Eva Maria Westbroek com a Didon a Les Troyens de Berlioz a la ROH 2012. Producció de David McVicar. Foto:Bill Cooper / Royal Opera House
Quan a l’abril del 2010 vaig tenir la fortuna d’assistir a Amsterdam a la producció de Les Troyens i veure a Eva-Maria Westbroek fent el rol de Casandra vaig pensar que seria una immensa Didon, i que potser arribaria el dia que com algunes escollides, interpretaria el dos rols en una mateixa representació. De moment la gran soprano holandesa s’ha estrenat amb la reina de Cartago a la nova producció de la ROH, signada per el mestre titular de la casa, el gran Antonio Pappano i quasi diria que el director escènic també de la casa, David McVicar, en una producció que tots aquells que han tingut la sort de veure, no han estalviat elogis.
Qui sap si a curt o mig termini aquesta producció es veurà al Liceu, en el que seria l’estrena d’aquest monument operístic a Barcelona, malgrat que la coproducció és amb la Scala, la Staatsoper de Viena i l’Òpera de San Francisco, sense aparèixer per enlloc el nom del nostre teatre.
De moment us puc dir que el que escoltat m’ha semblat d’un nivell musical i vocal molt notable i pel que fa a Eva-Maria Westbroek, la seva Didon és d’una intensitat que de ben segur no defraudarà als seus seguidors, entre els que no cal dir que m’incloc.
Aquesta producció que havia de comptar amb l’Eneas de Jonas Kaufmann com un dels grans atractius, ha tingut de veure com el divo alemany s’ha tirat enrere i ha decidit no fer aquest rol tan compromès, per dedicar-se a la tasca molt més senzilla i fins a cert punt còmode, d’anar fent els seus rols d’òpera italiana que li reporten molta fama, els mateixos diners i molt menys esforç i compromís, encara que vagi en detriment de l’evoluciono que molts desitjaríem en la seva carrera, massa acomodada. Una veritable llàstima que ha sabut aprofitar el tenor nord-americà Bryan Hymel, que ha obtingut un èxit molt notable i merescut. Per el que he escoltat, ha millorat notòriament l’Eneas d’Amsterdam al 2010.
Anna Caterina Antonacci, notabilíssima i bravíssima Casandra, repeteix amb encert i dramatisme, l’excel·lent prestació que ja va fer amb John Eliot Gardiner i pel que fa a Eva-Maria Westbroek, demostra una vegada més que és una cantant d’un instint dramàtic i teatral superior a la gran majoria de cantants de l’actualitat. El seu timbre és generós i ric, i el seu registre ampli i suficient per a un rol destinat a una mezzosoprano que ella, amb el ampli centre i suficient greu, pot afrontar sense patir gaire en les notes més agudes, que en el seu cas sempre són una mica més problemàtiques, però que en aquest rol més central, no li suposen les tibantors que a vegades li hem sentit. Sembla ser que la part més discutible de la seva prestació és l’escènica, degut sobretot a la visió que McVicar té de la Reina de Cartago, però de moment, i tan sols em el registre fonogràfic, d’això no ens en adonem i ho deixem per a quan disposem del vídeo, que no crec que triguem gaire a tenir. Del que si ens adonem i és quelcom que hauria de millorar, és la dicció i pronunciació francesa, molt millorable.
Escoltem l’entrada del tercer acte “Nous avons vu finir sept ans à peine…Chers Tyriens”
Eva-Maria Westbroek (Didon) i Bryan Hymel (Énée) a Les TRoyens a la ROH 2012. Producció de David McVicar. Foto: Bill Cooper ROH
Escoltem ara el famós i bellíssim duet que tanca el quart acte “Nuit d’ivresse et d’extase infinnie!”, amb Hymel. Notable control de la veu d’ambdós cantants i extrema delicadesa i lirisme com correspon a un moment tan deliciosament captivador.
Eva Maria Westbroek Didon a Les Troyens de Berlioz a la ROH 2012. Producció de Dvaid McVicar. Foto: photo Bill Cooper / Royal Opera House
I finalment escoltem la part més dramàtica i commovedora, el comiat de Didon abans de lliurar-se a la mort en veure com Énée l’abandona. Sensacional i tràgica interpretació de Westbroek que sap transmetre la vulnerabilitat d’una reina.
Aquest és el colpidor final, des de “Ah! Je vais mourir…Adieu, fière Cité”, al costat de Westbroek escoltarem a Hanna Hipp com a Anna i Brindley Sherratt com a Narbal, al costat del Cor i l’Orquestra de la Royal opera House Covent Garden de Londres, sota la inspirada, lírica, tràgica, potent i excelsa versió d’Antonio Pappano.
Les Troyens de Berlioz a la ROH 2012. Producció de David McVicar Foto: Bill Cooper / Royal Opera House
Jo tan sols us he deixat una part de les intervencions d’Eva-Maria Westbroek, però la versió és magnífica de veritat, i cal escoltar altre cop a Antonacci interpretant Cassandre, per admirar la capacitat d’aquesta grandiosa intèrpret per transmetre emocions intenses, així com a Bryan Hymmel, acompanyats per un extens i notable repartiment.
Com no podia ser d’altre manera, us deixo els enllaços dels cinc actes en format mp3 per gaudir un cop més d’aquesta òpera imprescindible.
Les Troyens de Berlioz a la ROH 2012. Producció de David McVicar Foto Bill Cooper / Royal Opera House
LES TROYENS
Grand Opera en cinc actes, text del compositor a partir de l’Eneida de Virgili
| Director | David McVicar |
| Set designs | Es Devlin |
| Costume designs | Moritz Junge |
| Lighting design | Wolfgang Göbbel |
| Choreography | Andrew George |
| Conductor | Antonio Pappano |
| Cassandre | Anna Antonacci |
| Chorèbe | Fabio Capitanucci |
| Enée | Bryan Hymel |
| Didon | Eva-Maria Westbroek |
| Narbal | Brindley Sherratt |
| Anna | Hanna Hipp |
| Ascagne | Barbara Senator |
| Priam | Robert Lloyd |
| Hécube | Pamela Helen Stephen |
| Ghost of Hector | Jihoon Kim |
| Panthée | Ashley Holland |
| Hélénus | Ji Hyun Kim |
| Greek Captain | Lukas Jakobski |
| Trojan Soldier | Daniel Grice |
| Iopas | Ji-Min Park |
| First Soldier | Adrian Clarke |
| Second Soldier | Jeremy White |
| Hylas | Ed Lyon |
| Chorus | Royal Opera Chorus |
| Orchestra | Orchestra of the Royal Opera House |
ROH Covent Graden de Londres, 5 de juliol de 2012
ENLLAÇOS:
https://rapidshare.com/files/3726055096/Les Troyens ROH Acte 1er.mp3
https://rapidshare.com/files/3451057435/Les Troyens ROH Acte 2on.mp3
https://rapidshare.com/files/2013075249/Les Troyens ROH Acte 3er.mp3
https://rapidshare.com/files/2915345166/Les Troyens ROH Acte 4at.mp3
https://rapidshare.com/files/3554354168/Les Troyens ROH Acte 5è.mp3
IN FERNEM LAND 
Tu mai no dónes puntada sense fil. Què vols dir amb això de ‘qui sap si a curt o mig termini aquesta producció es veurà al Liceu’? Que potser t´han arribat veuetes per les Troyens que (sembla) tindrem pel 2014?
M'agradaM'agrada
Exactament, però Les Troyens és un muntatge caríssim, amb una llista interminable de grans i petit rols, que dificulta la seva programació en temps de crisi, i encara que potser dintre d’un parells d’anys estiguem millor (Déu ho vulgui), el compromís s’ha de prendre ara, i vols dir que el moment és propici?
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim!
Tengo gran interès en escuchar esta función, de la que leido tambien muy notables críticas .
Como posibles incorporaciones a estos roles en un futuro a medio plazo, he leido que Alagna quiere estrenar este role de Eneas y asimismo, parece que Garanca tambien tiene previsto el de Cassandre.
No conozco al tenor Hymel, pero las dos madames, Westbroek y Antonacci son en estos momentos, las mejores especialistas como Didon y Cassandre.
Escuchar como siempre a Pappano dirigir, es una gozada y siempre ” me tiro de los pelos” como cuando siendo hace bastantes años ya maestro repertorista interno del antiguo Liceu y conociéndose su talento, no se hiciera ningún esfuerzo artístico y económico para retenerlo con un buen contrato
M'agradaM'agrada
Sembla que Alagna cantarà l’Enée d’aquí un any a Marsella:
http://www.operabase.com/diary.cgi?lang=en&code=wfma&date=20130712
i la Garanča a Berlin:
http://www.operabase.com/diary.cgi?lang=en&code=wdbed&date=20130221
A mi Pappano també m’agrada molt, tot i que precisament en aquests Troyens en directe em va decepcionar, potser per culpa de l’acústica del ROH, ja que l’orquestra s’escoltava amb dificultats. No en tenia ni idea que havia sigut mestre repertorista al Liceu. De totes maneres, per molt bo que sigui, jo no voldria cap director amb un sou com el seu (630.000 lliures l’any, http://intermezzo.typepad.com/intermezzo/2010/11/thielemann-trumps-pappano-just.html).
M'agradaM'agrada
Alagna pot ser un magnífic Énée, malgrat que potser la seva veu més romàntica que heroica no sigui la més idònia.
La Garanca també serà un luxe de Didon, potser una mica distant, però sense cap mena de dubte Reina.
Pappano, escoltant la gravació, tant d’àudio com el vídeo, em sembla magnífic, un crack de la direcció.
M'agradaM'agrada
Es una auténtica gozada TODO, o casi, pero el casi es tan poco significativo que mejor darle un excelente global.
¡Qué nivelazo!
M'agradaM'agrada
Aplaudiments, aplaudiments,pero per a tu. Gracies.
M'agradaM'agrada
amb les gràcies ni més que suficient, els aplaudiments millor reservar-los per a tots els artistes que fan possible que una òpera com aquesta es pugui representar.
M'agradaM'agrada
Aquesta es una opera preferida. Els teus post sobre ella i les seves intèrprets m’ han estat vitals per entendre la millor i gaudir la a fons.
Gracies per els “links”, aquest post i el blog…
M'agradaM'agrada
De res JaumeM, ja saps que m’agrada molt compartir allò que m’agrada molt.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, ja l’he baixat i l’escoltaré amb un gran interés, bé ja l’estic començant a escoltar.
M'agradaM'agrada
Ja ens diràs que t’ha semblat.
M'agradaM'agrada
Jo també l’escoltaré, ja que l’altre dia que la donaven pel Mezzo, no me la van deixar mirar 😦 solament vaig poder veure el final, i una part del primer acte, però no em va acabar de fer el pes la veritat. Pero avui li tornaré a donar una oportunitat.
Gràcies Joaquim!!!
M'agradaM'agrada
No t’amoïnis Jan, aviat us deixaré els enllaços de vídeo per poder baixar-la.
És una òpera que necessita una mica de temps de cocció, però quan t’atrapi, no la podràs deixar, ja ho veuràs.
M'agradaM'agrada
Per cert el senyor Kaufmann va cancel·lar perquè està de baixa, i no és una excusa que s’ha inventat, com fan alguns altres com la senyoreta Angie. De fet desde l’Abril que està sense cantar, i segons ha dit a la seva pàg, web, es tornarà a incorporar a mitjans de Juliol per cantar un concert a Linz (crec) i cantar a Salzburg! Me n’alegro que estigui bé per Salzburg i Peralada, perque tinc entrades per anar a veure Ariadne auf Naxos amb ell, i després a Peralada!!!
A veure com surt l’experiència!!! Ja ho comentaré al blog, si algú sap si la donen per alguna radio em faria un favor, és que la vull gravar!!!
M'agradaM'agrada
A este paso, Kaufmann superarà el record de Miss Gheorghiu , como Mr o Miss cancellation
M'agradaM'agrada
Si, ya puede ser! Y mira que es difícil!!!
Yo aun no me puedo creer que no cancelara su bohème en el Liceu! No me lo puedo creer!
Luego hablas con ella y es encantadora, la verdad es que no entiendo a esa mujer! jejeje
M'agradaM'agrada
Molt interessant l’Ariadne de Salzburg amb el Bacchus de Kaufmann, un rol difícil, que esgota a la majoria de tenors. Jo si fos tenor l’evitaria :-), però si pogués, faria Énée, on vas a parar!. No hi ha color
M'agradaM'agrada
Si, avui mateix buscant en aquest bloc informació sobre l’Ariadne auf Naxos, ja he vist que era un rol molt difícil, i si no ets un gran tenor, et pots quedar sense veu. Jo espero que ja estigui del tot recuperat cuan li toqui cantar-lo dins d’un mes curt. 🙂 La veritat és que només d’imaginar el duet final amb la veu de Kaufmann, ja em venen els nervis!! jejeje.
Lo del Enée ja he comentat que no és que no s’atraveixi a cantar-lo, és que ha tingut una infecció a la tràquea (crec) quan ho vaig llegir, qyasi em quedo sense respirar! No m’ho podia creure, pero finalment sols ha sigut un ensurt, a això sembla.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim!!
Com que ens tens tan ben acostumats, tenia l’esperança que aquestes funcions acabarien a IFL, sobretot coneixent la teva predilecció per aquesta obra.
Jo la vaig veure en directe diumenge passat, i certament és una magnífica producció. El muntatge és espectacular, amb moments de gran impacte visual (especialment el cavall, fet amb la ferralla d’unes força modernes naus aquees), però molt superficial. En qualsevol cas, la dramatúrgia servia perfectament a l’argument, i per una obra de quatre hores i mitja potser val més això, una posada en escena visualment agradable i poc ambiciosa intel·lectualment.
Musicalment el nivell fou molt bo, sobretot gràcies a la Westbroek i l’Antonacci. Malauradament l’acústica de la ROH em va decepcionar i no em va deixar gaudir com esperava, especialment de l’orquestra, que era un dels principals atractius de la funció.
Potser algú de vosaltres que coneixi millor el teatre em podrà aconsellar per si mai torno a visitar la ROH. El cas és que jo estava cap a la meitat de la graderia de l’amfiteatre, just al centre de la fila. Les veus s’escoltaven una mica fluixes, però el pitjor era el so de l’orquestra, que arribava amb poc volum i apagat. En els moments més íntims, com el duo “Nuit d’ivresse” es perdien tots els detalls, i els moments més intensos semblaven desinflats. És normal això? Era culpa del meu seient, o és que el teatre té mala acústica? Sabeu si a les localitats de peu dret del segon pis el so arriba bé (pels Troyens les vaig descartar per la durada, però si mai hi torno són la meva primera opció)?
Per mi els grans atractius de la funció eren la Westbroek i Pappano, i si m’he de quedar amb la sensació del directe, la direcció de Pappano no em va semblar res de l’altre món, més aviat plana i discreta. Clar que ara amb els audios que ens deixes sona molt diferent. Me l’escoltaré amb atenció.
Gràcies de nou!
M'agradaM'agrada
La meva experiència en aquest teatre no és molt gran, Hi vaig estar tan sols una vegada amb un Rosenkavalier i m’ho han de possar molt, però que molt bé per tornar-hi. Teatre caríssim, potser el més car que he trobat mai, estèticament ben lleig, de estuctura més vertical que horitzontal, o que prima l’estretor en lloc de l’amplada, incòmode interior i exteriorment, i a sobre em confirmes uns dubtes acústics que jo tambè tenia. Molt millor l’ENO (English National Opera) a tocar de Trafalgar Square i Saint Martin in the FIelds. Però clar, la Royal pessa molt allí. 🙂
M'agradaM'agrada
No recordo que la ROH tingués mala acústica, ni que fos incòmode, més aviat el recordo com un teatre comfortable d’altíssima qualitat.
M’estranya això que dius de Pappano, ja que tant en l’àudio com en el vídeo que estic visionant, la direcció em sembla molt brillant i dramàticament intensa. Potser li manca una mica de lirisme en el duet de Cartago, però m’agrada moltíssim, i al menys el dia 5, el públic el rep en cada inici dels actes de manera espectacular.
Aviat tindré el vídeo a disposició.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agrada molt la direcció de Pappano en els fragments que ens has deixat (demà em baixaré l’obra sencera), i el dia 1 també va rebre grans ovacions. Evidentment és un problema de la sala, ja que com dic, des de la meitat de l’amfiteatre havia de fer un gran esforç per sentir els detalls de l’orquestració. Per això us demanava consell sobre les localitats, ja que potser les darreres files de la galeria són especialment dolentes.
A part de l’acústica el teatre em va semblar magnífic, un dels millors que he visitat. Les butaques, malgrat no tenir reposabraços, eren comfortables, la logística interna excel·lent, amb poques cues per accedir a la sala, als labavos o al bar. La sala és de les més maques i elegants que he vist, amb una distribució que permet un gran nombre de butaques amb bona visibilitat, a diferència del Liceu. Però és clar, si la música no es pot sentir bé…
M'agradaM'agrada
Jo al gran amfiteatre de la ROH i al darrere de tot, tan sols he estat una vegada, i entre que l’obra era per posar-se a córrer i no parar (Barbebleu de Jacques Offenbach) i la companyia era de l’Alemanya Democràtica (imaginat, parlo de quan tu en prou feines havies nascut), és a dir d’una grisor exasperadament grisa, allà dalt no arribava la música com calia. Totes les altres vegades, en diferents llocs, l’acústica em va semblar bona, per tant la cosa deu ser evitar el amfiteatre i sobretot les darreres files, tipus Palau, vaja!.
De bona gana aniria ara mateix a Londres, en tinc necessitat, d’això se’n diu mono, oi?
M'agradaM'agrada
Sobre la acústica y localidades, decir que hace tres años , arriba del todo y en el centro, CARMEN ( Garanca, Alagna, De Billy), se escuchaban perfectamente voces y orquesta, sin ningún problema
M'agradaM'agrada
Dear Joachim,
I like your blog very much and I have enjoyed your comments many times. Thank you for that. I find your critically comments sometimes tough but always smart and nice. Because of that and because I know you like Jonas Kaufmann, I can not understand how you could come with such unfair comment about him like that:
……….”ha tingut de veure com el divo alemany s’ha tirat enrere i ha decidit no fer aquest rol tan compromès, per dedicar-se a la tasca molt més senzilla i fins a cert punt còmode, d’anar fent els seus rols d’òpera italiana que li reporten molta fama, els mateixos diners i molt menys esforç i compromís, encara que vagi en detriment de l’evoluciono que molts desitjaríem en la seva carrera, massa acomodada.”
Here it is his prayer to all detractors:
http://www.news-magazin.at/articles/1227/510/333346/jonas-kaufmann-mich-geruechte
M'agradaM'agrada
Dear kultaheila:
Com ja saps, la meva admiració per Kaufmann és total, però això no vol dir que jo sigui un incondicional defensor de totes les decisions que prengui.
Ja fa anys que he aprés a distanciar-me amb prudència de tot allò que fan o deixen de fer els divos de l’òpera, homes i dones. Jo escolto, miro i si m’agrada, perfecte.
Quan vaig saber que Kaufmann cantaria Énées vaig pensar que era un gran repte que marcava diferències notables amb els altres tenors de l’actualitat.
Si ha tingut problemes de salut, ho lamento i desitjo que es millori, però dubto que acabi fent aquest rol. Ell s’estimarà més fer Cavaradosi, ja que agrada més als seus fans i per a ell ésmolt més senzill. En cavi a Les Troyens és una òpera molt llarga i Énées és un rol molt difícil que li reporta més riscos que cap altre cosa.
Ell administra molt bé la seva carrera, en funció del que creu més convenient per la seva veu, té tot el dret de fer-ho i millor que ell no ho farà ningú.
Vol dosificar el repertori alemany i alternar amb el italià i el francès, cosa que em sembla molt bé, però no estic gaire segur que aquesta prudència tingui els resultats que ell i nosaltres esperàvem.
Té molts problemes vocals que no sé si són deguts a un ritme desenfrenat d’actuacions o a un repertori aparentment idoni, que no acaba de donar els resultats que tots voldríem.
Desitjo que es millori i sobretot m’agradaria que ens anuncies a on acabarà cantant aquest rol.
En l’actualitat els cantants fan més gales que funcions d’òpera i alguna cosa no acaba de funcionar del tot bé, ja que si fas un repàs als cantants de gran nivell, com és el cas de Kaufmann, tenien una agenda molt més operística.
Mira el passat dels tenors alemanys dels anys 30,40,50, 60 i fins i tot 70 del segle passat i veuràs que molt pocs feien coses similars a les que fa Kaufmann.
No voldria pensar, que com va succeir amb Villazón, l’agència artística del cantant acabi decidint l’agenda i el repertori, en detriment de tot allò que estic segur que ens estem perdent.
Un concert amb cinc o sis àries, més les propines, mai podrà ser comparable a interpretar Les Troyes, Parsifal o Les Contes d’Hoffmann, per posar tres òperes que crec que són ideals per a Jonas Kaufmann.
No creus que el veritable problema de Kaufmann és el estrès en que entre tots l’hem sotmès?
Sempre a la teva disposició
M'agradaM'agrada
Eva Maria Wesbroeck i Caterina Antonacci, juntes però separades, i en uns Troyens, i amb Antonio Pappano…buf…ja estaves tardant massa! 🙂 🙂 🙂 Com diuen alguns, un “operon”! Gràcies!
M'agradaM'agrada
Es pronunciar la palabra Westbroek y aquí me tienes.
Simplemente para corroborar, después de haber visto el video de estos Troyanos (http://thespace.org/items/s0000e78), la grandísima Didon que compone nuestra amiga Eva Maria y la inconmensurable Cassandre de Antonacci. Vaya par de fieras interpretativas. Una gozada.
Es verdad que Hymel está mejor aquí que en el Eneas que le vimos en Amsterdam, y con que acabe vivo ya tiene mérito.
La producción, teniendo algunas cosas horripilantes, no me disgusta y estéticamente me parece interesante.
Respecto a lo que algunos comentaristas están diciendo de la ROH, discrepo frontalmente. No pretendo crear polémica, pero sí dejar mi opinión personal tras unas cuantas visitas a este teatro, que me parece de una acústica magnífica, muy equilibrada, que tiene unos precios muy altos pero también otros muy asequibles con alta visibilidad, un sistema de venta de entradas impecable y un servicio de atención al público que es el mejor que yo conozco. Hace un año estuve por allí con un grupo de buenos aficionados (conocidos por ti) y muy viajados por esos teatros de Dios y coincidieron también con mis impresiones. Pero bueno, para gustos, colores.
Lo de Kaufmann como ya te han comentado por ahí parece que se ha debido a un problema médico y no a un caprichito de divo.
Un abrazo y gracias por los enlaces
M'agradaM'agrada
La producción me parece muy vistosa, pero la casi imprescindible transposición de época, esta vez a la victoriana, me parece tan gratuita como incongruente, si al final acabamos respetando la dramaturgia del caballo y todo lo ya sabido.
Antonacci en su línea, y Westbroek casi te diría que me gusta más como Dido que como Cassandre, y me gustaría verla en ambas en una misma producción.
Sin duda Hymel ha ganado en todo y supera a Kunde.
Esta ópera me fascina y esta producción está a la altura de las grandes.
No voy a polemizar sobre la enfermedad de Kaufmann. Si esta vez tiene un motivo médico, lo mejor es que se recupere, pero algo me hace pensar que Énée no será un rol que llegará a cantar y si vamos a comparar, antes Énée que Bacchus, ¿no te parece?, aunque en uno se desgañita durante 20 minutos y el otro tiene que estar dando el callo durante más de cuatro horas, alternando un lirismo encendido, con un heroísmo atronador.
Aunque no me lo perdonen la legión de seguidores/as, yo lo veo así.
M'agradaM'agrada
Bé, diferents i autoritzades entrades em fan veure que potser hi hagi de tornar-hi i aixi confirmar o rectificar la meva crítica opinió envers la ROH com espai físic i arquitectónic. Pel que fa a les seves prestacions artístiques no hi ha res a dir que no sigui que estem davant d’un dels grans.
M'agradaM'agrada
También he visto la retransmisión televisada y disfruté sin reservas.
Poder asistir a una representación de Les Troyens en directo es todo un privilegio, espero que Mortier, que ya la programó en Salzburgo, también lo haga en el Real.
La producción de Les Arts de Valencia no me acabó de convencer, pese a contar con unos cuerpos estables de envidiable nivel y la dirección de Gergiev. El cast era digno, sin más, y la producción un reciclado de la factoría Fura, de escaso valor.
Esta londinense no es que sea un prodigio escénico, más bien lo contrario, luce pero no brilla, pero la parte musical es de un gran nivel, con Pappano al frente y un equipo vocal muy sólido, que con las señoras, sobretodo Antonacci, asciende a sublime.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig veure el vídeo d'”Els Troians”. Em va agradar la posada en escena. Tens raó amb la indumentària. Els vestits i els unifomes Segon Imperi no tenien sentit en la Guerra de Troia, senyores amb crinolina adorant i portant deitats de l’antiguitat desentonaven. L’única relació que hi vaig veure és que es tractava de la moda del moment de la unificació d’Itàlia i també de l’estrena de l’òpera a París, el 1863. Vaig pensar que potser McVicar volia relacionar l’arribada d’Enees a Itàlia amb la seva unificació. La Guerra d’unificació coincideix cronològicament amb el moment que Berlioz escrivia l’òpera i a l’òbra s’esmenta moltes vegades Itàlia. És una proposta per a justificar la indumentària escollida. No sé si “è vero”.
Pel que fa a les veus les dues senyores són excel·lents i impressionen. Anna Caterina Antonacci em va agradar potser més com a actriu. Eva-Maria Westbroek va cantar una mort de Dido meravellosa.
Espero el teu regal del vídeo per a poder gravar-lo. Gràcies per endavant, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: En el Bosque se oye de miedo | Ancha es mi casa
en youtube se encuentra esta representación, no pongo el enlace porque no hay que usar la máquina enigma para encontrarla…basta poner berlioz les troyens…y ya está. Ya me gustó la representación de viena de este año, pero está muchísimo muchísimo mas…He vuelto despues de leer la crónica de Paris…No creo que vea lo de Paris, he picoteado aquí y allá, disponible en arte https://www.arte.tv/en/videos/085065-001-A/les-troyens-at-the-opera-de-paris/
M'agradaM'agrada