Valer Sabadus
Foto: Christine Schneider
El proper 31 de març de 2016 i dins el cicle de música antiga a l’Auditori, està previst que ens visiti el contratenor romanès Valer Sabadus, una de les figures més emergents en aquest competitiu món de l’òpera i més concretament en la vocalitat dels contratenors, on no hi ha comparació possible amb les altres cordes, perquè en cap d’elles hi ha una concentració com en la seva de primeres figures.
Valer Barna-Sabadus va néixer a Romania l’any 1986, va créixer a Arad en el Banat, prop de la frontera amb Hongria.
El seu pare era un violoncel·lista, va morir l’any 1990 quann el seu fill només tenia quatre anys. Després de la fi del règim de Ceausescu el 1991 la seva família va emigrar a Alemanya i es va criar a la Baixa Baviera, on va rebre la seva primera educació musical en les assignatures de violí i piano. A l’edat de 17 anys va començar els seus estudis com a contratenor a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Munich amb Gabriele Fuchs. L’any 2009 es va convertir en membre de l’Acadèmia de Teatre de Baviera d’August Everding i l’any 2013 va acabar els seus estudis de postgrau amb distinció.
Ja ha cantat sota la direcció dels més grans especialistes del repertori barroc cantant rols com Orfeo de Gluck, Rinaldo de Haendel, Endimione i Sesto de Mozart i també va ser un dels participants en aquella històrica producció d’Artaserse amb el bo i millor de la corda “contratenoril” del moment i que va ser motiu d’un apunt a IFL. Va debutar com Xerxes a l’Òpera de Düsseldorf i l’any 2013 va debutar al Festival d’Aix-en-Provence com Menelau en l’òpera de Cavalli, Elena
L’any 2014 va signar un contracte amb Sony Classical.
Durant el mes d’agost i en el Innsbrucker Festwochen der Alten Musik a la Hofburg, Riesensaal es va fer un concert anomenat Gala für Maria Theresia, on al voltant de Hasse i Gluck el contratenor Valer Sabadus desplega tota la seva sensibilitat i musicalitat, que és molta, acompanyat de la soprano coreana Sunhae Im, una cantant habitual dels casts de Rene Jacobs i que hem vist a Barcelona (Zauberflöte i Don Giovanni).
Jo avui “prescindiré” de la soprano, tot i que a l’enllaç teniu tot el concert sencer, però us vull fer notar la categoria de Sabadus, sobretot en la magnètica ària que canta Iarba, “Cadra fra poco in cenere” a Didone abbandonata de Hasse.
I ara de Gluck l’ària de Paride, de l’òpera Paride ed Elena “Spiagge amante”
Per acabar aquesta mostra amb l’emblemàtica “Che faro senza Euridice”, que agafa a Sabadus una mica esgotat.
JOHANN ADOLPH HASSE (1699 – 1783)
Didone abbandonata
sinfonia
La Semiramide riconosciuta
“Non saprei qual doppia voce” (aria di Scitalce)
Don Juan, ballet
Chaconne espagnole, andante, danse des Furies
Didone abbandonata
“Cadra fra poco in cenere” (aria di Iarba)
La Gelosia (cantata)
“Giura il nocchier al mare” (aria)
CHRISTOPH WILLIBALD GLUCK (1714 – 1787)
Ezio
“Va, ma tremo al tuo periglio” (duetto di Fulvia ed Ezio)
“Misere, dove son” (recitativo ed aria di Fulvia)
Paride ed Elena
“Spiagge amante” (aria di Paride)
“Ma, chi sei ?” (recitativo e duetto di Paride ed Amore)
“Nell’idea ch’ei volge” (recitativo ed aria del Amore)
Orfeo ed Euridice
ballet
“Vieni, appaga il tuo consorte” (duetto di Orfeo ed Euridice)
“Che fiero momento” (recitativo ed aria di Euridice)
“Che faro senza Euridice” (recitativo ed aria di Orfeo)
Sunhae Im (Soprano)
Valer Sabadus (Contratenor)
Hofkapelle München
Direcció musical Rüdiger Lotter
Enllaç mp3
http://www.mediafire.com/listen/bibrdd2gt486icz/Gala_f%C3%BCr_Maria_Theresia.mp3
Bon cap de setmana
IN FERNEM LAND 
Valer sabadus, domingus i cada dia si vol. Valer?
Espero que em perdonis la fàcil frivolitat però és que quan l’he vist he tingut un impacte.
Ah! A més a més canta molt bé.
M'agradaM'agrada
Vigila la concondància, Olympia. El nominatiu de dia és dies, que és de la cinquena.
I, compte!, que ja ve el Pare Joaquim a agafar-nos de les orelles i fer-nos fora de classe…
M'agradaM'agrada
No ho faré, avui estic content. 😉
M'agradaM'agrada
Sí Sí ja me’n recordo. Dies irae Dies Irae !
Vale que vol dir Cuida’t.
Bravo pel Pare Joaquim que no ens ha renyat.
M'agradaM'agrada
És un acudit fàcil però encertat, les casualitats han fet que el Sabadus ens visites en dissabte, però allò que és més notable, és que ho fa molt bé.
M'agradaM'agrada
El que va ser un començament estrany alhora d’acceptar (musicalment) aquest tipus de veu ja fa temps l’he deixat enrera. Cada dia m’agraden més, i trobo que la música que interpreten és majoritariament excelsa. Una bona novetat la d’avui, doncs. I mala sort en la coicidència al mateix dia que ens visita amb un concert al Palau de Katia Buniatishvili.
M'agradaM'agrada
Si ja varem parlar d ela fatal coincidència quen la vaig evidenciar a l’agena musical del 2016. Caldrà deixar-se endur per les baixes passions;-)
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2015 | Beckmesser
L’estiu del 2014, al Festival de la Vézère, vaig escoltar-lo en un recital que serà pràcticament un calc del que farà a Barcelona on també estava acompanyat pels Concerto Köln. Em va decepcionar força. És el que passa a vegades quan tens unes expectatives formades a partir de comentaris i crítiques en revistes especialitzades. Té bona presència, és agradable en la relació amb el públic i té un timbre bonic. Però, almenys aquell vespre, amb això no n’hi havia prou. En algunes àries conegudes de Haendel va prescindir de les agilitats i en el registre agut va tenir més d’un problema oferint una certa tibantor i perdent volum. Li vaig trobar a faltar una certa grapa i una mica d’empenta. Tot semblava massa mecànic. HI va haver moments delicats, com alguns dels que has posat, avui però vaig tenir la percepció de que estava davant d’un producte de màrqueting, lluny, molt lluny dels Fagioli, Mehta, Jaroussky, etc.
En justícia haig de dir que el públic el va rebre calorosament i va acabar fent-li una “standing ovation”; però d’això ja no en faig massa cas doncs a França, en els festivals d’estiu que jo freqüento, s’ha posat de moda aixecar-se a aplaudir només acabar el concert com si cada dia fos un esdeveniment i ens haguessin visitat els més excelsos artistes. Aquesta és una pràctica que m’irrita força sobretot perque està promoguda pels mateixos organitzadors dels festivals que són els primers en fer-ho i arrosseguen al públic que es veu obligat a seguir-los. Això banalitza l’apaludiment i iguala, al meu parer injustament, una prestació “normaleta” amb una d’extraordinària. Malauradament ho he començat a veure a casa nostra en algun concert d’estiu.
Els Concerto Köln, no cal dir-ho, varen estar meravellosos i l’endemà, sense solista vocal, ens van oferir unes 4 estacions vivaldianes per sucar-hi pa.
Vull creure que aquell vespre en Sabadus o nosaltres no teniem el millor dia i espero que a Barcelona sigui tota una altra cosa. I ho vull creure així, interessadament, perque el tinc a l’abonament!!!
M'agradaM'agrada
Segurament Pere, en Sabadus com fa pocs dies succeïa amb Iestyn Davies són contratenors que van contracorrent, possiblement perquè les seves habilitats tècniques són més limitades que els grans contratenors del moment, ells han de fer un especialment esment en l’expressió, la línia i el detall, i quan aixó succeeix en una vocalitat tan associada al virtuosisme, Sabadus perd la partida, però quan vaig escoltar aquest concert vaig tenir una bona sensació perquè crec que conscient com és de les seves “limitacions”, ell fa un esment especial en altres coses no menys importants i que moltes vegades quedan massa en segon terme per enlluernar amb un desplegament tècnic espaterrant.
M'agradaM'agrada
Estic contenta de veure comentaris elogiosos envers la veu de contratenor. Espero que aviat deixi de considerar-se (per sempre més, a casa nostra) una veu “especial” i que el Liceu es decideixi a oferir-nos més òperes barroques d’aquestes que encandilen a Europa i que nosaltres hem de gastar una pastarrufa (que no sempre tenim) si les volem veure en directe.
M’ha fet riure l’Olympia amb el seu comentari facilet, però efectiu. Si no ho tinc mal entès, en Sabadus es diu Veler Barna Sabadus. L’acudit encara pot ser més divertit, no?!!
A mi m’agrada aquest cantant, però crec que encara s’ha de polir o que potser hauria d’escollir més bé les àries o els papers que s’adiguin millor a les seves possibilitats vocals.
Gràcies, Joaquim, pels audios preciosos que ens has ofert.
M'agradaM'agrada
Moltes vegades hem parlat del tema, benvolguda Mercè, però jo crec que el Liceu no és el teatre ideal,, com no ho és La Bastille, i si Barcelona fos diferent, vull dir que si Barcelona tingués més infraestructures idònies per representar l`opera barroca, seria més lògic reclamar la programació d’aquestes òperes.
Potser el Liceu hauria de pensar en col·laborar en teatres d’aforament més petit per fer aquestes òperes, com es fa a Versailles en lloc dels grans teatres, que quan programen les grans òperes de Handel queden una mica desnaturalitzades precisament per les dimensions de l’escena i els auditoris.
El pitjor que li pot passar a Sabadus és que vulgui “imitar” als grans, ell pot ser gran si sap jugar les seves cartes.
M'agradaM'agrada