PROMS 2016: GARDINER DIRIGEIX ROMÉO ET JULIETTE DE BERLIOZ

PRTOMS 20 Hector Berlioz Roméo et Juliette. Fotografia BBC/ Chris Christodoulou

Avui us deixo un dels PROMS 2016 més especials i deliciosos, la simfonia dramàtica Roméo et Juliette d’Hector Berlioz, una obra inclassificable, original i sorprenent com és habitual en tot l’opus creatiu del compositor, en una versió esplèndida, genuïna i delicada sota la direcció de John Eliot Gardiner i amb el Cor Monteverdi i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique acompanyat de manera deliciosa a la mezzosoprano Julie Boulianne, al tenor Jean-Paul Fouchecourt i al baix Laurent Naouri, que com bé sabeu no són ni Roméo, ni Juliette, ja que com no podia ser d’altra manera en un músic tan poc previsible, tan genial i tan avançat en el seu temps, va trencar tots els esquemes imaginables per fer aquesta meravella que no és la primera vegada que visita IFL, ni serà l’última.

Gardiner ja va signar fa 20 anys una versió esplèndida allunyada del referencial clixé de Sir Colin Davis, però no per això menys genial i bella. Ara en una nova versió que recupera el cor del seguici fúnebre de Julietta, que Berlioz havia eliminat del manuscrit original i que ha orquestrat Oliver Knussen, el director anglès signa amb l’esplendorosa orquestra i el fabulós cor una altra versió per emmarcar, deliciosa, lírica, detallista i embolcallant que estic segur que us agradarà moltíssim.

No hauríeu de deixar passar l’oportunitat de deixar-vios seduir una vegada més per Berlioz, un músic que trenca tots els esquemes imaginables per fer la música més original, personal i creativa del romanticisme, amb una orquestració que enlluerna i que res té a veure amb els seus contemporanis, com tampoc té res a veure aquesta estructura que prescindeix dels personatges centrals en el cant (Roméo i Juliette són interpretats per l’orquestra) per atorgar a personatges secundaris el protagonisme vocal en una solució formal  impensable si no fos que Berlioz va ser un geni.

ESTRUCTURA

Acte I

1. Introduction : Combats – Tumulte –

Intervention du prince –

Prologue – Strophes – Scherzetto

Acte II

2. Roméo seul – Tristesse –

Bruits lointains de concert et de bal –

Grande fête chez les Capulet

3. Scène d’amour – Nuit sereine –

Le jardin des Capulet, silencieux et désert –

Les jeunes Capulet sortant de la fête en chantant des airs de la musique du bal

4. Scherzo : La reine Mab, reine des songes

Acte III

5. Convoi funèbre de Juliette : “Jetez des fleurs pour la vierge défunte”

6. Roméo au tombeau des Capulet –

Invocation : Réveil de Juliette – Joie délirante, désespoir –

Dernières angoisses et mort des deux amants

7. Finale :

La foule accourt au cimetière –

Des Capulet et des Montagu –

Récitatif et Air du Père Laurence : “Pauvres enfants que je pleure” –

Serment de réconciliation : “Jurez donc par l’auguste symbole”

Hector Berlioz
ROMÉO ET JULIETTE
Simfonia dramàtica amb text de Émile Deschamps

Julie Boulianne (mezzosoprano),
Jean-Paul Fouchecourt (tenor),
Laurent Naouri (baix),

Monteverdi Choir,
National Youth Choir of Scotland,
Orchestre Révolutionnaire et Romantique,
Director musical: Sir John Eliot Gardiner

Royal Albert Hall de Londres 30 de juliol de 2016

Us deixo l’enllaç a la pàgina dels PROMS on podeu escoltar el concert

• http://www.bbc.co.uk/events/ed63d4#b07mlqhm

Potser no hi ha obra més adient després de Tristan und Isolde d’ahir, que aquesta que fins i tot és precursora en l’escena d’amor del que després esdevindria el definitiu i mític acord Tristan que va ajudar tant a canviar el rumb musical.

Aquest any vaig una mica endarrerit dels PROMS londinencs, però espero posar-me al dia en els propers dies, ja que seria impensable que aquí no es parlés d’un dels fenomens musicals estiuencs més rellevants.