IN FERNEM LAND

ELEKTRA A BUCAREST (Pankratova-Schwanewilms-Baltsa-Pape-Reß;Weigle)


ElectricaFestivalEnescu2015-1

El dia 13 de setembre va tenir lloc en el immens auditori de la Sala Mare a Palatului una versió de concert de l’òpera de Richard Strauss, Elektra, amb un repartiment encapçalat per la soprano dramàtica Yelena Pankratova, que estava previst que fos l’Abigaille en el repartiment alternatiu del Nabucco que inaugurarà la temporada liceista, i que serà substituïda per la ignota Tatiana Melnychenko.

Acompanyen a Pankratova, la Chrysothemis de Anne Schwanewilms, la sorprenent Klytämnestra de la meva estimada mezzosoprano grega Agnes Blatsa que als 72 anys encara és capaç d’impressionar-me i el baix René Pape com a monolític Aegist, tots ells dirigits de manera molt analítica per Sebastian Weigle al capdavant de la Bayerisches Staatsorchester, dins el marc del Festival Enescù d’aquest any, un festival que aplega una programació impressionant per la qualitat dels programes i els artistes invitats, tot a un mòdic, popular i envejable preu de 40€ la localitat més cara.

Weigle esmicola molt bé la partitura, amb moments explosius però també amb altres de tendència sorprenentment lírica, com acostuma a passar amb les seves direccions i com també va passar en la seva Elektra liceista, on l’excés de lirisme, la suavitat i la manca de brutalitat acaba conferint una versió més dulcificada del que és normal d’una partitura agressiva i brutal com poques.

L’orquestra de l’òpera muniquesa és un potentíssim instrument que es pot permetre qualsevol direcció, sempre acostuma a oferir un nivell extraordinari. Els cantants, en aquest cas sobretot les cantants, queden excessivament al descobert i no poden amagar alguna que altra evident carència, com els aguts aproximats, alguns sons poc coberts o més d’una afinació dubtosa, i una resistència limitada que afecta negativament sobretot a Schwanewilms.

És clar que Elektra és prou potent com per aconseguir minimitzar totes les carències i obtenir al final un èxit aclaparador, perquè la direcció en a mi em pot agradar més agressiva, però sense cap mena de dubte Weigle no deixa res a l’atzar, tot està ben mesurat i tot té un perquè. Hi ha en la seva direcció dos pols extrems ben acusats i en el centre del relat una certa “relaxació” de tensió per deixar que les diferents confrontacions flueixin amb naturalitat i potser en aquest tram central és on rau per a mi la “discutible” elecció, si bé tampoc tinc cap dubte que el principal avalador de l’èxit de la versió, es deu a Sebastian Weigle.

Pankratova té un registre agut força problemàtic però es creix i els supera en un final veritablement notable

[audio https://ximo.files.wordpress.com/2015/09/01-final-scene.mp3]

, els problemes de Schwanewilms, que ja haureu intuit en el fragment que acabeu d’escoltar, ja sabem quins acostumen a ser, i mentre pot amagar-se al darrere d’un teixit orquestral dissimula una veu poc capaç d’aguantar la mínima tensió, mentre que  Agnes Baltsa caricaturitza en excés a la temible Klitemnestra, però la seva abassegadora personalitat continua, fins i tot no veient-la, admirant-me.

Per a Pape l’Orest no suposa cap especial compromís i això potser l’estandarditza en excés, ja que ell és propens a llegir sense excessiva implicació en moltes de les seves esperades aparicions escèniques.

Al final hi van haver més de 15 minuts d’entusiastes aplaudiments, quelcom que segurament denota més la meva errònia percepció deguda a l’excel·lent retransmissió de la radio búlgara, que no pas al que el públic va viure a la sala. 

Richard Strauss
ELEKTRA
(versió de concert)

Klitemnestra (their mother, Agamemnon’s widow) – AGNES BALTSA (mezzo-soprano)
Elektra (Agamemnon’s daughter) – ELENA PANKRATOVA (soprano)
Orest (Orestes), son of Agamemnon – RENÉ PAPE (bariton)
Chrysothemis, her sister – ANNE SCHWANEWILMS (soprano)
Aegisth (Aegisthus), Klytaemnestra’s paramour – ULRICH REß (tenor)
Orest’s tutor – CHRISTOPH STEPHINGER (bass)
Her confidante – MARZIA MARZO (soprano)
Her trainbearer – ANNA RAJAH (soprano)
A young servant – KEVIN CONNERS (tenor)
An old servant – CHRISTOPH STEPHINGER (bass)
An overseer – HELENA ZUBANOVICH (soprano)
First maid – OKKA VON DER DAMERAU (contralto)
Second maid – ANGELA BROWER (soprano)
Third maid – HEIKE GRÖTZINGER (mezzo-soprano)
Fourth maid – ERI NAKAMURA (soprano)
Fifth maid – IRIS KUPKE (soprano)

RADIO ACADEMIC CHOIR
Director del cor: DAN MIHAI GOIA
BAYERISCHES STAATSORCHESTER
Director musical: SEBASTIAN WEIGLE

Bucarest 13 de setembre de 2015

Enllaç mp3

https://mega.nz/#F!IgBxTDiT!2kUfKY1tQ8i15hTtoeGQ0g

Enllaç a la programació del George Enescu Festival 2015

http://www.bucharest-tips.com/events/1350-festival-george-enescu-festival-2015

Demà tinc la intenció de parlar-vos de la tercera temporada d’un dels nyaps més notoris de la televisió catalana, especialista en nyaps.

Un comentari

  2. Vicent

    És increïble que el (o en el, no ho tinc clar) darrer país de la UE, que té gran part de la seua població escampada per la resta d’Europa mendicant als carrers, tinguin lloc unes fites culturals i artístiques com les que ens presentes. Crec que va ser l’any passat que vas portar-hi l’Anell de Janowski, en la seva versió vocalment millorada respecte de Berlin. Com s’/ho financ,i/cen? Haurien d’anar els nostres programadors culturals (musicals) a Romania a aprendre’n? En tot cas, quina (sana) eneja! Ja no sols per disposar de Pape per a l’Orest que és tot un luxe. A l’Elektra del Liceu amb Weigle, ja em va semblar que Albert Dohmen era ja tot un luxe, superior al tercet de fèmines, amb Polaski i Marton, crec recordar.

    A mi, personalment, Weigle sempre m’ha agradatr forc,a (i Boeder encara més). Crec que la seua tasca a Barcelona va ser molt positiva i crec que tan sols quan va compaginar-la amb Frankfurt, a llavors la cosa va comenc,ar a decaure-hi i forc,a.

    Em fan una certa temor certes derives vocals de Frau Schwanewilms. Esperem que tingui seny i preservi el seu instrument al servei del repertori que se li escau i l’art que la caracteritza i no el malbarati en papers que li han de passar factura.

    En fi, mirarem de fer els deures del cap de setmana. Gràcies.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El Festival George Enescu és imponent. Les herències culturals i musicals de l’Europa de l’Est són ancestrals i ho porten a l’ADN, potser que hi enviem a l’Albiol una temporada.
      Aquesta Elektra era una gira al complert de l’òpera estatal de Munich, prò efectivament sorprèn que Pape faci l’Orest, per a mi més valia que haguessin estalviat la seva presència i haguessin buscat una substituta a Schwanewilms.

      M'agrada

      Respon
      • Vicent

        Sí, però una cosa és montar el Ionesco amb les seves magnífiques formacions orquestrals y corals o els seus extraordinaris solistes vocals i instrumentals i una altra és portar d’Alemanya tota una Orquestra de l’Òpera de Múnic, un solista de la talla de Pape, o l’any passat un repartiment amb solistes majoritàriament de l’àrea alemanya per fer tot un Anell com Torsten Kerl o Petra Lang, els quals, d’acord que no són Windgassen o Mödl però sí que són de total referència en el mercat actual. Desconec com els paguen, si és un festival organitzat per Alemanya a Romania o què. En tot cas, cal insistir en la gran (sana) enveja que no puc més que sentir. En aquest sentit i en aquest context, qui no fos romenès! Sí que tens raó en això de l’ADN d’aquests països però no sé com s’ho poden pagar.

        M'agrada

        Respon
    • Joaquim

      Quizás lo decía como advertencia para no convertir la dirección en un caballo desbocado como algunas veces hemos oído, pero sinceramente no creo que la Fairy music tenga nada que ver con el hacha vengadora de la sangrienta familia, ni con los medios orquestales ideados por el propio Strauss.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      S’ha fet malbé com tantes altres, però em sembla que ja et vaig dir que jo vaig veure un Tannhäuser on ell cantava l’Elisabeth i va ser una autèntica meravella. Ara està irrecuperable, s’ha destrossat la veu.

      M'agrada

      Respon
  5. josep olive

    Caram, vaja festival a Romania. Per quedar amb la boca oberta!
    Interessant el que diu en Joan de Strauss. Ara bé, m’agradria saber com dirigia ell mateix aquesta partitura, perquè s’em fa difícil que fes veure que no era ell qui estava dalt del pulpit sinó Mendelsshon… Difícil o impossible. 🙂

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      A mi també em costa entendre el consell als joves directors, a no ser que sabent que la joventut és per natura, desbocada, els hi demanés contenció per no matar al públic amb les intensitats de la seva partitura.

      M'agrada

      Respon
  7. m.a.

    Certament, una de les grans òperes del segle passat (la millor, per molts), d’una violència i tensió fora de mida. En aquest sentit no em sembla comparable a cap altra. Sobre les versions més líriques, proliferen més ara que en altres èpoques. Només cal pensar en les agressives i esfereïdores versions de Mitropoulos o Solti.
    He tingut l’oportunitat d’escoltar en directe la Pankratova cantant l’Elektra. És una “bestia” escènica, em va agradar la seva visió i interpretació del personatge, però potser perquè tenia unes altes expectatives després de la seva tintorera de la Dona sense ombra, va decebre la prestació vocal. A la veu li faltava aquella potència i projecció necessàries que requereix el personatge, el que s’evidenciava contrastant-la amb la magnífica Chrisotemis de Manuela Uhl. Aquí sí que pot brillar al costat de la deficient prestació de la Schwanewilms, que sempre m’ha semblat sobrevalorada i evidentment no està per cantar aquestes coses

    M'agrada

    Respon

  8. Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari