McFerrin & Quasthoff, el deliri

Aquest matí l’amiga Elvira, que alguns coneixereu per les seves escasses (cal dir-ho tot) intervencions al bloc i per ser la mare de la Infernemlandaire més petita (la Irene), m’ha enviat un youtube.

L’Elvira m’envia molts dies coses. Son petits regals, articles sobre música, les impagables contres de La Vanguardia, mp3 per sucar-hi pa i avui aquest Youtube que fins que no he arribat a casa no he pogut escoltar. A l’oficina no tinc tarja d’àudio i avui encara que l’hagués tingut no ho hagués pogut escoltar, vaig una mica col·lapsat.

Quan he arribat a casa i m’he posat davant del teclat per baixar el correu, veure el que s’ha comentat al bloc, és a dir el ritual diari abans de començar a preparar el post, m’he vist el vídeo que ens ha regalat l’Elvira.

M’ha anat molt bé, ha estat tan terapèutic, que no he pogut per menys que deixar el tema d’avui per un altre dia i dedicar el post a aquest parell de fora de sèrie que son el Bobby McFerrin i el Thomas Quasthoff, en aquesta sorprenent actuació al Festival de Jazz de Viena 2008 a l’òpera de Viena. De fet el concert era de McFerrin i Quasthoff va ser un invitat.

Més enllà de la creació musical, de la improvisació i del alt contingut artístic que es desprèn d’aquest vídeo, no puc més que rendir-me davant la personalitat abassegadora de Thomas Quasthoff.

Quina lliçó em dona aquest home cada vegada que l’escolto i sobretot quan el veig.

Em deia l’Elvira que quan va cantar en el concert del centenari del Orfeó Català, cantant la part de baríton de la Creació de Haydn, que tan em va commocionar, que la humanitat que desprenia en els assajos era contagiosa.

Qui pot parlar de dificultats?, qui pot negar davant aquest home que l’esperit de superació, de lluita, d’assolir somnis impossibles, no està al nostre abast?

Qui escoltant aquest parell de creadors, d’artistes, de musics, no pot quedar encissat pel jazz?

Qui s’ha de deixar vèncer per l’estupidesa, la misèria, la prepotència, la mesquinesa, la manipulació, el poder, veient aquest vídeo? Qui no sortirà al carrer, després d’admirar-lo, més feliç, més en pau, més content, més amb ganes de riure, de cantar, d’escoltar, d’acceptar, de perdonar, de recomençar i sobretot, d’anar corrents a treure una entrada pel dia 17 de juny del 2009 al Liceu, on aquest prodigi anomenat Thomas Quasthoff ens regalarà un recital?.

Això no és propaganda pagada pel Liceu. És un consell de bon amic, abans que s’esgotin i que no podem compartit d’aquí a un any, aquest goig conjunt.

Jo que us aprecio molt no vull deixar passar aquesta oportunitat.

Gràcies Elvira.

Apa, a bavejar