JOSÉ CURA

Durant el mes de març de l’any 2001, el Liceu va programar 6 representacions de l’òpera més famosa de Camile Saint-Saëns, Samson et Dalila.

El cast escollit no animava gaire a un èxit esclatant, tal i com havien estat les darreres representacions d’aquesta òpera al Liceu, amb Agnes Baltsa i Plàcido Domingo. Ni que l’estimat i admirable Josep Carreras, hagués estat en plena forma (que no ho estava, ni física, ni vocal), el rol de Samson estava fet per les seves característiques vocals, malgrat que l’hagués fet al ROH Covent Garden, sense especial succés. La desconeguda i anodina Markella Hatziano i el depauparat Simon Estes, no auguraven per tan, unes representacions gaire lluïdes.De sobte, s’anuncia a la premsa, el mateix dia que s’ha de representar la segona funció, que per indisposició del tenor Josep Carreras, serà substituït per José Cura. La noticia corra com la pólvora. Molta gent del torn T (diumenge) havia desistit, canviat o venut l’entrada i es varen perdre veure i escoltar el debut del discutit tenor argentí, que va venir, cantar i triomfar.Sense assajos, tot i que la producció ja la coneixia, doncs l’havia fet amb la mateixa Hatziano al Covent Garden, el Cura va entrar en escena cantant allò de Arrêtez, ô mes frêres!, amb un canó de veu, que es va projectar de manera espectacular per tota la sala. En aquell moment varem saber el per què de la fama d’aquest tenor. Potència, veu dramàtica, projecció i ganes d’agradar al personal (acabava de tenir un escàndol important amb un sector del públic del Real quan va cantar Il Trovatore).És veritat que el seu cant no és refinat i que la tècnica és, a vegades, deficient, però ja sabem que a l’òpera no tot és tècnica i sons bonics. Hi ha una part de força, ganes, empenta i risc, que el públic agraeix  i sobretot si hi ha una veu, i el Cura te una veu d’impacte.

Malgrat que la resta del repartiment va ser discret o dolent i la producció del Covent Garden és més aviat lletja, al final, José Cura va galvanitzar un èxit, personal, però també col·lectiu, que estic segur que sense ell, hagués hagut un altre resultat.

Aquell any, tot i que Cura, tan sols va cantar aquella una funció, el Grup de Liceistes de 4at i 5è pis, li varem donar el premi al millor cantant de la temporada.

Ara el Cura és molt discutit, però molt poca gent va discutir aquella interpretació del difícil Samson.

Us deixo uns fragments d’aquella actuació:L’entrada esmentada,  Arrêtez, ô mes frêres!, del acte 1er.  

Ària de la presó: Voi ma misère, hélas! i el final, Seigneur, inspire-moi!  

Propera entrega, 21 de juny, coincidint amb l’estrena de la Manon i la visita de Natalie Dessay a Barcelona i que va obtenir el premi a la millor cantant de la temporada pel seu recital a la temporada 1999-2000.