Per celebrar els primers 50 anys d’eistència l’Òpera Nacional d’Holanda ha inaugurat la temporada amb una nova producció de Der Rosenkavalier, dirigida en la part musical per Marc Albrecht, director musical de la casa i en l’escènica per Jan Philipp Gloger, en una proposta que a jutjar per les imatges, sembla original i elegant.
Jo només he escoltat la banda sonora i m’ha semblat una versió esplèndida, començant perquè Albrecht construeix un discurs dramàtic intens i emotiu, extraient de l’orquestra Filharmònica d’Holanda sumptuositat i lirisme transparent, porcellana i cristall tractats amb mans expertes sense caure mai en l’ensucrat i melancòlic decadentisme, amb temps lleugers i sonoritats resplendents.
El cast vocal està a l’alçada amb la radiant Camilla Nylund com a Marschallin, ei central de la trama, fins i tot quan no surt, amb una veu rica i personificació potser distant, de tornada de tot conscient com és des d’un bon inici que el temps ja ha passat per ella.
Peter Rose ha esdevingut un Baron Ochs de referència amb uns greus cavernosos, llàstima del que clou l’acte segon, i una interpretació histriònica sense excesos, mentre que Octavian, el veritable protagonista de l’òpera, no debades ell és el cavaller d ela rosa del títol ha estat una gran sorpresa, ja que ha suposat el descobriment de Paula Murrihy, mezzosoprano irlandesa que fa tota una creació del deliciós i enamoradís personatge.
La Sophie de Hanna-Elisabeth Müller és el paradigma vocal d’aquest personatge, amb sobreaguts cristal·lins que resplendeixen per sobre de l’orquestra fent el magnífic contrapunt amb Murrihy .
L’extensa llista de secundaris l’encapçala el Faninal ben cantat però de veu una mica ingrata de Martin Gantner, i el cantant d’òpera del primer acte, interpretat pel tenor coreà Yosep Kang que com tots els tenors ha de lluitar amb la dificultat de interpretar una ària en solitari i marxar, sense escalfar la veu i lluitant amb les versions discogràfiques de tots els grans tenors de la història que l’han gravat en condicions que res tenen a veure amb el del personatge en escena. Els aguts de Kang no tenen problema, el gust i la línia en el pas de la veu, tan complicat en aquest ària, ja són tota una altra cosa.
Entre la llarga llista de secundaris, a l’Annina de Kai Rüütel li he trobat a faltar la veu de contralt de greus intrigants que han d’acompanyar a Ochs en el vals que tanca el segon acte, però es pot dir que és un bon equip vocal, sense fissures
Richard Strauss
DER ROSENKAVALIER
Llibret de Hugo von Hofmannsthal
Die Feldmarschallin Fürstin Werdenberg Camilla Nylund
Der Baron Ochs auf Lerchenau Peter Rose
Octavian Paula Murrihy
Herr von Faninal Martin Gantner
Sophie Hanna-Elisabeth Müller
Jungfer Marianne Leitmetzerin Irmgard Vilsmaier
Valzacchi Michael Laurenz
Annina Kai Rüütel
Ein Polizeikommissar Scott Wilde
Haushofmeister der Feldmarschallin Mark Omvlee
Haushofmeister bei Faninal Morschi Franz
Ein Notar Alexander Vassiliev
Ein Wirt Robert Wörle
Ein Sänger Yosep Kang
Drei adelige Waisen Dana Ilia, Inez Hafkamp, Marieke Reuten
Eine Modistin Tomoko Makuuchi
Ein Tierhändler Richard Prada
Vier Lakeien Jeroen de Vaal, Bas Kuilenburg, John van Halteren, Nicolas Clemens
Vier Kellner Cato Fordham, Harry Teeuwen, Richard Meijer, Hans-Pieter Herman
Hausknecht Peter Arink
Chorus of Dutch National Opera
De Kickers, Muziekschool Waterland
Netherlands Philharmonic Orchestra
Musical Director Marc Albrecht
Stage Director Jan Philipp Gloger
Decor Ben Baur
Costumes Karin Jud
Lighting design Bernd Purkrabek
Dramaturgy Sophie Becker, Klaus Bertisch
ENLLAÇ A LA PÀGINA WEB DE L’ÒPERA NACIONAL D’HOLANDA (vídeos, biografies, informació de la producció)
http://www.operaballet.nl/en/opera/2015-2016/show/der-rosenkavalier-0
Ja sabeu que aquí només reflecteixo el que he pogut gaudir jo, espero que quan tingueu l’oportunitat d’escoltar o veure (tant de bo!) aquesta nova producció, la gaudiu tant com jo escoltant-la, perquè ja sabeu els que fa anys que em seguiu que aquesta òpera per a mi és un monument.
IN FERNEM LAND 
Per a mi també . No em canso mai d’escoltar-la i menys de veur-la. I amb aquesta producció de ben segur que seria un gran plaer.
M'agradaM'agrada
Potser un dia arribarà el vídeo, de moment tenim el que tenim….
M'agradaM'agrada
Bellissima edizione!!!
M'agradaM'agrada
Grazie
M'agradaM'agrada
Em deixes fer una broma? Ara això és com anar a buscar bolets….
M'agradaM'agrada
Bona aquesta.
S’ha de buscar però quan saps on són i no ho dius a ningú, en trobaràs sempre.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2015 | Beckmesser
Hola! Vaig tenir el privilegi de veure-la el dia de l’estrena (5 de setembre). Va ser una experiència inoblidable. Estic d’acord amb tots els teus comentaris, Joaquim, potser amb un petit matís de diferència. i és que, per al meu gust, Hanna-Elisabeth Müller era una mica massa sobreaguda. La posada en escena tenia la seva gràcia: el primer acte era relativament discret, amb algun element de distracció que no em va acabar de convèncer; el segon era molt espectacular (el públic va aplaudir tan bon punt es va aixecar el teló) i tenia el punt d’ironia exacte, i el tercer passava en una casa de barrets, digna de Calixto Bieto. En total, una gran experiència. Salut!
M'agradaM'agrada
Oh! Què bé! No ho sabia. M’alegro que la producció sigui interessant, per les fotos ho semblava, ara bé la part àudio és esplèndida, inclosa la Sophie, que acostuma a ser sempre un a soprano líric lleugera.
A Àmsterdam fan coses molt maques i quasi mai el tenim present a les nostres oracions, sent com és per altra banda una ciutat tan acollidora com artísticament imponent.
M'agradaM'agrada