ARIANE ET BARBE-BLEUE de PAUL DUKAS segons CLAUS GUTH
Diu el diccionari de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans a l’entrada corresponent a “Alerta“:
Com a interjecció:Expressió usada per avisar a algú d’algun perill, posar-lo en guàrdia, despertar la seva atenció.
Com adverbi: En actitud vigilant i atenta.
Doncs bé, en totes dues excepcions, amics infernemlandaires, jo estaré en alerta davant la nova temporada anunciada ahir, la 2010-2011, del Gran Teatre del Liceu i ara intentaré argumentar-ho.
No hi ha cap dubte que els productes de qualitat han de tenir els suficients atractius per cridar l’atenció del potencial públic que els ha de consumir, el fabricant que vulgui que li comprin un article tan sols pensant amb el seu gust i criteri, limitarà perillosament el marge de benefici que tothom pretén obtenir, ja sigui crematístic o d’altres tipus.
La propera temporada 2010-2011 del Gran Teatre del Liceu, és prestigiosa?, si. Sobre el paper, té qualitat?, si. Venen figures vocals, musicals i teatrals?, si. Aleshores no cal estar alerta, oi?, doncs si cal estar alerta per diversos motius.
No és, una vegada més, una temporada amb pretensions generalistes, per agradar al màxim de públic possible, és massa al gust i estil d’una determinada manera d’entendre l’òpera, vàlida però no única i sobretot massa repetitiva del que han estat les temporades del Liceu en aquests darrers anys, amb una quasi única tendència estètic-teatral, que exaspera a la major part del públic i que enrareix les representacions afectant el nivell global, incloent-hi la part musical i vocal.
Pel que fa als títols escollits, magnífics quasi tots, altres els desconec, no son precisament d’aquells que invitin a esgotar les localitats, tret de la Carmen inaugural i conclussiva o el tàndem Cavalleria i Pagliacci, la resta obres excel·lents i algunes mestres, que no penso, coneixent el públic de Barcelona, que facin penjar el cartell d’exhaurides les localitats.
En època de crisi, el teatres nord-amenricans que han subsistit al terratrèmol econòmic, han optat per treure La Traviata de torn del armari i deixar aparcades altres òperes previstes, amb més risc de deixar l’aforament amb perilloses clapes. No dic que el Liceu hagi de fer el mateix, ja que tenint un coixí, del seu justet pressupost, garantit en un 50% per diner públic, pot ser més agosarada, però Alerta!, això no vol dir que haguem de regalar entrades o permetre que els seients no s’ocupin.
Carmen, acte III segons la versió de Calixto Bieito (1999)
Com fer-ho?, home 19 funcions de Camen amb Uria-Monzón, Alagna, Schrott i Poplanskaya (aquest és el repartiment principal i és de suposar que ni hauran dos més), dirigits per Marc Piolet, no sembla malament, però Calixto Bieito, que porta molta gent al tetare, també en deixa de portar altre, no ho oblidem això, no tot és venda per abonament i d’aquest, ni haurà, esperpo que pocs, disposats a sacrificar la Carmen, per tal de no patir la bietades de torn.
En aquest pols entre la Direcció artística i el públic, no sempre guanya la direcció artística que és la que imposa el criteri tant si vols com si no. El públic quan protesta, encara que a la direcció li entri per una orella i li surti per l’altre, és per alguna cosa i acaba, no ho oblidem, condicionant el resultat final, quan el public demostra el seu malestar en les funcions d’estrena.
Sembla que la direcció digui, con que la Carmen s’omplirà igualment, posem-hi al amic Calixto, ho vendrem tot!, ja que vindran els carques de tota la vida i els fashion que l’òpera ni fu ni fa, però que sempre queda molt “cool” anar-hi quan els enfants terribles, prèviament aprovats pel star system, fan remoure els ciments de les catedrals operístiques. Veurem, però si això s’entén com una guerra, no anem bé.
La Carmen de Bieito vista a Peralada al 1999 (quants anys ja!) tenia coses precioses i altres impossibles, marca de la casa. Hi havia un treball acuradíssim i també una provocació gratuïta, com és habitual. Segurament l’haurà retocat, però el paio amb calçotets (ara potser sense) al aixecar-se el taló, donant voltes al pati d’armes o el ball a la llum de la lluna, del mateix o un altre paio, aquest si en pilota picada al inici del bellíssim i suggestiu preludi del tercer acte, tant gratuït com plàsticament estètic, persistiran, son aquells segells indiscutibles de fàbrica que fan que en acabar la representació és parli més d’això, que de la idoneïtat o no d’un Escamillo tan dubtós com Schrott per cantar el rol.
Bé, la quota provocació continua amb l’amic Peter Konwitschny (Eugene Oneguin, Lohengrin i Don Carlos) a Der Freischütz i DOS Claus Guth, calia?, el primer en el Parsifal amb l’escolanet Vogt i el segon amb l’obra que m’interessa més de la temporada. Ariane et Barbe-bleue de Paul Dukas, amb el debut de la Westbroek al Liceu.
Però no penseu pas que el desafiament escènic acaba aquí, no. Per la Cavalleria i Pagliacci, un altre d’aquells programes que pretenen omplir amb les tietes de tota la vida i els nebots ocasionals, ens porten a Richard Jones, el il·lustrat i il·luminat creador del Lohengrin de Munic que us vaig deixar ahir. No conec la producció però el primer que em vé al cap és Ai Senyor!
Fabio Luisi director musical del falstaff i el concert Brahms
Segurament amb el Falstaff bavejaré. El millor director musical de la temporada, Fabio Luisi (també dirigirà un concert Brahms amb la Podles) i una producció suposo que excessivament clàssica de Peter Stein, faran les delícies de tots els que ens acostarem al teatre, però no ens enganyem, el Falstaff no agrada als verdians de tota la vida, ni al públic que busca el refugi de tanta germanització en les òperes llatines. És l’ùnica òpera del genial compositor que acostuma a agradar als wagnerians, amb això ja està tot dit. En qualsevol cas, el repartiment és molt maco, amb Maestri, Cedolins, Cantarero, Ludovic Tézier i Joel Prieto. Una marevella (sobre el paper).
Que queda, operísticament parlant, per acabar d’engrescar al públic?, doncs la genial Lulu d’Alban Berg, LByron (un estiu sense estiu) l’estrena contemporània i catalana, políticament correcta, del compositor Agustí Charles o la fenomenal Ifigènia in Tauride de Gluck, en l’aclamada producció de Pina Bausch, que alterna l’òpera i la dansa, que inaugurarà la temporada no oficial, al mes de setembre.
En versió de concert tindrem a Plácido Domingo cantant Handel (Tamerlano). Non comment! i també la interessant Daphne de Strauss, amb l’OBC dirigida pel Pablo González, que ja serà el seu director titular i Riccarda Mermeth, una especialista en el rol.
Deixo pel final l’Anna Bolena, una òpera més aviat feixuga, si no es compta amb un repartiment estel·lar i aquí la Direcció artística compensa tota l’allau de crítiques possibles, reunint en dos repartiments luxosos a Gruberova (jo tremolo), Garanca, Colombara i Bros (glups!) o Cedolins (torno a tremolar), Ganassi, Zapata i no conec l’Enric VIII del cast alternatiu que no segon. A l’orquestra un senyor del gust de la regina, Stefan Anton Reck i una escena que m’agradaria suposar digne d’una serie isabelina de la BBC de Rafael Duran, que crec que debuta en el món de l’òpera (Io tremo).
Tindrem, com ja ho han “cridat” de manera més o menys soterrada l’Hariclea i l’Emilio en comentaris al vídeo del Lohengrin a Jonas Kaufmann en un recital, és clar, millor això que res, però…Serà el 10 d’octubre
També el retorn al Liceu del estimat Rolando Villazón en un concert amb orquestra, amb un repertori eclèctic d’aquells de traca i mocador, que farà les delícies dels seus incondicionals, el 3 d’abril del 2011.
Violeta Urmana, que jo la voldria com a Santuzza (la Komlosi és bona per un segon repartiment, no fotem!) també ens farà un recital el gran Andreas Schöll, juntament amb Daniels, els contratenors que més m’agraden. Tornarà amb un programa Mozart, Diana Damrau i debutarà en un concert de música del segle XX. la soprano tan interessant com de impronunciable nom, Measha Brueggergosman i altres perle que aniran caient detalladament.
Repeteixo és una temporada interessant, amb títols que feia molt temps que no pujaven al escenari del Liceu i alguna estrena tardana de gran interés. Dels repartiments més val no parlar-ne gaire, doncs després ens duem més desenganys que sorpreses, però en general estan farcits de noms de prestigi.
Falstaff (G.Verdi) acte III segons la producció de la WNO de Peter Stein
Però el Liceu arrisca massa en les produccions escèniques on Joan Matabosch roman tossudament sord als clams de molta gent (no demano Zeffirelli, per Déu!) i sobretot el que més em molesta és la persistència en voler imposar una única visió, massa germanitzant del concepte teatral.
Alerta també amb la resposta del públic. Insisteixo que el teatre hauria de veure’s amb una ocupació real, satisfactòria. El repertori escollit per la 2010-2011, no em sembla equilibrat en aquest sentit.
Temps tindrem per parlar-ne i intensificar o alleugerir aquesta inicial alerta, que no necessàriament vull que tingui un caire negatiu, però que no veig que engresqui de manera generalitzada al potencial public a esgotar el paper que es possi a la venda i ekl pitjor, a mantenir el percentatge d’abonaments actual, ja minvat respecte a unes temporades enrere.
Si voleu més informació, us deixo els enllaços de:
IN FERNEM LAND 
Tan discutible, tan subjetiva la manera de afrontar un nuevo año de programación, conla disculpa de la crisis y la reducción presupuestos…
De la programación que adelantas, he visto tres producciones la Carmen de Bieito, éste verano pasado en El Escorial, no me pareció, ni provocadora, quizá suavizaron la versión de Perelada, no sé, y la verdad si vas a ver una producción de Bieito y no ves al vecino de butaca, al de la fila de atrás o al de delante rasgarse las vestiduras, es síntoma de que la función es un fracaso a no ser que la canten de “cine” que no fue el caso. La otra producción que conozco es la de Ariane et Barbe-Bleue, Frankfurt 2008, la ópera que seguro que conoces es excelente,la orquesta estuvo maravillosa, pero la producción/ escenografía fue una angustia, que esperaba no tener que volver a ver… mala suerte, iré pero pienso “verla” con los ojos cerrados.
La tercera que repetiré será Lulú, recientemente vista en el Real, una producción sobria que realza el libreto y la música extraordinaria de Berg, pero todo es tan subjetivo en este mundo de la ópera que lo que a mí me emocionó, provocó una desbandada sin precedentes en el Teatro, amén de comentarios del peor gusto…
bueno Joaquim, todo se andará… ya veremos…
besos
M'agradaM'agrada
Jo ho tinc més clar que l’aigua. Si el “régisseur” que du el “konzept” del “regiertheater” és Bieito, Konwitschny o un altre de la mateixa corda, que amb mi no hi compten. Si volen provocar, és a dir, prendre el monyo, que li’l prenguen a aquells que diuen que en són fans. A mi no m’agafaran. Ja n’he tingut prou amb dues pallassades com el Lohengrin de xiquests d’escola o el Don Giovanni de la pixada darrere el sofà.
Quan trobe un títol interessant al Liceu, com ara Wozzeck o Parsifal, i me n’assabente que van a ser destrossades les obres per estafadors com els poco-vergonyes abans dits, em quede a casa; fins i tot conec gent que, tot i estar abonada, passa d’anar-hi. Que hi vagen els que afirmen que l’emperador porta un vestit molt bell quan resulta evident que va despullat.
Estic abonat al Palau de les Arts de València. Per ara no ens han fet produccions ridícules o repulsives com les que li agraden a Matabosch. El dia que passe això a València, deixe de renovar l’abonament i solament compraré entrades soltes de les produccions que considere dignes.
És una vergonya que gent que maneja diners públics programe sense atendre els gustos reals del públic, per cridar senzillament l’atenció.
Recorde el que va passar al Liceu quan, fora d’abonament, es programaren unes funcions del Lohengrin de pantalons curts (Komwitchny) i una Madama Butterfly digna. S’exhauriren les entrades per a Puccini i hagueren de posar-les a meitat de preu (diuen que acabaren regalant-les perquè no les venien) les del Lohengrin de presa de monyo. Però no aprenen els programadors…
Parsifal, com Wozzeck, són dues de les meues òperes preferides. Doncs bé, hi passe olímpicament si “régisseurs” del cal.libre dels esmentats els hi posen les mans damunt i les fan malbé. Tant de bo arribara el dia que no hi anara ningú quan aquests senyors s’hi acosten…
Rex, per posades en escena dignes.
M'agradaM'agrada
Vaja, segons sembla, m’he engayat: Konwichny no destrosssarà Parsifal, sino El caçador furtiu (obra que em sembla molt interessant i que compta amb Seiffert, la dona, Salminem, el Wotan de Bayreuth…).
De totes maneres, Claus Guth, ja farà eixa tasca destructiva en Parsifal, o siga, que en tenim la mateixa… Llàstima de K. Florian Vog…
Si tan “provocadors” són aquests senyorets subvencionats, per què no preparen a trio una obreta i l’escenifiquen a Somàlia, Iran o Afganistan… Segur que allí les seues “desmitificacions” “posmodelnes” provoquen a tope i reben l’esbroncada que tant busquen.
M'agradaM'agrada
Doncs, igual que em vaig quedar sense Don Giovanni, aquest any em quedaré sense la “Carmen” (em sap mooolt greu, peró en Bieto es persona “non grata” des del ball de màsqueres). El Parsifal de Domingo el tinc massa recent (i 6 hores al Liceu són moltes, pel meu gust). Les òperes contemporànies no m’interessen massa. El Caçador Furtiu la conec poc, i la regie no me la pinten bé. Així que intentaré trobar una entrada per l’Anna Bolena, una altra pel Falstaff, i potser una pel programa doble (sembla que les veus serán tirant a molt bones; si no, em cansa molt).
Aixó vol dir que tindré un gran estalvi aquest any (també).
Gràcies pels vostres comentaris!
M'agradaM'agrada
Bé, els que estem “amarrados al duro banco” de l’abonament que ens pertoca, ens haurem de conformar. La veritat és que la meva primera Carmen amb Bieito em sembla un plat una mica “heavy”. Però una Cavaleria, un Freischutz, un Barbebleue i un Parsifal em semblen menges bastant apetitoses.
Caldrà veure si la loteria de l’abonament em regala en Kaufman o, com a premi similar, en Villazón.
M'agradaM'agrada
Malgrat el Bieito i algun altre que viuen gràcies a altres il·luminats com ells, espero veure alguna producció mínimament presentable (cosa difícil darrerament) i per descomptat gaudir d’algunes de les grans veus d’ara (Alagna, Garanca, Ganassi, Villazon, Kaufmann, Urmana, Damrau, Zapata, Domingo …). Malgrat tot, jo també dubto si això serà suficientment per a engrescar al públic en època de crisi.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi aquesta propera temporada m’entusiasma. Les óperes…cada temporada tinc alguna sorpresa amb alguna nova que no coneixia, i això sempre es un alicient.
Les veus…crec que molts poc anys deuen haver tocat tants cantants tan de primera línia com aquesta temporada, és tot un festival de noms propis molt engrescador.
Pel que fa al tema escénic, a mi doneu-me moltes temporades com aquesta, no pertanyo a la colla dels “on s’és vist!”.
Ah, Joaquim, de l’Anna Bolena, l’Enric VIII que dius que no coneixes es el eficient i guapíssim Simon Orfila. Precisament ell va debutar a Oviedo, als seus 22 anyets, amb aquest paper.
M'agradaM'agrada
Jo també soc del parer de la Teresa.El canvi de decada potser sería un bon moment per fer un petit esforç i deixar d’exercir un rebuitg sistemàtic a tot alló que no sembli exactament el que diu el “libreto”.Per posar un exemple el Sr. Richard Jones ha presentat treballs a teatres tant importants com el Metropolitan de Nova York,Bayerische Staatsoper de Munich,Festival de Glyndebourne,Òpera National de Paris,Nederlandse Oper de Amsterdam,Royal Opera House de Londres,etc,etc.És a dir en lleguatge col·loquial no és “Un Don Nadie”,sino que está considerat un director d’escena de gran nivell.La pregunta sería:Si en aquests teatres tant importants el contracten deu tenir alguna qüalitat o potser estan tots ells equivocats?
M'agradaM'agrada
Sinceramente me parece precipitado comenzar a “cargarse” la próxima temporada o preocuparse anticipadamente por si se venderán más o menos cantidades de nuevos abonos o si habrá abonados actuales que desertarán ante esta programación, sobre todo basándose en la posibilidad de que las puestas en escena no sean del agrado de todos. Si los nuevos títulos hubieran sido los de repertorio tradicional sin ninguna propuesta arriesgada, seguramente también estaríamos ahora aquí leyendo una crítica similar. Cuando ayer leímos los títulos que conformaban la nueva programación, (¡lo que son los diferentes puntos de vista!) nos pareció excelente y “a priori” hasta pensamos en volver a abonarnos y no solamente comprar entradas sueltas. El tiempo, sin lugar a dudas, pondrá las cosas en su justo término y comprobaremos si la ¡alerta! era justificada o no.
M'agradaM'agrada
Opino más o menos como Roberto, de que no hay que cargarse a nadie ( fundamentalmente, de la parte vocal y musical) hasta ver o escuchar sus aportaciones .
Lo de alertar o preocuparse ( diferente de cargarse ), si que estoy bastante de acuerdo con Joaquim, basicamente en las producciones tan “konceptuales” o tan del área germánica que se nos anticipan ( particularmente y no lo digo por la CARMEN de Bieito que presencié en Peralada en el 99 y considero salvo detalles, que es de lo mejorcito que ha hecho Bieito junto a su Wozzeck, pero tanto Guth y de nuevo Konswitchny sí me produce resquemor).
Sin embargo, ya me gusta y mucho que vayan apareciendo buenos directores de orquesta que actúan habitualmente en teatros importantes ( p.ej. ya hemos disfrutado hace poco de M.Armiliato, ahora se nos anuncia un director muy bueno como es F.Luisi y asimismo el parisino M.Piollet).
M'agradaM'agrada
En mi modesto entender, a mi me parece una temporada estupenda, como menos tiene el margen de la duda, pues todavía no la hemos visto…….Que en una temporada esten reunidos mi Cavalleria Rusticana ( por fín:::) y mi Jonás (por Dios…..), Carmen, Ana Bolena, Villazón, Domingo, Damrau, Cedolins, Alagna, Gruberova, Urmana, Schrott, Parsifal………..Señores que estamos hablando del Liceu…….., tan pronto deciamos que no venía NADIE, y ahora, que no es para tanto….. no cambiaremos…..Yo estoy muy ilusionado y voy a ser muy feliz….seguro…Ah. yo seré de las tietas o sobrinos que gozaré con la maravillosa Cavalleria Rusticana y si puedo veré mas de una función .., pero tambien irán yayas y yayos…… seguro…..
Feliz domingo a todos y feliz temporada 2010-2011.
M'agradaM'agrada
Masses anys del mateix Director Artístic.
Mentre els Directors generals van canviant i els musicals no tenen temps a consolidar la feina que haurien de fer, el Director Artístic, el Sr. Joan Matabosch, resta inamovible, amb els seus èxits, seria absurd no reconèixer-li, però també les errades, amb la contractació de cantants mediocres que tornen un any i l’altre també. El Liceu està massa lligat amb l’agència Lerin i no hi entra ningú més, hi ha repertoris oblidats i tan sols podem veure les òperes que a ell li semblen imprescindibles, d’obligada i forçosa visió. S’ha carregat, com aquell qui no vol veure la cosa un concepte llatí de les temporades per apropar-nos a centre Europa, com si allà tinguessin la veritat absoluta.
Ni que sigui per higiene, després de més de 10 anys toca canvi i el Sr. Marco i el Consell Assessor, també.
Espero que el Tristan ens porti una mica de llum a la foscor d’aquesta temporada i per la vinent ho tinc molt clar, em trauré entrades dels espectacles que m’interessin.
Pocs títols i moltes funcions dels mateixos.
Si han tingut feina a omplir Il Trovatore, abans de patir-lo era un títol atractiu, imagineu-se la temporada vinent.
M'agradaM'agrada
Yo creo que lo que se está pretendiendo es hundir la ópera como espectáculo vocal-musical para convertirla en un nuevo género estrictamente teatral en el que lo vocal y lo musical sea lo que menos importe. Por esta razón se encomienda a directores de escena que detestan la ópera, como el caso del personaje (no quiero ni recordar su nombre) que montó en Bayreuth aquella porquería escénica de “Parsifal” que coincidió con la despedida del mundo de la ópera del genial director Pierre Boulez.
Que estos directores que machaconamente nos obliga a sufrir Matabosch, temporada tras temporada, tengan un curriculum de teatros de primera no significa absolutamente nada, pues en todos ellos son protestados y se les sigue contratando. Da talmente la impresión de que el mundillo actual de la dirección escénica esté bajo el control de la Mafia o de otro tipo de asociación, cuya finalidad sea la de enviar a casa al público que quiere disfrutar de un espectáculo lírico-musical y no padecerlo, para conseguir otro público que lo que menos le importe sea, precisamente, el aspecto lírico musical , que es lo que define a la ópera como género.
Esto no es renovar el género es destrozarlo. La escenografía tiene que remozarse, pero teniendo en cuenta que no se desvirtúe el contenido argumental, es decir que al asistir a un espectáculo se pueda seguir la acción que te están contando, sin anacronismos, que no tengas que adivinarla y que además sufras porque no comprendes nada de lo que estás contemplando.
Una muy buena amiga mía llevó el mes pasado a un vecino suyo, neófito en el tema operístico, a “ver” “Il trovatore” del Liceu; le encantó la música, pero constantemente le iba preguntando a la citada amiga qué es lo que estaba pasando en escena porque no comprendía lo que estaba viendo…Y el neófito es joven, es decir dentro de aquella edad que se pretende atraer a la ópera.
La “Carmen” versión Bieito, si es la que tuvimos que soportar en Perelada, es una soberana estupidez, situada más o menos cerca del Sahara, con anacronismos como una cabina telefónica que corresponde a 20 años después de la situación cronológica de la acción que nos presenta y con claros plagios a escenas del film de Julio Coll “Un vaso de whisky” y del film “Jamón, jamón”, de Bigas Luna, amén de una producción anterior de Marsella firmada por otro director teatral (muy original el Calixto!) a no ser que lo haya variado y si es así me temo lo peor.
Como buen aficionado a la ópera me gustan los títulos anunciados, especialmente “Daphne” y “Ariane et Barbe Bleu”, pero se me ponen los pelos de punta de pensar qué puedo llegar a ver como contrapartida a un dinero que en mis condiciones no me sobra..
En lo que llevo de temporada me siento totalmente estafado. No he disfrutado con nada, quizás he notado una mejora en la orquesta, pero nada más y esto no vale lo que he pagado.
En la próxima temporada no podré escuchar Rossini , ni disfrutar de títulos que he ido descubriendo gracias a las grabaciones procedentes de teatros que sí los programan y yo no tengo la suerte de poder desplazarme a mi gusto por los escenarios de fuera de Barcelona, o del extranjero, con la asiduidad de otros afortunados; claro que si es para ver las desfachateces que estos “importantes” directores presentan ya me importa más bien poco.
En cuanto a los cantantes es cierto que nos van a visitar (si realmente vienen los anunciados) personalidades de renombre, pero, por ejemplo, el reparto de “Anna Bolena” no es el adecuado, falta una soprano dramática con graves consistentes, un tenor en mejores condiciones, un bajo de verdad y es una pena que en medio de todo ello se encuentre una Elina Garanca, que siendo una de mis voces actuales preferidas venga a cantar Donizetti que no le va demasiado.
Se va a producir una deserción de abonados alarmante y luego lo achacarán a la crisis…Quizás es lo que pretenden.
Estaba invitado el próximo lunes a la presentación de la temporada por parte de Matabosch, he decidido no asistir porque ya no puedo resistir más las maravillas que siempre nos anuncia que veremos, para luego constatar la dura realidad.
Ha llegado el momento de que el Sr. Matabosch ceda su silla a nuevas ideas, más mediterráneas y menos germánicas.
M'agradaM'agrada
Com he dit al bloc de la Mei, per mi és una temporada interessant i de molt bon nivell nivell de cantants. A priori preocupar-nos d’una temporada que està per començar i que sobre paper es engrascadora ho trobo una mica “masoquista”.
En l’època del “catapum” que és la meva, les produccions no existien, (solsament quan venien les companyies de l’est) els decorats eren de paper cartró i la direcció escènica “te diré morena” tres quarts del mateix, hi erem feliços.
Santa ignorància!!!
M'agradaM'agrada
Precisamente, Isolda, entonces disfrutábamos de la música, de las voces i de una ingente variedad de títulos (más de 20 por temporada) y las producciones eran mediocres, cuando no malas (alguna estaba bien que conste) y salíamos felices porque nos daban lo que buscábamos: músca y canto, la escena era el envolvente, pero no el determinante. Ahora es al revés, el envoltorio (la escena) “tiene” por narices que prevalecer sobre el canto y la música y muchos salimos infelices de los espectáculos, tu quizás no, pero ves preguntando a los amigos y conocidos que han dejado el abono y a los que han insinuado que lo van a dejar.
M'agradaM'agrada
Amiga Teresa has donat just en el clau.Als anys 60 i 70 anàvem al Liceu i aguantàvem posades en escena sense assaijos,inexistents i horribles que avui en dia serian la riota de qualsevol escola de teatre d’arreu del món.Al present amenaçem de no anar al teatre perque fan una producció que ha portat setmanes d’essaig i on cada cantant,corista o figurant té un moviment i carácter assignat pero malauradament porten pantalons curts o no m’agrada el color de la samarreta.Credibilitat ón ets?
M'agradaM'agrada
Creia que començava a conèixer-vos força i per aquest motiu he encapçalat el post amb la definició d’Alerta!.
Hagués pogut començar per PÍFIA, per no posar un altre mot més pudent, si hagués cregut que la temporada era dolenta.
En cap moment m’he carregat la temporada, però francament amics i Alex en particular, veure a Domingo amb un Handel, per molt Domingo (a les acaballes) que sigui, doncs no em fa il·lussió. En els teatres importants fa Simon Bocanegra i escenificada, m’enteneu?.
Jo també estic molt content dels noms anunciats, però els noms anunciats s’han de veure i després escoltar, no fos cas que em passi com amb la Cedolins o la Schwanewilms d’enguany.
Amb 9 programes d’òpera més els ballets, recitals i concerts, es fa difícil acontentar a totes les estètiques musicals possibles, i potser caldria començar a replantejar el concepte de temporada i si tant germànics volem ser, fer-les com ells, amb òpera pràcticament diària i companyies estables amb convidats estel·lars i una o dos estrenes de noves produccions cada any, que passen a engreixar els títols per les properes temporades, mentre d’altres desapareixen.
Això de que a vegades triguis més d’un més per veure una òpera nova és poc engrescador.
Tantes funcions de Carmen, no seran lògicament amb l’estimulant primer repartiment, si després tens la desgràcia que et toca el Don José del Marco Berti (a tothom no li tocarà l’Alagna) ja no és el mateix i aquestes alegries ja no seran tan compartides..
Dandini, la contractació d’un nom, per molt que hagi passat pels millors teatres (recol·lectant protestes com diu el Colbran) si després és capaç de fer un pífia com el Lohengrin de Munic, m’interessa molt poc.
Jo sóc bastant defensor de Konwitschny, però aquesta insistència a contractar-lo al Liceu, sabent que cada vegada a part d’agradar a uns quants, provoca airades protestes és que la direcció artística no té en compte altres veus, que també tenen dret a veure altres opcions estètiques. Demano més varietat. També Deflo es contractat per grans teatres i ja porta unes quantes “errades pudentes” al Liceu, no et sembla?.
Emilio, jo entenc que veure en una mateixa temporada Cavalleria (ja has vist el repartimen?), Kaufmann i Gruberova, t’hagi fet pujar la tensió arterial, me’n alegro, però et recordo que de la mateixa manera que vas sortir maleint els ossos del mateix que te’ls porta, a la sortida de Król Roger que em va entusiasmar a mi, li pot passar a un altre el contrari amb els noms que a tu et fan trempar. Està bé que aquest any vegis part dels teus somnis acomplerts, però jo tan sols dic Alerta!. Doncs una part del públic és susceptible de desertar en un moment que el teatre necessita omplir-se cada dia.
Tan de bo m’equivoqui i el exquisit públic del Liceu, esgoti les localitats per l’Ariane de Dukas, el Falstaff de Verdi o la Lulu de Berg. Jo per suposat aniré a totes, però tots els que us acosteu per In Fernem land ja sabem que la resposta del liceistes no serà la mateixa.
Nosaltres no som representatius del public estàndard. Intentar mirar el conjunt amb el nostres ulls o el que nosaltres voldríem com interès general, és equivocar-se. L’empresa del Liceu ha de ser rentable, artísticament parlant, però també econòmicament.
La meva Alerta! era aquesta, més enllà dels punts de màxim interés que les temporades del Liceu, amb en Joan Matabosch de Director sempre tenen.
Isolda, ja ho saps, també crec que el més important és la part musical i aquesta em satisfà molt, ja t’ho vaig dir, però precisament la resposta del públic a la part escènica, que acostuma a merèixer les esbroncades les nits d’estrena o a refredar les representacions en la resta de funcions, condiciona masses vegades l’èxit col·lectiu del espectacle, que potser sense la necessitat de provocar o canviar radicalment allò que volia l’autor, s’obtindrien èxits més rodons, que és el que ens satisfà al sortir del teatre, o no?
Benvingut TIP. Jo lamento que la teva visió sigui tan negativa, però sense voler entrar en discussions col·laterals, en algunes coses d’aquesta primera intervenció i espero que no última al blog, podria compartir amb tu.
Roberto me’n alegro que us ho repenseu i torneu. El meu anàl·lisi de la temporada no és negatiu, insisteixo en que és una temporada arriscada si el que es vol obtenir és la plena ocupació i que quadrin els números. Que tingui al·licients per omplir el teatre sota els meus ulls i orelles ni han, però no ens enganyem.
Si ara em sortiu amb la santa ignorància dels anys passats, em sembla que estic perdent el temps. Ningú ho ha reclamat, ni ningú vol que l’òpera torni a ser allò, però vull que quan surti d’una funció pugui parlar de lo fascinant que ha sigut una representació, sense tenir que recordar-me dels familiars directes del regisseurs de torn, obstinats a ser les reines de la festa, quan no ho han de ser, o al menys han de saber compartir el protagonisme amb aquells que fan possible que les seves parides es puguin realitzar.
Teresa, és normal que tinguis sorpreses cada temporada, fa poc que has començat, també les tenim els que fa anys que hi anem i això és bo. Aquesta temporada, la 2009-2010, també està farcida de noms, però els noms fins que no canten…
Gràcies per la informació del Simon Orfila. Crec que el Enric VIII, necessita quelcom més que eficiència i bellesa física. Li desitjo molta sort, em cau fantàsticament i fa molts anys, quan tothom el deixava a parir, el protestaven a cada representació i encara no existia el facebook, jo el defensava a capa i espasa-
Pfp, tu que eres afortunada al poder ver producciones en el exterior muy a menudo y que conozco tus aficiones a las rompeduras de moldes (léase liebtres) no me anima mucho tu visión de esos tres espectáculos, o sea, que ni eso. Espero que de todos ellos podamos hacer un debate al finalizar, debidamente sentados en una mesa charlando y discutiendo de Bieitadas, Guthanadas y otras adas posibles.
Gràcies Rex, Josep, Alejandro i Allau per les vostres aportacions
Ja ho anirem veiem, però romandre Alerta!, esperançats i amatents a que no ens la fotin, no em sembla pas una visió del tot negativa, no us sembla?
M'agradaM'agrada
No puedo creerme que la escenografia vacíe las butacas. Vamos a la ópera a disfrutar de muchas disciplinas artísticas al mismo tiempo: por supuesto primero las voces con la música y luego lo demás. Si podemos gozar de una escena que arriesga, mejor. A mi sí me gustan estos alemanes conceptuales, salvando algunos excesos. La temporada es suculenta, pero una no se puede pagar un menú-abono de calidad con esos precios. Esto si que no llena el liceu. Así que me tendré que conformar con las entraditas sueltas que dejen los abonados.
M'agradaM'agrada
Recojo tu alerta pero… tiene una buena pinta la temporada!
( será porque viene Kafumann y Alagna y vuelven Rolando y Plácido?…… Sí, lo reconozco, estoy entusiasmada con estos nombres y espero no llevarme una desilusión en ningún caso)
M'agradaM'agrada
Reconec que les òperes escollides no són les que m’interessen més i dels cantants si que hi han noms importants, però Kaufmann, Villazón, Domingo, Urmana, Schöll i Damrau venen a cantar concerts o recitals, que sempre és millor que un CD o DVD, però que limita molt a tots els que vivim lluny del cap i casal, a veure’ls. Si fos en una òpera, sempre hi ha més possibilitats.
Us heu fixat que no hi ha cap òpera de Mozart? Mozart hauria de tenir el mateix tracta de privilegi que Wagner, que no falla cap temporada, tot i tenir un número més limitat d’òperes.
Les produccions em fan por però no són un impediment per desplaçar-me, el que si m’agradaria és que durant els caps de setmana es solapessin, entre el divendres i el diumenge, concerts, òperes i recitals. D’aquesta manera amortitzaríem el viatge aquells que tenim el Liceu a més dues hores de casa.
El que m’interessa més és la Carmen del primer repartiment, Der Freischütz i una barreja del dos repartiments de l’Anna Bolena, també Parsifal, però fa menys que l’hem vista i molt bé per cert.
És difícil amb pocs títols satisfer a tothom, potser amb menys funcions i un parell d’òperes més, fora possible encabir un Mozart, però aquest any, suposo que per estalviar, repeteixen una òpera de la mateixa temporada al mes de juliol, quan fins ara era una repetició d’un títol programat en temporades anteriors.
M'agradaM'agrada
Un muy buen amigo me acaba de comunicar por teléfono que a la vista de los “eméritos” directores de escena que participarán en la próxima temporada, no sólo no asistirá a la reunión que concede hoy Matabosch, donde, como siempre, hablará maravillas de esos directores , sino que se da de baja de “Amics del Liceu”, no renovará su abono y piensa comunicárselo tanto al Sr. Matabosch como al Sr. Marco, a quienes les entrará por un oído y les saldrá por el otro, pero mi amigo quedará satisfecho.
Le alabo totalmente la decisión. Asistirá únicamente a aquellas funciones que los amigos le informen de calidad vocal, musical y escénica, amén de que el título programado pueda interesarle.
Esto, amigos, es la punta del iceberg…
M'agradaM'agrada
Al nostre Blog http://llotjademusica.blogspot.com
reflectim aquesta inquietud sobre les direccions artistiques/esceniques del Liceu.
Com un referent fem esment de la editorial (magnifica) del ultim num. de la revista opera actual.Som molts que estem en contra de la prepotencia de imposar un determinat estil de fer representacions operistiques, esperem guanyar la partida.
En una breu coversa amb al Sr. Roger Alier, parlant de aquestes questions hem va dir. No es preocupi ja es cansaran,i molt aviat desapareixeran.Tan de bo i recuperem el bon gust artistic de un dels mes grans espectacles teatrals…L’OPERA:
Ferran i Jaume (malalts de Bach)
M'agradaM'agrada
Em sembla molt productiu el debat que s’ha generat.
una pregunta i perdoneu la meva ignorancia: que es l’escena llatina o mediterrania?
(ps no puc posar accents, disculpeu les faltes)
M'agradaM'agrada
Pues muy sencillo, Kalamar, ideas más mediterráneas y menos germánicas, no indica necesariamente espacios escénicos o escenografías, sino conceptos operísticos en general, con más ideas de hispanos, italianos, franceses, con un concepto más cálido de la escena y no tan glacial como el de los “divos” germánicos de la escena actual que tergiversan todo cuanto cae en sus manos y que en privado deben carcajearse de lo que nos han hecho tragar. Y lo que disfrutan con las protestas!, más que con los éxitos; nada más hay que ver la cara de satisfacción que ponen cuando reciben abucheos porque saben que los cronistas harán mención de sus nombres. Tenemos el mundo al revés: hoy un abucheo significa un contrato para las próximas temporadas; antes una protesta significaba el veto para volver a presentarse en un teatro…
M'agradaM'agrada
en canvi, jo he tingut la sort de veure ovacions (p.ex. Meistersinger de Guth o el Parsifal de Bauer ) gairebe sempre que he anat al Liceu.
Colbran, neccessito que m’expliquis amb detall que es un concepte calid de l’escena, no ho entenc. El Bieito pot semblar força mediterrani segons qui faci la lectura… en fi, sempre es dificil parlar del “bon gust”.
M'agradaM'agrada
Hola,
aquest és el meu primer missatge aquí, així que salutacions!
Les últimes òperes que he vist al Liceu han sigut El trovatore, Fidelio i Manon. Considereu que la escena del Trovatore o de Fidelio era massa moderna?
Jo sincerament crec que eren molt originals i permetien gaudir de l’òpera d’una altra forma, els prínceps i princesetes estan molt vistos, sobretot tenint en compte que les versions en DVD d’òperes son en gran part d’aquest estil.
M'agradaM'agrada
Benvingut Esmuket i gràcies per dir-hi la teva.
L’escena de Fidelio era clàssica a més no poder. Traspassar l’acció a època contemporània i deixar que la història i els personatges siguin fidels al llibret original no suposa cap transgressió.
La posada en escena de Il Trovatore d’enguany, segons l’opinió que ja vaig deixar en aquest mateix blog, no és ni moderna, ni antiga, és un nyap.
L’originalitat que tu li vas trobar, jo francament no la sé veure i els prínceps i princeses, fa molt temps que no s’acosten pel Liceu. Ara, si compres vídeos del MET, poder si, però el MET dels DVD’s ja no existeix, diguem que per sort han canviat una mica el xip.
Et suggereixo Il Trovatore de Bregenz, situat en una refinaria i on creu-me que et serà força complicat entendre quelcom, això si diversió garantida (musicalment no val gaire).
Un altre cosa, si esculls, pel motiu que sigui, una òpera a l’any, no passa rés, però si la majoria de les que ens programen, son re lectures del original, jo al menys, acabo fins el “gorro” de tanta intel·lectualitat mal entesa, doncs hi ha òperes que permeten segones i terceres lectures, però Il Trovatore!, no s’aguanta per enlloc. Què deixin fluir la música i el cant i no es gastin els diners amb una nova producció que la feina que tindrem per encolomar-la a algun teatre, tret dels que han col·laborat amb aquesta obra magna de la dramatúrgia presumiblement moderna.
M'agradaM'agrada
Concepto cálido de la escena es lo contrario al “Meistersinger” de Guth o el “Parsifal” de “Bauer”, por ejemplo el maravilloso “Viaggio a Reims” del Liceu que nunca más se ha repuesto, la escena de “Boulevard Solitude” (un auténtico regalo para la vista), aunque la música me dijera poco, la escena de “Death in Venice”, aunque la partitura tampoco me interesara demasiado, la escena de “La cenerentola”, aunque me sobrara tanta rata, el “Turandot”, versión Espert, la maravilla de “Die tote Stadt”, el fabuloso “Ring” dirigido por Harry Kupfer, a quien nunca más se ha invitado…Ya ves que menciono obras en que han intervenido directores alemanes porque no todos hacen barbaridades.
Me gustó mucho la escena de “Fidelio”. Me aburrió la escena de “Manon”. Me encantó “L´elisir d´amore” . Me horrorizó el “Don Giovanni” dirigido por Calixto
Bieito. Encontré una cursilada la escena de “Luisa Miller”. Encontré perfecta la escenificación de “La voix humaine”, precisamemte por lo sencilla. Una soberana inmbecilidad la “Salome”, donde la pobre Stemme tenía que insinuar felaciones (copiadas de un musical de Broadway) en lugar de bailar que es lo que correspondía…
Creo que queda bien claro lo que me gusta y lo que no, lo que es frío y lo que es cálido y si no ha quedado claro no pienso esforzarme más.
M'agradaM'agrada
Jo també coincideixo plenament amb el que diu Colbran i, com el seu amic, m’estic plantejar-me de tornar l’abonament. Fins ara he escrit cartes de protesta que no han servit per res.
Potser si tothom que està en desacord tornés els abonaments i es trobessin el teatre mig buit (com ja passa als torns T i H), es replantejarien les coses i finalment el Sr. Matabosch plegaria, que és el que convindria.
M'agradaM'agrada
Hola.
Com deia fa uns dies, després de 35 anys i amb llàgrimes als ulls, aquesta temporada no m’he abonat. Un cop vista la programació de l’any que ve seguiré sense re-abonar-me. N’estic tip de la ‘germanització’. el Liceu sembla l’Òpera d’Hamburg. No demano tornar a la ‘carcundia’. Algú preguntava per la ‘calidesa’. No voldria ser nostàlgic, però enyoro Ponelle, Strheler, Puigserver i Pasqual, Faggioni, Wallmann… aquella frescor dels rossinis de Montarsolo… M’agrada anar al Liceu i gaudir de la música, de les veus, d’una bona escenografia i una bona direcció d’actors. No demano retornar a l’època Monjo. Només recuperar unamica el sentit de la bellesa. Avui, la lletjor s’ha ensenyorit de les escenes operístiques (la darrera Elektra horripilant -no vaig poder treure’m del cap la de l’Espert amb la increible Marton). No cal dir que tècnicament hem millorat i que els espectacles, malgrat la lletjor surten més rodons, però tant freds, distants… i amb tants capricis. I ens costen molts i molts diners.
Vaig deixar l’abonament perque la majoria dels dies sortia trist del Liceu. El vaig deixar tip d’explicar l’argument als amics o familia perquè era impossible seguir-lo a l’escenari.
Sr. Matabosch, no he volgut viure mai només dels records, però vostè m’hi obligava cada funció.
Es clar que em fa il·lusió que vingui en Kauffman, però un recital? Igual que Terfel, o Ramey? A l’un no l’hem vist mai més i a l’altre, a les acaballes de la seva carrera.
Per cert, no hi ha Mozart. Però on és Puccini? On és Pélleas i Melisande? Rake’s progress… Faust. Un Verdi a l’any? això vol dir que caldrà esperar 20 anys per veure una reposició. Déu meu, quin desencís… Jo creia que això potser em passaria als 80 anys, però als 50… certament, no m’ho pensava.
En fi… L’any que ve, altre cop el mateix… Quina llàstima!
M'agradaM'agrada
¿Porqué no le hace ilusión ver a Domingo en Tamerlano?
¿Ha visto y oído el reciente DVD de esta ópera?¿Conoce su actuación y las siete arias de tenor que Roger Alier ha contado una a una? Escucharlo y verlo es la ILUSIÓN mas grande que un aficionado a la ópera pueda tener.
Sus palabras escritas entre paréntesis (a las acaballes) me hace suponer que no está muy al corriente de todos sus recientes éxitos, en Berlín, Milán y ahora en el MET.
Siento que carezca de esta ILUSIÓN
M'agradaM'agrada
Hola Mercedes, benvinguda!.
No em fa il·lusió perquè ve a fer un repertori que crec que no li escau gens. Si m’haig de remetre el que va fer al Teatro Real de Madrid, ho trobo literalment espantós, per molt Plácido Domingo que sigui, és adir, el cantant més important del segle XX (no he dit el millor).
Plácido Domingo ha demostrat moltes vegades que és el més capacitat, el més poderós, el més incansable, però hi ha coses que se li resisteixen i malgrat que ell pensi que és un baritenor, capaç de cantar el rol de Tamerlano, doncs no, no ho és. Tampoc ho és en altres rols que ha fet, però que per idoneïtat estilística ha tret amb quelcom més que solvència, però crec que el repertori barroc necessita unes claus que ell no posseeix i quelcom més que carisma. No té l’estil que és obligat tenir, ni les capacitats tècniques per fer front a les dificultats del rol.
Ell es creu que amb el prestigi demostrat amb escreix, pot fer el que vulgui, bé, si el deixen, cap problema.
A Plácido Domingo he tingut la immensa sort de veure’l en funcions extraordinàries i precisament per això no em conformo a veure l’ombra del que va ser. El mateix podria dir-li de quan la Caballé encara feia òpera els anys 90 (lo d’ara és vergonyós) o quan Carreras, el meu tenor, va voler viure de la rifeta.
Puc mig entendre que el Liceu sucumbeixi al caprici d’una de les figures més grans, però no pas en versió de concert, havent-hi com hi ha una bona producció del Teatro Real. En la versió escenificada es dissimulen les carències del gran tenor espanyol, però en versió de concert, tota la força escènica que demostrava en la versió representada, es perdrà. Aquesta “ilusión más grande” no la pot generalitzar, és la seva “ilusión”, però no estem obligats a compartir-la de manera forçosa. Si a vostè li fa molta il·lusió ho celebro, però no m’obligui que me’n hagi de fer a mi o a d’altres persones que puguin pensar com jo, o que a mínim que pensin que el repertori barroc no li escau.
Els èxits de Domingo, fent de baríton o el seu darrer i esforçat Siegmund liceista, són, sota el meu punt de vista, per sobre de tot, el reconeixement a una carrera històrica amb unes condicions encara notables , però senyora Mercedes, estem parlant de Handel, que ni quan era el millor Otello de la seva època, podia fer bé. A Berlín i al MET, a Milà encara no hi ha anat, obté aquest reconeixement per ser un fora de sèrie, però no tingui cap dubte que no està sotmès al mateix grau de crítica que qualsevol baríton de veritat estaria sotmès, si cantes el rol de Simon Boccanegra. A Plácido Domingo en aquest moment se li permet el que vulgui. S’ho ha guanyat
Mercedes, que està a les acaballes, vol dir que estar al final de la seva increïble carrera com a cantant, això és tan obvi que no cal insistir-hi gaire.
Il·lusió en tinc molta, moltíssima, amb Jonas Kaufmann, Piotr Beczala, Rolando Villazón, Nina Stemme, la Westbroek…Plácido Domingo gratitud, molta gratitud, tota la gratitud, és molt diferent.
Estic encantat de tenir-la com a comentarista d’In Fernem land. Torni quan vulgui.
M'agradaM'agrada
A mí me hace mucha ilusión ver a Plácido Domingo porque lo considero el más grande artista que ha dado la lírica desde que existe el cilindro hasta el actual mp3 y lo que siga, pero no hay que olvidar que tiene 70 años oficiales y 74 oficiosos, es decir que quizás incluso existe la posibilidad de que decida, finalmente, no presentarse a esas funciones de “Tammerlano”.
Por otra parte una cosa es el DVD, que yo tengo, y me agrada, pues la producción es excelente y los cantantes que le acompañan cumplen como él y otra cosa es asistir a una versión dada en concierto donde los fallos y defectos quedan más al desnudo. Puestos a escoger yo hubiera preferido verle en ese “Simon Boccanegra” en el que últimamente se prodiga, aunque no le corresponda. Musicalidad no ha perdido ni un ápice, pero tesitura sí, como es lógico, dada su edad. Pero en Haendel tiene que superar un handicap notorio: las coloraturas y si nunca fue cantante especialista en ellas, ahora lo es menos.
De todas formas si uno es “die hard” de una estrella, del campo cultural que sea, se le perdona todo, incluso veleidades en las que no tuviese que haber incurrido, pero otra cosa es que debiera haberlo hecho.
Los teatros de todo el mundo deben mucho a Plácido Domingo y es lógico que se le rinda homenaje en todos, pero existe el peligro de que cuando uno menos lo espere su voz diga basta y esto puede ocurrir en cualquier momento. Es ley de vida, pero su legado audiovisual es tan inmenso que las nuevas generaciones podrán seguir disfrutando de Domingo durante muchos años, aún cuando siempre tendrá detractores, como los tiene ahora.
De todas formas, como cantante profesional, es indudable que está gastando sus últimos cartuchos aunque nos pese a usted, a mí y a todos los que le queremos y admiramos.
M'agradaM'agrada
Segurament Haendel no és per ell. Però què gran va estar a Parsifal05! Semblava incombustible! I encara recordo un extraordinari Otello al Liceu( el 85?). Em podeu recomanar algun cd wagnerià amb ell com a intèrprete? Ja Tinc molts Verdis.
merci.
M'agradaM'agrada
Kalamar, jo et recomanaria el Parsifal, gravat en directa a unes funcions de la Staatsoper de Viena amb Thielemann dirigint i amb la gran Waltraud Maiere com a Kundry. El segell discogràfic és la DG. És molt superior a la gravació de Levine amb Jessye Norman.
Em va decebre una mica el Tristan und Isolda de la EMI, amb Pappano dirigint i la excel·lent Isolda de la Stemme.
Hi han dos CD’s de la EMI amb Pappano dirigint, acompanyat de la Voig i l’altre de la Urmana. Molt interessants.
El seu Lohengrin amb Solti no m’agrada. Ell si, però no està ben acompanyat. Millor el DVD de Viena.
El seu Tannhaüser tan maltractat, amb un inspirat Sinopoli alñpodi, em sembla molt interessant i honest, per bé que és un rol que no ha cantat mai en teatre.
M'agradaM'agrada
És la primera vegada que escric aquí, i he llegit tot el que hi heu possat. Fa més de vint anys que veig tot el que es fa en el Liceu i només vull dir que he vist coses molt maques i produccions esgarrifoses. De cantants valoro que se’ls exigeixi una part actoral important. Si només valoressim les veus, llavors ens podem comformar amb versions de concert .Però crec que el que fa grans els cantants d’òpera és la combinació veu-actor/actriu. Per poder disfrutar d’aixó necessitem una direcció escènica. I aquí estriba el problema. Em fan autèntica basarda els directors escènics que es volen convertir en protagonistes només a base de provocacións i sense cap rigor. Ho sento però m’agrada que el llibret que llegeixo en el sobretitulat es correspongui amb el que estic veient dalt de l’escenari, especialment si és la primera vegada que veig una òpera. L’escenografia pot ser freda o càlida, moderna o classica, però ha d’ajudar a entendre l’opera i la direcció escènica també. Compadeixo als espectadors que hagin vist per primer cop “El ball de màscares”, “Don Carlo”, “Lohengrin” o “El trovatore” perquè jo vaig sortir bufant. Això si, a menys que et toqui el dia de l’estrena, a més els ” buus” te’ls has d’empassar, perquè no hi ha responsable de direcció escènica que surti a saludar. Per altra banda no vull acabar aquest escrit sense anomenar títols en que les produccions m’han encantat. Són el cas de “La dona sense ombra”, “L’Orfeo i Euridice”, “Lady Macbeth de Shenk” o la recent “El arbore de Diana” per posar exemples d’escenografies i direccions modernes o “La Bohème” i “Turandot” de perfil molt clàsic.
Pel que respecta a la temporada que ens acaben d’anunciar els títols em fan pessa, però estic un xic espantat respecte de les produccions després de llegir els vostres comentaris
M'agradaM'agrada
Hola bambam, benvingut.
No t’has d’espantar. El que importa és que els títols t’agradin, la resta ja ho veurem. Una cosa és el que em pugui semblar en a mi. Per exemple, dos dels espectacles que no et van agradar gens a mi si. M’agrada el famós Lohengrin i el Don Carlos (versió en francès) també, tret del xivarri volgut del auto de fe, que va prevaldre la xarlotada davant la música. Quelcom inadmissible que si Verdi, amb el geni que gastava, ho arriba a presenciar, li canta les 40 al genial regisseur.
L’Arbore de Diana, em va distreure una estoneta, però em va semblar un muntatge reiteratiu.
El que és més important és que tinguis il·lusió, si després aquests galifardeus ens malbaraten l’espectacle, ja cridarem a qui calgui. Per això el meu post parla reiteradament d’estar Alerta!
Gràcies per participar i t’espero tantes vegades vulguis tornar-hi.
M'agradaM'agrada
moltes gràcies per les recomanacions, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Seguiremos abusando: Sin derecho a reclamación, suponiendo que al demandante le gusta (o interesa) toda la música (incluida la atonal), que no ha visto ninguna de las operas programadas y que sólo puede acudir a seis funciones, incluyendo recitales, ¿cuales le recomendarías? Tengo decidido Falstaff y Parsifal, creo que también Ifigenia, pero totalmente descartado sólo el Tamerlano. Si no tengo más recomendaciones, escogeria entre Carmen, El Cazador, Lulu y Villazon.
Me bastan con tus 6 top, sin más comentarios de los que ya has hecho si no quieres o tienes los callos de los dedos -de la mano- en remojo, pero si te alargas con diez, tanto mejor.
M'agradaM'agrada
José Luís:
Falstaff i Parsifal, imprescindibles, si.
Ariane et Barbe-bleue, també.
Carmen, Concert Brahms no t’ho pots perdre (el debut de la Westbroek al Liceu amb una obra preciosa)
Concert Brahms (amb Luisi al podi i la Podels)
i …concert Jonas Kaufmann o Rolando Villazón o Andreas Schöll o Violeta Urmana o ….
6 espectacles….ai! em deixo coses
M'agradaM'agrada
Que amable que ets! Gracies!
M'agradaM'agrada