FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: REQUIEM DE VERDI (Monastyrska-Rachvelishvili-Kaufmann-Abdrazakov;Thielemann)

OFS_vorpros-2015_2nd_web-page-001

Avui una de les perles d’aquesta Setmana Santa 2015, la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi amb un quartet solista estel·lar, la Staatskapelle de Dresden, el Cor de la Bayerischen Rundfunks i Christian Thielemann dirigint.

Com acostuma a passar quan s’espera molt una cosa, és probable que us acabi decebent una mica, molt o potser gens, hi haurà qui dirà que li manca italianitat, de fet no hi ha ningú sobre l’escenari que en sigui d’italià, però jo he trobat en mig de totes les peques que segurament pot tenir aquesta versió, coses bellíssimes de direcció i de cant, detalls de qualitat en els duos soprano/mezzo, a banda dels habituals refilats kaufmannians. Continua llegint

CONCERT DE BELCANTO AL CARNEGIE HALL (DiDonato-Brownlee-Claycomb)

The Philadelphia Orchestra with conductor Maurizio Benini, Laura Claycomb, Joyce DiDonato and Lawrence Brownlee (Richard Termine)

The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini, amb Laura Claycomb, Joyce DiDonato i Lawrence Brownlee (Fotografia Richard Termine)

Avui us porto un concert belcantista que va tenir lloc el passat 18 de març al Carnegie Hall de Nova York i que va  tenir com a protagonistes a la mezzosoprano Joyce DiDonato, la soprano Laura Claycomb i el tenor Lawrence Brownlee, acompanyats per la prestigiosa The Philadelphia Orchestra dirigida per Maurizio Benini.

Inicialment la soprano prevista tenia que ser Nicole Cabell, però una malaltia la va apartar del projecte i va ser substituïda per Laura Claycomb, que tot i no ser res de l’altre dijous, crec que hi sortim guanyant. Continua llegint

PARSIFAL A BERLÍN (Schager-Pape-Kampe-Koch-Tómasson-Hölle;Barenboim)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Divendres vinent un grup de infernemlandaires, entre els quals lamentablement no hi podré ser, assistirà al Teatre Schiller de Berlín a la tercera representació de les 6 previstes de la nova producció de Parsifal, dirigida musicalment per Daniel Barenboim i amb una proposta escènica del sempre polèmic i estimulant Dmitri Tcherniakov

Com que la Marga ens farà una crònica fantàstica jo em limitaré avui a deixar-vos, a part de les fotografies del muntatge amb imatges que ens remeten irremeiablement a altres muntatges del director rus, amb l’àudio de la primera representació, la que va tenir lloc dissabte 28 i en la que la soprano Anja Kampe va tenir un accident vocal en mig del gran duo amb Parsifal que la va fer patir molt fins al final d’acte. Com que us deixo l’àudio per escoltar de tota l’escena,apreciareu al final unes protestes que suposo que van dirigides a Tcherniakov, en qualsevol cas Kampe comença de manera espectacular i es trenca… Continua llegint

L’ORQUESTRA CAMERA MUSICAE INTERPRETA BEETHOVEN AL PALAU DE LA MÚSICA

 

Ahir vaig assistir al primer concert de la tercera temporada de L’Orquestra Camera Musicae, la formació tarragonina que inaugura enguany temporada al Palau de la Música Catalana, amb 5 concerts (tres a la sala de concerts i dos al Petit Palau) a raó d’un concert mensual, amb programes eclèctics, compromesos i de caire popular.

El concert inaugural era molt ambiciós, íntegrament dedicat a Ludwig van Beethoven, amb el tercer concert per a piano i orquestra i la cinquena simfonia, comptant amb la jove pianista donostiarra Judith Jáuregui (1985) sota la direcció de Tomàs Grau, director musical i artístic de la OCM.

L’Orquestra Camera Musicae (OCM) es va fundar l’any 2006 i tenia inicialment una vessant operística, ja que era la formació encarregada de donar el suport instrumental a la companyia d’òpera Camera Música, però ja al 2007 es va presentar en solitari i va presentar la seva pròpia temporada de concerts ençà la temporada 2008/2009 i és formació resident a l’Auditori de l’escola Municipal de Música Pau Casal del Vendrell des de la tempoarda 2009/2010. Continua llegint

DON GIOVANNI A MONTECARLO (Schrott-Sampetrean-Ciofi-Yoncheva-Mironov;Grinda-Arrivabeni) vídeo

Avui us porto un Don Giovanni de Mozart representat a Montecarlo el proppassat 22 de març i que compta amb un cast farcit de noms interessants, encapçalats per el protagonisme de Schrott i amb un equip femení excel·lent format per  Patricia Ciofi com a Donna Anna i Sonya Yoncheva (Donna Elvira), mentre que la jove Loriana Castellano com a Zerlina encara ha de madurar una mica per estar a l’alçada de les seves companyes de cast.

Magnífig Adrian Sampetrean com a Leporello i correcte el lleuger i elegant Don Ottavio de Maxim Mironov, que no acaba de resoldre bé alguns aspectes tècnics.  Giacomo Prestia és un sòlid i autoritari Commendatore amb oscil·lacions que denoten el pas dels anys, mentre que el Massetto ens descobreix a un jove cantant, Fernando Javier Rado, que encara ha de solidificar el registre greu però que sense cap mena de dubte farà carrera. Continua llegint

RECUPERANT EL SIEGFRIED DE STEFAN VINKE

Stefan Vinke (Siegfried) al Gran Teatre del Liceu març 2015. Fotografia  ® A Bofill Gran Teatre del Liceu

Stefan Vinke (Siegfried) al Gran Teatre del Liceu març 2015. Fotografia ® A Bofill

L’any 2013 va ser wagnerianament parlant aclaparador, la celebració del bicentenari del compositor ens va regalar diverses tetralogies i potser la de Bucarest, en versió de concert i dirigida per Marek Janowski va passar massa desapercebuda quan la vaig publicar el dia 25 de setembre de 2013, després dels PROMS, Bayreuth i Lucerna. Ara aquella Tetralogia ha agafat un renovat interès ja que el rol de Siegfried en les dues darreres jornades  el va cantar Stefan Vinke, el que de la nit al dia per a tots els liceistes ha esdevingut la revelació de la temporada.

És per això que després de rebre una piulada de Jose Barranco que em deia “Estaría muy bien recuperar el audio de Siegfried de Stefan Vinke“, fent referència a l’apunt original de IFL, he cregut convenient reciclar tot l’anell de Bucarest, renovar els enllaços a l’apunt original i fer aquest apunt només amb les dues darreres òperes en les que intervé el tenor alemany. Continua llegint

LICEU 2014/2015: PHILIPPE JAROUSSKY i JÉRÔME DUCROS

Jaroussky Liceu250315 001

Es pregunta Jaroussky en el full de sala “Per quina raó un contratenor no pot tenir la sensibilitat i tècnica vocal necessàries per a interpretar la mélodie française?”  A mi me’n vénen al cap unes quantes, però no seré pas jo qui privi a l’eminent cantant de cantar allò que li vingui en gana i si l’any vinent vol tornar i dedicar un recital a la copla de Concha Piquer, ho pot fer, per a mi que no quedi, ja que té la sensibilitat i la (seva) tècnica vocal, altra cosa és que m’agradi, com altra cosa és que m’agradés el recital que va fer ahir al Liceu, un recital que va començar i acabar amb un homenatge als morts del terrible accident aeri, l’inicial de part del teatre amb una veu en off i el del final, abans de començar la tercera i última propina, “L’heure exquise” de Hahn, de part del contratenor i el pianista.

Per a mi l’inconvenient principal del monòton recital que ens va fer Philippe Jaroussky al Liceu va ser el registre vocal del contratenor i la forçada adequació a la línia central de la immensa majoria de les obres escollides, totes molt centrals i per tant en la zona menys lluïda, lliura i brillant d’una veu excessivament amanerada i a la recerca de l’embelliment efectista. Continua llegint

JULIA LEZHNEVA A MUNICH: HANDEL Vs MOZART (vídeo)

Avui torna al blog una de les meves fixacions, la soprano russa Julia Lezhneva, en un concert amb obres de Handel i Mozart, dos dels autors que formen gran part del seu repertori actual, si bé ningú és capaç d’aventurar on pot arribar aquesta cantant prodigiosa de mitjans, de tècnica i d’expressivitat, ja que la seva escandalosa joventut augura, si no hi ha imprudents decisions que ho espatllin tot. De moment no ho sembla ja que ella continua reforçant la carrera en un repertori molt concret. Fa bé

A la soprano l’acompanya deliciosa i virtuosísticament la Helsinki Baroque Orchestra, i el violinista i contratenor Dmitry Sinkovsky, dirigits per Aapo Häkkinen. La part només musical és un complement deliciós d’alt nivell. Continua llegint

IBERCAMERA 2014/2015: ORQUESTRA NACIONAL DE FRANÇA-DANIELE GATTI

Ibercamera230315 001

Ha tingut que ser l’Orquestra Nacional de França sota la inspirada direcció de Daniele Gatti qui poses les coses al lloc on corresponen després d’haver assistit atònits als “desconcertants concerts” de Valery Gergiev i Riccardo Muti, i demostrar-nos el que és un concert d’alta qualitat artística i musical, amb una orquestra de so envejable sota les ordres d’un director que, més enllà de llegir la partitura amb la categoria que se suposa ha de tenir una batuta de renom, va venir amb ganes de fer música de veritat deixant l’empremta personal i creativa en totes les quatres obres interpretades, les tres oficials i la propina final, que com ahir va ser una obertura verdiana, però d’aixó ja en parlaré al final. Continua llegint

PALAU 100: Orchestra Giovanile Luigi Cherubini i RICCARDO MUTI

Riccardo-Muti (2)

El “fascino” personal del cèlebre director napolità va triomfar de nou ahir en el concert del cicle Palau 100, malgrat que per a mi el concert no va ser excel·lent, ni tan sols bo, però quan un director amb caràcter i implicat fins a les celles en un projecte com el de l’Orchestra Giovanile Luigi Cherubini, fundada per ell l’any 2004 i l’esprem fins l’última gota, és impossible que malgrat la sorprenent mediocritat de molts moments de l’orquestra, el públic no acabi rendit a la força, a la captivadora personalitat i a la genial direcció de Riccardo Muti. Continua llegint

LICEU 2014/2015: SIEGFRIED 2

Ahir vaig assistir a la tercera i última representació del cast alternatiu de Siegfried sense que la senyora Christina Schepelmann sortís a anunciar res, per tant amb el cast previst inicialment i el protagonisme de l’heroi del moment, el tenor Stefan Vinke. Continua llegint

LA TEMPORADA 2015/2016 DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Palau_de_la_musica_catalana (2)

Ahir es va presentar la nova temporada del Palau de la Música Catalana i de mica en mica es van omplint els dies musicals que a partir del juliol del 2015 farciran d’il·lusions la nostra hipotètica agenda, a l’espera de trobar en mig de tanta oferta com tindrem, les experiències més excitants, satisfactòries i úniques de la nostra vida.   Això, malgrat que els anys van suavitzant una mica els efluvis entusiastes, és un ritual que es repeteix any rere any per aquestes dates i que després la tossuda realitat ja s’encarrega prou de fer-nos tocar de peus a terra, a vegades de manera suau i amable i d’altres, com dimecres d’aquesta setmana (no m’ho puc treure del cap) tot d’una, de manera brusca i desagradable.

Sobre el paper la proposta és variadíssima i engrescadora. El Palau no deixa de ser un contenidor de grans esdeveniments amb una certa voluntat d’estructurar la proposta musical més enllà d’una oferta comercial d’alta qualitat en la majoria dels seus cicles.

Es conserven encara, perquè suposo que deu ser ben rendible, alguns cicles de concerts de promotors aliens que embruten bastant la globalitat d’una temporada força excitant. Jo us parlaré dels cicles principals tot i que estic segur que entre tots els oferts, cadascú de vosaltres hi trobareu coses que en a mi no m’han cridat gaire l’atenció, com jo potser n’esmento algun que per a vosaltres té un interès relatiu.

El concerts es distribueixen i agrupen sota els següents cicles o criteris: Continua llegint

EL VÍDEO DE LA DONNA DEL LAGO

Avui, després de la intensitat viscuda durant el dia d’ahir, amb la repercussió de l’apunt del Tristan und Isolde dirigit per Gergiev, us proposo el vídeo de la representació de dissabte passat al Metropolitan amb l’excel·lent “La donna del lago” de Rossini, amb un quartet solista i direcció musical d’alçada, quelcom que sempre s’agraeix.

Espero que us agradi Continua llegint

IFL TOURS: GLYNDEBOURNE ENS PRESSIONA AMB EL POLIUTO

poliuto Glyndebourne 3

Tots els que estigueu interessats en el viatge belcantista del mes de juliol per assistir a la representació Guillaume Tell de Rossini a la Royal Opera House, Covent Garden de Londres, i a la de Poliuto de Donizetti del Festival de Glyndebourne, hauríeu de contactar amb la Núria de d.Opera traveller entre avui i demà com a data límit a: Continua llegint

LICEU 2014/2015: TRISTAN UND ISOLDE O EL SALDO QUE ENS HA ENCOLOMAT GERGIEV

negre

Cal positivar una nit tan lamentable com la d’ahir i com que a la vida s’ha d’aprendre dels errors, seria convenient que tots prenguéssim nota del que va suposar aquest desgraciat Tristan und Isolde, i quan dic tots em refereixo a:

Valery Gergiev, que en acabar el segon acte, quan va hi va haver la protesta notòria de part del públic que creia que s’havien traspassat totes les línies vermelles admissibles i que segons quines coses no es poden deixar passar, hauria d’haver aprés que amb segons quins cantants no pot enredar al públic, perquè si ell creu sincerament que amb Larisa Gogolevskaya i Robert Gambill es pot presentar a qualsevol teatre a fer Tristan und Isolde, vol dir que té un greu problema d’oïda, o de bon gust o de decència, i en qualsevol cas el que va demostrar és que va tenir una manca de respecte cap a Wagner, el bon nom del Mariinski, el Liceu, Ibercàmera i els seus respectius públics que malgrat anar ben venuts, van creure que el prestigiós nom del teatre sant peterburguès bé valia un vot de confiança davant la cita a cegues que ens va proposar.

El Gran Teatre del Liceu i Ibercàmera, perquè mai més tornin a contractar a Gergiev sense saber exactament que contracten i que ofereixen als seu abonats i al seu públic. El projecte era Tristan und Isolde, no una òpera eslava, i els promotors de l’esdeveniment penso que hauria de ser normal que sabessin abans de contractar tota la companyia qui seran, si més no, els dos principals cantants, perquè Gergiev i l’orquestra poden ser molt importants, però sense saber qui cantarà els dos rols més importants i sent dos rols de màxima exigència, no s’haurien de posar les entrades a la venda. El públic ens mereixem un tracte més seriós, perquè els preus eren de repartiment de primeríssima categoria i algú ja em va comentar al primer entreacte que volia reclamar la devolució dels diners pagats.

I el públic, finalment nosaltres. Aquesta hauria de ser la darrere vegada que comprem a cegues. No ho hauríem de permetre mai més i fins que no ens anunciïn els repartiments sencers, no hauríem de decidir si comprem o no, perquè un director i una orquestra poden ser cabdals per un gran èxit operístic, però sense comptar amb uns cantants adients pot acabar sent, com va ser ahir, una estafa, una enganyifa, una presa de pèl. Continua llegint

TRISTAN UND ISOLDE 2010: Voigt-Seiffert-Schuster-Skovhus-Youn;Steingraber-Weigle (vídeo)

Avui tenim una altre cita amb Wagner, Tristan und Isolde a IFL i el mateix títol a partir de les 7 de la tarda al Gran Teatre del Liceu, amb Valery Gergiev, els Mariinski i una companyia que ja veurem. Demà en parlaré, és clar.

Mentrestant us deixo el vídeo del darrer Tristan und Isolde que es va representar al Gran Teatre del Liceu, en la temporada 2009/2010, no el darrer, ja que aquest, si bé de forma concertant com el d’avui, va ser el que va servir per acomiadar la històrica visita del Festival de Bayreuth.

En aquesta producció videogràfica els protagonistes van ser: Continua llegint

ROBERTO ALAGNA A MOSCOU (vídeo)

Ekaterina Scerbacenko i Roberto Alagna

Ekaterina Scerbacenko i Roberto Alagna

Avui us deixo un vídeo un apunt de manteniment després d’uns quants dies d’apunts densos. Es tracta d’un concert que el tenor francès Roberto Alagna va fer a Moscou a finals de l’any passat, al costat de la soprano Ekaterina Scerbacenko.

Només per a fans incondicionals del tenor, aviso, d’ella no crec que hi hagi gaires fans.

El concert fa un repàs al repertori italià i francès més habitual: Continua llegint

LICEU: A L’ENTORN DEL SIEGFRIED DEL TORN T o L’ÒPERA EN ESTAT PUR

16739897076_6117c6d0ee_z

Siegfried, acte 3er al Gran Teatre del Liceu. Foto ® A Bofill, gentilesa del Departament de Premsa del Teatre

 

Havia previst tornar a parlar del Siegfried amb el mateix repartiment de la primera representació, que ja va ser motiu d’un apunt molt visitat i comentat, pensant que ahir diumenge cantaria Lance Ryan el rol de Siegfried, però ja al migdia el Twitter del Liceu informava que seria Stefan Vinke qui tornaria a fer-se càrrec del rol, és a dir, sense comptar el seu assaig general que va tenir lloc avui fa una setmana, el tenor alemany haurà cantat 3 Siegfried en 5  dies. Fins aquí la imprudència o l’anècdota, que d’haver-se repetit en línies generals la valoració del primer dia no tindria cap sentit fer un nou apunt, si no fos que ahir diumenge 15 de març de 2015 passarà a la meva particular història liceista com una de les tardes  d’òpera en estat pur, i penso que també per la de la majoria dels privilegiats espectadors que hi érem.

D’aquesta tarda memorable m’han sorgit una sèrie de reflexions que em ve de gust compartir amb tots vosaltres. Continua llegint

EL METROPOLITAN AL CINEMA: LA DONNA DEL LAGO

La donna del lago es va estrenar a Nàpols el 24 d’octubre de 1819 i els novaiorquesos han hagut d’esperar quasi 196 anys per veure-la sobre l’escenari del MET, sembla impossible tractant-se d’una obra mestra del període més florit del romanticisme musical de la primera meitat del dinou, però encara és més incomprensible que en el Liceu anem més tard i encara no s’hagi representat mai. Hi havia un projecte però qui sap si tot ha anat a norris.

Rossini va escriure la partitura en tres mesos ja que l’empresari Barbaja en veure com Spontini el deixava penjat en un encàrrec que li havia fet, va haver de recórrer al cigne de Pesaro per salvar l’estrena d’una nova òpera per a Nàpols. Per arribar a temps a l’estrena va comptar amb un compositor anònim que li va fer els recitatius i fins i tot li va fer l’ària de Douglas “Taci lo voglio”.

Per a l’estrena Rossini va comptar amb una companyia immillorable, el bo i  millor de l’òpera, cantants que han quedat com a referents de les vocalitats respectives: Continua llegint

OBC 2014/2015: LA SEGONA DE MAHLER (Romberger-Tilling-González)

 

ProgMa18_OBC_impremta-page-001 (2)

A la darrera temporada com a titular de l’OBC el mestre Pablo González es va reservar unes quantes perles amb la intenció de deixar empremta del seu pas per l’Auditori i el concert d’aquest cap de setmana és una d’aquestes cites que quedaran per a valorar els seus anys al capdavant de l’orquestra.

Amb els anys, i bo és que sigui així, el mestre González i l’OBC han trobat un punt satisfactori d’entesa, que si bé no és genial tampoc és anodí. Ambdós han aprés a entendre’s i malgrat que l’orquestra ha demostrat que amb altres directors pot donar molt més joc a les seves evidents possibilitats, amb el seu titulars’aplega bé al que li demana, obtenint moments veritablement notoris al costat d’altres decebedorament adotzenats o “brillantment” sorollosos, com més us estimeu.

Mahler en mans del mestre González pot ser molt perillós, tot i que ja va demostrar la temporada passada en un magnífica vuitena, que els excesos i els contrasts mahlerians són idonis per a ell i si està inspirat… Continua llegint