IRINA LUNGU DEBUTA AL LICEU

Irina Lungu (foto lo schermo.it)

La soprano moldava Irina Lungu, debutarà aquest nit al Gran Teatre del Liceu, cantant la Marguerite del Faust de Gounod, substituint a Ermonela Jaho que no ha cantat cap de les tres funcions que tenia previstes. En les dues primeres va cantar Guylaine Girard i els que l’han vist i sentit no han sortit gaire impactats, esperem que amb Irina Lungu tinguem una mica més de sort.

Jo l’ha coneixia d’un Rigoletto d’aquest any a Torí, del que més endavant escoltareu dos fragments i havia llegit elogioses crítiques de la seva Violeta Valery i ves per on, de manera inesperada, tots aquells que ens apropem aquesta nit als higlights del Faust, podrem escoltar la seva Marguerite que ja ha cantat a la Scala,  i aquí al Liceu, acompanyada de Fernando Portari (Faust), Michele Pertusi (Méphistophélès), Marc Barrard (Valentin), Ketevan Kemoklidze (Siebel) i Julia juon (Marthe). La direcció d’orquestra cpontinuarà anant a càrrec del massacrador Pierre Vallet i la posada en escena….bé això millor no remenar-ho altre cop.

Irina Lungu va néixer el 5 de juny de 1980 i després d’estudiar al conservatori del Estat de Voronezh , va anar a estudiar a l’escola de cant de la Scala de Milà, on va ser alumna de Leyla Gencer.

Ha obtingut premis a concursos tan prestigiosos com el del Conservatori de Moscou, el concurs d’òpera de Dresden, el concurs Elena Obraztsova de Sant Petersburg o el premi Maria Callas de Atenes. També va guanyar el premi del concurs Montserrat Caballé d’Andorra, el prestigiós Belvedere de Viena, el de “voci verdiane” de Busetto o l’Operalia celebrat a Los Angeles (2004)

Al 2005 va participar en l’edició del Concurs de Cardiff, però el premi se’l va endur la ara decebedora Nicole Cabell.

La seva carrera internacional s’ha centrat bàsicament a Itàlia, però també ha cantat a Berlín (Traviata a la Deutsche Opern i a la UDL). També amb la mateixa òpera ha debutat aquest estiu passat a Aix-en-Provence, alternant-se amb Dessay, i l’ha cantat a Torí (octubre 2009) i Nàpols (abril 2010).

A la Scala va debutar de la ma de Riccardo Muti al 2003 on va cantar l’Anaide de Moise et Pharaon de Rossini, i va tornar al 2005 per fer-se càrrec del rol de Oxana a l’òpera Cerevicki de Txaikovski. També hi ha cantat la Marguerite de Faust (juny i juliol 2010) i l’Adina de L’elisir d’amore (octubre del 2010), rol que també acaba de cantar a A Corunya (setembre 2011).

Altres rols en la seva jove carrera són,  Maria Stuarda (Atenas 2011, dirigida per Bonynge), Micaela de Carmen a Macerata 2008, Verona 2009 i Salerno 2010. També ha cantat al Regio de Turí (Mimí al setembre del 2008 dirigida per Noseda, i Gilda a Rigoletto, al abril i maig d’enguany.

Propers projectes pel 2012 la portaran a Dijon i a Modena, en ambdós teatres cantarà La Traviata.

Què us sembla si l’escoltem cantant l’ària de Mina (Oh cielo! Dove son io…Ah! degli scani eterei) de l’òpera Aroldo de Giuseppe Verdi, tal i com la va cantar a Cardiff al 2005?

I ara, després d’escoltar-la en aquesta ària de bravura del Verdi primerenc, l’escoltarem també en una intervenció de la mateixa competició gal·lesa, però cantant un repertori molt diferent, “Crudele…Nom mi dir” la preciosa ària de Donna Anna del Don Giovanni mozartià.

Els dos youtubes són gentilesa de ivovinco

Aquest 2011 ha cantat la Gilda del Rigoletto al Teatro Regio de Torí. Han passat 6 anys del concurs de Cardiff i l’evolució és aquesta. Així va cantar en la funció del dia 12 d’abril i amb el baríton Franco Vassallo, el duo “Filglia! Mio Padre!…Deh non parlare al misero”. Dirigeix l’orquestra del teatre piamontès Patrick Fournillier, la Giovanna és Letizia Del Magro i el Ducca Gianluca Terranova.

La veu és intensa, incisiva, amb tremp i personalitat, de tonalitats acerades, com la majoria de veus eslaves, però s’adequa perfectament al cant verdià i es nota que ha perfeccionat a Itàlia. En alguns moments em recorda la Gilda de Renata Scotto. Veurem com s’adapta al repertori francès, tot un altre univers i el que em sembla és que la veu de Lungu és molt teatral i que resulta més en teatre que gravada. us ho confirmaré demà.

Us deixo per acabar aquesta aproximació, amb Irina Lungu cantant altre cop amb Franco Vassallo, però ara el duo del segon acte “Parla siam soli…Tutte le feste al tempio…Si, vendetta tremenda vendetta”

I em preguntareu, com és que no has posat el “caro nome” i en canvi ens has fet escoltar a Vassallo?, doncs molt senzill, perquè allà la Lungu no m’ha agradat i en els duos si, i si el preu que hem de pagar és Vassallo, paguem, no?.

Que passeu un bon dissabte de tardor (per fi!)