Josep Maria Busquets Gerent del Gran Teatre del Liceu de 1985 a 1992
Més de 20 anys després dels fets succeïts el matí del 31 de gener de 1994 a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, que varen acabar amb la destrucció total del teatre, semblarien suficients, si fóssim un país normal, per fer un programa d’investigació a una televisió privada per treure les conclusions que aleshores no es varen poder, ni voler, ni sobretot deixar, treure.
Però no, tampoc, masses polítics, càrrecs, responsables o senzillament actors d’aquella destrucció, estan vius i com bé diu Josep Maria Busquets, gerent del Liceu entre 1985 i 1992, i l’únic que deixa entreveure coses i ens permet intuir el que es pot llegir entre línies, ens informa que té unes memòries on parla del Liceu però encara hi ha mases persones vives, suposo que entre elles ell mateix, per poder-les publicar.
Així som els catalans i així ens va. Aquesta “omertà” que ens imposem pensant que així ens va més bé i així no prenem mal, ens priva de ser com les societats desenvolupades econòmica, social i culturalment a les que ens volem emmirallar.
L’exercici que fa Evole és inútil ja que ens deixa exactament on érem i lluny d’aquella incisiva caça i captura a la que sovint sotmet als seus entrevistats, sembla com si en aquests afer de fa més de 20 anys no hagi tingut curiosament, la mateixa gosadia, empenta i desvergonyiment que fa gala quan es troba al davant de segons quins polítics o directius de les grans corporacions actuals.
Només amb Josep Caminal, Director General en el moment del incendi, i més per les vacil·lacions i evident neguit del propi entrevistat, que no pas per la perícia incisiva del periodista, es va deixar entreveure aquell Evole més torracollons, la resta i malgrat comptar amb el Fiscal del cas, el magistrat Alegret, un periodista de El Periódico (Manel Vilasero) que no em va semblar el més significatiu o sobretot l’únic per tractar el tema, o el ex-treballador tècnic elèctric (Carles Valero) que aporta la informació valuosa però que ja coneixíem, no em van semblar que acabessin sent els personatges més interessants per intentar aclarir d’una vegada per totes la veritat del que va succeir aquell dilluns a quarts de 10 del matí.
La reforma que el senyor Busquets denuncia que li varen avortar, potser es va intentar mitjançant un accident que afectés parcialment l’estructura a reformar. Es tractava de fer un nou escenari amb l’expropiació de les finques que permetessin una ampliació, però en cap cas ningú volia cremar-ho tot, una miqueta només, perquè les esgotadores baralles entre CIU i PSC acabessin i es podés sortir de l’atzucat. Però un tema tan delicat en mans de persones i polítics ineptes només podia tenir un final apoteòsic. Aquesta és la meva teoria, i segurament no només la meva.
El programa no va aportar quasi res nou, cap informació nova, res que ja no sabéssim prèviament. Coneixíem l’informe tècnic que el mateix teatre va fer fer i els resultats catastrofistes que el senyor Caminal no recordava en un moment d’amnesia fatal que el posa contra les cordes. Coneixíem les pressions als treballadors, jo coneixia les oficials i les no oficials en boca de treballadors i ex-treballadors, coneixíem també el pacte del capó al despatx de Beth Galí a tocar del teatre, i precisament en aquell pacte va néixer aquesta “omertà” que encara perdura. Coneixíem que els treballadors del Liceu tenien uns salaris que no es corresponien ni amb la realitat del país, ni amb la de cap teatre d’òpera de paisos molt més rics que el nostre a finals dels 90, ho coneixíem tot.
No cal dir que si la van esgarrar del tot abans del dia 31 de gener no fent i pensant solucions enginyoses, el que varen fer el mateix dia, amb les decisions que es varen prendre del com era i on era, ho van acabar d’esberlar del tot, però aquest tema ja no forma part del decebedor programa de Jordi Evole.
No n’esperava gaire, francament, però una mica més sí.
Esperava que l’equip d’investigació hagués posat més evidències davant del teleespectador o si més no noves informacions que ens fessin pensar, no només indicis, suposicions i lectures entre línies, i sobretot em va sorprendre que cap representant dels partits polítics d’aleshores i els actuals, també amb els nous partits sense aparent vinculació amb aquella Generalitat, Ajuntament, Diputació i Ministerio de Cultura, parlessin d’aquest assumpte.
Per l’únic que m’ha servit el programa és per assabentar-me d’unes quantes coses del senyor Josep Maria Busquets, el personatge sense cap mena de dubte més interessant del programa, il·luminat i fotografiat per la càmera de Salvados de manera subjectivament explícita i facilitant o deixant entreveure una certa iconografia “coppolesca”:
La primera, que quan ho cregui convenient, potser s’editaran unes memòries on sabrem el que haguéssim hagut de saber el diumenge 1 de maig de 2016, 22 anys després de succeir els fets que ahir eren protagonistes en un programa de denúncia amb audiències milionàries o “he venido a hablar de mi libro”
La segona, que la nit de la Turandot inaugural del tercer Liceu, compartíem localitat al cinquè pis, ell segurament més ben situat que jo, ambdós segurament igualment emocionats.
La tercera, que les relacions entre el senyor Busquets i el senyor Caminal no deuen haver estat mai bones o si més no deuen ser més aviat distants, ja que després de saber que la nit 7 d’octubre de 1999 el va enviar a fer-me companyia al cinquè pis (aquesta va ser la primera perla emmetzinada contra ell), va carregar novament contra ell quan va lamentar les llàgrimes davant de la façana encara fumejant d’algun directiu acompanyant a la Caballé, mentre la videoteca de la 6 va treure les imatges de la diva recolzant el front, entre plors, contra el front del senyor Caminal…
Tot plegat de poca volada, tot plegat més fum que veritable foc informatiu, que és el que jo esperava del millor Evole. Ahir no va ser el cas i ens varem quedar en una superficialitat que potser agradarà i tranquil·litzarà a molts que ahir estaven amb la camisa que no els tocava el coll, segurament en serem uns quants més que varem quedar decebuts, i fins i tot segur que n’hi va haver d’altres que quan varen saber que el Salvados anava del Liceu, van canviar de canal.
Si no ho heu vist
El web del programa
IN FERNEM LAND 
Estava esperant el teu comentari. Si, ha estat decebedor, era un moment polític difícil, es vivia una forta recessió post olímpica, i molt de marro fàctic. L’Evole ens deu una segona part. Més treballada i arriscada.
M'agradaM'agrada
Ja no, ha fet tard.
M'agradaM'agrada
Realment, no m’esperava. Tret de la conversa amb el Sr. Busquets, amb la resta em vaig quedar igual que estava.
Sincerament, penso que mai sabrem exactament què va passar el matí del Dilluns, 31 de gener de 1994. Hi ha gent que diu que el van cremar. Jo no ho crec. De fet, com molt bé dius, Joaquim, les memòries del Sr. Busquets han de ser interesantíssimes. Friso per llegir-les. Penso que el tema de l’incendi, és una ferida que hauria de portar temps tancada…
Canviant radicalment de tema:
Algú sap si existeix la gravació de la Turandot inaugural???
Penso que és un document d’un alt valor històric i sentimental. No creieu?
Joaquim, tndrem oportunitat d’insistir en el 7 d’octubre de 1999???
M'agradaM'agrada
La inaugural segurament la va gravar algú amb un k7 de l’època, jo no la tinc, però no va ser una Turandot vocalment gaire lluïda
M'agradaM'agrada
El peor programa de los muchos que he visto de “Salvados”. Jordi Evole parecía encorsetado y las preguntas eran de una obviedad vergonzante, impropia de este punzante periodista cuando el quiere; ayer -o cuando lo grabó- no lo quiso y si no pudo mejor archivar un programa pobre y que no sirvió para nada. Indigno programa de Jordi Evole, mejor haberlo borrado. Una auténtica pérdida de tiempo.
Por cierto, no creo haber oído en ningún momento del pésimo programa -quizás me lo perdí- que cuando sucedió el accidente (?) un grupo numeroso de niños visitaba con sus mentores el teatro…, con riesgo de sus vidas.
Josep María Busquests fue el único que me mantuvo un poco “en vilo” en espera de “algo”, pero total nada.
Una verdadera inutilidad de programa que Jordi Evole, si no se veía en condiciones de llevarlo a cabo, debiera haber desistido en hacerlo. Creo que es un punto muy negativo en su carrera. “Better luck next time” como dice la hermosa canción de Irving Berlin.
M'agradaLiked by 1 person
I ni un polític d el’època, és quelcom que encara no he paït.
No sé que ha passat amb aquest “Salvados”, semblava que a més de 20 anys de distància tot podria ser una mica més evident, però aquest silenci només fa que alimentar la teoria de la destrucció calculada.
M'agradaM'agrada
personalmente sí me gustó el programa, y algunas perlas desconocidas para mí (y supongo que tambien para los de fuera de catalunya) por ejemplo lo de los sueldos, lo de que fueran los bomberos (per si de cas..) cada vez que había representación (per si es cremava la falla malament?), y desde luego impagable el señor Caminal cuando dice que los taxistas lo reconocen y le preguntan…
M'agradaM'agrada
Caminal debe lamentar profundamente desde el dia de la emisión su penosa intervención.
Busquets se cubrió de gloria, pero es que Caminal no lo pudo hacer peor.
M'agradaM'agrada
Home, vam saber la gran novetat que al impresentable i mediocre del sr Busquets li va tocar veure la inauguració al 5 pis. “Donde se oye muy bien, pero socialmente, no es lo que me tocaba…” Per favor quin personatge, lligat per cert posteriorment al Palau del Félix Millet. Com diria aquell, no hace falta decir nada más…
M'agradaLiked by 1 person
Va ser el més sucós, cert, però el suc treia un tuf vergonyant i l’Evole no ho va aprofitar. Incomprensible
M'agradaM'agrada
Va ser patétic! Socialment no li tocava… Tremendo!
M'agradaM'agrada
Dit assegut en un galdós butacot del círculo encara era més escandalós.
M'agradaLiked by 1 person
El programa si que ens recordava com funcionava el país en els temps de Pujol. I aquest és un tema que va bé anar-lo recordant de tant en tant. Perquè hi va estar 23 anys…
M'agradaM'agrada
Sí, però d’aquells anys ja hi ha prou testimonis, el problema és que Evole, en aquest sentit no hi va incidir, i tot va quedar com un fet més d’aquells anys de pujolisme vs maragallisme i em penso que no va ser ben bé això en aquest cas. Potser hi va haver fins i tot una Große Koalition
M'agradaM'agrada
Decevedor ¡ No esperaba una bomba informativa pero si mes coratge per part del sr Evole, que em va semblar molt poruc. Interessant el sr Busquets, insinuant pero sense atrevirse a dir mes de lo que segurament l’ hi esta permes. Escandalos la declaraciò dels sous dels empleats d’ aquella época, quina pocavergonya ! I absolutament patétic el sr Caminal, quina pena de personatge, se l’ hi entent tot, cobard, un pelele en mans dels politics de llavors i fense sopes amb tots ells i quina tristesa les llagrimes de la Caballé abraçada a Caminal, hipocrites !!!!!
Pero alguns sabem que el Liceu no es va cremar per accident, el van cremar i el temps posará a alguns personatges el lloc vergonyant que els hi correspon.
M'agradaM'agrada
DEls sous i del conveni laboral d’aquella època encara n’estem patint les conseqüències ara.
M'agradaM'agrada
Poca cosa l’Evole.
Per fer això més valia deixar-ho estar
El classisme vergonyós i el silenci encobridor de Busquests i el paper d’estrassa de Caminal, el millor.
Una oportunitat perduda
M'agradaM'agrada
Certament va crear moltes expectatives que en gran mesura es van veure defraudades.
M'agradaM'agrada
¿Para qué? Así, ¿era necesario? Nada añadió.
Cuánto, cuánto se perdió entonces…Y qué inmenso dolor causó (y sigue causando ese “pacto de silencio”).
Évole, se empieza por “cui prodest?” y se continúa. Si no, no lo hagas.
M'agradaM'agrada
Evole se equivocó mucho.
Creo muchas expectativas en su línea de denuncia, pero en este caso no concibo como no atreviéndose a lo que nos tiene acostumbrado, acabara emitiendo este programa que no hubiera tenido que pasar la post producción
M'agradaM'agrada
Tampoc espero gaire d’unes memòries d’un “mafies” que socialment no li queda bé el 5è pis….I del Caminal, pobret, va ser patètic.
M'agradaM'agrada
El més curiós del Busquets és que no s’avergonyiés de dir una cosa com aquesta. Ara poder li sap greu, perquè ja se sap que quan salten allò que és políticament correcta, a aquesta colla els desespera, però els surt de ben en dins, no ho poden evitar. En el círculo se siente como en casa i del cinquè pis, que diu que és de on es veu millor està totalment equivocat i es nota que no hi va mai, s’avergonyia socialment. Patètic
M'agradaLiked by 1 person
Sempre m’ha encantat aquesta història. Una divinitat ve a fer una opera al Liceu i exigeix que el teló tallafocs es tregui…Amen (es molt graciós pensar que el retiressin tal com estava la seguretat però qui mana..mana, així anava el país). Quan el tornen a muntar per fer Matíes el Pintor, una espurneta crema tot el teatre, els bombers son avisats des de fora el teatre i triguen més del compte…el final ja el sabem. Un cop que fan opera antiga i es crema el teatre…ja és mala sort.
Politics + Diners + Músics = Res bo
Felicitats pel blog
M'agradaM'agrada
Gràcies per la felicitació. Si els bombers arriben a trigar una mica més potser s’hagués cremat el círculo…
M'agradaM'agrada