EL LUDWIG TRIO A SABADELL: Beethoven i Brahms

Arnau Tomàs, Hyo-Sun Lim i Abel Tomàs, Ludwig Trio Fotografia: Josep Molina

Ahir va tenir lloc la darrera actuació de la residència del Ludwig Trio al Teatre Principal de Sabadell, apadrinat per JJ.MM de la capital vallesana, un projecte magnífic que ens ha ofert la integral del trios de Beethoven i que alhora ha servit per constatar l’evolució sempre gratificant i creixent d’un grup de càmera que està destinat a oferir grans coses i moltes satisfaccions.

A mida que he anat escoltant el Ludwig Trio he anat apreciant una comunió i un equilibri que en els primers concerts tot i ser magnífics, trobava a faltar.

Hi ha molta química entre els germans Tomàs i la pianista Lim, s’han repartit perfectament les responsabilitats i el protagonisme passa de l’un a l’altre amb naturalitat i sense que cap d’ells predomini sobre els altres, si bé ahir divendres vaig trobar especialment dotada d’una extrema sensibilitat a Hyo-Sun Lim, que a vegades la seva extraversió gestual pot jugar a la seva contra, però no hi ha dubte que ahir transmetia un equilibri embolcallant  extraordinàriament beneficiós per l’òptim resultat final.

Ahir el programa estava integrat per el Trio en mi bemoll major Op 70 núm. 2 de Beethoven i a la segona part l’energètic Trio en si major, Op 8 núm. 1 de Johannes Brahms.

El Beethoven seré i equilibrat que inicia de manera tranquil·la el Poco sostenuto inicial, dóna pas a un Alegretto de clares reminiscències clàssiques, amb una mirada sempre present a Mozart i Haydn, per passar a un minuetto en el Allegro ma non troppo que es portarà finalment al Allegro finale, el moviment més beethovenià dels quatre, amb un gran predomini del piano que esdevé el gran protagonista.

La versió del Ludwig Trio m’ha semblat exquisida, per l’equilibri, per el control i mesura en les gradacions i intensitats, per el perfecte domini de les dinàmiques i per aquest passar-se constantment el testimoni del protagonisme sense que mai fos abrupte i notori.

Magnífica prestació de la corda, amb el so sempre càlid i embolcallant del meravellós violoncel d’Arnau Tomàs i l’habilitat d’Abel Tomàs en les dobles cordes de l’Allegretto ma non troppo, que suggereixen un tercer instrument de corda inexistent.

En el Trio de Brahms l’escenari era tot un altre. De l’equilibri i serenitat tenyida d’un classicisme evolucionat hem passat a un intens i dramàtic Trio en si major de Brahms, l’opus 8. Una obra de complexitat tècnica que exigeix molt i que en a mi m’ha semblat que en el Allegro con brio inicial se’ls hi ha anat una mica del control. Res greu, però acostumats com ens tenen a uns nivells altíssims, m’ha “inquietat” una mica que el so d’Abel Tomàs no fos el millor,  m’ha arribat a sonar en algun moment crispat o feridor en la secció final.

Per sort en el Scherzo – Allegro molto, tot s’ha estabilitzat i han pogut lluir el contrapunt amb una sonoritat molt més aconseguida i sobretot una sensació d’equilibri i control absolut. En el tercer  moviment, l’extasiat Adagio, les cordes han acaronat amb lirisme  la sobrietat del tema principal a càrrec del piano, amb una total compenetració sonora i creativa.

El darrer moviment és un Allegro turbulent , que recorda en certs aspectes el primer moviment, però amb l’afegitó del pertorbant canvi de tonalitat final que ofereix a l’obra un especial dramatisme i tensió.

En aquest final el Ludwig Trio m’ha fet oblidar totalment els dubtes del primer moviment ja que la interpretació m’ha semblat esplèndida, vigorosa, tensa, profundament romàntica en les seus constants canvis dinàmics i intensitats, i molt expressius.

Ha estat una interpretació que ha entusiasmat al públic, i que ha motivat una generosa propina, el temps lent del trio número 1 de Felix Mendelssohn, una absoluta i serena delícia després de l’agitada convulsió brahmsiana.

Amb aquesta residència del Ludwig Trio, Joventuts Musicals de Sabadell s’apunta un altre i prestigiós encert en la llaga llista que atresora les seves temporades de cambra i que esperem que tingui continuïtat amb el relleu del jove i talentós Qvixote Quartet, que seran l’agrupació resident per la temporada 2014-2015.

Pel que fa al Ludwig Trio la setmana vinent tornarà a protagonitzar un apunt a IFL, ja  que ja ha sortit editat el seu esperat CD interpretant el Triple Concert de Beethoven amb la Simfònica de Galícia sota la direcció de Victor Pablo Perez, de ben segur una joia que espero assaborir aquest cap de setmana.

Tot sembla indicar que a Sabadell i durant la propera temporada de cambra de JJ.MM, el Ludwig Trio tornarà. Cal felicitar a tots els que ho fan possible, en les nostres mans està el gaudir-ho. Us mantindré informats.