IN FERNEM LAND

MARIA LLUÏSA CANTOS INTERPRETA A LAMOTE DE GRIGNON I NIN-CULMELL


Maria-Lluisa-Cantos

Vaig descobrir Maria Lluïsa Cantos gràcies a un preciós CD que Columna Música va publicar l’any 2012 amb un concert gravat a l’auditori de Sant Cugat de la pianista barcelonina, amb obres de Schumann, Brahms, Scriabin, Granados i Mompou.

Aquell deliciós recital em va fer interessar per aquesta artista que malgrat fer una tasca imponent des de Suïssa, on resideix des de fa molts anys i on té una Fundació dedicada a donar a conèixer la música catalana i espanyola, ens visita molt poc i sempre d’esquitllada, mai en els cicles pianístics que es programen cada any, ni a les temporades simfòniques. No em faré ni us faré la pregunta òbvia, és un cas més d’artista que ha tingut que marxar per poder ser-ho en tota la seva dimensió i a més fent d’ambaixadora de la música del país que no la considera com és mereix, això només pot passar en un país on la cultura i la música no tenen cap pes real en l’adn dels seus habitants. És així, segurament als lectors del blog no us agradarà llegir-ho i direu que no és just, però en els països normals això no passa, i si fóssim normals no hauria d’explicar de qui estem parlant, sobretot si al seu darrere hi ha un currículum, una dedicació, una tasca pedagògica i una sensibilitat musical com la que Maria Lluïsa Cantos ha portat a terme durant tota la seva vida.

Com és que Palau 100 en la seva temporada pianística no ha portat a la senyora Cantos? o com pot ser possible que la OBC no hagi comptat mai amb ella i en canvi en els darrers anys han passat quasi tots els pianistes francesos (el bons, el regulars i fins i tot els dolents) per tocar amb l’orquestra?, També li haguessin pogut proposar un recital, però no, tot plegat un oblit imperdonable, un oblit més de tants com tenim amb els nostres artistes. Pel mig hi deuen haver enveges, agències artístiques, interessos de tota mena i molta, molta, molta mediocritat cultural.

Ara Maria Lluïsa Cantos ha presentat un nou CD editat per Solfa, una discogràfica petita, és clar, és el que hi ha, però gràcies a aquests segells podem no tan sols conèixer la seva feina, com si no?, també podem, i aquí rau a més a més l’admiració profunda pel seu treball,  conèixer l’obra de dos compositors catalans: Ricard Lamote de Grignon i Joaquim Nin-Culmell, que comparteixen en ambdós casos i en les obres escollides per aquest enregistrament, l’estudi d’unes composicions arrelades en la música popular i en el folclor nacionalista , però en un llenguatge evolucionat de l’escola nacionalista associada a Albéniz, Turina, Falla o Granados.

El primer que crida l’atenció en aquest preciós CD és que talment sembla que estem escoltant una gravació en directa malgrat haver-se enregistrat en dos dies (17 i 18 de gener de 2015 a l’Hotel Santa Marta de Lloret de Mar, un lloc ben “exòtic” per gravar un disc). Cantos interpreta una música que coneix i estima amb intensitat romàntica diria jo, amb forta personalitat, com la seva  i amb sensibilitat i delicadesa, com la seva també. Sembla una actuació en directa perquè com s’intueix de la conversa que us ajunto al final, amb l’amic Albert Ferrer a CatClàssics, Maria Lluïsa Cantos no es gaire amant de les gravacions d’estudi on es repeteix i repeteix una mateixa obra fins trobar la perfecció tècnica, ja que aleshores es perd la espontaneïtat creativa. A la pregunta de:

Quin és el seu posicionament davant les correccions i adulteracions que la tecnologia permet fer amb els enregistraments? Ho dic perquè vostè té fama d’enregistrar en poques sessions i intenses.

La pianista respon:
Per a mi el més important és l’espontaneïtat, intentant transmetre sempre tot allò que el compositor “dicta” a través de  la seva música. Per aconseguir això és del tot imprescindible una bona preparació de l’intèrpret per arribar a la gravació final el més aviat possible. Les correccions tècniques de vegades adulteren l’autèntic esperit de la interpretació.

I això s’aprecia diverses vegades, hi ha més espontaneïtat i intensitat que no pas recerca d’una precisió freda i distant. Aquesta és una música que necessita un treball de detall preciós per mostrar textures impressionistes tan properes a la música pianística catalana del segle XX, emmirallada sempre en la música francesa, però també de forta emotivitat romàntica. Música íntima, senzilla, sense aparents pretensions, directa, que arriba si s’interpreta amb les dosis perfectament estudiades d’equilibri entre els colors, les atmosferes i les melodies, sempre des del cor mai només de manera cerebral. No és música especulativa, és sensitiva i evocadora i Cantos ens la fa arribar i ens la transmet amb elegància i cura, alternant aquest fraseig tan generós amb la  intensitat d’una forta pulsació, esmicolant i descobrint alhora, tots els detalls sensitius i evocadors de músiques que sempre ens retornen a un passat feliç i amable.

Aquest disc és un bàlsam.

Per a tots els que tingueu compte a Spotify, us deixo l’enllaç per escoltar-lo

He tingut l’oportunitat, esdevinguda privilegi, de passar una estona (massa curta)  parlant amb Maria Lluïsa Cantos, són aquelles coses que he d’agrair a IFL, una estona que em va passar volant, acostuma a passar quan estàs al davant d’una personalitat de la qual pots aprendre tant de manera tan senzilla i propera, humana en definitiva, quelcom que es detecta afortunadament escoltant el CD i que m’agradaria molt poder comprovar aviat en una sala de concerts, d’aquí, és clar.

Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Vesprada
1. Foc Follet
2. Cançó de Camí
3. Solitud
4. A l’Amiga
Horai
Suite Innominada
1. Lento, attaca
2. Largo
3. Agitato
4. Allegretto
5. Allegro

Joaquín Nin-Culmell (1908-2004)

Tres impressions
1. Havanera
2. Les porteuses d’Eau (d’après Goya)
3. Un Jardin de Toledo

Homenatge a Frederic Mompou
“Que li darem…”
Tonades
37. Ball del bano i del ram
38. Ratolinesca
39. Ball de Garlandes
40. Ball de Sant Farriol i Bolanguera
41. El Cant dels Ocells
42. Ball Plà i l’Esquerrana

ENLLAÇOS RELACIONATS

http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=13939

http://sonograma.org/2012/04/salvador-brotons-parla-de-la-maria-lluisa-cantos/

El CD

http://solfa.cat/cataleg/en-homenatge

Un comentari

  1. Josep Olivé

    Molt fàcil. Unes quantes idees aqui:

    1.- Senyors de Palau100 i Ibercàmera, on tingueu el número de telèfon del representant d’Uchida el canvieu pel de M.LL.Cantos. Només per una vegada home, i amb justa correspondència a les vegades que heu insistit amb l’exòtica pianista. Perquè en exòtica tothom segur que estarem d’acord. En no gaires coses més. Seria de justicia, perquè no s’enten que una tant i l’altra tant poc. D’altra banda segur que M.LL.Cantos tambè val per dos…per dos germanetes molt programades vull dir. Segur.

    2.- Tambè, i als mateixos programadors, instar-los a que davant de cancel.lacions indignes d’artistes llegendaris (indignes perquè ni s’expliquen convincentment ni es dignen a tenir el mínim respecte al públic per a trobar un sol dia en anys per reparar la cancel.lació) doncs procurar-nos una bona substitució amb artistes de casa nostra, menys llegendaris però més dignes. Bé, no cal que digui a qui m’estic referint, oi?

    3.- I ara toca als Srs. de l’OBC. Ho tenen molt sencill tambè. Web de M.LL.Cantos. Secció repertori per a orquestra. Podeu triar perquè el desplegament és força generós: en compositors, en estils, en èpoques. Probablement trobereu a faltar l’enlluernamenta que produeix un curriculum on apareixen grans orquestes internacionals. No es preocupeu. Ja el públic decidirà sobiranament si se l’ha d’invitar novament, que de curriculums “cuinats” els managers d’altres artistes en són uns mestres. I una sugerència: evitar els concerts de sempre, home, que a la llista n’hi han que no hem escoltat mai. Una mica d’aire fresc, doncs.

    M'agrada

    • Fernando S.T.

      Irónico y lúcido comentario
      Podríamos ligar este post con el de ayer dedicado al conseller, ya que de él esperamos políticas que hagan posible que los artistas del país tengan las oportunidades que se merecen.
      En la fachada aunque se embellezca se intuye un interior decrépito.

      M'agrada

  2. Oscar V

    Senzillament aquest cas és una vergonya nacional, com molts d’altres artistes de casa dels quals es passa olímpicament. Els ingredients perque això passi són fàcils i habituals: 1-conseller de cultura mediocre que 2- assigna com a programador d’un auditori públic un altre mediocre com ell, del seu partit. 3- Un agent que es fa amiguet del programador i aprofitant-se de la ignorància d’aquest comença a colar-li els seus artistes. La qualitat de l’artista peogramat és irrellevant perque igualment el programador no la sap valorar. 4- pagament de catxets indecents amb diners publics. 5- bombolla en el sector que encara està per reventar i artistes de la casa morts de gana o emigrant. 6- Demanem la independència per compensar (bueno aquest últim és broma….però dona de pensar)
    Salutacions

    M'agrada

  3. Pep

    Encara que ja fa bastant de temps, si que va actuar una vegada amb la OBC. Va ser la primera temporada sencera a L’Auditori i sota la direcció de Franz Paul Decker, va interpretar el concert per a piano i orquestra de Joaquín Nin-Culmell. Aixó va ser exactamente els dies 16 i 17 d’octubre del 1999,

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Doncs sí, exactament. Tinc davant meu i en paper (molt més complet que lo que editan ara) el programa de mà d’aquell concert n.2 de la temporada 1999-2000 i efectivament María Lluisa Cantos va actuar interpretant el concert que cites de Nin-Culmell. El concert es completava amb una obra de Schumann (“Konzertsück op.86 per a quatre trompes i orquestra”) i obres de Debussy (“Prélude á l’aprés-midi d’un faune” i “La mer”). Bé, doncs com que està clar que la majoria ja no recordem el seu pas per l’OBC no estaria de més què hi tornés, oi? 🙂

      M'agrada

    • També va tocar un concert amb la banda Municipal dirigida pel seu amic Salvador Brotons, però em sembla que tots estarem d’acord que quan hem d’anar a regirar tants anys enrere, vol dir que no anem gens bé.
      Gràcies per la informació

      M'agrada

Deixa un comentari