Margarete Klose (6/8/1899 –14/12/1968) com a Fricka
La Fricka és un personatge tan antipàtic que fins i tot no ha motivat gaire interès en aquesta tria setmanal de la que ja no ens queden gaires personatges rellevants per triar (4).
S’han comptabilitzat 30 vots que s’han repartit de la següent manera:
| FRICKA 5 | 8 | 27% |
| FRICKA 9 | 5 | 17% |
| FRICKA 11 | 5 | 17% |
| FRICKA 2 | 2 | 7% |
| FRICKA 6 | 2 | 7% |
| FRICKA 7 | 2 | 7% |
| FRICKA 10 | 2 | 7% |
| FRICKA 12 | 2 | 7% |
| FRICKA 3 | 1 | 3% |
| FRICKA 4 | 1 | 3% |
| FRICKA 1 | 0 | 0% |
| FRICKA 8 | 0 | 0% |
| 30 |
Tan sols dues s’han quedat sense cap vot, i això sempre em sap greu, però sent com és la votació menys participada, que 10 hagin obtingut alguna consideració està molt bé.
Des de un bon inici la Fricka numero 5 us va cridar l’atenció i tot i que les número 9 i 11 intentaven apropar-se al primer lloc, no hi va haver manera de fer la tria més emocionant.
La número 5 és la mezzosoprano alemanya Margarete Klose, que ja ens va visitar en la tria de les Erda, però no va tenir el reconeixement que jo crec que es mereixia. Sent com era una cantant anterior al Neue Bayreuth (els seus anys de glòria van ser els 30 i 40 del segle passat), no em pensava pas que quedés guanyadora i malgrat que la gravació és la de l’any 1935 dirigida per Bruno Seidler-Winkler al capdavant de l’Orquestra de la Staatsoper de Berlín, i aquestes gravacions més antigues les acostumeu a rebutjar, aquest cop no ha estat així.
Margarete Klose encara va gravar a l’any 1954 una gran Fricka dirigida per Wilhem Furtwängler en la que prometia ser una tetralogia que la EMI malauradament mai va arribar a completar.
I ara desvetllaré qui hi havia al darrere de les altres 11 magnífiques cantants i l’any de la gravació, per l’ordre de presentació.
| FRICKA 1 | Rosette Anday | 1949 |
| FRICKA 2 | Stephanie Blythe | 2011 |
| FRICKA 3 | Rita Gorr | 1958 |
| FRICKA 4 | Ekaterina Gubanova | 2010 |
| FRICKA 5 | Margarete Klose | 1935 |
| FRICKA 6 | Sophie Koch | 2012 |
| FRICKA 7 | Lilli Paasikivi | 2012 |
| FRICKA 8 | Marjana Lipovsek | 1989 |
| FRICKA 9 | Christa Ludwig | 1965 |
| FRICKA 10 | Ira Malaniuk | 1953 |
| FRICKA 11 | Waltraud Meier | 1988 |
| FRICKA 12 |
Georgine von Milinkovic.
|
1955 |
Abans de proposar el nou personatge, us deixo la versió guanyadora
Ara toca triar a un dels personatges més foscos i negres de tota la Tetralogia, un personatge cabdal que té protagonisme en el pròleg, en la segona i la tercera jornada. Tenir protagonisme en tres de les quatre òperes que formen l’Anell, és un honor tan sols reservat per a Wotan, Brünnhilde i Alberich, i és aquest darrer que haurem d’escollir ara, en la versió que més us agradi de les 12 proposades.
El fragment que he triat és un dels moments més significatius de tota la Tetralogia, de fet és un moment que marcarà tot el tràgic esdevenir de la historia de l’anell. És tracta de la maledicció que el nibelung Alberich llença a Das Rheingold, quan Wotan li arranca l’anell del dit. “Bin ich nun frei? Wirklich frei? (Sóc ara lliure?, veritablement lliure?).
Aquesta maledicció requereix d’una brutalitat dramàtica que ha de impressionar i atemorir. El cantant, un baix o baix baríton, ha de ser posseïdor d’un ample i fosc registre, que com veure motiva algun entrebanc al cantant. Aquí teniu la tria de on haurà de sortir l’Alberich que ostentarà l’honor d’haver estat escollit per els infernemlandaires.
ALBERICH 1
ALBERICH 2
ALBERICH 3
ALBERICH 4
ALBERICH 5
ALBERICH 6
ALBERICH 7
ALBERICH 8
ALBERICH 9
ALBERICH 10
ALBERICH 11
ALBERICH 12
Per votar, marqueu l’opció que més us agradi i tot seguit premeu VOTE
Teniu fins divendres vinent (13 de juliol) a mitjanit per votar i el 14 us diré qui s’amaga al darrere d’aquests 12 temibles Alberich, alhora que us presentaré 12 Waltraute.
Gràcies per fer-ho possible.
Bon cap de setmana amics
IN FERNEM LAND 
Vaig badar o potser per una mica de mandra, no ho sé, però no he votat la Fricka, en canvi ja he escoltat els Alberich i ja ho tinc clar.
Passaré també per les publicacions dels darrers dies, porto una mica d’endarreriment
Gràcies per entretenir-me
M'agradaM'agrada
A minha Fricka era a nº 9, mas fico contente com o prémio entregue a Margarete Klose.
Passemos ao Nibelungo.
M'agradaM'agrada
Vaig votar una Fricka (Lilli Paasikivi) per mi del tot desconeguda. M´apuntaré el nom, que veig que és actual. Bon cap de setmana a tots/es!
M'agradaM'agrada
Vaig començar a escoltar el reguitzell de Frickas i de seguida em va cridar l’atenció la número 5, o sigui que després de diverses audicions la vaig votar, és la que vaig trobar més expressiva a part que te una dicció claríssima.
Ara a escoltar Alberichs. Bon cap de setmana.
M'agradaM'agrada
N´hi ha un que, més que entrebancs, fa la sensació que si això dura dos minuts més embarranca del tot i demana la jubilació anticipada. Però tot i així, ha estat el que més m´ha arribat. Ensurts inclosos, el voto.
M'agradaM'agrada
Es fantástico no reconocer a nadie! De este modo no te dejas influenciar por el nombre por el que sientes más admiración sino por el intérprete que más te gusta. En el solo de Fricka “So ist denn aus”
-del que quedé fascinado cuando se lo escuché en vivo a Helga Dernesch en 1983- la cantante que más me ha gustado ha sido la nº 5 y ha resultado ser la gran mezzo dramática alemana Margarete Klose y es la que yo voté y por la que siento una admiración extraordinaria -gracias a las múltiples grabaciones que han llegado a mis manos- y a pesar de que no llegué a escucharla en la temporada 1950/51 del Liceu, pues aún no había visto “El gran Caruso” y por consiguiente aún no se me había despertado la afición por la ópera. Lamento habérmela perdido; lo mismo me sucedió con Kirsten Flagstad y un poco más tarde con la fabulosa contralto norteamericana Marian Anderson.
Celebro haber contribuído a que Margarete Klose haya conseguido el número más alto de votos.
Ahora a escuchar los Alberichs!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies a tots els que heu participat triant una Fricka. Possiblement sigui un personatge poc atractiu, però la seva intervenció alhora que cabdal té moments d’intens dramatisme musical, com aquesta gran escena de Die Walküre fragmentada, per no esgotar-vos amb tant Wagner.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim. yo voté a la Meier, pero Klose me gusta mucho y también Ludwig, menos Blythe y Gorr.
Acabo de votar a Alberich. Es curioso que hayas escogido del número 1 esta versión, la más reciente, aunque he de reconocer que quizás nunca estuvo tan brutal.
M'agradaM'agrada
Como está claro que la mayoría de votos irán al 1 he votado mi segunda opción porque me consta que es el mejor Alberich que he escuchado o visto, a pesar del doble accidente final.
M'agradaM'agrada