IN FERNEM LAND

L’art senzill de Magdalena Kožená: Songs My Mother Taught Me


L’art senzill és el més difícil. El cant sense artificis, la naturalitat de les melodies, la impostació adequada i la interpretació justa, solsament està al abast de cantants privilegiats que sembla que hagin nascut per consagrar-se amb el lied.
La història de la música està farcida de grans noms, que tot i abrasar tots els gèneres que incideixen en el cant, han deixat una forta, incisiva i decisòria petjada en el exclusiu i selecte club dels liederistes.

La mezzosoprano txeca Magdalena Kožená, ha anat forjant una carrera que l’ha portat en poc temps al capdamunt del panorama de cantants actuals.

Em va agradar molt la primera vegada que vaig escoltar un disc d’àries de Mozart, Gluck i Mysliveček, però lletraferits d’aquells que es dediquen a ensorrar a tothom, em varen dir que tenia una veu molt limitada i que en prou feina se la sentia. Tot i així l’estil, la musicalitat, la elegància i la preciosa veu de la mezzo, em continuaven subjugant malgrat les opinions adverses.

Un preciós viatge, em va permetre escoltar-la en directa cantant la Melisande i ja us vaig comentar que la impressió va ser extraordinària.

Magdalena Kožená, sense grans aparicions mediàtiques, tot i que la DG aposta fort en la publicació discogràfica dels seus treballs, s’ha guanyat la meva absoluta rendició i admiració.

La veu és d’una ductilitat admirable i es situa entre les mezzos líriques i les sopranos. El color és envellutat i l’emissió claríssima, el so és rodó i sense estridències.

En Maac ens en va informar, no fa gaire en el seu bloc, de l’aparició d’aquest nou treball discogràfic i quan m’ha caigut a les mans no m’he pogut resistir a comprar-lo.

El disc anomenat Songs My Mother Taught Me, és exactament això. Cançons que la seva mare, tot i no ser una cantant professional, li cantava de petita, en una tradició a l’Europa del Est, que per aquestes latituds, o no és coneix o definitivament s’ha perdut.

Amb l’acompanyament pianístic de Malcom Martíneau, el CD s’inicia amb una senzilla cançó tradicional txeca, cantada a capella, per situar-nos en el marc d’intimisme necessari, per continuar amb un cicle de tres bellíssimes cançons de Leos Janáček, compositor que tancarà el disc amb les cançons silesianes d’Helena Salichová. Després canta Dvořak, Schulhoff, Eben, Rösler, Novák i Martinů.

Molts d’aquest compositors i aquestes cançons son desconeguts per a mi, i això ja és un incentiu per conèixer-les i alhora per gaudir d’una novetat diferent, més enllà del disc típic d’àries mil i una vegada gravades.

Especialment bellíssim el cicle de cançons per llaüt de Petr Eben, un compositor txec mort l’any passant i del que no en tenia cap constància. L’acompanya Michael Freimuth, a la guitarra.

També intervé en els duets moravis d’Antonín Dvořák, la soprano alemanya Dorothea Röschmann, que amb la seva sumptuosa veu i musicalitat, s’acobla a les mil meravelles amb la mezzo.

Tot el disc, és d’una exquisida factura, no és apte pels amants dels esclats de pirotècnia vocal, però ja quan he començat, he dit que l’exclusiu i elitista món del lied està fet per cantants especials que saben transmetre totes les emocions amb els mitjans més simples, arribant al cor del que les escolta, per no abandonar-lo mai més.

Jo us deixaré un petit tast d’aquesta excel•lència musical, amb la interpretació que la mezzo txeca fa, de l’única cançó de Jan Josef Rösler en aquest disc, compositor xec nascut al 1771 i mort al 1813, que ja a la primera escoltada em va fer parar la continuïtat del recital, per tornar a escoltar la pista sencera tres vegades seguides.

An die Entfernte (Jan Josef Rösler – Johann Wolfgang von Goethe)

So hab’ich wirklich dich verlore?
Bist du, o Schöne, mir entflohn?
Noch klingt in den gewohnten Ohren
ein jedes Wort, ein jeder Ton.

So wie des Wand’rers Blick am Morgen
vergebens in die Lüfte dringt,
wenn, in dem blauen Raum verborgen,
hoch über ihm die Lerche singt:

So dringet ängstlich hin und wieder
durch Feld und Busch und Wald mein Blick;
dich rufen alle meine Lieder;
o komm, Geliebte, mir zurück!

Un disc preciós, un collaret de petites perles que llueixen de manera extraordinària gràcies al talent musical i a la veu de Magdalena Kožená.

MAGDALENA KOZENA – Songs My Mother Taught Me

TRADITIONAL
Kebych bola jahodú
LEOŠ JANÁÈČK (1854–1928)
from “Moravská lidová poezie v písních (Moravian Folk
Poetry in Songs)”, 53 folksong arrs., c1892-1901:
Lavečka (Bench)
Jabúčko
Muzikanti [Musicians]
ANTONÍN DVOŘÁK (1841–1904)
from “Cikánské melodie (Zigeunermelodien)” (Heyduk), op. 55, 1880:
Kdyz mne stará matka (Als die alte Mutter, Songs my mother taught me)
Struna naladěna (Rein gestimmt die Saiten)
A les je tichy kolem kol (Rings ist der Wald so stumm und still)
ERWIN SCHULHOFF (1894–1942)
from “Národní písne a tance z Tesinksa (Folksongs and Dances from the Tesinskso Region)“, WV120
Pasala volky (Out in the beechwood) (Národní písne a tance)
Kdyz jsem byla mamince na kline (On my mother’s knee)
Sidej na vuz
PETR EBEN (1929–2007)
from “Písne K Loutne“
Milovánie bez vídánie
I dare not ask
Quand ce beau printemps
Ach Gott, wie weh tut scheiden
Jakz sem te najprv poznal
Stratilat sem milého
JAN JOSEF RÖSLER (1771–1813)
An die Entfernte
VÍTEZSLAV NOVÁK (1870–1949)
Selection from “Pohádka Srdce (Märchen des Herzens)”,
5 songs, op. 8, 1896
Píseň melancholická
Zda není snem? (transposed)
Večer
Podzimní nálada
Až prejde den
ANTONÍN DVOŘÁK
from “Večerní písně (Evening Songs)” (V. Hálek), op. 3, 1876:
Mně zdálo se žes umřela (I dreamt that you were dead)
from “Moravské dvojzpěvy (Moravian Duets)”, 1876:
Prsten
Zajatá
BOHUSLAV MARTINU (1890–1959)
from “Písnicky na dve stránky (Songs on two pages, seven songs an Moravian folk poetry)“
Devce z Moravy (Moravian Girl)
Súsedova stajna (The Neighbour’s Stable)
Nadeje (Hope)
Hlásný (The Night Watchman)
Tajná láska (Secret Love)
Bozi muka (The Wayside Cross)
Zvolenovci chlapci (Lads of Zvolyn)
LEOŠ JANÁČEK
from “Slezské písně (ze sbírky Heleny Salichové)
(Silesian Songs from Helena Salichová’s
Collection)”, 10 folksong arrs., 1918 (Brno, 1920)
Aj co to je za slaviček
V černym lese

Un comentari

  1. Ximo, acabo d’embadalir-me amb aquest lied, el teu petit tast. Gràcies per aquesta “perla”. Ha estat una descoberta extraordinària. Ara mateix, malgrat la crisi i les veus apocalíptiques, surto a comprar-me aquest CD. Vull gaudir d’aquesta veu! És com un bàlsam a preocupacions sortosament ja superades… He retornat a la normalitat!

    M'agrada

  2. Isolda

    Maravellosa!!! cantant bonic, transprent, amb un color de veu preciós. Bé com a liederista li donc tots els calificatius favorables.
    Malauradament no l’he escoltada personalment, però si per radio on l’escoltem sovint.

    M'agrada

  3. chusco

    Yo también he leído por ahí que es una cantante del Teatro de la ópera de Liliput, pero me fío más de ti, que de quien lo dice.
    Escuchada en disco, es encantadora y en este lied en especial, me parece ideal para un día como el de hoy, otoñal y melancólico.
    Un placer.
    Si la crisis me lo permite, haré como Xavier, pero tardaré un poco más. Este mes ya he hecho la inversión mensual.

    M'agrada

  4. colbran

    Escuchar a esta extraordinaria cantante en “Pelleas et Melissande” en Berlín, ha sido para mí uno de los más grandes placeres líricos de lo que llevamos de año. Y ésto que su preñez no la ayudaba demasiado, especialmente para moverse por el difícil decorado.

    Los agoreros que aducen que no se la oye, una de dos, o no la han visto en persona o aquél día no estaba en condiciones, como nos puede suceder a cualquiera de nosotros y especialmente a los cantantes, líricos o no. Su volumen no es el de Birgit Nilsson, pero tampoco el de Ofelia Sala, para entendernos y sin ánimo de desmerecer a nadie. Nombro estas dos cantantes porque las he visto y puedo establecer comparación de volumen y, además, la Sala (que es una dignísima soprano) es familiar para el público del Liceu y del resto de España.

    Esta canción es una pequeña joya que induce a escuchar y saber más de su compositor. Quizás la misma Kozenà nos vuelva a deleitar con nuevas grabaciones de Rösler. Espero que lo haga.

    M'agrada

  5. OLYMPIA

    Un lied bellíssim i la veu ideal per interpretar-lo. Delicada, elegant i càlida. No li necessito una gran veu. En aquest lied tè l’adequada. Jo li havia escoltat cantates de Bach i ja m’havia cridat positivament l’atenció.

    M'agrada

  6. Lo estoy escuchando ahora mismo, mira que me da rabia no tener las letras para saber un poco de qué va la cosa, pues en este caso es que ni me hacen falta, es un collar de perlas muy bien engarzado.

    M'agrada

  7. Quan vaig llegir les crítiques negatives al tamany de la veu de la Kozena vaig pensar que era una llàstima que una xica que cantava així de bé no tinguera una veu adequada. Ara m’alegre de saber que això no és cert.

    M'agrada

  8. Ohh que bonitoooo!! Me estoy aficionando a los lieder y nos sabes como! Este de Rosler es una pasada! Y con las poesias de Goethe me pueden cantar durante horas. Que timbre mas bonito el de Magdalena y que dulzura al cantar! Mirare a ver si conisgo el disco porquequeiro escucharlo entero. Y Malcom Martineau la acomoana de manera muy sensible. Un gusto, graciass!!!

    PS Por cierto q menos mal q no solo escuche sino quise dejar una opinion que sino acaba la semana y ni me entero de quien nos proponias a escuchar y ver esta semana 😉 Este senor de la izquierda no canta nadaaaa mal 😉 Pena que no hay video de los lieders de Strauss, que pasada aquello!!!

    M'agrada

  9. Olave

    Hace más o menos un año tuve la suerte de escuchar un recital de arias de Handel cantadas por esta mezzo en el Palacio de Bellas Artes de Bruselas. Era la presentación de un disco que había grabado con las mismas obras para DG. En el entreacto mucha gente hacíamos cola para comprar allí mismo, en un mostrador que hacía las veces de tienda de discos, el disco al que me refiero. Sin poseer el fuego, la fiereza y la gran facilidad para la coloratura de Cecilia Bartoli en el repertorio barroco y común que frecuentan, nos había ofrecido una primera parte todo musicalidad y dulzura en una voz que embelesaba. Su voz era como un hilo de oro imitando a un instrumento de cuerda que nos seducía… Huelga decir que la segunda parte de aquel concierto fue como mínimo como la primera. Y este lied que has colgado Ximo refrenda lo que pienso de ella. Una pura maravilla, y vaya sensibilidad que tenía el desconocido compositor…

    M'agrada

  10. Hola Olave, quan temps!!!.
    Espero que definitivament instal•lats, oi?
    La Magdalena Kožená és una de les meves cantants predilectes.
    El seu disc de Händel, que en fas esment, és bellíssim i en particular, el seu Scherza Infida ha passat a ser, el de referència.
    Espero que a partir d’ara, tots plegats podem gaudir dels teus comentaris i de la teva sapiència.

    M'agrada

Deixa un comentari