TIEFLAND d’Eugen d’Albert

 

El 15 de novembre de 1903, avui fa 104 anys, es va estrenar al Neues Deutsches Theater de Praga, l’òpera d’Eugen d’Albert, Tiefland, és a dir Terra Baixa, basada en l’obra més emblemàtica del teatre català, escrita per Angel Guimerà.

El llibret de Tiefland va ser escrit per Rudolph Lothar i malgrat conservar l’essència i els personatges, es va permetre, juntament amb d’Albert, unes llicències si més no curioses, vistes des de la perspectiva catalana.

Tiefland està considerada l’única aportació alemanya a l’òpera verista. La influència de l’escola italiana no va afavorir gens en l’acceptació per part de la crítica, si del públic, de l’obra més coneguda del cèlebre pianista i compositor.

La utilització dels Leimotive per descriure els personatges i sobretot els dos mons que ens descriu l’obra, el món cruel i realista del pla i el món idealitzat i pacífic de la muntanya.

D’Albert utilitza algunes dissonàncies i un cert llenguatge post wagnerià, emprant recursos tímbrics i orquestrals molt germànics i fent us del melodisme més italianitzant. En el relat del llop, eix central de l’obra de Guimerà i de l’òpera de D’Albert, el compositor utilitza tercets molt marcats i sincopats, que retornen en el moment de la mort de Sebastiano. El motiu per el qual s’italianitzen els noms de Sebastià, Tomàs (Tommaso) o es castellanitza el Manelic en Pedro, és tot un misteri.

L’obra es va estrenar a Praga, doncs els empresaris alemanys es mostraven contraris a l’obra d’un pianista famós però d’un compositor poc valorat, influenciat per la música del gran Wagner.

El èxit del públic de Praga, no va ser secundat per la crítica, ni pels empresaris ni els editors. L’estrena a Alemanya, a Dresde, no va suposar cap repercussió important, cosa que va decidir a d’Albert a retocar l’obra i que va assolir l’acceptació definitiva de l’obra en el repertori i teatres d’arreu, després de les reestrenes a Hamburg i Berlín a l’any 1907.

Al Metropolitan de Nova York es va estrenar el 23 de novembre de 1908 amb Emmy Destinn i Erik Schmedes i al Liceu de Barcelona es va estrenar a l’any 1910 amb el llibret traduït en català.

Curiosament, la Marta ha estat un rol decisiu per a moltes sopranos en els inicis de la seva carrera. La gran Kirsten Flagstad va debutar en el teatre, a l’edat de 18 anys amb aquest rol (1913). També Maria Callas va cantar el rol a Atenes en la temporada 1945 i Montserrat Caballé que durant els primers i difícils anys 50’s i 60’s la va cantar multitud de vegades a Basilea.

Els personatges operàtics són:

• Sebastiano, (baríton)
• Marta, (soprano)
• Pedro, (tenor)
• Nuri, (soprano)
• Tommaso, (baix)
• Pepa, (soprano)
• Antonia, (mezzo-soprano)
• Rosalia, (contralt)
• Moruccio, (baix)
• Nando, (tenor)  

A l’any 2007 s’ha reposat a la Volksoper de Viena amb Torsten Kerl en el rol titular i sembla ser que aviat la veurem al Liceu amb Peter Seiffert com a Pedro i la inefable Petra Maria com a Marta.

Al Liceu es va fer per darrera vegada a la temporada 1972-1973 quan la companyia de la Royal Opera Flamand d’Anvers sota la direcció de Frits Celis i amb Peter Gougaloff i Nick Dumont com a Pedro’s, Jan Stroobants com a Sebastiano i Anne-Marie Antoine, le varen cantar al desembre de 1972.

Algunes gravacions d’interès són:

• Günter Treptow, Helena Braun, Ferdinant Frantz – Orquestra Simfónica de la Ràdio de Viena, Rudolf Moralt 
• Hans Hopf, Gré Brouwensteijn, Paul Schöffler – Wiener Symphoniker , Rudolf Moralt – Philips 1957
• René Kollo, Eva Marton, Bernd Weikl – Münchner Rundfunkorchestre, Marek Janowski – Acanta 1983
• Johan Botha, Lisa Gasteen, Falk Struckmann – Vienna Radio Symphony Orchestra, Bertrand de Billy – OEHMS 2003. 

Basant-se en l’òpera de d’Albert, la cineasta alemanya, addicta al III Reich, Leni Riefenstahl, va dirigir i interpretar la  pel·lícula del mateix nom, on va utilitzar a components de la raça gitana com a extres en algunes escenes. Aquests gitanos, un cop acabada la pel·lícula, varen ser deportats als camps de concentració.

[splashcast FTRZ2853YP]

1. El muntatge musical està composat de tres fragments.
   El fantàstic i enigmàtic tema de “la mantilla”. Escoltarem a Eva Marton, Rene Kollo i Bernd Weikl.
2. El segon fragment es el relat del llop, pel magnífic Johan Botha, també escoltarem a Lisa Gasteen.
3. Finalment escoltarem la fantàstica escena de Marta i Tomasso amb una plenament en forma Eva Marton i Kurt Moll.

Les fotografies corresponent a muntatges de Praga, Hamburg i Zuric, fotografies i cartells de la pel·lícula de Leni Riefensthal i cantants de principis del segle XX, així com la famosa fotografia d’una jove Callas interpretant la Marta a 1945.