MARIA LLUÏSA CANTOS INTERPRETA A LAMOTE DE GRIGNON I NIN-CULMELL

Vaig descobrir Maria Lluïsa Cantos gràcies a un preciós CD que Columna Música va publicar l’any 2012 amb un concert gravat a l’auditori de Sant Cugat de la pianista barcelonina, amb obres de Schumann, Brahms, Scriabin, Granados i Mompou.

Aquell deliciós recital em va fer interessar per aquesta artista que malgrat fer una tasca imponent des de Suïssa, on resideix des de fa molts anys i on té una Fundació dedicada a donar a conèixer la música catalana i espanyola, ens visita molt poc i sempre d’esquitllada, mai en els cicles pianístics que es programen cada any, ni a les temporades simfòniques. No em faré ni us faré la pregunta òbvia, és un cas més d’artista que ha tingut que marxar per poder ser-ho en tota la seva dimensió i a més fent d’ambaixadora de la música del país que no la considera com és mereix, això només pot passar en un país on la cultura i la música no tenen cap pes real en l’adn dels seus habitants. És així, segurament als lectors del blog no us agradarà llegir-ho i direu que no és just, però en els països normals això no passa, i si fóssim normals no hauria d’explicar de qui estem parlant, sobretot si al seu darrere hi ha un currículum, una dedicació, una tasca pedagògica i una sensibilitat musical com la que Maria Lluïsa Cantos ha portat a terme durant tota la seva vida.

Com és que Palau 100 en la seva temporada pianística no ha portat a la senyora Cantos? o com pot ser possible que la OBC no hagi comptat mai amb ella i en canvi en els darrers anys han passat quasi tots els pianistes francesos (el bons, el regulars i fins i tot els dolents) per tocar amb l’orquestra?, També li haguessin pogut proposar un recital, però no, tot plegat un oblit imperdonable, un oblit més de tants com tenim amb els nostres artistes. Pel mig hi deuen haver enveges, agències artístiques, interessos de tota mena i molta, molta, molta mediocritat cultural.

Ara Maria Lluïsa Cantos ha presentat un nou CD editat per Solfa, una discogràfica petita, és clar, és el que hi ha, però gràcies a aquests segells podem no tan sols conèixer la seva feina, com si no?, també podem, i aquí rau a més a més l’admiració profunda pel seu treball,  conèixer l’obra de dos compositors catalans: Ricard Lamote de Grignon i Joaquim Nin-Culmell, que comparteixen en ambdós casos i en les obres escollides per aquest enregistrament, l’estudi d’unes composicions arrelades en la música popular i en el folclor nacionalista , però en un llenguatge evolucionat de l’escola nacionalista associada a Albéniz, Turina, Falla o Granados.

El primer que crida l’atenció en aquest preciós CD és que talment sembla que estem escoltant una gravació en directa malgrat haver-se enregistrat en dos dies (17 i 18 de gener de 2015 a l’Hotel Santa Marta de Lloret de Mar, un lloc ben “exòtic” per gravar un disc). Cantos interpreta una música que coneix i estima amb intensitat romàntica diria jo, amb forta personalitat, com la seva  i amb sensibilitat i delicadesa, com la seva també. Sembla una actuació en directa perquè com s’intueix de la conversa que us ajunto al final, amb l’amic Albert Ferrer a CatClàssics, Maria Lluïsa Cantos no es gaire amant de les gravacions d’estudi on es repeteix i repeteix una mateixa obra fins trobar la perfecció tècnica, ja que aleshores es perd la espontaneïtat creativa. A la pregunta de:

Quin és el seu posicionament davant les correccions i adulteracions que la tecnologia permet fer amb els enregistraments? Ho dic perquè vostè té fama d’enregistrar en poques sessions i intenses.

La pianista respon:

Per a mi el més important és l’espontaneïtat, intentant transmetre sempre tot allò que el compositor “dicta” a través de  la seva música. Per aconseguir això és del tot imprescindible una bona preparació de l’intèrpret per arribar a la gravació final el més aviat possible. Les correccions tècniques de vegades adulteren l’autèntic esperit de la interpretació.

I això s’aprecia diverses vegades, hi ha més espontaneïtat i intensitat que no pas recerca d’una precisió freda i distant. Aquesta és una música que necessita un treball de detall preciós per mostrar textures impressionistes tan properes a la música pianística catalana del segle XX, emmirallada sempre en la música francesa, però també de forta emotivitat romàntica. Música íntima, senzilla, sense aparents pretensions, directa, que arriba si s’interpreta amb les dosis perfectament estudiades d’equilibri entre els colors, les atmosferes i les melodies, sempre des del cor mai només de manera cerebral. No és música especulativa, és sensitiva i evocadora i Cantos ens la fa arribar i ens la transmet amb elegància i cura, alternant aquest fraseig tan generós amb la  intensitat d’una forta pulsació, esmicolant i descobrint alhora, tots els detalls sensitius i evocadors de músiques que sempre ens retornen a un passat feliç i amable.

Aquest disc és un bàlsam.

Per a tots els que tingueu compte a Spotify, us deixo l’enllaç per escoltar-lo

He tingut l’oportunitat, esdevinguda privilegi, de passar una estona (massa curta)  parlant amb Maria Lluïsa Cantos, són aquelles coses que he d’agrair a IFL, una estona que em va passar volant, acostuma a passar quan estàs al davant d’una personalitat de la qual pots aprendre tant de manera tan senzilla i propera, humana en definitiva, quelcom que es detecta afortunadament escoltant el CD i que m’agradaria molt poder comprovar aviat en una sala de concerts, d’aquí, és clar.

Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Vesprada
1. Foc Follet
2. Cançó de Camí
3. Solitud
4. A l’Amiga
Horai
Suite Innominada
1. Lento, attaca
2. Largo
3. Agitato
4. Allegretto
5. Allegro

Joaquín Nin-Culmell (1908-2004)

Tres impressions
1. Havanera
2. Les porteuses d’Eau (d’après Goya)
3. Un Jardin de Toledo

Homenatge a Frederic Mompou
“Que li darem…”
Tonades
37. Ball del bano i del ram
38. Ratolinesca
39. Ball de Garlandes
40. Ball de Sant Farriol i Bolanguera
41. El Cant dels Ocells
42. Ball Plà i l’Esquerrana

ENLLAÇOS RELACIONATS

http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=13939

http://sonograma.org/2012/04/salvador-brotons-parla-de-la-maria-lluisa-cantos/

El CD

http://solfa.cat/cataleg/en-homenatge