IN FERNEM LAND

L’Elisir, Carreras i el Liceu: 18/02/1982


Doncs si, la funció d’òpera que en Josep Carreras recorda amb gran estima i afirma que potser és la millor que ha cantat al Liceu, és aquest Elisir que avui us deixo per tal de que us el pugueu baixar.

El Gran Teatre del Liceu va programar en la Temporada 1981-1982, 4 representacions de l’òpera de Gaetano Donizetti, L’Elisir d’Amore.

En les tres primeres (4,7 i 9 de febrer de 1982 va cantar el catedràtic, és a dir, Carlo Bergonzi, per bé que si hem de ser sincers allò no anava ni amb rodes. L’acompanyaren Rosetta Pizzo, Attilo D’Orazi, Nelson Portella i Mª Àngels Sarroca.

El dia 18 de febrer el repartiment va ser totalment diferent, tant sols amb la Giannetta de la Sarroca repatint en el cast.

Això si, el director d’orquestra sempre va ser Daniel Lipton i la producció, provinent de Verona, va estar dirigida per Vera Bertinetti.

El repartiment del dia 18 va ser:

Adina: Majorie Vance i no la prèviament anunciada Shona Ghazarian, per aquells anys assídua a les temporades del teatre.
Nemorino: Josep Carreras
Belcore: Joan Pons
Il Dottor Dulcamara: Alfred Sramek
Giannetta: Mª Àngels Sarroca

A Josep Carreras podem retreure-li que el seu Nemorino és poc ingenu (jo no, és clar, no puc amb els Nemorino borderline) i que sempre és un senyor. És un romàntic encisador que enamora en cadascuna de les frases i intervencions.

A Majorie Vance, escoltada ara no li podem retreure res. En aquell moment recordo que el fet que no vingués la Ghazarian ens va desencisar, però ara sense cap prejudici he gaudit força d¡aquesta veu lírica i plena, poc habitualment les Adines. No és per treure mocadors però participa bé en la festa.

La veu de Joan Pons és espectacular, el cant, una mica menys. És bastant monòton, però dona bé el caràcter fatxenda del militar.

Alfred Sramek és inadequat per veu i estil. És el típic comprimari que a Viena ho feia tot però que en un teatre llatí, no passa de la correcció. Tenint en compte que el Dulcamara és el personatge central d’aquesta òpera cal pensar que el director artístic del Liceu en aquell moment, no va estar gaire inspirat.

M Àngels Sarroca fa una simpàtica Giannetta.

L’orquestra sona bé i no sé si ara milloraria la prestació, tot i que ens trobem als inicis del Consorci i el cor encara no comptava amb el luxós duet de directors que varen formar Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, en l’època més gloriosa que va viure el cor.

Per baixar els arxius mp3 premeu:

i que segueixi la festa, aquesta nit al Liceu

post relacionat Josep Carreras, el meu tenor

Un comentari

  1. olympia

    Ximo,
    Ja m’he descarregat els Elisire i n’he escoltat el CD1 que m’ha encantat. Em reservo el CD2 per demà. Ara mentre t’escric sona en Flórez.
    Gràcies com sempre.

    M'agrada

  2. Ludovica

    Hola Ximo! Ya escribì aquì hace tiempo pero conversando con Teresa, que me nombrò tu blog, decidì volver para leer algo màs y buscando encontré este post: de verdad, muchìsimas gracias por subir esta actuaciòn maravillosa; ademàs sé que tuvo un gran éxito.
    Regresé de Barcelona hace una semana y ya quiero volver otra vez: es una ciutad tan màgica… làstima que el Liceu estaba cerrado, eso me hizo muy triste.
    En Barcelona he buscado algo de Carreras pero encontré muy poco. Me habrìa encantado comprar el recital al Arc de Trionf de 1988… no lo encuentro en ninguna parte. Tu lo tienes?

    Muchìsimos cumplidos por tu blog, no ocurre a menudo poder disfrutar de algo tan interesante y precioso.

    Ludovica

    M'agrada

  3. Ludovica

    Eres muy amable.
    Lo sentì mucho que no habìa, no lo sé, un VHS o DVD de aquella noche tan especial. Lo siento también que no se encuentran en video algunas de las grandes òperas como Un Ballo in Maschera, Aida, Il Trovatore, L’Elisir d’Amore actuùadas por él.
    Es que no pude vivir todo esto, ya que tengo 20 años y por lo tanto me encantarìa ver còmo fue, tener una idea.

    Besos

    M'agrada

Deixa un comentari