EL DOCUMENTAL CONXITA BADIA NO EXISTEIX

Cartell del documental Conxita Badia no existeix obra de Xavier Clavijo

Ahir es va presentar oficialment el documental Conxita Badia no existeix. Després de les dues projeccions prèvies en el festival In-Edit que es va celebrar a Barcelona durant el mes d’octubre, el Petit Palau va acollir l’acte de presentació presidit per el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, autoritats, patums vàries i sobretot la família a qui devem aquest valuós document, gràcies a la besnéta Eulàlia Domènech Bonet que ha dirigit aquest gran homenatge que desprèn una honestedat, un agraïment i un amor íntim cap a l’artista, la mare i besàvia, molt emotiu.

M’estalviaré la fase protocol·lària dels parlaments inicials, on tan sols m’ha interessat la benvinguda al Palau de Lluís Millet i Loras i el que ens ha dit Eulàlia Domènech, ja que la resta, en plena campanya electoral i quan en cap dels debats o propostes esbombades aquests dies ningú s’ha posat la cultura a la boca, han fet de manera més o menys soterrada el seu oportunista pamflet i la veritat és que els discursos provinents de la Generalitat i de l’Ajuntament em cansen bastant. Entenc que sense ells part del projecte no s’hagués pogut portar endavant, però tampoc sense el mecenatge i en canvi cap dels generosos benefactors ha sortit a fer el seu discurset. Sort que l’Eulàlia ho ha fet  tan senzill i bonic, que d’aquesta primera part de l’acte en podrem recordar alguna cosa.

S’ha trigat quatre anys a finalitzar un projecte ple d’entrebancs, ja sigui pel difícil finançament, ja sigui per la manca de material, sobretot visual. Això tan sols s’explica, però en part, per l’extraordinàriament complicada època que va haver de viure la gran Conxita Badia, una soprano i una pianista excepcional, lloada per a tots els musics que la van conèixer, i no estic parlant de quatre arreplegats precisament: Granados, Falla, Casals, Mompou, Gerhard, Toldrà, Berg, Krenek, Boulanger, Cortot, Gustavino, Villa-Lobos, Ginastera,  Menuhin, de Larrocha, Arrau…

Conxita Badia és un referent per a tota una generació de músics de gran vàlua que les circumstàncies  tràgiques d’una guerra civil se’n va endur per endavant. Quan Conxita Badia va tornar de l’exili es va trobar pràcticament sola, amb els grans musics que van quedar de la desfeta a l’exili i tan sols amb Toldrà com a únic testimoni local d’aquella generació desfeta amb tant talent  malaguanyat.

Conxita Badia al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, 1935

El documental, fet a partir dels records i les vivències de l’entorn familiar (les filles, el músic Narcís Bonet, el recentment desaparegut Josep Maria Ainaud de Lasarte gendre de la cantant i la pròpia besnéta), recull a manera de pel·lícula íntima i familiar, records i vivències que dignifiquen una artista massa oblidada, mítica, això si, però que ara molt pocs han escoltat i que tan sols és recordada per ser alumne de Granados i mestra d’una figura tan eminent com Montserrat Caballé.

El gran mèrit, dels molts que té el documental, és que quan acaba tens moltes ganes de saber més i escoltar molt a Conxita Badia, i si aquest efecte el produeix a tothom com en a mi, s’haurà guanyat moltíssim per recuperar i perdurar a la gran artista.

Hi ha en tot el documental petites perles que dimensionen a l’artista en tot el seu esplendor. No cal dir quan l’escoltem cantar en les variades gravacions que se’ns ofereixen com a suport a les imatges, especialment l’emotiva cançó que va composar ella dedicada al seu marit Ricard Agustí, “T’estimo” i de la que més tard en va fer un arranjament més operístic per a Montserrat Caballé, doncs bé quan l’escoltem en la veu de Badia, l’emoció que emana el músic Narcís Bonet es contagia de manera inevitable. També colpeixen molt les opinions que d’ella tenien les personalitats que la van tractar, però és quasi al final quan visionem un deliciós reportatge que la TVE dels anys setanta li va fer, i on es pot veure a la soprano davant del piano cantant “El tra la la y el punteado” de las Tonadillas de Granados amb 76 anys, mentre la seva filla i Eulàlia Domènech visionen el material cedit per aquest documental, quan t’agafen unes ganes boges de saber més i més sobre la gran cantant.

Un treball preciós que per fortuna es podrà veure el proper 4 de gener pel Canal 33 i que no us ho podeu perdre. Per a tots els que no sintonitzeu el canal, ja miraré de deixar-vos els enllaços que no us deixin sense aquest magnífic homenatge.

Hi ha una anècdota en la vida de Conxita Badia que el documental no esmenta, suposo que és ben certa, però potser no del tot documentada, encara que la persona que m’ho ha dit té molta (tota) credibilitat. Richard Strauss, el gran Richard Strauss que tan sols nomenar-lo ens obliga a anar a buscar el reclinatori, va voler que Conxita Badia li estrenés uns lieds. Tal i com ho llegiu, però la soprano li va dir que no, ja que en aquell moment estava en avançat estat de gestació i no va creure convenient exhibir la maternitat davant del públic. Strauss fins i tot li va proposar que cantés darrera un biombo, però ella no va acceptar-ho. Quins lieds estaven destinats a Conxita Badia?, d’ençà que m’han explicat l’anècdota que no m’ho trec del cap.

No cal que us digui que quan el documental ha acabat i després d’una llarguíssima i merescuda ovació han pujat les filles a fer un petit parlament i a rebre l’estima del públic, segurament no quedaven ulls secs a la sala.

Aprofitant l’estrena del documental, el segell discogràfic sabadellenc La mà de guido ens ha regalat un altra perla, l’edició per primera vegada en CD del recital que van gravar l’any 1963 Conxita Badia i Alicia de Larrocha interpretant Enric Granados (Tondillas & Amatorias) i que havia esdevingut una peça de col·leccionistes.

De Conxita Badia no disposem de moltes gravacions i per això és tan benvinguda aquesta, de la que us deixo un petit tast amb “Gracia mía” de las Canciones amatorias”. La soprano tenia 66 anys i en segons quins moments es noten, però en canvi es pot apreciar i admirar la claredat del fraseig, l’admirable adequació estilística i la gràcia i musicalitat d’un cant evidentment mestrívol.

Us deixo finalment un enllaç que us permetrà saber més sobre la cantant i el documental

http://conxitabadia.wordpress.com

I el tràiler del documental