital amb obres de Haydn, Schubert, Brahms i Mozart.

El passat 17 de novembre el contratenor i la mateixa pianista van oferir un recital al Wigmore Hall de Londres que us vaig deixar en un apunt 10 dies més tard EXPERIMENTANT REGISTRES AL WIGMORE HALL DE LONDRES, tant de bo en el Liceu ens hagués fet el mateix i preciós programa, de fet d’aquell concert avui ens va fer dues obres com a propina, que ja us dic ara que van ser el millor de tota la nit. Continua llegint

SIMON RATTLE DIRIGEIX A LA LONDON SYMPHONY I BARBARA HANNIGAN (vídeo)

Sabeu els que fa temps que em seguiu, que en la mesura del possible m’agrada portar a IFL l’actualitat però sempre subjecta a tota mena de músiques, estils i repertoris,  per tant avui després de parlar tant de belcanto, he trobat molt terapèutic i depurador oferir-vos un concert que va tenir lloc al Barbican de Londres el passat 15 de gener, i que va tenir com a protagonista al director anglès Sir Simon Rattle, que tot sembla indicar que serà el nou director de la London Symphony Orchestra quan deixi Berlín, per oferir-nos un concert amb l’orquestra londinenca que a aquestes alçades no hauria d’espantar a ningú, malgrat que les obres programades siguin de compositors encara estigmatitzats per a massa melòmans: Continua llegint

LICEU: NORMA (1)

Ahir per la tarda i amb un Liceu d’aquells que fan goig, ple de gom a gom (també de tísics estossegadors mal educats), va tenir lloc la primera representació de la nova producció de l’esperadíssima Norma de Vincenzo Bellini amb el primer dels dos repartiments previstos, encapçalat per la soprano Sondra Radvanovsky, acompanyada per el Pollione de Gregory Kunde i l’Adalgisa d’Ekaterina Gubanova, és a dir un repartiment  de grans noms i grans veus que ha motivat el interès de molts amants de l’òpera que sortosament la podran veure als cinemes (la representació del 17 de febrer) en una iniciativa que mai s’hagués hagut de interrompre, sobretot tenint en compte que va ser el Liceu el primer teatre en difondre títols de la seva temporada als cinemes. Tant de bo tornem a entrar al circuit, voldrà dir que la programació del Liceu és mereixedora del interès del aficionats d’arreu. Continua llegint