Ja es poden comprar les entrades i els abonaments per la temporada 2011-2012 de les projeccions de les retransmissions en HD de la temporada del Metropolitan Opera House de New York.
Crec que a l’Estat Espanyol l’exclusiva la té la cadena Yelmo i per tant, hi han grans ciutats que queden excloses, de manera incomprensible, d’aquesta bona oportunitat d’assistir a les funcions de gran nivell que ofereix el teatre novaiorquès.
La temporada cinematogràfica s’inicia el dissabte 15 d’octubre amb Anna Bolena de Donizetti: Netrebko, Gubanova, Mumford, Costello, Abdrazakov, i la direcció musical de marco Armiliato i l’escènica (nova producció) de David McVicar.
Continuarà el dissabte 29 d’octubre amb Don Giovanni de Mozart, cantat per Rebeka, Frittoli, Erdmann, Vargas, Kwiecien, Pisaroni, Bloom i Kocán, la direcció musical serà de James Levine i l’escènica de Michael Grandage.
El 5 de novembre seguirà el Ring wagnerià amb Siegfried, en la producció de Robert Lepage dirigida musicalment per James Levine i amb Voigt, Bardon, Lehman, Siegel, Terfel i Owens.
El mes de novembre haurem de tornar el dissabte 19 per assistir a la representació de l’òpera de Phylip Glass, Satyagraha, que serà dirigida per Dante Anzolini i Phelim McDermott, i en el cast hi figuren Durkin, Croft, Josephson, Walker.
El 3 de desembre tindrem una gran festa barroca amb Rodelinda de Handel dirigida musicalment per Harry Bicket i escènicament per Stephen Wadsworth. L’equip vocal està integrat per Fleming, Blythe, Scholl, Davies, Kaiser, Shenyang.
Acabarem l’any 2011 amb el Faust de Gounod i així ens podrem treure el ventre de penes dels fragments no representats de la versió liceista. Al MET l’emergent i omnipresent Yannick Nézet-Séguin dirigirà l’orquestra, mentre que Des McAnuff ens portarà la producció estrenada a Londres aquest any. El cast reuneix a Poplavskaya, Losier, Kaufmann, Braun, Pape.
El 2012 ens portarà un experiment barroc que s’han tret de la màniga anomenat The Enchanted Island, amb fragments de diferents òperes servits per William Christie i Phelim McDermott, sota una idea de Jeremy Sams i que reunirà un cast de lluminàries: de Niese, Oropesa, DiDonato, Daniels, Costanzo, Domingo, Pisaroni.
L’onze de febrer acabarem el Ring wagnerià, amb el Götterdämmerung dirigit per Levine i Lepage en les vessants musical i escènica, mentre que l’equip reuneix a Voigt, Harmer, Meier, Lehman, Paterson, Owens, König.
El dissabte 25 de febrer el primer Verdi dels dos previstos, amb Ernani sota la direcció musical de Marco Armiliato i la producció serà (crec) l’antiga que va estrenar Pavarotti, Milnes, Raimondi i Mitchell de Pier-Luigi Samaritani (1983). Al 2012 els cantants seran Meade, Giordani, Hvorostovsky, Furlanetto.
El dissabte 7 d’abril ens espera la Manon de Jules Massenet amb Fabio Luisi i Laurent Pelly dirigint a Netrebko, Beczala, Szot, Pittsinger.
La temporada cinematogràfica acabarà el 14 d’abril amb La Traviata. La producció és la de Willy Decker per Salzburg i la direcció musical anirà a càrrec de Fabio Luisi. En el cast figuren Dessay, Polenzani i Hvorostovsky. Discusions aferrissades garantides.
Un cop us he posat el caramel a la boca, o no, us explico més detalls.
Els Yelmo, després de l’èxit de la temporada passada han decidit fer el seu agost particular, apujant el preu dels abonaments i el de les entrades.
Les entrades individuals passen a valer 18€ (una fortuna) i amb la targeta de fidelització als cinemes 16€, targeta per altra part gratuïta i que serveix per ben poca cosa, a part de donar les teves dades al cinema.
Hi ha un abonament íntegra a les 11 òperes que costa 132€, és a dir, surt a 12€ la funció, i ni ha un altre per 6 òperes a escollir, que surt per 84€, és a dir a 14€ funció.
Dues coses que no m’agraden gens. La primera és que s’ha de pagar en metàl·lic, no s’accepten targetes de crèdit, o sigui no tens la possibilitat de pagar fraccionat i has de fer-ho de cop i amb dinerons. L’altre és que seguint la tònica operística de Barcelona, ens obliguen a comprar les entrades a molts mesos vista, sense saber si podrem anar o no el dia assenyalat, i aquí si que no tens possibilitat de canviar-ho per un altre.
Bé, res més, ja esteu avisats, si voleu anar al MET sense agafar l’avió, cap als Yelmo, que tot i l’augment de preu, us esperen unes representacions de qualitat màxima.
Desitjo que aquest augment de preu ens garanteixi unes condicions tècniques millors que les de l’any passat, és a dir, el millor so possible, clar, nítid, equilibrat i transparent, així com la garantia d’un senyal estable i cap ensurt horari com el penós del dia de la Lucia.
Posats a demanar, jo “suplicaria” que no es deixés menjar crispetes i beure liquids varis durant les funcions. Ho tinc molt malament, ja ho sé, però encara no me’n sé avenir com és pot estar en mig de la immolació de la Brünnhilde xarrupant les últimes gotes del bidó gegant de la beguda refrescant de torn, mentre els ditets busquen nerviosos les crispetes que han quedat al cul de l’altre bidó, empastifant el terra i els seients, mentre s’empudega l’ambient del teatre d’òpera amb l’olor insolent del blat de moro fregit. Al cap i a la fi és el que es converteix, ni que sigui de manera virtual, la sala del cinema, en un teatre d’òpera on fins i tot en algun moment he tingut que reprimir un bravo espontani que ni en Flórez, ni la Damrau, ni la DiDonato haguessin sentit, i els pobres veïns de butaca haguessin patit a les seves orelles, en l’espaterrant Le Conte Ory de la temporada passada.
Per ambientar la cosa, us deixo en companyia de Luciano Pavarotti cantant “Mercè, diletti amici” de l’Ernani de Verdi, en la producció de 1983 que serà la veurem l’any vinent.
Ja ho sé que us havia promès un altre cosa en aquest viatge que estem fent, però m’he entretingut mirant aquesta publicitat operística i se m’ha passat l’arròs. Demà, si no passa res d’estrany cap al festival de Verbier, que hi ha festa grossa.
IN FERNEM LAND 
Em sembla un programa molt atractiu però em molesta que els de Yelmo abusin del seu èxit i a més a més exigeixin cash privant l’espectador de poder pagar amb més comoditat. Els faré quatre lletres que no serviran de res però també els vull dir que seria un bon detall editar un quants programes en llengua catalana que a l’hora de pagar som bons però se’ns ignora de forma descarada.
Bona nit!
M'agradaM'agrada
Bueno, en esto del cine y el MET vamos con retraso. Quiero decir, que en el resto de Europa se puso a la venta hace meses y para algunas retransmisiones hace tiempo que no quedan entradas (para el Faust en Londres, por ejemplo). Eso sí, ahí el efectivo no saben lo que es 😉
En cuanto a los cines Yelmo..pues lo que son las exclusivas….pero tiene gracia que haya en pueblos y no en ciudades como Valencia. De Castellón ya ni hablar, que fijo que ibamos cuatro 😉
Con lo de las palomitas lo llevas fatal….pero fatal…..;)))))
M'agradaM'agrada
Kende, saps quan costa una entrada del MET al cinema a Londres?, curiositat i per altre part, les crispetes també es venen al MET cinematogràfic?
Ja ho sé que ho porto fatal i no culpo tan al cinema com al públic. Això vol dir que si a l’entrada del Liceu posem una paradeta de crispetes tunejades de marron glacé, em faré d’or?, Em sembla que vaig a proposar-li un negoci al Marco, que ens ajudarà, a ell a llogar uns decorats pel Faust i a mi a treure’m de l’atzucac, encara que sigui deixant de banda la dignitat, la pela és la pela i els catalanets ja em deixat la dignitat a l’alçada del betum.
Tallo que m’estic enrotllant de mala manera i encara em costarà un disgust 😉 😉 😉
M'agradaM'agrada
Varia segun el cine porque no hay exclusiva con una sola cadena. En el mejor, el IMAX con el super pantallón son 30 libras. Y en los mas normales , 26. En la mayoria hacen repetición el domingo y esa es un poco mas barata, sobre 20 libras.
Y si, ahí se comen crispetes y lo que quieras comer,. En el IMAX hasta tienen mesita en el asiento para poner el champan y el sandwich ;)))))
M'agradaM'agrada
Caram! és com tornar als orígens quan en els tetares d’òpera i en les localitats més populars, la gent menjava i fins i tot cuinava. Tinc un llibre de la historia de la Scala de Milà, i ara ens feríem creus de com es veien els espectacles ben entrat el segle XIX, abans de que Wagner i Verdi comencessin a posar-se una mica seriosos.
La lliura esterlina està more or less a 0.87310, o sogui que l’entrada de 30€ són uns 26 (aprox) i la de 20, uns 17,50€
Gràcies Kende
M'agradaM'agrada
Para conseguir el cambio en euros hay que dividir el valor en libras esterlinas por el valor de un euro respecto a la libra esterlina. Es decir que 30 libras significan aproximadamente 34,50 euros y 20 libras aproximadamente 23 euros. La entrada de 26 libras corresponde aproximadamente a 30 euros. Todo mucho más caro que aquí.
Comer viendo un espectáculo me retrotrae a los tiempos del hambre en España en la post-guerra y a los programas dobles en el cine, época a la que no quiero volver. Por consiguiente encuentro muy poco agradable ver ópera en un cine y oler a “hot dog” con ketchup y cebolla en Londres, aunque pueda acompañarse con champagne, o su equivalente con palomitas de maíz y coca-cola en Barcelona.
M'agradaM'agrada
Ho vaig fer a l’inrevés?, creia que en aquest moment la lliura esterlina estava més baixa. Perdó, es nota que fa temps que no trepitjo Londres, oi? 😥 😥 😥 😥
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la informació. Aquests dies estava pensant amb la programació dels Yelmo. Déu n’hi do com es passen amb els preus! El que si és cert és que t’has d’espavilar a comprar les entrades perquè sino et quedes sense, l’any passat vam acabar veient Le comte Ory a Sant Cugat. Crec que a partir de 2012 hi haurà aquests multicinemes a Tarragona, aleshores serà més còmode per a mi. Això de les crispetes si que fa perdre glamour, és molt pesat tenir algú al costat xarrupant i mastegant. Bé, tenint aquesta informació amb tanta anticipació és qüestió de començar a triar, reservar dates i preveure la compra d’entrades, això d’anar al MET sense haver d’agafar un avió és un privilegi!
M'agradaM'agrada
Un bon repertori operístic pels que tenen l’oportunitat de poder-hi anar o escoltar si ho retransmeteixen per algun mitjà televisiu o radiofònic o la possibilitat de que ho gravin en DVD, cosa que dubto.
Però el que m’ha sorprès enormement és que en aquest teatres permetin mejar crispetes i beure vegudes refrescants. Això abans pasava en el cines de barriada a cada nostra, però en un espectacle de èlite com és l’òpera em sembla poc respetuós en el segle XXI.
Suposo que no serà una broma del comentarista i si ho és la considero poc adient.
En tot cas tornem a les crítiques nostres de que sols veiem els defectes nostres quan ens convé i en canvi no volem o no sabem veure els defectes dels altres. Això és un punt contradictori del concepte generalitzat que tenim del que tot el que vingui o sigui de l’estranger és millor que el que fem o fabriquem nosaltres.
Ah Joaquim, em tens un xic desconcertat amb els teus comentaris. O una de dos, jo estic interpretant les teves ironies de que et desplaces amb els avions per anar a presenciar en directe arreu del món o ho manifestes d’una manera simbòlica.
Creu-me jo sóc de tan bona fe que m’ho crec tot. En qualsevol dels dos casos t’incito a que segueixis volant simbòlicament i recollint les dades per a després pasar-les a nosaltres.
M'agradaM'agrada
A veure Juli:
La temporada del MET es transmet als cinemes Yelmo, a Barcelona als Icària, em sembla que ja t’ho havia comentat i per tant, la política dels esmentats cinemes no canvia si fan El Capità Amèrica (que està arrasant a la taquilla) o La Traviata, és a dir, es venen els mateixos productes per a totes les projeccions, crispetes, begudes diverses i tota classe de gominoles, altrament conegudes com a xuxes. Per tant la meva perplexitat està més motivada pel públic que no pas per la sala. Se suposa que el públic que anem a l’òpera, tenim una especialment sensibilitat, és clar que aquesta teoria se’n va a norris en el mateix teatre, on els estossecs i telèfons mòbils han trencat la màgia en molts moments, és clar que les pràctiques més pròpies dels adolescents consumidors de cinema, em costa associar-les al públic operístic, però un cop més, estic equivocat.
Pel que fa als meus viatges, sense ganes d’esbandir públicament la meva situació econòmica, et diré que MAI he pogut fer un periple musical com el que us proposo aquest estiu i ara molt menys. Tot és virtual, sense mourem de “Barcelona sur mer” i si sóc capaç de fer-vos creure que avui estic a Verbier i demà tornaré a Salz¡burg, per demà passat anar a Londres, ja em dono per satisfet, la meva vessant romancera està donant els seus fruits.
Res Juli, sóc ben normalet jo, o no, ja que aquesta feinada que faig tan a gust i que em treu tantes hores de descans tampoc és gaire normal.
Una cosa és que t’ho creguis tot i l’altre és que ni amb jet privat podria fer una vida com la que us proposo, o sigui que si volo simbòlicament i us faig volar a vosaltres..
Ben cordialment i sense ironies.
M'agradaM'agrada
Nosaltres ja vam anar a per l’abonament el passat dissabte. No se si hi haurà més coincidències d’esdeveniments, però d’entrada ja tenim 4 funcions que no hi podrem anar, per tant vam treure un abonament reduït de 6 + 1 entrada gratuita que teníem pendent del canvi horari “Lammermoorià” de la temporada anterior. Per tant, si no hi ha res de nou podrem anar set vegades al MET, que no està gens malament.
M'agradaM'agrada
Ostres Josep, quina sort que teniu de poder anar al Met. Suposo que us referiu al The Metropolitan de Nova York. Ara que set vegades anar a veure la meteixa obra no creiu que potser és massa ? ( o potser aquest abonament és per veure set representacions diferents ? )
Bé, ja em comentareu com us ha anat quan torneu i si podeu portar-me algun fragmemnt millor, ja us ho pagaré.
M'agradaM'agrada
No vull tornar-hi Juli, però si vols venir l’avió té parada a la línia 4 del Metro de Barcelona, i tens dos aeroports que et van bé, Ciutadella-Vila Olímpica i l’altre Bogatell, el MET cau just al bell mig dels dos.
ARA SI QUE ÉS IRONIA FINA.
M'agradaM'agrada
Ja. ja, gràcies per treure’m del dubte i mira quina casualitat doncs jo visc al carrer de la Marina a prop de l’estació de Bogatell. Ara només falta que em diguis exactament el carrer on està el Met per anar-hi després quan torni de vacances.
Ah, parlant d’ironies. Fixa’t amb l’ironia de la meva vida. Ara comprendràs perquè sóc un fanàtic de l’òpera Marina. Des de molt jove m’ha agradat aquesta obra. La meva segona neta quan la van batejar li van posar Marina en honor meu. L’any 1996 vaig contractar la companyia de sarsueles de Josep Maria Damunt per a fer l’òpera Marina en versió catalana dins de l’antic Mercat del Born i per a colmo dels colmos fa cinc anys que visc al carrer de la Marina.
No et sembla moltes coincidències ?
M'agradaM'agrada
Juli,
Ja ens agradaria anar a Nova York i veure en directe set òperes, però lamentablement no es el cas i ens haurem de conformar amb les retransmissions cinematogràfiques.
Salutacions cordials
M'agradaM'agrada
Josep, perdona’m la meva “metedura de pata” com vulgarment es diu, però després de les aclaracions del Joaquim em sento ridícul per haver opinat d’aquesta manera. Jo creia que quan parlaveu del Met ho feieu com una abreviatura del Metropolitan de Nova York.
El més curiós del cas és que precissament el Met està molt a prop d’on visc, i jo sense enterar-me.
Aquesta confussió m’ha succeit el mateix com els avions del Joaquim que jo creia que era de veritat. Està vist que no es pot ser innocent a la meva edat.
M'agradaM'agrada
Con kalamar estábamos meditando de qué se podía prescindir para un abono de 6. La primera votación excluía Ana Bolena, Don Giovanni, la de Glass, Rodelinda y Ernani. ¿Algún error mayúsculo?
M'agradaM'agrada
M’estranya que un barrokero com tu passi de la Rodelinda
M'agradaM'agrada
la illa encantada ja és una papilla barroera..el que m’interesa és saber què tal Ernani amb una posada tan “antiga” i amb Giordano?
bssss
M'agradaM'agrada
Poc engrescador, la veritat, però Ernani és malauradament una raresa i tinc ganes d’escoltar a la senyora Meade, que a part de tenir un cognom tan diurètic és una soprano amb un físic i una veu d’abans, de les verdianes d’abans, vull dir.
Ara si vols dramatúrgies rellegides i konceptuals, aquell dia agafat festa, tot i que una pizza a la sortida, no em diguis que no es una oferta temptadora, eh?
M'agradaM'agrada
ok ok tú guanyes..
Ernani al pot, uff quin gasto
M'agradaM'agrada
perdó, Giordani (no em va agradar massa com a pinkerton)
M'agradaM'agrada
Si dona si, El Pinkerton necessita una subtilesa de xulo piscines que ell no té, i per l’Ernani tampoc és que li faci gaire falta. A veure si un dia d’aquest recupero una gravació que tenia d’ell al MET i després tindràs a Hvorostovsky, que sempre alegre la vista, de tanta exuberant i creguda presència, serà per contrarestar l’exuberant Meade, que com pots veure a la foto (Ernani al MET), llueix.
M'agradaM'agrada
La Fleming amb Handel? I l’argument d’aquestes operes tampoc es que em provoqui gaire… I ¿que deixo? Perque perdre’m Ernani ja em sap greu… No se, no sé…
M'agradaM'agrada
Si, t’entenc, la Fleming no és gens handeliana, com Domingo, tot i així, jo tinc una gravació pirata d’aquesta producció (de fa uns quants anys) i la Blythe està fabulosa. Jo entenc que es fa difícil triar i si ho hagués de fer entre Rodelinda i Ernani, triaria Ernani, tot i que cap del dos repartiments és rodó del tot.
M'agradaM'agrada
Aquí en Murcia estamos excluídos porque no hay ningún cine Yelmo, sólo podemos acceder a la programación de Cinesa, que ofrecerá, por ejemplo, el estreno de la temporada de La Scala, Don Giovanni con Netrebko, un Faust desde París con Alagna y Mula, Linda di Chamounix desde el Liceo… pero la programación no se anuncia en bloque, que yo sepa, si no que los títulos se van anunciado a lo largo del año, ¿algo sabe exactamente cómo funciona? Allí en Barcelona supongo que sí tendréis acceso a la programación de Cinesa. Eso sí, los precios son más altos, en torno a 20 euros, a mí me parece abusivo, con lo cual esta opción no me acaba de convencer, por lo menos para ir regularmente.
M'agradaM'agrada
Corrijo:
*sino
*¿alguien sabe exactamente cómo funciona?
M'agradaM'agrada
Actualmente en Cinesa solo venden entradas de las òperas que hay anunciadas hasta final de diciembre. Además del Faust de Paris i del Don Giovanni de Milano, del Liceu estan Le grand Macabre 28/11 y Linda de Chamounix el 2/12. También se retransmitirà la Boheme del 13/3 peró aún no está a la venta. El precio de 20€ es abusivo, peró si te sacas el carnet Cinesa (gratuito) el precio de cada òpera baja a 15€, y por consiguiente si tienes previsto ir a 4 0 5, pues son 20/25€ que te ahorras.
M'agradaM'agrada
quise decir Linda de Chamounix del 27/12 (26 del 2/12)
M'agradaM'agrada
A ver si de una vez me sale bien!
“quise decir Linda de Chamounix del 27/12 (NO del 2/12)”
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Josep por la información.
M'agradaM'agrada
El Don Giovanni inaugural de l´Scala, La Linda del Liceu i un Faust de la ROH (Gheorghiu/Pape/Hvorostovsky) surten més econòmics als Cinemes Girona de Barcelona: comprant per internet, 12,90 €/òpera. Si afegeixes una Forza del Destino des de Paris i compres l´abonament per les quatre al mateix cinema, et surten a 11 €/òpera. S´ha de mirar la pela, que estem en crisi…
M'agradaM'agrada
Tens raó, però pel que he vist a la seva web, aquest estiu han suspès vàries de les òperes que tenien programades. Es l’únic punt negatiu.
M'agradaM'agrada
Quina mania d’haver de comprar-ho tot amb tanta anticipació!!!. No hi ha manera, per la meva part és impossible preveure tant. Dec ser jo que no m’organitzo prou.
En quan a les crispetes és que no les suporto. Jo les desterraria de tots els cinemes, juntament les begudes esclar… Però ens hem hagut d’acostumar perquè o acceptes les crispetes o et quedes sense espectacle..I .
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! Anotades a l’agenda! Aquesta temporada crec que podré anar a totes ja que tota la temporada de l’OBC me l’he passat als diumenges pel mati. Programació equilibrada, interessant i atractiva i tant sols cal esperar una millora de qualitat en el suport tècnic i de so de la sala de cinema, em més gran ènfasi si cal donat l’increment de preus.
Totalment encertats els comentaris envers els devoradors de crispetes i xucladors de fluids varis. Es fa realment dificil d’entendre que això es dongui en projeccions d’òpera, no ja el fet de que els gestors del cinema ho permeti (que potser tambè), sino el mateix fet de que hi ha gent capaç de no ser prou sensible com per entendre que molesten, i molt. Increible, però ben cert.
M'agradaM'agrada
M’he llegit i m’he esgarrifat: “…em més gran…” no!…”…amb més gran…” si! I m’he deixat una “n” en “…ho permetin…”. Vaig apendre el català escrit de manera autodidacta, em perdono errades lleus però no d’importants i aquest és el motiu d’aquesta entrada. Ah, i no m’agrada utilitzar correctors, què és la menera de no apendre mai del tot bé.
M'agradaM'agrada
Ostres, no puc deixar d’entrar un altre cop perque llegint acuradament alguna entrada crec que Joaquim ha lograt, desprès de molts anys, el que un dia va lograr Orson Wells…so sé si m’explico. No dic res, ho deixo en mans del comandant.
M'agradaM'agrada
Necessito vacances!!!!
Josep, no t’agafo….
M'agradaM'agrada
¿La guerra de los mundos? 😆
M'agradaM'agrada
si, a la ràdio…
M'agradaM'agrada
M’ho explica si-us-plau? 😆
Guerra amb qui i per què?
Han tornat a passar l’entrevista de la SER, però tret d’aquest fet que com a mínim ha fet guanyar un altre infernemlandaire, no acabo d’agafar-vos.
La guerra dels mons, era una enganyifa molt ben feta que va fer trontollar els USA i jo, de moment….no faig trontollar res i molt menys pretenc que l’apunt diari sigui cap enganyifa. Vaig, sincerament perdut
M'agradaM'agrada
Gracias por la información Joaquim pero mientras pueda seguir acudiendo a diferentes teatros españoles y europeos , me resisto a las retransmisiones vía cine y especialmente del Met : no por la buena tecnología utilizada, sino porque en el Met cantan casi todos y todas l@s mediátic@s y como bien sabes, mientras algun@s sí valen mucho la pena, otr@s son auténticos bluffs del canto operístico
( sobre todo, en el repertorio verdiano)
M'agradaM'agrada
Perdón y me olvidaba…. Estas retransmisiones de las matinées por cine desde el Met son en sábado y particularmente me resultan a veces incompatibles de horario, con mis aficiones futboleras que también trato de compatibiliar
M'agradaM'agrada
Tot són opcions i crec que totes compatibles.
Es com escoltar òpera per ràdio, però més luxós i molt, però molt més car.
Totes potser no, però hi han 5 o 6 títols imprescindibles, segons les meves prioritats, of course i òbviament la formula res té a veure amb poder veure òperes en directa, però si no tenim oportunitat de poder viatjar i encara podem pagar l’entrada al cinema, m’estimo més anar al cinema que escoltar-ho per ràdio, al menys veig els ninotets com es bellugue, és clar que per veure segons quines produccions…..
M'agradaM'agrada
Independentment del preus…que si, son un abús…supose que és per tot el que hi ha darrere, drets … a més de negoci, és clar. A Cinesa si que estic casi segur que son 20€ però de fa ja, almenys…3 anys o per ahí. Supose que hi hauran diverses polítiques de distribució al cinemes i deiferents tipus de contractes amb les sales d´Òpera.
Igualment…..em recorda què, una temporada així del MET al cinema….alguns fan els deures…
M'agradaM'agrada
El producte és un èxit que penso ha agafat desprevingut a tothom, per tant ara es tracta d’anar a buscar els guanys de manera ràpida. Té el seu perill, ja que si el que veiem no és excepcional, pot fer desdir a moltes persones. Podrien fer entrades més barates pels títols menys “atractius”.
Per altra part potser m’ho sembla a mi, però tot i ser de gran nivell, els repartiments em semblen més discutibles, o no?
El que està clar és que cap altre temporada d’òpera ofereix tants atractius al públic, com per fer un abonament de tants títols i esgotar, com diu Kenderina que ha passat a Londres, les entrades del Faust amb tanta anticipació, és clar que en el cas dels cinemes, poden anar obrint sales en cas d’una demanda exagerada i fer un calaix extra.
M'agradaM'agrada
ostras!, les crispetes ( les “roses” a València)…depen de quina producció, igual li dona altre punt de vista 😛 De totes formes, poc es pot fer. Jo que sóc una mica “quisquillós” ja em molesten en depen quina película. Res,clama i paciència!
M'agradaM'agrada
Gràcies José Luis i Isabel per l’ajuda, suposso que jo ho ha captat…jajajaja, i si no insistirem…o li montarem un concurs a ell…:-) .-) 🙂
José Luis: jo no me perderia Ernani (a pesar de Giordani), ejemplo puro de la transición del belcanto al romanticismo del Verdi de galeras. Además, recuerda aquello que canta Ernani en el tercer acto…
“Io son conte, duca sono,
di Segorbia, di Cardona”…
Resulta que tengo muchas razones yo para acordarme de este fragmento, sobre todo por lo de Cardona…
Y por lo que respecta a Rodelinda pues decirte que un Haendel al año nunca hace daño, sino más bien al contrario… (Vaja, me dura aún el fervor poético del pasado sábado).
M'agradaM'agrada
Has guanyat la Flor natural pansida i no, ja em perdonaràs, però no.
M'agradaM'agrada
Y mi pobre blog abandonado, y tu con 44 comentarios.. 45.
M'agradaM'agrada
Bé José Luis, el mes d’agost és complicat, tot i així si el tema és d’interès general per als visitants, com sembla que és el cas, i oferint cada dia material d’actualitat, és possible que mantinguis a la parròquia, però és complicat, em costa lo meu, no creguis.
M'agradaM'agrada
No ho dubto, perque es evident. Pero clar, si a sobre ens tens entretinguts fent poesíes, descuidem la bugada a casa nostra 🙂
M'agradaM'agrada
Ui! les poesies si que són per iniciativa i inspiració vostre, ara només faltaria que em féssiu responsable de la vostre inspiració lírica.
A aquestes alçades no m’hauria de sorprendre de res i vosaltres aconseguiu deixar-me bocabadat.
M'agradaM'agrada
ESto no iba aquií, sino después de la siguiente. 46.
M'agradaM'agrada
Pues con las once me quedo,
Sobre todo si la de Glass
colocarla a un colega puedo
aún a costa de no verle más.
Que Handel es mi amigo
y Verdi un referente
y si oirlos no consigo
lloraré eternamente.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Joaquim, párate un poco,
repasa los comentarios
y veras argumentos varios
que sin darle mucho al coco
te haran ver facilmente
si alguna interpretación
de tus viajes vagabundos
a traves del continente
tiene cierta relación
con la historia de los mundos
de aquel genio ya ausente
Bueno. Esto te pasa por provocar con jueguecitos de pistas.
M'agradaM'agrada
A fe que sou divertidissims tots plegats.Quàn vaig entrar al blog per primera vegada “dia beneït per Deu” també creia que Joaquim es passava la vida viatjant òpera amunt,òpera avall i,de teatre en teatre veient tutti quanti.Com soc curiosa li vaig preguntat i en contestar-me que treballava com tothom i que era proletari com gairebé tots nosaltres l’alegria em sortia per les orelles.La òpera és la seva passiò,això es quelcom que li surt pels poros.
Del Met jo veurè si trobo entrades:Anna Bolena,Faust,Ernani,Manon i Traviata.
Bé,amics,bona nit a tots
M'agradaM'agrada
KATIA!!! Bona nit, feia temps que no comentaves i ja començava a pensar que tornaves a estar malament de salut!. Espero que estigues millor i me’n alegro de veure’t tan viatgera com sempre!!!
.
M'agradaM'agrada
Demà mateix miraré d’aconseguir el meu abonament.
Aquest estiu vaig disfrutar de “Carmen” als jardins del Palau Robert i em vaig quedar amb moltas ganes de repetir l’experència.
Jo també patiré amb els sorolls de les crispetes.
Bona nit.
M'agradaM'agrada
Joaquim, que no té res a veure amb l’entrevista de la SER, home! Suposso que amb les qualitats poètiques d’en José Luis ja deu estar tot aclarit…no sé…jeje… Gràcies JL!
M'agradaM'agrada
No te’n has adonat que no vull adonar-me’n?, per tant mai hi haurà guerra
M'agradaM'agrada
No, no m’en he donat, i no sé per què no et vols adonar i no sé de quina guerra parles.
M'agradaM'agrada
De la Guerra dels mons de Orson Welles
M'agradaM'agrada
Contesto aquí que ya no se puede seguir el hilo…nada de ketchup y hot dogs, eh ? Sandwichitos de salmón a precio de oro….Para los mortales de los cines normales, crispetes y coca cola , jajajaaaja. Y sí, la libra vale mas que el euro , asi que es carisimo .
M'agradaM'agrada
El salmón y el champagne aunque sean a precio de oro también trascienden, si uno no los está saboreando al mismo tiempo, y créeme es muy desagradable oler a comida mientras estás aplicado visionando una película, una obra de teatro, un concierto o una ópera. Seguro que los americanos son los culpables de estas costumbres. Si no me equivoco fueron los creadores de los restaurantes espectáculo, en los cuales si comes no estás por el espectáculo y viceversa. Como también son los iniciadores de las palomitas y el “coke” en el cine. Y es que somos unos copiones de todo lo que viene de fuera, especialmente del mundo angloparlante. Personalidad que tenemos, vaya…!
M'agradaM'agrada
En un comentari una mica més amunt, ja comento que a la Scala, com també es feia en altres teatres, les classes populars s’enduien el menjar i fins i tot en els passadissos de les galeries superiors hi havien petites cuines per esclafar el menjar i el teatre de ben segur flairava a mil i un rostits Això després va anar desapareixent, per sort!, com també portar barrets (senyores i senyors) que impedien la visió a tots els que els envoltaven i estar drets a la platea, com encara es fa al RAH durant els PROMS, és clar que ara estan atents i calladets i abans a l’òpera, com be saps, tothom parlava i comentava la jugada, i en tot cas callaven si els divos eren molt bons. Ara no ho resistiríem ni mig segon, però lo del menjar a l’òpera o al teatre, no ho devem als USA, encara que les crispetes SI.
També cal recordar el costum de menjar gelats (coneguts com a sorbetti) i que esdevenia tan popular que hi havien àries fins per a cantants més secundaris, destinades a ser cantades mentre s’assaborien els deliciosos gelats italians. A les òperes de Rossini aquestes àries ara s’acostumen a tallar, però podríem restituir-les com a àries de les crispetes. Ho haig de proposar, potser crearem tendència d’una cosa més vella que el anar a peu.
M'agradaM'agrada
Si, si no se ha inventado nada 😉 Mi padre todavia recuerda el olor a mandarinas del cine de su infancia , jejeje
A mi no me molesta el olor a comida,me molesta infinitamente mas el olor a ambientador que hay en la mayoria de los cines, pero el ruido que hace la gente comiendo es otra cosa…..y las palomitas para eso son lo peor ! Claro que no son peores que el papel de los caramelitos y el consumidor de turno dandole vueltas al susodicho en la boca…. y eso no pasa solo en el cine 😉
M'agradaM'agrada
Inicialment estava previst que el rol d’Ernani el cantés Salvatore Licitra.Donat el penós estat vocal dels darrers anys ha estat subtituit pel “tot terreny” i sempre eficient Marcello Giordani.
M'agradaM'agrada