Jonas Kaufmann (Lohengrin) Múnic 05.07.2009
Era una de les funcions més esperades del any 2009. Es varen esgotar les entrades al cap de pocs segons de posar-se a la venda. El Lohengrin que obria el Festival de Munic, amb un repartiment que tenia com a principals atractius els debuts de Jonas Kaufmann com a Lohengrin i de Anja Harteros com a Elsa va aixecar abans d’ahir molta polseguera, amb fortes mostres de protestes en acabar els actes i amb divisió de opinions pel que fa a la tasca del tenor, no així l’Anja Harteros que sembla que tothom ha lloat sense discussió.
Un altre aspecte que ha irritat a part del públic de l’estrena i com no podia ser d’altre manera, ha estat la posada en escena de Richard Jones. Si hem de jutjar per les fotografies, que són un pur indicatiu del que pot ser, però en cap cas prova suficient per fer un judici de valor, la polèmica una vegada més està servida. Lohengrin i Elsa sembla ser que son una parella petit burgesa que tenen com a somni la construcció d’una casa unifamiliar, que lògicament es veurà destruïda al final, a no poder assolir el somni que ho havia de fer possible.
No parlaré d’aquest aspecte, però si que ens centrarem una mica amb el que es pot escoltar i que c0m sempre que és possible, us deixo per descarregar si és del vostre interès.
Ja m’agrada la direcció de Ken Nagano en el DVD de la versió de Baden-Baden, però aquí a Munic l’he trobat més dramàtic, amb una progressió climàtica més interessant, no oblidant els moments més lírics i elegíacs. Excel·lent l’orquestra i espectacular el cor, dirigit per Andrés Maspero, vell conegut del cor del Liceu en temps de crisi. És una versió romàntica i apassionada que li va molt bé a aquesta òpera.
Anja Harteros (Elsa) i Jonas Kaufmann (Lohengrin) construint la seva caseta
Ja en l’entrada Jonas Kaufman, molt prudent i cautelós, posa les cartes sobre la taula. Veu fosca , cant expressiu, delicadesa d’emissió, detalls d’expressivitat inhabituals en els tenors wagnerians d’ara i de quasi sempre. Què voleu que us digui, m’ha captivat un cop més i em reafirmo un altre cop quan dic que tot i que sense gaires preses, haurà d’anar assolint tots els rols de tenor líric del repertori wagnerià. La veu, aquest timbre tan baronívol i heroic, l’estil i la gran categoria com a cantant, music i intèrpret així ho avalen. Sembla ser que Kaufmann va sortir a cantar refredat, no ho he notat. No sé si la seva veu traspassa l’orquestra, potser aquest és el principal problema que va motivar divisió de opinions al final de la representació.
Anja Harteros (Elsa)
La Elsa d’Anja Harteros és extraordinària per esplendor vocal i tímbric, però també per intensitat i registre. No estem davant d’una bleda. És una parella perfecte i contrastada per a Kaufmann. Si l’atractiu del tenor alemany el trobem en aquest timbre fosc, que despista a més d’un i d’una, creient que estem davant d’un tenor dramàtic, quan no és així, la veu lluminosa d’Anja Harteros no amaga que és una lírica pura, intensa i expresiva, amb una claredat en el registre agut absolutament envejable, sobrepassant els concertants (al menys en la retransmissió radiofònica). Un altre goig.
Wolfgang Koch (Telramund) i Michaela Schuster (Ortrud)
Que Waltraud Meier sigui l’Ortrud del segon repartiment sorprèn, però potser ha pensat que ja li han passat els millors anys per interpretar aquest magnífic i diabòlic personatge i ha deixat el privilegi i alhora temor de la premier per a Michaela Schuster, una senyora de poderosíssims mitjans, però en cap cas, dotada de la seva genialitat. Tot i així la Schuster és una notable Ortrud.
Wolfgang Koch (Telramund), també llueix una veu poderosa, però si la Schuster controla més, ell opta per la cridòria en lloc del matís interpretatiu, en això crec que el director musical hauria de fer-los treballar més, és clar que de on no ni ha, no en pot rajar.
Els dos rols diabòlics sovint son cridats i si algú vol escoltar com es poden fer sense la més mínima cridòria i amb tota la intensitat malèfica, tan sols li recomano que s’acosti a la gravació de Rudolf Kempe, amb Fischer-Dieskau i la Ludwig o si volen aprendre de com es cantava això de bé i en directa, que vagin als arxius sonors de Bayreuth a escoltar a la Varnay i Uhde.
Ni el rei de Christof Fischesser ni el Heerrufer des Königs d’Evgeny Nikitin aporten gaire distinció, però es mouen en la correcció professional. Cap dels dos m’ha motivat una especial atenció. La veritat és que hom espera una mica més de la Bayerischen Staatsoper.
Christof Fischesser i Evgeny Nikitin
Ara us deixaré el duo del tercer acte amb Kaufmann i Harteros i també us deixaré els enllaços per baixar-vos el tres actes. Espero que sigui del vostre interès.
En el duo podreu apreciar la progressió líric dramàtica dels dos cantants i personatges. Vocalment ambdós esplèndids i al límit, cal dir-ho.
Kaufmann, Harteros i el cigne
Richard Wagner
LOHENGRIN
Heinrich der Vogler Christof Fischesser
Lohengrin Jonas Kaufmann
Elsa von Brabant Anja Harteros
Friedrich von Telramund Wolfgang Koch
Ortrud Michaela Schuster
Heerrufer des Königs Evgeny Nikitin
Edler 1 / Brabantischer Edle Francesco Petrozzi
Edler 2 / Brabantischer Edle Kenneth Roberson
Edler 3 / Brabantischer Edle Christopher Magiera
Edler 4 / Brabantischer Edle Igor Bakan
4 Edelknaben Tölzer Knabenchor
Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper
Musikalische Leitung Kent Nagano
Inszenierung Richard Jones
Bühne und Kostüme Ultz
Licht Mimi Jordan Sherin
Chöre Andrés Máspero
Bayeischen Staatsoper (Munic)
5 de juliol de 2009
Kaufmann i Harteros en el duo del acte 3er
Lohengrin, acte 3er, segons la producció de Richard Jones a la Bayerischen Staatsoper 2009
IN FERNEM LAND 
A Anja Harteros y como bien dice Joaquim, es una excelente lírica con un timbre muy grato, a la que descubrí y escuché por vez primera como Eva (MAESTROS CANTORES notables, Opera de Ginebra dic. 2005 o 2006, con A. Dohmen de H.Sachs y K.F.Vogt de Walter).
Esta soprano que también canta roles clásicos del repertorio lírico italiano y francés (Mimi, Violetta, Desdemona, Micaela), tiene además una muy buena presencia escénica y en noviembre ( espero estar allí presente ) será la María Grimaldi del SIMONE BOCANEGRA , Berlín, con el debut del role protagonista por P.Domingo.
Espero verla y escucharla muy pronto por el Liceu.
M'agradaM'agrada
El duo m’ha agradat molt. Més tard em baixaré l’òpera sencera.
Ella m’ha semblat que anava una mica apurada en els moments més intensos, però la veu és molt maca.
Ell enamora.
Gràcies Joaquim
M'agradaM'agrada
Gràcies!!!!! El que he sentit m’ha encantat…Jo hagués aplaudit mooooolt al J.K.,segur!!
M'agradaM'agrada
Gràcies joaquim ! Caram al menys els puc sentir,doncs em vaig quedar sense entrades…Em semblen dos cantants extraordinaris que ademès saben cantar en pianíssim fet que valoro molt.BRAVIII !Respecte a Richard Jones s’ha de dir que part del públic el considera “l’enfant terrible” dels registes britànics,Jo li vaig veure Hansel i Gretel al Met i em va encantar la seva tasca. PD Per cert l’Anja Harteros està “que se sale” !
M'agradaM'agrada
Jo vaig veure una Traviata per l’Anja Harteros. Abans però, vaig consultar al gurú Joaquim ja que jo no l’havia sentida mai a aquesta soprano. La resposata va ser favorable i, efectivament, l’Harteros té una veu inoblidable i una tècnica d’alta escola. Quant a J.K. no puc afegir res. M’agrada fins i tot sense veu si em permeteu la broma.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Santo, santo, santo es el JONAS,
dios del universo.
Llenos están
el cielo y la tierra
de tu gloria……..
Y encima estaba resfriado…..
M'agradaM'agrada
Reholas 🙂 No peudo ni respirar de lo apurada que ando estos dias, menos mal q mi trabajo si me permite eschar musica mientras le doy a los archvios y tengo esto mas rayado que nunca. Creo que te dicho despues del Lohengrin en ROH que la obra en si me encanta y sinceramente cuanto mas la escucho mas me fascina 🙂 Previsible 🙂
Del espectaculo en si hablare despues de haberlo visto ( no me pegeis, el 12 y si, el 15 tambien 🙂 ) pero hasta ahi debo decir que el concepto en si no me desagrada, solo que la realisacion se queda much atras. Y es una desilusion porque me esperaba mas de Jones.
En cuanto a los cantantes coincido contigo en Ortrud, Telramund, etc. Habiendo escuchado la version de ROH ahi me impusieron mucho mas todos, incluso en la diccion donde a estos a veces si se me escapan palabras y eso que hablo el idioma, simplemente no consiguen ser del todo contundentes.
De los dos protagonistas que decir!!! Un lujoo, una harmonisacion un.. un… un… este duo lo tento rayadisimo y me emociona cada vez 🙂
Solo unas notas: si , estaba resfriado de verdad, pero coincido contigo en que en su vision o interpretacion del personaje eso ha influido muy poco. Y no hubo ninguna protesta a cerca de ninguno de los dos protagonistas. Los abucheos que se oye desde un principio eran solo al respeto de la produccion, puesto q decian cosas como : desperdicio de impuestos, pfui y cosas semejantes 🙂 Nada que ver con el canto en ningun momento.
Hay tropecientas criticas en aleman y todos coinciden en los elogios a los cantantes y las criticas a la produccion. Pero en estilo tipico esta del Financial Times resume las idead de manera corta y contundente:-)
http://www.ft.com/cms/s/2/dbe16b88-6ca7-11de-a6e6-00144feabdc0.html
Mas despues de la semana q viene…. contando la horas esoy!!!!
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim,
Ahir vaig assistir a aquest Lohengrin. La veritat és que la conversa seria molt llarga, però breument puc dir:
1. Orquestra, cors i direcció a un nivell estratosfèric.
2. Kaufmann. Als dos primers actes passa molt desapercebut (es reservava, suposo). El tercer acte és molt digne, amb unes mitges veus i detalls molt bonics. Val a dir, però, que la veu no sempre surt ben projectada i emissió més aviat forcada als aguts. Això encara es feia més evident al costat de la Harteros.
3. Harteros. Magnífica. La veu corre que dóna gust i el cant és immaculat.
4. Schuster. Fa un bon ús dels seus mitjans (ahir almenys jo diria que limitadets). Molt bones mitges veus al segon acte, però potser massa poc incisiva. Aguts al límit. Notòriament apurada al final. Bona actriu.
5. Koch. La veu no es gaire voluminosa ni el cant és gaire interessant.
6. La producció és senzillament una xurrada. No aporta absolutament res.
M'agradaM'agrada
Espectacular retorn Vianant!!! Casi hauria de dir Benvingut.
Me’n alegro molt que hagis pogut assistir a una funció d’aquest Lohengrin. Jo he gaudit força escoltant-lo, sobretot per la Elsa, el Lohengrin i la direcció.
Gràcies per fer-nos-en partícips.
M'agradaM'agrada
Bon dia a tothom.
Hi ha algú que pugui indicar-me on trobar un enllaç a les descàrregues de la retransmissió del Lohengrin/Kaufmann fetes per la televisió per cable? M’interessaria molt veure i sentir aquesta producció.
Molt agraït.
Enric Virgili
M'agradaM'agrada